Primera consulta popular per activar la sobirania fiscal #hisendacatalana

dimecres 22 de maig de 2013

L'Ajuntament de Seva ha organitzat una consulta popular per al proper diumenge, 26 de maig, per tal de demanar als seus veïns si volen que el seu Ajuntament deixi de pagar els impostos de l'IVA i l'IRPF a l'Estat espanyol, com s'ha fet fins ara, i s'ingressin a l'Agència Tributària Catalana. La proposta s'ha consensuat entre els 11 regidors que configuren el consistori: equip de govern, format per UM (Unió Municipal), la CUP i IP (Independents per Seva), i oposició (CiU).

Seva és el primer municipi del país que opta per una via de referèndum per tal de fer efectiva la sobirania fiscal. Altres municipis, com Vic, ja han donat aquest pas, però ha estat a través d'una moció aprovada al ple municipal.

La pregunta que hauran de respondre els ciutadans de Seva és la següent: "Vols que l´Ajuntament de Seva pagui els teus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya?". Només hi haurà dues possibles respostes, "sí" o "no", a part dels vots en blanc.

Les votacions es podran fer de les 9 del matí a les 7 de la tarda, a l'Ajuntament de Seva i al Casal de Sant Miquel de Balenyà (nucli inclòs dins del municipi de Seva). La consulta també compta amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

"Aquest pas és, en primer lloc, una acte de valentia, transparència i participació popular. Valentia, perquè repta l'estat i dóna la paraula al poble en un moment de desmobilització social i popular. De transparència, perquè afronta el debat sense embuts al carrer, i de participació, perquè deixa que siguin els ciutadans els protagonistes en un tema clau que els afecta molt directament, com es decideix què fer amb els seus diners, els diners dels impostos", expliquen des del grup municipal de la CUP.

La formació va més enllà i demana que aquest procés de "desobediència" s'estengui a tot el país i a tots els àmbits, i que acabi portant "un procés constituent popular i de ruptura amb l'Estat espanyol i totes les institucions d'opressió que el conformen".

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/36917/seva/demanara/veins/si/volen/es/deixin/pagar/impostos/estat

La festa de la Bressola 2013 a Perpinyà #catnord

dissabte 18 de maig de 2013

Un any més, els infants, famílies, membres del personal i amics de La Bressola s'apleguen, com ja és tradició al final de curs, al passeig dels Plàtans de Perpinyà per a celebrar la Bressolada, una festa en català per a celebrar, un any més, la vitalitat d'aquesta xarxa d'escoles immersives de Catalunya Nord. Amb la cantata dels alumnes de la Bressola basada en el darrer disc 1, 2, 3... pica Bressola! s'obriran els actes, a les 10.30, que continuaran amb una cercavila i un dinar popular.

Com els anys anteriors, a horabaixa hi haurà un espectacle infantil, enguany amb el Pot Petit, i l'actuació castellera de les tres colles nord-catalanes: els Castellers del Riberal, els Angelets del Vallespir i colla dels Pallagos del Conflent, acabada de néixer. La festa es clourà a les 18.00 amb una sessió musical de Raph Dumas i Marc Serrat. La xarxa de la Bressola inclou sis escoles infantils i de primària al Rosselló i el Conflent, i un centre de secundària a Sant Esteve (Rosselló).

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116173/20130518/festa-bressola.html

http://www.bressola.cat/

Catalans i danesos a la recerca de la innovació

Una delegació d'alumnes vinguts de Dinamarca han participat en una jornada dedicada a la innovació juntament amb alumnes de l'IES Pere Martell. L'objectiu de la trobada és clar: unir els coneixements dels dos centres per trobar respostes innovadores en els reptes que moltes empreses es troben en el seu dia a dia. Els alumnes dels dos centres han estudiat diverses empreses i han aportat més de tres-centes idees a reptes quotidians.

Les qüestions que s'han treballat en la jornada giraven a l'entorn de la implantació de cotxes elèctrics, la connexió de smartphones a electrodomèstics i l'aplicació de xarxes socials en la innovació. En el repte hi han participat una delegació d'alumnes danesos i també de les famílies de Comunicació, Imatge i So; Transport i Material de Vehicles i Electricitat i Electrònica.

"L'experiència neix abans del Nadal, durant la visita d'una delegació de Dinamarca al nostre institut, on va sorgir la idea de col·laborar junts", destaca el director de l'IES Pere Martell, Àngel Miguel, que afegeix que la orientació del centre educatiu cap a temes d'innovació "va ser decisiva" per començar a treballar en aquesta experiència. Tots els reptes que han tractat els alumnes són dificultats reals que els han plantejat diverses empreses, tan daneses com estatals, i la jornada s'ha dut a terme íntegrament en anglès.

"Hem concentrat en un sol dia un procés que normalment dura uns dos mesos", recalca Joan Ras, responsable de sistemes a l'empresa Auren Consultors i una de les ànimes del projecte, que afegeix que la voluntat d'aquesta experiència és que els alumnes comprenguin el dia a dia del treball de moltes empreses i que la col·laboració entre el món docent i empresarial serveixi per aportar innovació de manera ràpida i efectiva.

Tan Ras com Miguel estan d'acord a l'hora d'afirmar que experiències com aquesta cada cop seran més habituals en el futur. "El nostre pla estratègic està clarament enfocat a buscar la innovació en totes les àrees que sigui possible", afirma el director de l'IES Pere Martell, que defensa que els centres de Formació Professional "tenen molt a aportar en aquest aspecte, ja que donar solucions a les empreses forma part del catàleg de serveis que ha d'oferir un centre com el nostre".

Aquest projecte segueix la mateixa filosofia que altres propostes que també busquen solucions innovadores partint de l'experiència dels alumnes, com és el projecte TarracoLAB, liderat per CEPTA, que durant la propera tardor també plantejarà a alumnes de Formació Professional un repte que docents, professors i responsables d'empreses i ajuntaments han estat treballant durant els darrers mesos. En tots dos casos l'objectiu és compartir, fomentar la innovació i acostar al món docent els reptes empresarials.

http://www.noticiestgn.cat/2013/05/17/catalans-i-danesos-a-la-recerca-de-la-innovacio-video/

El PP expulsa un assistent al ple d'un ajuntament per reivindicar el "País Valencià" #síalvalencià

L'alcalde de Montcada (Horta Nord), Juan José Medina (PP), va expulsar
aquest dijous un assistent al ple municipal per haver dit en veu alta
'País Valencià" quan un regidor del PP referia al territori com a
"Comunitat Valenciana". Medina va procedir a expulsar el veí, un fet
que va provocar l'abandonament del ple municipal per part de tots els
grups de l'oposició, PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida del País
Valencià. L'expulsió es produeix un dia més tard que la majoria
absoluta del PP a Les Corts Valencianes aprovés un text en què es
resol no tramitar cap iniciativa parlamentària que refereixi al
territori com a País Valencià. /acn

Concentració contra la LOMCE davant la seu del PP a Barcelona #somescola

Més d'un centenar de sindicalistes d'USTEC·STEs, CCOO i UGT, de
membres de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'alumnes de
Catalunya (FaPaC), de la Federació de Moviments de Renovació
Pedagògica i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat s'han concentrat
davant la seu del PP a Catalunya del carrer Urgell per mostrar el seu
rebuig contra el projecte de llei de la LOMCE. La portaveu de CCOO,
Montse Ros, l'ha qualificat directament de "manca de respecte" i la
d'UGT, Roser Font, l'ha titllat d'"innecessària, oportunista i
inoportuna". Des de la FaPaC, Àlex Castillo, ha lamentat que es tracta
d'una llei feta "per un sector d'extrema dreta". /acn

La millor resposta a la llei Wert #adeuEspanya #somescola

El PSC titlla la LOMCE de "cop d'estat" al sistema educatiu i anuncia
el seu suport al Govern si la porta al TC, mentre Anna Simó defineix
la LOMCE com una normativa centralista, adoctrinadora, segregadora,
elitista, amb "tuf d'antic" i que posarà en risc la immersió.
Somescola.cat s'ha oposat "plenament" al projecte de la LOMCE perquè
considera que es tracta d'una normativa que "ataca en tres vessants
bàsics el sistema educatiu català". En aquest sentit, la plataforma
assegura que la reforma educativa redueix "profundament" l'autogovern
català en matèria d'ensenyament, "homogeneïtza" els continguts
acadèmics a tot l'Estat sense tenir en compte la diversitat
territorial i "esquerda" el model d'immersió lingüística que des de fa
més de 30 anys, segons subratlla Somescola, s'aplica amb èxit a
Catalunya.

Crits de rebuig de la comunitat educativa contra la LOMCE davant la
seu del PP a Barcelona

Més d'un centenar de sindicalistes d'USTEC·STEs, CCOO i UGT, de
membres de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'alumnes de
Catalunya (FaPaC), de la Federació de Moviments de Renovació
Pedagògica i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat s'han concentrat
davant la seu del PP a Catalunya del carrer Urgell per mostrar el seu
rebuig contra el projecte de llei de la LOMCE. La portaveu de CCOO,
Montse Ros, l'ha qualificat directament de "manca de respecte" i la
d'UGT, Roser Font, l'ha titllat d'"innecessària, oportunista i
inoportuna". Des de la FaPaC, Àlex Castillo, ha lamentat que es tracta
d'una llei feta "per un sector d'extrema dreta".

La consellera afirma que és una "ferida enorme a l'autogovern" i a "la
dignitat institucional"

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat que la Llei
Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) és
"impossible de complir" a Catalunya i ha dit que és "un absurd". Rigau
ha qualificat la llei de "predemocràtica" i de "ferida enorme a
l'autogovern", i considera que no es pot aplicar el que preveu el
Ministeri d'Educació per garantir l'escolarització en castellà a qui
la demani. A més, ha denunciat que la LOMCE busca "trencar les bases
pedagògiques" del model català i donar "una única visió d'Espanya".
Rigau ha garantit que se seguiran oposant al projecte en el tràmit
parlamentari i que , en cas que arribi a ser llei, continuaran
defensant la llei del Parlament.

http://www.directe.cat/noticia/298323/la-millor-resposta-a-la-lomce-adeuespanya

Somescola fa una crida a la “insubmissió” de la LOMQE #wertgonya #somescola

Somescola.cat s'ha oposat "plenament" al projecte de la LOMQE perquè considera que es tracta d'una normativa que "ataca en tres vessants bàsics el sistema educatiu català". En aquest sentit, la plataforma assegura que la reforma educativa redueix "profundament" l'autogovern català en matèria d'ensenyament, "homogeneïtza" els continguts acadèmics a tot l'Estat sense tenir en compte la diversitat territorial i "esquerda" el model d'immersió lingüística que des de fa més de 30 anys, segons subratlla Somescola, s'aplica amb èxit a Catalunya. Així, Somescola.cat ha afirmat que la insubmissió a la llei serà "indispensable" en un futur per mantenir el model d'ensenyament català i d'immersió lingüística que de forma democràtica, puntualitza, ha aprovat el Parlament de Catalunya.

La plataforma ha assenyalat que amb la LOMQE, el govern espanyol vol obligar també la Generalitat no només a aplicar una legislació que, segons apunta, no comparteix en absolut el Parlament de Catalunya, sinó que, a més, li vol imposar les despeses de destruir el propi sistema educatiu català basat en la immersió lingüística. Per Somescola.cat, la llei, elaborada "de forma autoritària i impositiva", és doncs la culminació d'un procés constant de vulneració de les competències del Parlament de Catalunya que ens transporta a l'època predemocràtica. En aquest sentit, la plataforma, que aplega les principals entitats dels país en l'àmbit educatiu, ha instat tots els centres docents a visualitzar amb cartells Per un país de tots, l'escola en català la seva oposició a la LOMQE i ha anunciat que es reunirà pròximament per analitzar el nou escenari després de l'aprovació del projecte de la reforma educativa.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/646791-somescola-fa-una-crida-a-la-insubmissio-de-la-lomqe.html

L'AVE no atén en català #catalanofobia

El periodista Martí Anglada ha denunciat aquest divendres una situació
d'anticatalanisme a l'AVE entre Tarragona i Figueres. L'excorresponsal
de TV3 ha assenyalat en una piulada al twitter que la cambrera ha fet
mofa d'ell quan ha demanat en català un cafè amb llet. "Demano cafè
amb llet a l'AVE entre Tarragona (12:05) i Figueres i em diuen que no
m'entenen ni tenen perquè entendre'm. I la noia en fa mofa", ha
denunciat el periodista.

http://societat.e-noticies.cat/anticatalanisme-a-lave-75941.html

Mas convoca una cimera contra l'"OPA hostil" espanyola al model lingüístic #somescola #wertgonya

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha qualificat com a "OPA hostil" el projecte de llei de reforma educativa aprovat ahir pel consell de ministres i ha llançat el missatge que "aquest país s'ha d'unir per fer una defensa tancada del nostre model educatiu i especialment del nostre model lingüístic".
 
Per aquest motiu, Artur Mas ha anunciat que la setmana vinent convocarà els partits catalans i el món educatiu "per deixar clar que no abaixarem el cap davant aquestes OPAs hostils que ens volen fer des de fora". "Aquesta gent que vol dividir-nos, que els nostres models es malmetin, que vol trencar la cohesió social seran combatuts per vies democràtiques, però fins a les últimes conseqüències en defensa d'allò que ens hem guanyant amb el treball de molts anys", ha reblat.
 
En aquesta mateixa línia, el cap de l'Executiu ha assenyalat que "tothom que se li fa una OPA hostil té legítim dret a defensar-se i nosaltres, per tots els mitjans que tinguem al nostre abast, defensarem amb ungles i dents el nostre sistema educatiu". El president Mas ha destacat que aquest model "ens proporciona coneixement del nostre idioma propi des de fa molts segles, coneixement d'altres idiomes i, a més, cohesió social, perquè intenta que tothom tingui les mateixes oportunitats siguin de famílies de parla castellana o catalana".
 
El president s'ha mostrat "obert a les reformes" i ha dit que a Catalunya s'estan fent per lluitar contra el fracàs escolar, on "estem començant a donar la volta a la situació amb menys recursos dels que teníem i amb una gran implicació de tota la comunitat educativa". "Per tant, reformes sí, però OPAs hostils contra l'escola catalana i contra el català i el nostre autogovern, no", ha remarcat.
 
El cap de l'Executiu ha fet aquesta defensa del model lingüístic català durant l'acte d'inauguració de les obres d'ordenació i ampliació del carrer Major de Torrelavit (Alt Penedès), que transcorre per sobre del riu Bitlles. En l'acte també ha intervingut l'alcalde de Torrelavit, Ramon Riera. Durant el parlament inaugural, el president ha assenyalat que "si el carrer Major de Torrelavit ha acabat bé, el futur de Catalunya també acabarà bé".

http://politica.e-noticies.cat/mas-convoca-una-cimera-contra-lopa-hostil-al-model-linguistic-75951.html

S'aprova l'estatut de cooficialitat de la llengua corsa

En una votació històrica aquest divendres 17 de maig, l'Assemblea de
Còrsega ha aprovat un estatut de cooficialitat per a la llengua corsa.
L'aprovació de l'estatut ha aconseguit la unanimitat dels membres de
l'Assemblea presents a l'hora de la votació: 36 han donat suport a
l'equiparació legal del cors i el francès, mentre que 11 no han volgut
participar al vot i 4 n'eren absents (aquests 15 diputats pertanyen a
l'oposició de dretes i a una petita fracció del centreeesquerra
governamental), segons expliquen France 3 Corse al seu compte de
Twitter i la ràdio corsa Alta Frequenza, que afegeix que una diputada
de la dreta sí que ha votat a favor.

Com ja havien anunciat, tant els autonomistes de Femu a Corsica com
els independentistes de Corsica Libera han votat en bloc a favor de
l'estatut de cooficialitat. També ho han fet la majoria dels diputats
del centreesquerra, que governa a l'illa.

S'han confirmat així les previsions que Pierre Ghionga, president del
Consell de la Llengua Corsa i redactor de la proposta de
cooficialitat, feia fa tot just un mes, quan albirava una "forta
majoria" a favor d'atorgar caràcter oficial a la llengua pròpia de
l'illa. En aquella ocasió us explicàvem que la votació de l'Assemblea
de Còrsega no atorgaria automàticament l'oficialitat al cors. Cal
recordar que aquesta cambra no té poders legislatius, i que en tot cas
haurà de ser l'Assemblea Nacional francesa qui voti una llei -o canviï
la Constitució, arribat el cas- que atorgui caràcter oficial al cors.

Ghionga considera que seria inconcebible que la República Francesa
s'oposés "a la voluntat democràtica d'una regió". Ara, doncs, la
pilota queda en la teulada de París.

Administració i escola

L'administració i l'escola són els dos grans pilars sobre els quals el
text preveu bastir l'oficialitat del cors. D'una banda, l'estatut de
cooficialitat recull que tots dos idiomes han de poder ser usats per
la ciutadania en les seves relacions amb l'administració pública. I de
l'altra, el text preveu la introducció general del cors com a llengua
vehicular a les escoles, amb l'objectiu d'assolir una població illenca
totalment bilingüe.

http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1451

Neus Català: «A Espanya no interessa la veritat sobre el nazisme»

Neus Català (Els Guiamets, Priorat, 1915) és l'última supervivent catalana d'un camp de concentració nazi. Detinguda amb el seu marit el 1943, l'any següent va ser deportada a Ravensbrück, on s'hi va estar fins al maig del 1945. Militant comunista, un cop alliberada, es va traslladar a França per continuar amb la lluita contra el franquisme. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 va ser elegida 'Catalana de l'Any' per la seva tasca de defensa de les 92.000 dones que van morir "al camp d'extermini de Ravensbrück, no camp de concentració", com ella mateixa matisa. Aquell camp ara s'ha convertit en museu i escola internacional d'estudi de la memòria històrica, on treballa activament la seva filla. Presidenta d'honor de l'Amical de Ravensbrück, fa tres anys que viu a la residència del seu poble natal amb el seu germà Lluís, de 101 anys, que també va ser pres polític franquista durant gairebé una dècada. Té el cap clar, el sentit de l'humor esmolat i avança amb seguretat amb l'ajuda del caminador, on hi duu un llibre d'Engels. Amb ànim serè i constructiu, fa balanç i pedagogia d'una de les èpoques més tenebroses de la Humanitat. Les xerrades als joves li tornen com un càlid boomerang en forma de cartes d'agraïment.

- Fa quinze dies Telemadrid va emetre un reportatge en què comparava Mas amb Hitler i els nazis amb el catalanisme. Què li sembla?

Ell sí que és un nazi, el Rajoy, el rei de tota la dreta, jo sempre dic que el Rajoy ens 'rajarà'. Aquest reportatge és una animalada, una bestiesa o, millor dit, una maldat.
 
- I el cap de setmana passat la delegada del govern espanyol va condecorar un militar de la División Azul.

Hi ha molta gent d'aquella que continua en aquesta línia, què ha canviat? Molt poc. En la política, només Joan Saura va acompanyar les víctimes i des d'aleshores hi tinc relació, Zapatero potser en va aprendre alguna cosa però Saura era l'únic que estava molt implicat moralment amb el tema i ha fet tot el que ha pogut per ajudar-nos.

- Creu que els nazis tenen semblances amb el PP actual?

Jo dic que si tinguessin l'ocasió i trobessin que el poble es rebel·lés, farien una cosa com la d'aquella època. A Espanya el feixisme ha durat molts anys, s'han comès molts crims dels quals no se n'ha dit res, no s'ha escrit la història d'Espanya. Només ho va fer la Montserrat Roig.

- Els nazis eren malalts o males persones?

Era una qüestió de mentalitat, es pensaven que eren els amos del món, van caure en la política de Hitler tot i que també en va matar molts dels seus.

- La responsable de l'Amical de Ravensbrück denuncia que ara a Alemanya hi ha gent que vol passar pàgina a l'Holocaust.

Sempre ho han fet això i sempre ho faran. Però el que va passar allà no només va ser culpa dels nazis sinó també de la complicitat d'una part dels dirigents d'altres països europeus.

- Caldria haver fet algun judici?

Sí, Europa va ser molt conscient del que passava, i parlo dels dirigents, no del poble. No van rebre cap càstig ni res. Nuremberg va ser una comèdia per tapar tot el que era important, jo no desitjo la mort de ningú només vull que aquesta gent no pugui manar ningú, que mengin i dormin i ens deixin en pau, que si els deixes anar tornen a començar eh? I què ha passat a Espanya? Res, no interessa que es digui la veritat sobre el nazisme, tinc contacte amb companyes que van ser a la presó que no tenien res a envejar als alemanys. Moltes dones van ser a la presó a Barcelona i després han callat. Jo no els diria feixistes sinó nazis. A Espanya hi ha com un núvol sobre tot això, per això vaig posar 'Un cel plom' a un dels meus llibres.
 
- La Humanitat ha après la lliçó?

Molt poc, però potser nosaltres no ho hem sabut explicar. Això sí, la gent està més conscienciada que abans, en un acte dels nostres sempre està ple de gent. I això ho devem molt a la Montserrat Roig.

http://www.naciodigital.cat/noticia/54921/neus/catal/espanya/no/interessa/veritat/sobre/nazisme

Primera concentració davant de la seu del PP a Tortosa contra la llei Wert #wertgonya

Un grup de persones s'ha concentrat aquest divendres a la tarda davant
de la seu del PP a Tortosa, a la plaça Alfons XII de la capital del
Baix Ebre, per protestar en contra de l'aprovació de l'avantprojecte
de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE), més
coneguda com a llei Wert. La regidora d'Iniciativa-Entesa per Tortosa,
Cinta Galina, ha participat en aquesta concentració. La protestava
estava convocada, arreu del país, per les organitzacions que formen
part del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), conjuntament
amb altres plataformes i moviments en defensa de l'educació pública,
per rebutjar la LOMCE que impulsa el govern del PP, en defensa de
l'escola catalana i sense cap retallada. Per això, alguns dels
manifetants portaven samarreta groga, a més d'un llaç o d'un braçalet
negre, en senyal de dol.

Ha estat la primera reacció a les Terres de l'Ebre de sindicats i
moviments socials en contra d'una reforma educativa que la majoria de
forces polítiques catalanes han titllat de predemocràtica,
recentralitzadora, retrògada, adoctrinadora i anticatalana. Només el
PP ha donat suport a la LOMCE aprovada aquest divendres pel Consell de
Ministres, mentre que C's ha advertit que la Generalitat ja ha
reconegut que no pensa aplicar la llei, i que l'Estat es limitarà a
pagar amb diners públics, en centres privats, l'ensenyament dels
alumnes que vulguen el castellà com a llengua vehicular.

De fet, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja ha assegurat que
la LOMCE és "impossible de complir" a Catalunya i ha dit que és "un
absurd". Rigau ha qualificat la llei de "predemocràtica" i de "ferida
enorme a l'autogovern", i considera que no es pot aplicar el que
preveu el Ministeri d'Educació per garantir l'escolarització en
castellà a qui la demani. A més, ha denunciat que la LOMCE busca
"trencar les bases pedagògiques" del model català i donar "una única
visió d'Espanya". Rigau ha garantit que se seguiran oposant al
projecte en el tràmit parlamentari i que, en cas que arribi a ser
llei, continuaran defensant la llei d'Educació de Catalunya que va
aprovar el Parlament.

Però què suposa, la LOMCE? El Ministeri d'Educació pagarà dels seus
fons l'escola privada dels alumnes catalans que vulguin estudiar en
castellà i no ho puguin fer a cap centre públic o concertat, però
restarà després aquests diners de les partides que el govern català
rep en matèria d'Ensenyament. És el mecanisme de la LOMCE aprovada
aquest divendres, amb què el ministre José Ignacio Wert pretén
esquivar les objeccions que el Consell d'Estat i forçar la Generalitat
a instaurar un doble sistema, almenys a algunes escoles. La memòria
econòmica de la LOMCE ja inclou una partida de 5 milions d'euros per a
aquest supòsit, calculada en previsió que s'hi acolliran 1.000 alumnes
en un any.

El mecanisme que el govern espanyol pretén activar a Catalunya passa
primer per la via administrativa. Les famílies que vulguin
escolaritzar els seus fills en castellà i creguin que no ho poden fer
a cap centre públic o concertat podran presentar una instància que
donarà peu a una investigació de l'Alta Inspecció de l'Estat. Aquesta
haurà de determinar si, efectivament, no hi ha cap oferta pública o
concertada per estudiar en castellà com a llengua vehicular. Si ho
considera així, el Ministeri demanarà a la Generalitat que doni
explicacions i, si considera que "no s'està garantint aquest dret",
engegarà la via de l'escola privada de manera "transitòria" i fins que
la Generalitat hagi "solucionat" el problema.

Segons han explicat fonts del Ministeri d'Educació, l'Estat preveu que
1.000 alumnes s'acullin a aquesta opció al primer any d'aplicació de
la LOMCE, és a dir, al curs 2014/2015, i per aquest motiu ha inclòs
una partida de cinc milions d'euros a la memòria econòmica de la Llei.
Aquests diners, però, no els acabarà pagant el Ministeri d'Educació,
perquè l'Estat els restarà de les transferències que la Generalitat
rep per prestar els serveis d'Educació a Catalunya, de manera que
acabaran afectant els recursos que rep el sistema d'escoles públiques
i concertades a Catalunya. "Si són 17 famílies com diu la
Generalitat", afirmen aquestes veus, "la partida serà molt inferior".

El sistema ideat pel Ministeri, però, no especifica en quin
percentatge cal que el sistema públic català oferti escolarització en
castellà. Fonts pròximes al ministre apunten que el TC va deixar clar
que correspon a la Generalitat fixar un percentatge d'ensenyament en
castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Segons aquestes fonts,
el que busca el sistema és garantir aquesta possibilitat, però la
distància de l'alumne on es trobi el centre bilingüe o el nombre
d'escoles que han d'oferir aquesta doble línia són qüestions "a
negociar" que ara per ara no consten al contingut de la Llei.

"No estem parlant que hi hagi d'haver una línia en castellà a tot el
sistema, estem dient que encara que hi hagi una oferta d'una proporció
menor d'escoles que ofereixin educació en castellà ja estaria
solucionat", afirmen. Es tracta, segons aquestes fonts, que hi hagi
una alternativa a l'escolarització en català i "no entrem si està a la
Val d'Aran o ha d'estar més a prop, perquè aquestes són qüestions que
es poden negociar".

El ministre Wert prova d'esquivar d'aquesta manera les objeccions del
Consell d'Estat, que va censurar que obligués a la Generalitat a pagar
l'escolarització privada dels alumnes en castellà de la seva butxaca.
El dictamen que va emetre aquest organisme recordava al Ministeri que
no té competències per determinar de quina manera els governs
autonòmics reparteixen els recursos que tenen assignats per a
Educació. Segons fonts del Ministeri, amb la nova fórmula es compleix
la recomanació del Consell d'Estat i no s'envaeixen les competències
de la Generalitat, alhora que es "garanteix" el "dret" de les famílies
a escolaritzar els seus fills en castellà.

L'executiu espanyol pretén forçar d'aquesta manera el Govern a
establir un doble sistema almenys a una part de la seva oferta
educativa, tal com passa a la resta de territoris on hi ha llengües
cooficials on, segons diu el Ministeri, "no hi ha cap tipus de
problema". L'equip del ministre Wert insisteix que amb aquest
mecanisme "no discuteix" la immersió lingüística, sinó la seva
aplicació "més enllà d'un límit que no es pot superar" que és la
"garantia" del "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en
castellà.

La nota de religió comptarà per a la mitjana

Segons el govern espanyol, al dictamen del Consell d'Estat no hi va
haver "cap observació essencial" i sí propostes de "millora", una de
les quals feia referència a l'assignatura de Religió i la seva
discriminació respecte a la seva alternativa, Valors Cívics. Segons
fonts del Ministeri, finalment Religió tindrà un tractament
diferenciat i s'inclourà al d'assignatures específiques, però els
alumnes hauran que l'escullin també podran agafar Valors Cívics com a
assignatura optativa, i a l'inrevés, de manera que podran cursar les
dues assignatures. En tot cas, tal com constava a l'esborrany de la
Llei, la nota de Religió seguirà comptant per al currículum com la
resta d'assignatures a l'hora de fer mitjana, malgrat que no serà
objecte d'una avaluació a nivell estatal com les matèries troncals.

Pel que fa a la petició del Consell d'Estat perquè no s'eliminés
l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, el Ministeri manté la
seva exclusió i assegura que les matèries que incorporava quedaran
difuminades de manera transversal per la resta d'assignatures.

"Nova definició" de les competències

El Ministeri insisteix que la reforma "dóna més autonomia als centres"
públics perquè els atorga eines per "ser més flexibles" i tenir "més
capacitat de gestió" però ho vincula a uns comptes clars. També apunta
que la nova configuració de les assignatures implica "una nova
definició" de les competències de les autonomies i de l'Estat. A les
assignatures troncals l'Estat defineix els currículums, a les
específiques els criteris d'avaluació els especifica l'Estat però els
apliquen les comunitats , i a les de lliure configuració les CCAA
defineixen els continguts. Segons el govern espanyol d'aquesta manera
"s'asseguren uns mínims" a tot l'Estat i a la Llei "no hi ha res" que
beneficiï un dels models.

Avaluació "homogènia"

A més la LOMCE planteja un sistema d'avaluacions homogènies i externes
a nivell estatal que segons el govern espanyol "garanteix" que els
criteris d'avaluació siguin iguals a tot el territori, fet que
"intensifica l'esforç" i "millora substancialment els resultats de
tots els alumnes". Wert considera també que el sistema educatiu "està
antiquat" perquè es basa només en la "memorització" i aposta per un
model que ensenyi els alumnes a tenir "esperit crític". Aquestes
avaluacions, afirmen, promouran "un canvi en la metodologia" on les
competències tindran "un valor molt important".

Wert vol que Europa financiï l'aplicació de la Llei

La LOMCE no va anar la setmana passada al Consell de Ministres per
problemes en la memòria econòmica. Aquest divendres s'ha sabut que va
ser perquè el Ministeri estava estudiant amb el Ministeri d'Ocupació
les possibilitats de finançament europeu per a la reforma i ha calgut
treballar "amb més detall del que preveien".

"Hem escollit amb detall quines propostes de la LOMCE són elegibles
per rebre fons socials europeus" que són "els canvis de la Formació
Professional bàsica, on seran dos anys obligatoris, un més que
l'actual", i "l'avançament dels itineraris a partir de quart d'ESO, on
ja es podran fer dues trajectòries, fet que implica més professors, i
per tant més cost".

D'aquesta manera el 95% del cost de la reforma, segons el Ministeri,
podria rebre fons europeus, que paguen entre el 50 i el 65% del cost.
En total, la implantació de la LOMCE costarà 38 milions al primer any,
prop de 200 al segon i prop de 300 al tercer. Malgrat tot, segons
aquestes fonts, si es té en compte "l'estalvi" per la compactació del
Batxillerat, les quantitats queden en 23 milions al primer any, 130 al
segon i 255 al tercer.

"La segona reforma important de la democràcia"

El Ministeri creu que aquesta és la segona reforma "important" de la
democràcia després de la LOGSE de 1990 perquè inclou canvis
substancials de model, i la justifica pels mals resultats del sistema,
especialment per l'elevada taxa d'abandonament escolar, perquè 1 de
cada 4 joves no continuen els estudis després de l'etapa obligatòria
i no aconsegueixen després cap altra titulació. A més, recorda que
l'informe PISA aporta resultats "molt pobres" respecte a altres països
malgrat que és l'Estat que té una taxa d'escolarització més elevada
als 3 anys d'edat. També destaca que als 15 anys el 40% dels alumnes
ja han repetit com a mínim una vegada, fet que carrega el sistema amb
500.000 alumnes més i un cost addicional de 2.500 milions d'euros.

Els pilars de la nova Llei són la substitució d'un sistema que Wert
considera "molt rígid" perquè tracta tots els alumnes per igual fins
als 16 anys per un de "flexible" que introdueix canvis a la Formació
Professional per aconseguir que una part dels estudiants que abandona
trobi una alternativa que els faciliti l'accés a l'ocupació. El nou
model de formació professional dual, segons el Ministeri, ha de
contribuir a facilitar que més estudiants elegeixin aquesta
trajectòria, perquè actualment només el 30% dels estudiants escull
aquesta via.

http://lamarfanta.blogspot.com/2013/05/primera-concentracio-davant-de-la-seu.html

Avis de grande tempête linguistique en Catalogne #eu #usa #news #politics

Un avant-projet de loi espagnol sur le système éducatif prévoit une reprise en main d'une partie des compétences acquises en 1980 par le gouvernement catalan, en introduisant l'enseignement en langue espagnole dans le système éducatif catalan. La ministre-conseillère de l'Enseignement de Catalogne, Irene Rigau, n'appliquera pas la loi, qu'elle estime être "pré-démocratique"

La possibilité d'un incendie linguistique en Catalogne du Sud, évoquée en 2011 suite au choix de la Cour Suprême espagnole de rendre obligatoire l'enseignement en langue espagnole, se confirme. Approuvé ce vendredi 17 mai en conseil des ministres, à Madrid, l'avant-projet de loi pour l'amélioration de la qualité éducative introduit la langue espagnole dans le système éducatif catalan, dont la compétence échoit entièrement au gouvernement catalan depuis 1980. Ce dispositif était pressenti dès le mois de décembre 2012 comme voué à "espagnoliser" les enfants sud-catalans, selon les mots du ministre de l'Education et de la Culture, José Ignacio Wert. Il impose à la Generalitat de Catalogne le castillan comme langue véhiculaire de l'enseignement, dans le cadre d'un "droit constitutionnel des parents", d'après M. Wert, qui précise que son ministère assumera le coût de cette scolarisation, dans des écoles privées, puis le décomptera des finances publiques catalanes. Cela représenterait 5000 euros par enfant, pour un total de 1000 seulement, comme l'indique le ministère.

Une loi espagnole "pré-démocratique"

A Barcelone, le tollé est général au sein de l'exécutif catalan, dont la ministre-conseillère de l'Education, Irene Rigau, annonce un refus catégorique d'une loi qu'elle estime "pré-démocratique" et qu'elle n'appliquera pas. Dans le contexte sud-catalan, cette expression renvoie aux années noires du régime de Franco, lorsque que la langue catalane était interdite. Le gouvernement catalan, qui fait face à de multiples front de désaccord politique avec le gouvernement espagnol et s'oriente vers une nationalisation intégrale de son territoire, trouve dans cet épisode linguistique un nouveau motif d'éloignement du modèle espagnol, dont la Constitution de 1978 garantit son autonomie à la Catalogne. Le refus catalan de la loi Wert, qui "anéantit les bases pédagogiques du modèle catalan" et constitue une "énorme blessure au gouvernement propre et à la dignité institutionelle", comme l'affirme Mme. Rigau, devrait renforcer les inimitiés et un désir de détachement de l'Espagne, souhaité par 54,7 % des Catalans du Sud, selon un sondage du Centre d'Etudes et d'Opinions du gouvernement catalan, publié le 21 février.

http://www.la-clau.net/info/avis-de-grande-tempete-linguistique-en-catalogne-8274

Més de 100.000 firmes ja demanen a la UE que reconegui l'autodeterminació #dretadecidir

Un inici tan potent que ha desbordat l'agenda prevista per l'organització i que anima sens dubta la recollida de les signatures. El 16 d'Abril arrencava la campanya internacional:'1 milió de signatures per l'Autodeterminació' de la 'International Commission of European Citizens' (ICEC) a la xarxa online, i en menys d'un mes 100.304 signatures s'han enregistrat mitjançant el formulari que es troba a http://www.europeancitizensdecide.eu .

Un inici que ha desbordat l'agenda prevista per l'organització i que els ha obligat a centrar-se en la resposta massiva de mails que diariament s'han rebut i replantejar-se les sessions informatives programades per directament fer actes de contingut internacional pel públic en general. Entre els suports rebuts cal destacar entre altres el Rector de la UB, el Dr. Dídac Ramírez o el Professor Emèrit i Catedràtic de la Universitat de Munich, Ulises Moulines, en aquest enllaç es pot consultar els suports rebuts.

Catalunya encapçalael 'ranking', d'entre les nacions que volen exercir l'Autodeterminació i/o la independencia, i és Alemanya el país que, amb un Estat ja constituït, demostra, per ara, una complicitat més marcada, tampoc no hi falten suports mundials des dels EUA, Noruega, Egipte, Mèxic, Canadà i el Japó són alguns dels països de fora  de la UE amb més suport. No obstant, aquests suports no Europeus, ni tampoc els suports que rebem de menors, seran comptabilitzats dins l'objectiu del Milió, tot i que sí que es faran valdre com suports 'testimonials'.
 
Suport pràctic de l'AMI
 
L'AMI des del primer moment ha donat el seu suport a la campanya internacional a favor de l'Autodeterminació de l'ICEC, i ara es converteix en una peça significativa a nivell logístic del principat, ja que entitats i persones que col·laboren amb la campanya podran dipositar, en els seus més de 600 ajuntaments, els sobres amb les signatures recollides presencialment en el seu municipi.
 
Però de suports pràctics n'hi ha molts més, des d'empresaris que recullen signatures presencials dels seus clients o treballadors en els seus comerços, a qui els porta voluntàriament a residències d'avis perquè també puguin signar, fins als 'taxistes per la independència' que amb butlletes en diferents idiomes faciliten que els turistes hi deixis la seva signatura i suport.
 
Escocesos, Flamencs, Catalans i Bascs junts per l'Autodeterminació a Meran!
 
Són moltes les presentacions i conferències que a nivell internacional la ICEC ha protagonitzat en els darrers mesos.Totes elles, accions per afavorir els processos ja iniciats, com és el cas de Catalunya, de cara audiències Europees.Aquesta pedagogia internacional que es va iniciar, per aquests mateixos grups impulsors de la ICEC, durant el procés de la 'Consulta sobre la Independència' realitzada al Principat (2009-2011) ,per part de la comissió d'Internacional de la 'Coordinadora per la Consulta sobre la Independència' encapçalada per l'Anna Arqué, permet, amb un projecte concret, recollir les complicitats democràtiques que existeixen a Europa sobre el Dret d'Autodeterminació, i el seu exercici lliure i democràtic per aquelles nacions Europees amb una majoria política i/o social que així ho vulgui.

http://www.directe.cat/noticia/298025/mes-100.000-firmes-en-un-mes-perque-europa-reconegui-el-dret-d-autodeterminacio

http://www.europeancitizensdecide.eu .

La Fundació Josep Irla ja analitza les institucions d'una Catalunya independent #estatcatalà

La Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, ha presentat aquest dijous l'estudi 'Les institucions polítiques de la Catalunya independent', un treball que apunta l'esbós de com podrien ser les institucions de l'estat català. L'estudi planteja i analitza diverses alternatives en aspectes concrets com ara la forma d'Estat i de Govern, l'organització territorial, el sistema electoral, l'estat del benestar així com el control i la reforma constitucional a la Catalunya independent. El politòleg Ferran Requejo, autor principal del treball, ha remarcat l'oportunitat que representa per a Catalunya el fet d'impulsar un procés constituent que podria permetre aconseguir una democràcia avançada referent al món.
 
Analitzar i debatre com seria una Catalunya independent
 
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha destacat la necessitat d'analitzar i debatre com seria una Catalunya independent per cimentar el procés i donar-li credibilitat. Precisament això és el que, segons ella, pretén l'estudi de la Fundació Josep Irla, que, entre altres coses, planteja com a alternatives la proclamació d'una república o bé optar per un fer un pas intermedi on Catalunya mantingués una relació amb la Corona espanyola similar a la que va tenir Irlanda quan es va independitzar del Regne Unit amb la monarquia britànica.

En aquest capítol, Rovira ha estat explícita i ha mostrat la seva preferència per la primera de les opcions. On no s'ha mullat tant ha estat en la forma de Govern, per a la qual l'estudi planteja dues alternatives: un sistema parlamentari o un de semipresidencialista.

Construir una democràcia avançada

El catedràtic Ferran Requejo, autor principal de l'estudi i que és un dels experts que integra el Consell per a la Transició Nacional, ha afirmat que Catalunya té davant seu una oportunitat històrica, que no és altra que impulsar un procés constituent que la pot convertir en una democràcia avançada i en un Estat que sigui referència internacional després per a la política comparada. Entre les condicions perquè el procés arribi "a bon port", el politòleg ha citat la necessitat de tenir una majoria social favorable a la independència -si hi hagués entre un 55% i un 65% de catalans per l'estat propi el procés seria "imparable", segons ha dit- i la capacitat d'internacionalitzar el procés i explicar-lo davant els principals actors mundials.

Cal accelerar la tramitació de la llei electoral catalana o podria ser la Junta Electoral Central espanyola hagi de regular el referèndum
 
Amb vistes a la celebració d'una hipotètica consulta per l'autodeterminació, Requejo ha instat els partits a accelerar la tramitació de la llei electoral catalana. Després de recordat que Catalunya representa una anomalia perquè és l'única comunitat autònoma que no ha elaborat aquesta normativa, el politòleg ha defensat la necessitat de que, si no s'arriba a un acord per aprovar la llei completa, almenys es creï una junta electoral catalana. Si no és així, ha constatat, podria donar-se la contradicció de que l'òrgan que hagués de regular el referèndum fos la Junta Electoral Central espanyola.

Sindicatura Electoral Catalana,un pedaç d'emergència

Rovira ha entomat el repte i ha proposat que, si el debat al voltant del sistema electoral s'allarga molt en les reunions de la ponència que està elaborant la llei electoral catalana, s'interrompi i es voti la creació d'una Sindicatura Electoral Catalana. En aquest sentit, ha recordat que els treballs que es van engegar en la legislatura passada ja van avançar en aquest aspecte i, segons ha afirmat, els diaris de sessions de l'anterior ponència recullen la disposició de tots els partits a seguir la recomanació que un grup d'experts va fer en el sentit de crear una junta electoral pròpia.

http://www.directe.cat/noticia/298239/primer-esbos-de-les-institucions-d-una-catalunya-independent

Espanya destina 300.000 euros a restaurar el “Valle de los Caídos” en plena crisi #espolifiscal

La partida publicada avui al BOE està imputada al Ministerio de la
Presidència i destina 286.845 euros a la restauració de la portada de
la Basílica de la Sta. Creu del monument franquista del "Valle de los
Caídos". La basílica, que és propietat de l'església catòlica, es
restaurarà, per tant, amb diners públics, molts dels quals, catalans.
Cal recordar que el monument, que conté nombrosa simbologia del règim
franquista, és una clara apologia al dictador on és enterrat i on
encara es pot llegir la inscripció "Caídos por Dios y por España".
Franco va anunciar la construcció del monument després de la seva
victòria i va ser concebut per enterrar els que havien mort per la
seva causa. De fet, avui en dia el monument és encara lloc de reunió
cada 20 de novembre de diversos grups falangistes i nostàlgics de la
dictadura.

Una història de negoci brut i sepultura de republicans anòmala

Franco mai va concebre el Valle de los Caídos com a mausoleu per
enterrar republicans, però va trigar vint anys a construir-lo, el que
va suposar que empreses com Huarte i Dragados y Construcciones,
fessin importants acumulacions de capital amb l'obra i acosta del
treball republicà esclau. Quan va ser l'hora d'omplir-lo moltes
famílies de caiguts franquistes es van negar a traslladar els cossos,
aleshores el Ministeri de Governació va sol·licitar a tots els
ajuntaments de l'Estat espanyol la cessió de cadàvers de la guerra
civil per omplir el mausoleu, però la majoria van refusar l'"oferta"
assegurant no disposar de màrtirs ni herois franquistes, però sí molts
es van mostrar interessats en lliurar les restes de republicans, que,
a més, els ocupaven espai i dificultaven les reformes i l'ampliació
d'alguns cementiris. Franco va haver de cedir i acceptar incloure els
cossos de republicans per omplir l'enorme mausoleu.

http://www.directe.cat/noticia/298303/rajoy-destina-prop-de-300.000-euros-al-valle-de-los-caidos

El CCN i Help Catalonia acorden internacionalitzar la independència #estatcatalà

El Centre Català de Negocis i Help Catalonia, acord per internacionalitzar els aspectes econòmics del procés de separació d'Espanya. Mitjançant aquest acord el Cercle Català de Negocis subministrarà articles i estudis a Help Catalonia que aquesta entitat traduïrà a diversos idiomes i difondrà internacionalment. Segons expliquen les dues entitats, aquest treball conjunt podria desembocar a mitjà termini en "la realització d'accions conjuntes de diplomàcia civil". De fet, a partir d'aquest estiu està previst que ambdues associacions participin de manera conjunta en actes a l'estranger relatius a la viabilitat econòmica de la Catalunya Estat i a la defensa de la necessitat d'aconseguir un Estat propi per a Catalunya. D'altra banda, per escenificar aquest pacte entre entitats s'heditat un petit vídeo en cinc idiomes (anglès, alemany, francès, italià i castellà) que s'ha començat a distribuir entre les xarxes socials.

El Cercle Català de Negocis és una associació d'empresaris, directius i professionals creada fa uns cinc anys per tal de garantir el futur del teixit empresarial català. Els integrants del CCN consideren que això només és possible si Catalunya diposa d'un Estat propi. Help Catalonia va néixer com una entitat formada per voluntaris amb l'objectiu d'internacionalitzar la causa catalana. Ho han fet mitjançant campanyes en diversos idiomes, en les quals han informat del fet nacional català. La seva principal eina de difusió són les xarxes socials.

http://www.directe.cat/noticia/298399/el-ccn-i-help-catalonia-acord-per-internacionalitzar-els-aspectes-economics-del-proces-de-

Clam social per la insubmissió a la llei Wert #catalanofobia #somescola #wertgonya

El ministeri d'Educació espanyol pagarà l'escolarització en centres
privats dels alumnes catalans que vulguin estudiar en espanyol i no ho
puguin fer a cap centre públic o concertat, però restarà després
aquests diners de les partides que el govern català rep en matèria
d'ensenyament. És el mecanisme de la Llei Orgànica de Millora de la
Qualitat de l'Educació (LOMCE) aprovada ahir, amb què José Ignacio
Wert pretén esquivar les objeccions que hi fa el Consell d'Estat i
forçar la Generalitat a instaurar un doble sistema.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va
qualificar el projecte de llei de predemocràtica i de 'ferida enorme'
a l'autogovern català i a la dignitat institucional. Ho va dir ahir en
una conferència de premsa especial per valorar l'aprovació de la
LOMCE. Rigau va dir que la solució adoptada pel ministeri espanyol era
impossible de complir, a banda d'arribar a l'absurd. Per la
consellera, la decisió parteix de la premisa falsa de que als centres
concertats i privats s'hi ensenya en castellà i als públics, en
català. Rigau va dir que la decisió ens trasllada al moment abans de
la recepció de competències d'educació per Catalunya.

La portaveu d'ERC, Anna Simó, va criticar durament la llei perquè era
una normativa centralista, adoctrinadora, segregadora, elitista i que
té 'un tuf d'antic'. Simó va cridar a la insubmissió tot deixant clar
que, per a ERC, la que val és la Llei d'Educació de Catalunya.

El president d'ICV, Joan Herrera, va fer també una crida a no acatar
la llei Wert. Però va criticar també la consellera Rigau perquè,
segons ell, només s'escandalitza quan s'ataca la llengua però mira cap
a una altra banda quan s'ataca l'ensenyament públic.

La CUP fa una crida a la desobediència a la llei perquè 'és un
atemptat contra l'educació publica, contra la immersió lingüística, la
laïcitat i la formació d'un esperit crític'. El diputat de la CUP-AE,
Quim Arrufat, va demanar a l'estat espanyol que 'deixi, d'una vegada
per totes, de legislar contra el poble català'. 'Aquesta llei no
respon a criteris pedagògics, respon a les obsessions polítiques i
espanyolitzadores del Partit Popular i posa en greu perill un sistema
d'educació pública'.

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va titllar la LOMCE de 'cop
d'estat' al sistema educatiu i va anunciar el seu suport al govern si
decidia portar-la al Tribunal Constitucional (TC) espanyol. Collboni
va opinar que aquesta reforma no era necessària i 'respon a criteris
ideològics, però no pedagògics', a més de no tenir el consens de la
comunitat educativa. 'Trenca el concepte d'igualtat, perquè els nens
ara estaran segregats per raó d'origen social, gènere i llengua', es
va queixar.

Una partioda de 5 milions d'euros per a pagar l'escola en castellà a Catalunya

La memòria econòmica de la LOMCE ja inclou una partida de 5 milions
d'euros per a aquest supòsit, calculada en previsió que s'hi acolliran
1.000 alumnes en un any. Aquesta partida és el 21% de la dotació total
del projecte. El mecanisme que el govern espanyol pretén activar a
Catalunya passa primer per la via administrativa. Les famílies que
vulguin escolaritzar els seus fills en castellà i creguin que no ho
poden fer a cap centre públic o concertat podran presentar una
instància que donarà peu a una investigació de l'Alta Inspecció de
l'estat. Aquesta haurà de determinar si, efectivament, no hi ha cap
oferta pública o concertada per estudiar en castellà com a llengua
vehicular. Si ho considera així, el Ministeri demanarà a la
Generalitat que doni explicacions i, si considera que "no s'està
garantint aquest dret", engegarà la via de l'escola privada de manera
"transitòria" i fins que la Generalitat hagi "solucionat" el problema.

Segons han explicat fonts del Ministeri d'Educació, l'Estat preveu que
1.000 alumnes s'acullin a aquesta opció al primer any d'aplicació de
la LOMCE, és a dir, al curs 2014/2015, i per aquest motiu ha inclòs
una partida de cinc milions d'euros a la memòria econòmica de la Llei.
Aquests diners, però, no els acabarà pagant el Ministeri d'Educació,
perquè l'Estat els restarà de les transferències que la Generalitat
rep per prestar els serveis d'Educació a Catalunya, de manera que
acabaran afectant els recursos que rep el sistema d'escoles públiques
i concertades a Catalunya. "Si són 17 famílies com diu la
Generalitat", afirmen aquestes veus, "la partida serà molt inferior".

El sistema ideat pel Ministeri, però, no especifica en quin
percentatge cal que el sistema públic català oferti escolarització en
castellà. Fonts pròximes al ministre apunten que el TC va deixar clar
que correspon a la Generalitat fixar un percentatge d'ensenyament en
castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Segons aquestes fonts,
el que busca el sistema és garantir aquesta possibilitat, però la
distància de l'alumne on es trobi el centre bilingüe o el nombre
d'escoles que han d'oferir aquesta doble línia són qüestions "a
negociar" que ara per ara no consten al contingut de la Llei.

"No estem parlant que hi hagi d'haver una línia en castellà a tot el
sistema, estem dient que encara que hi hagi una oferta d'una proporció
menor d'escoles que ofereixin educació en castellà ja estaria
solucionat", afirmen. Es tracta, segons aquestes fonts, que hi hagi
una alternativa a l'escolarització en català i "no entrem si està a la
Val d'Aran o ha d'estar més a prop, perquè aquestes són qüestions que
es poden negociar".

El ministre Wert prova d'esquivar d'aquesta manera les objeccions del
Consell d'Estat, que va censurar que obligués a la Generalitat a pagar
l'escolarització privada dels alumnes en castellà de la seva butxaca.
El dictamen que va emetre aquest organisme recordava al Ministeri que
no té competències per determinar de quina manera els governs
autonòmics reparteixen els recursos que tenen assignats per a
Educació. Segons fonts del Ministeri, amb la nova fórmula es compleix
la recomanació del Consell d'Estat i no s'envaeixen les competències
de la Generalitat, alhora que es "garanteix" el "dret" de les famílies
a escolaritzar els seus fills en castellà.

L'executiu espanyol pretén forçar d'aquesta manera el Govern a
establir un doble sistema almenys a una part de la seva oferta
educativa, tal com passa a la resta de territoris on hi ha llengües
cooficials on, segons diu el Ministeri, "no hi ha cap tipus de
problema". L'equip del ministre Wert insisteix que amb aquest
mecanisme "no discuteix" la immersió lingüística, sinó la seva
aplicació "més enllà d'un límit que no es pot superar" que és la
"garantia" del "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en
castellà.

La nota de religió comptarà per a la mitjana

Segons el govern espanyol, al dictamen del Consell d'Estat no hi va
haver "cap observació essencial" i sí propostes de "millora", una de
les quals feia referència a l'assignatura de Religió i la seva
discriminació respecte a la seva alternativa, Valors Cívics. Segons
fonts del Ministeri, finalment Religió tindrà un tractament
diferenciat i s'inclourà al d'assignatures específiques, però els
alumnes hauran que l'escullin també podran agafar Valors Cívics com a
assignatura optativa, i a l'inrevés, de manera que podran cursar les
dues assignatures. En tot cas, tal com constava a l'esborrany de la
Llei, la nota de Religió seguirà comptant per al currículum com la
resta d'assignatures a l'hora de fer mitjana, malgrat que no serà
objecte d'una avaluació a nivell estatal com les matèries troncals.

Pel que fa a la petició del Consell d'Estat perquè no s'eliminés
l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, el Ministeri manté la
seva exclusió i assegura que les matèries que incorporava quedaran
difuminades de manera transversal per la resta d'assignatures.

"Nova definició" de les competències

El Ministeri insisteix que la reforma "dóna més autonomia als centres"
públics perquè els atorga eines per "ser més flexibles" i tenir "més
capacitat de gestió" però ho vincula a uns comptes clars. També apunta
que la nova configuració de les assignatures implica "una nova
definició" de les competències de les autonomies i de l'Estat. A les
assignatures troncals l'Estat defineix els currículums, a les
específiques els criteris d'avaluació els especifica l'Estat però els
apliquen les comunitats , i a les de lliure configuració les CCAA
defineixen els continguts. Segons el govern espanyol d'aquesta manera
"s'asseguren uns mínims" a tot l'Estat i a la Llei "no hi ha res" que
beneficiï un dels models.

Avaluació "homogènia"

A més la LOMCE planteja un sistema d'avaluacions homogènies i externes
a nivell estatal que segons el govern espanyol "garanteix" que els
criteris d'avaluació siguin iguals a tot el territori, fet que
"intensifica l'esforç" i "millora substancialment els resultats de
tots els alumnes". Wert considera també que el sistema educatiu "està
antiquat" perquè es basa només en la "memorització" i aposta per un
model que ensenyi els alumnes a tenir "esperit crític". Aquestes
avaluacions, afirmen, promouran "un canvi en la metodologia" on les
competències tindran "un valor molt important".

Wert vol que Europa financiï l'aplicació de la Llei

La LOMCE no va anar la setmana passada al Consell de Ministres per
problemes en la memòria econòmica. Aquest divendres s'ha sabut que va
ser perquè el Ministeri estava estudiant amb el Ministeri d'Ocupació
les possibilitats de finançament europeu per a la reforma i ha calgut
treballar "amb més detall del que preveien".

"Hem escollit amb detall quines propostes de la LOMCE són elegibles
per rebre fons socials europeus" que són "els canvis de la Formació
Professional bàsica, on seran dos anys obligatoris, un més que
l'actual", i "l'avançament dels itineraris a partir de quart d'ESO, on
ja es podran fer dues trajectòries, fet que implica més professors, i
per tant més cost".

D'aquesta manera el 95% del cost de la reforma, segons el Ministeri,
podria rebre fons europeus, que paguen entre el 50 i el 65% del cost.
En total, la implantació de la LOMCE costarà 38 milions al primer any,
prop de 200 al segon i prop de 300 al tercer. Malgrat tot, segons
aquestes fonts, si es té en compte "l'estalvi" per la compactació del
Batxillerat, les quantitats queden en 23 milions al primer any, 130 al
segon i 255 al tercer.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116412/20130518/clam-insubmissio-llei-wert.html

Espectacular estelada humana a Igualada #ANCat #dretadecidir

Els organitzadors de la gran estelada humana d'Igualada, que es fa avui per gravar un vídeo per la independència amb la tècnica de l''stop motion', van confirmar aquesta setmana que ja compten amb la tots els inscrits necessaris. Aquest matí hi haurà un total de 2.014 persones a la Plaça de l'Ajuntament de la capital de l'Anoia que aniran vestides amb samarretes de color vermell, groc, blau o blanc. De moment, compten amb una vintena de fotògrafs voluntaris d'arreu de Catalunya que capturaran aquesta acció. A més, la fira independentista itinerant Estelània fa parada a la ciutat per fer una 'gran festa per la independència'.

El sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Salvador Cardús, és l'encarregat de fer un parlament de benvinguda als participants i de fer saber el sentit reivindicatiu de l'acció.

Els organitzadors han explicat que l'objectiu de l'esdeveniment és 'donar visibilitat i projecció internacional a la nostra ensenya per fer sentir la veu que aquí hi ha un país que vol ser lliure i autogestionar-se'. A més, han volgut remarcar que es tracta d'una iniciativa que neix de la societat civil.

Aquest 'stop motion' constisteix en reunir 2.014 persones vestides amb samarretes de color vermell, groc, blau o blanc a la plaça de l'Ajuntament i un grup de fotògrafs distribuïts per diferents punts capturaran la construcció de l'estelada humana i muntaran un vídeo. Aquesta tècnica d'animació consisteix a crear un vídeo a partir de la unió de moltes fotografies consecutives per donar la sensació de moviment.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116436/20130518/lestelada-humana-digualada-omple-mati-placa-lajuntament.html

Denuncien que Espanya usa fons europeus per subvencionar les 'corridas de toros'

L'eurodiputat, Ramon Tremosa, el diputat al Congrés Alfred Bosch, i el
també eurodiputat, Raül Romeva, han denunciat avui a Brussel·les que
Espanya destina una mitjana anual de 130 milions d'euros dels fons
europeus a 'corrides' de toros. Els ponents, en una roda de premsa en
anglès, han presentat l'informe 'Toros i impostos. Subvencions de
l'Estat espanyol i la UE per a la tauromàquia i criança del toro', per
denunciar davant la comunitat internacional aquesta pràctica.

Per això els diputats ja s'han posat en contacte amb el comissari
europeu d'Agricultura, Danian Ciolos, a fi que aquestes subvencions es
destinin a l'economia productiva enlloc d'ajudar "un qüestionable
entreteniment" com són les corrides. A l'Estat espanyol aquesta
pràctica està prohibida a Catalunya i les Illes Canàries. Diputats
europeus de diferents sensibilitats com ara liberals, socialistes o
dels verds han secundat l'acció dels diputats catalans per posar fi a
les subvencions a la tauromàquia.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/05/espanya_utilitza_fons_europeus_per_fer_corrides_de_toros_94184.php

La revista 'Time' també veu la deportació de Ziani un atac a l'independentisme #catalanofobia

'És un espia o un sobiranista?', es pregunta la revista Time en aquest article dedicat al cas de Nouredine Ziani, el director de l'Espai Catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans detingut ahir i pendent d'expulsió per ordre del CNI. En un extens reportatge, la periodista Lisa Abend explica les acusacions de salafisme i d'espionatge que fa el govern espanyol, però emfasitza la tasca pel sobiranisme de Ziani i el fet que la immigració pot ser un factor determinant en el referèndum.

Abend diu: 'El CNI diu que Ziani col·laborava amb els serveis secrets marroquins i que donava suport als extremistes islamistes. Però els que donen suport a Ziani sospiten que la seva deportació és motivada pel fet que aquest últim any ha treballat com intermediari amb la comunitat musulmana per a una organització que promou la independència de la regió semi-autònoma de Catalunya'.

Continua així: 'Sigui quina sigui l'explicació certa, el cas de Ziani ofereix una visió interessant sobre la tempesta que s'acosta sobre la independència de Catalunya. Tot i que els catalans han defensat sempre la identitat cultural i històrica diferent respecte dels espanyols, el conflicte polític amb l'estat central es va situar en primera línia la tardor del 2012, quan el govern regional va respondre a la intensificació dels conflictes sobre els impostos i la llengua començant un procés que es diu que portarà a un referèndum sobre la independència.'

I afegeix: 'Tot i que una votació com aquesta és il·legal tenint en compte la constitució, molts opinen que si els catalans guanyen suport moral per al referèndum Espanya es veurà forçada a permetre'l. I aquí és on entra en joc Ziani.

La revista repassa la tasca que fa la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC, ajudant els immigrats a integrar-se en la societat catalana. I destaca també que 'una de les funcions principals és la d'explicar als nouvinguts el procés d'independència'.

Diu que el l'informe d'acusació del CNI no parla del procés sobiranista, sinó dels suposats vincles amb l'extremisme islàmic. I recull declaracions de Ziani, dient: 'Tota la meva trajectòria, tot el que he fet, ha estat el contrari de l'extremisme. Sempre he treballat per a la integració i l'harmonia social'.

El reportatge recull declaracions d'Àngel Colom, president de Nous Catalans, que parla de les motivacions polítiques de l'expulsió.

La immigració, un factor determinant en el referèndum

Mentre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, diu que l'expulsió no té res a veure amb les activitats de Ziani a favor de la independència, el suggeriment dels favorables a la independència que hi pot haver una motivació política remarca la consciència sobre el fet que la considerable població immigrada pot ser determinant en qualsevol decisió futura.

I recorda, tal com feia ahir Àngel Colom en aquesta entrevista amb VilaWeb, el precedent del Quebec: 'Quan el Quebec va celebrar l'últim referèndum sobre la independència el 1995 el 90% dels immigrats acabats de nacionalitzar van votar contra la separació del Canadà. Aquesta dada pesa amb força en la ment dels impulsor de la independència de Catalunya, que saben que la gent que ha obtingut recentment la ciutadania espanyola poden tenir por a perdre-la'.

Recull les declaracions d'Hermes Castro, president de l'associació d'immigrats llatinoamericans Fedelatina. 'Els llatinoamericans tendeixen a ser més políticament actius que no els europeus. I molts d'ells tenen una certa afinitat cap a la independència. En un començament no ho entenen, però després diuen: 'Volen separar-se d'Espanya, tal com vam fer nosaltres fa dos-cents anys'.

I també publica declaracions de l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que adverteix d'una contradicció en l'acusació del CNI contra Ziani: el fet que alhora sigui un agent dels serveis secrets marroquins i promogui el salafisme. 'És curiós. El govern del Marroc s'oposa al salafisme, fa el que pot per combatre l'extremisme. Com pot ser que faci les dues coses alhora?'.

Acaba destacant unes declaracions de Ziani: 'És un crim per a un immigrant involucrar-se en el procés polític de Catalunya? És un crim sentir-se català? Si això és a democràcia, no la vull.'

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116160/20130517/time-vincula-cas-noureddine-ziani-proces-dindependencia-catalunya.html

Cau el recurs de l'Estat contra Girona per declarar-se territori català lliure i sobirà #dretadecidir

El jutjat ha desestimat el recurs presentat per l'Estat contra
l'Ajuntament de Girona per declarar-se territori català lliure i
sobirà. A la interlocutòria, el titular del contenciós administratiu
número 1 assegura que l'acord no té conseqüències jurídiques i que no
va més enllà d'una declaració política d'intencions. Precisament,
aquest és el mateix argument que va fer servir el magistrat per
rebutjar els recursos que Llanos de Luna havia interposat prèviament
contra dos ajuntaments gironins més: els de Celrà i Cassà de la Selva.

La moció que declarava Girona territori lliure es va votar al ple de
desembre. La declaració va tirar endavant amb els 15 vots de l'equip
de govern (de CiU), la CUP i ICV. El 10 de desembre passat, Girona es
va convertir en la primera capital de demarcació que aprovava una
moció declarant-se territori català lliure i sobirà. D'aquesta manera,
la ciutat seguia l'estela dels més de 180 municipis catalans que, fins
aleshores, havien donat suport a una declaració d'aquestes
característiques.

La moció, que va portar la CUP al ple, també instava el Parlament a
caminar per fer realitat l'estat propi. El text repassava, un per un,
tots els greuges que ha patit el país per part del govern espanyol.
Recollia que Catalunya viu un context nacional "d'excepció" i
recordava, entre d'altres, la sentència contra l'Estatut, els atacs a
la llengua i la immersió lingüística o el clam popular a favor de la
independència, cristal·litzat en la manifestació de l'Onze de
Setembre.

La moció va tirar endavant per majoria, amb els quinze vots que sumen
l'equip de govern (de CiU), la CUP-Rcat i ICV. El PSC es va abstenir i
el PP hi va votar en contra i la reacció per part de l'Estat no es va
fer esperar. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los
Llanos de Luna, va portar la declaració al jutjat, com ja havia fet
amb altres municipis que havien tirat endavant la moció. La resposta
per part del jutjat, però, ha sigut idèntica a la que ja va rebre la
delegada en casos com el de Celrà i Cassà de la Selva. El contenciós
número 1 ha decidit aturar l'ofensiva de Llanos de Luna i ha
desestimat el recurs que va interposar contra l'acord de l'Ajuntament
de Girona.

Els mateixos arguments

De fet, a la interlocutòria, el magistrat fa servir els mateixos
arguments que ja va utilitzar anteriorment en els casos de Celrà i
Cassà. La resolució assegura que l'acord no té conseqüències
jurídiques, perquè és una declaració política d'intencions, i per això
estima els motius que li va presentar l'advocat del consistori per
demanar que no acceptés les tesis de l'Estat. "En aquest sentit, cal
considerar que l'acord recorregut constitueix una declaració que, des
del punt de vista del dret administratiu, no comporta de per si efecte
jurídic concret que creï deures, obligacions o càrregues", indica la
interlocutòria del jutjat contenciós. I hi afegeix: "És per això que
cal considerar que no és fiscalitzable".

L'escrit del jutjat contenciós, doncs, desestima el recurs interposat
per Llanos de Luna contra la declaració de l'Ajuntament de declarar la
ciutat territori lliure i sobirà. A més, també recull que no hi ha
imposició de costes. La resolució no és ferma i la delegació de
l'Estat a Catalunya hi pot interposar un recurs d'apel·lació. Això sí,
pagant prèviament 50 euros al compte del jutjat. Si no hi ha
moviments, la decisió del magistrat serà ferma.

http://www.ara.cat/societat/desestima-lAjuntament-Girona-declarar-se-territori_0_920908136.html

El PP protegeix els atacs feixistes a Burjassot (Pais Valencià) #catalanofobia

Els atacs feixistes han castigat aquesta setmana Burjassot. Dilluns
l'estàtua de Vicent Andrés Estellés apareixia coberta de pintura
blava, en l'enèsim atemptat contra aquest monument. L'endemà, membres
del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i d'España 2000 interrompien amb
crits i insults un acte justament d'homenatge a Estellés, fill del
poble. No són pas dos casos aïllats. Ni al País Valencià, un dels
territoris amb més incidents fomentats per la intolerància i l'odi, ni
a Burjassot, on el batlle fa mesos que és amenaçat per aquests grups
feixistes. Amb l'empara del PP, que no ha badat boca en cap moment per
condemnar els atacs.

Es tracta de grupuscles reduïts, però que actuen amb total impunitat,
com han denunciat el Moviment contra la Intolerància i la plataforma
unitària Acció Popular contra la Impunitat. De fet, el GAV ha comès
desenes d'accions de sabotatge, en algunes de les quals hi ha estat
implicat el president del grup, Manuel Latorre, que fa anys va ser
condemnat per amenaces i lesions a una militant del Bloc. El president
anterior, l'ex-falangista Juan García Sentandreu, també té antecedents
penals per agressions.

Aquest dimarts, membres del GAV i d'España 2000 es van infiltrar a
l'Ajuntament de Burjassot i van insultar i escridassar el president de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que intervenia en un homenatge a
Estellés. L'acte es va interrompre una estona, mentre la policia feia
fora els agressors, els identificava i en detenia un. En declaracions
a VilaWeb, el batlle, Jordi Sebastià, lamentava: 'Totes les forces del
feixisme es concentren a Burjassot perquè és el poble d'Estellés i té
un batlle que no amaga les seues idees. I ho paga el poble perquè
aquesta gent odia la convivència, el respecte i la democràcia.'

Sebastià ha plantat cara des del primer moment a aquest grupuscles
feixistes, fet que li ha costat alguna denúncia i diverses amenaces.
Fa uns mesos va portar a la fiscalia les amenaces i calúmnies rebudes
a través d'una pàgina de Facebook anomenada 'No volem un alcalde
catalanista al nostre poble'. En aquest cas hi ha encausades nou
persones, entre les quals membres no solament del GAV i España 2000
sinó també de Coalició Valenciana i del PP. Poc després d'aquella
denúncia, España 2000 va denunciar Sebastià i el va acusar d'haver
impedit el dret de llibertat d'expressió perquè l'ajuntament els havia
fet desmuntar una paradeta, per a la qual no tenien permís.

Les amenaces i els atacs feixistes a Burjassot no han rebut en cap
moment la condemna del PP, ans al contrari. El regidor de l'ajuntament
Maxi Fernández, per exemple, es nega a condemnar l'atac feixista
d'aquesta setmana. Ha dit a Twitter: 'Van ser feixistes els qui van
intentar boicotar un acte del PP de Burjassot a la seva seu amb
insults i amenaces? Qui parla d'intolerància?' Fa poc Fernández feia
unes declaracions similars arran de la commemoració de l'assassinat de
Guillem Agulló: aleshores va defensar el representant de Noves
Generacions del PP a Burjassot, que havia justificat l'assassinat
d'Agulló i l'havia comparat amb 'una baralla d'armes blanques'.

Lluís Torró, diputat d'EUPV, ha assenyalat directament el PP com a
'responsable d'alimentar el fantasma de l'anticatalanisme, creat per
ell mateix, i llançat a la palestra de manera ridícula i incendiària',
segons un comunicat en què denunciava els fets de dimarts a
l'ajuntament i exigia que el govern posés fi a la impunitat de què
gaudeixen aquests grups: 'Mentre pugen els índexs d'atur, augmenten
les retallades, es destrueix el teixit productiu i un llarg etcètera
de fets gravíssims, el PP es dedica a elevar els símbols valencians,
el "no ens fareu catalans" injectant gasolina a grups com el GAV.'

Tant Torró com Josep Maria Pañella, de Compromís, han dut també els
fets al ple de les corts d'aquesta setmana, però novament la resposta
del PP ha estat el silenci i l'empara implícita als atacs feixistes
que ha de suportar el poble natal d'Estellés i de Guillem Agulló, on
encara avui apareixen pintades amenaçadores i amb simbologia nazi.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4115947/20130517/pp-empara-atacs-feixistes-burjassot.html

Espanya signa l'ordre d'expulsió de Ziani per independentista #catalanofobia

El ministeri espanyol de l'Interior ha signat aquest dijous l'ordre
d'expulsió del marroquí vinculat a CDC Noureddine Ziani, després que
el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) l'hagi acusat de difondre el
salafisme i l'islamisme radical. Segons fonts coneixedores de
l'expedient, el decret ministerial afirma que se l'informa i se
l'expulsa de l'estat espanyol tot i que l'advocada de Ziani, Fàtima
Zohra Bouhya Aimin, ha dit que no ha estat notificada encara de
l'ordre d'expulsió.

Ziani és director de l'Espai Catalanomarroquins de la Fundació Nous
Catalans, vinculada a CDC, i president de la Unió de Centres Culturals
Islàmics de Catalunya (UCCIC). CDC i ERC, així com el propi afectat,
han denunciat que consideren que l'expulsió s'ha emès en realitat
perquè Ziani defensa el sobiranisme, un punt desmentit aquest dimecres
pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. El ministre va
afegir que el CNI disposa de "proves rotundes" que vincularien el
marroquí amb el salafisme.

Segons el CNI, el president de l'Espai Catalanomarroquins ha estat
investigat durant els últims tres anys i ha emès l'ordre d'expulsió
per "posar en perill la seguretat de l'Estat", un dels supòsits que
contempla la Llei d'Estrangeria. Ziani, que té residència legal a
l'Estat, va ser detingut el 3 de maig a Barcelona i posat en llibertat
l'endemà. Segons el CNI, la investigació s'ha fet amb diverses
agències d'intel·ligència i amb els Mossos d'Esquadra, un extrem que
el Departament d'Interior de la Generalitat ha negat.

En declaracions als mitjans aquest dimarts, Ziani va dir que veia
motivacions polítiques en l'acusació. "Ens acusen de ser
independentistes i nacionalistes. Això és una acusació? No ho entenc".
El marroquí va defensar que mai "a la vida" havia estat vinculat al
salafisme radical va assenyalar que és una "contradicció" que alhora
se l'acusi de formar part dels serveis secrets del Marroc, extrem que
també va negar.

L'advocada de Noureddine Ziani va afirmar dilluns que cap de les
acusacions del CNI per demanar l'expulsió del seu client estan basades
en proves i algunes fins i tot són "gairebé absurdes" i que podria
respondre a "una decisió política" . La lletrada Fàtima Zohra Bouhya
Aimin va considerar obvi que organitzar un congrés per parlar sobre
l'Islam, voler obrir una empresa de carn halal o bé presentar un
projecte urbanístic amb 300 habitatges i una mesquita a Lleida són
fets que "no atempten contra la seguretat nacional" com denuncia el
CNI. L'advocada també va posar de manifest que es tracta d'un
procediment "sense garanties, perquè l'administració és jutge i part"
i que, tan bon punt el ministeri signés el decret d'expulsió, aquesta
podia ser imminent.

Per la seva banda, CDC i ERC han fet palès que veuen intencionalitat
política al darrere d'aquesta expulsió. El portaveu d'ERC al Congrés
dels Diputats, Alfred Bosch, va dir diumenge que tenia indicis que es
tractava d'una "acció abusiva" per part del CNI. També el diumenge, el
secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va assegurar que no li
sorprendria que hi hagués "intencionalitat política".

El dilluns, però, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va
desvincular l'expulsió de Ziani de la seva implicació amb el
sobiranisme i va afegir en declaracions a La Xarxa que, si així fos
realment, es tractaria d'un "episodi greu". De la seva banda el
dimarts, el conseller de la Presidència, Francesc homs, va negar que
hi hagués discrepàncies en el sí del Govern per aquest tema i va
assegurar que li costava de creure que el CNI actués per "raons
purament ideològiques". A més, va lamentar la falta de transparència
d'aquest òrgan.

http://www.naciodigital.cat/noticia/54881/ministeri/interior/signa/ordre/expulsio/ziani

Llanos de Luna ara es dedica a condecorar la División Azul, aliada dels nazis

divendres 17 de maig de 2013

La participació de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria
de los Llanos de Luna, en un acte d'homenatge a la Hermandad de
Combatientes de la División Azul , formada per veterans que van
lluitar al costat de les tropes de Hitler durant la Segona Guerra
Mundial, ha aixecat les crítiques de diversos partits catalans. ERC,
PSC, ICV-EUiA, CiU i la CUP han exigit a l'executiu de Mariano Rajoy
que cessi a la delegada de manera immediata.

El portaveu republicà al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, ha
anunciat que presentarà una proposició no de llei que, a més del
cessament i la petició de disculpes, demana la prohibició d'actes en
qualsevol espai públic o a càrrec de qualsevol administració que
reconegui persones vinculades al nazisme. ERC considera "no només
sorprenent, sinó preocupant" que se celebri un acte d'homenatge a
combatents de l'exèrcit nazi a unes instal·lacions de titularitat
pública i organitzat per un cos policial espanyol com és la Guàrdia
Civil, tot afegint que el fet que la representant directa del govern
espanyol a Catalunya participi en aquesta celebració és "especialment
greu".

Per això, Alfred Bosch presentarà una proposició no de llei que
insisteix en la necessitat de recordar i reparar a les víctimes del
nazisme i insta l'executiu espanyol a destituir immediatament a Llanos
de Luna, demanar disculpes a les víctimes del nazisme i les seves
organitzacions representatives per aquest acte i prohibir la
celebració d'homenatges a persones vinculades al nazisme o a episodis
d'exaltació d'aquest règim en qualsevol espai públic o a càrrec de
qualsevol administració o organisme públic.

Des del PSC s'ha demanat la dimissió o, en cas que Llanos de Luna no
la presenti, el cessament immediat per part del ministre de
l'Interior. Els socialistes creuen que el reconeixement que implica
l'entrega d'un certificat o diploma oficial per part de la
representant de l'executiu espanyol a Catalunya és "absolutament
deplorable i injustificat" i "un greu atemptat" contra la memòria
democràtica com contra la dignitat de les víctimes de la barbàrie nazi
i feixista.

El PSC també ha exigit que s'aclareixin les circumstàncies que van fer
possible que aquest acte es produís. L'alcalde socialista de Sant
Andreu de la Barca, Enric Llorca, era present a l'acte d'homenatge a
la Guàrdia Civil i, segons els socialistes, "ni sabia ni va poder
evitar" que es produís aquest "lamentable fet".

Per la seva banda, el diputat d'ICV-EUiA al Parlament Jaume Bosch ha
demanat a Mariano Rajoy el "cessament immediat" de la delegada perquè
considera "inacceptable" que faci aquest tipus d'homenatge. Bosch ha
recordat que dirigents del partit de Llanos de Luna com ara Maria
Dolores de Cospedal han comparat els membres de la PAH amb el nazisme.

El diputat ecosocialista ha avançat que demanaran la compareixença de
la delegada del govern de firma urgent a la cambra catalana. A més, ha
anunciat que la diputada al Congrés dels Diputats Laia Ortiz entrarà
una bateria de preguntes dirigides al ministre de l'Interior perquè
expliqui els motius pels quals l'executiu del PP homenatja a exmembres
espanyols de l'exèrcit de Hitler.

La CUP també ha exigit la dimissió de Llanos de Luna per la seva
participació en aquest acte. Mantenir la delegada en el càrrec suposa,
segons aquest partit, un "insult" al conjunt de la població catalana,
així com a les víctimes del nazisme i del franquisme. Llanos de Luna
s'ha destacat, segons la CUP, per una "persecució obsessiva" contra
l'independentisme català i els ajuntaments que es neguen a col·locar
la bandera espanyola a les cases consistorials.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi
Turull, s'ha sumat a la petició de dimissió o destitució immediata de
María de los Llanos de Luna, per "una qüestió de respecte i
consideració a les víctimes de l'holocaust i de la barbàrie nazi", i
també per "exemplaritat de les institucions en un estat democràtic".
"Són masses les actuacions i declaracions de banalització del nazisme
i cal actuar amb contundència i tallar de soca-rel aquestes accions i
actituds", ha dit Turull, que ha opinat que aquesta és la "gota que fa
vessar el got de la lamentable actuació de Llanos de Luna".

Finalment, Ciutadans, tot i que no ha demanat explícitament la
dimissió de la delegada espanyola ha exigit explicacions per
l'assistència de Llanos de Luna a l'homenatge. Per mitjà d'un tuit al
seu compte personal de Twitter, el president de C'S, Albert Rivera, ha
insistit que que la delegada "ha de donar explicacions de perquè va
participar en un acte que homenatjava excombatents de la divión Azul".
"Està fora de lloc", afegeix l'apunt de Rivera, mentre que Matias
Alonso ha considerat "totalment desafortunada" la participació en
l'homenatge al temps que ha assenyalat que la Hermandad "està
integrada per nostàlgics del feixisme".

http://www.naciodigital.cat/noticia/54874/demanen/dimissio/llanos/luna/homenatjar/militars/nazis

Feijóo: «No puc dir als gallecs que facin esforços per ajudar Catalunya» #catalanofobia

Si fins ara Catalunya ha subvencionat Espanya, quan ha estat el torn
de ser flexibles amb Catalunya, la catalanofòbia els ho impedeix. Es
el cas del president de Galicia, el nacionalista espanyol Alberto
Núñez Feijoo, qui en una entrevista a la Cadena Cope s'ha mostrat
contrari a donar més marge al dèficit de les finances catalanes. "No
puc dir als gallecs que facin esforços per ajudar Catalunya",
sentencia Feijoo. Així mateix, el president de la Xunta assegura que
"Catalunya ha d'acceptar els criteris de tots com seria el cas del
dèficit". Per Feijoo, a Catalunya "hi ha dos discursos l'oficial que
és un discurs reivindicatiu i sovint despectiu i el discurs de la gent
del carrer dels agents econòmics que és més sensat i que vol tornar a
la centralitat".

http://www.naciodigital.cat/noticia/54803/feijoo/no/puc/dir/gallecs/fan/esforcos/ajudar/catalunya

Time World | Spain: Deportation Case Casts Light on Push for Catalan Independence #usa #eu #news #politics

By Lisa AbendMay


Is he a spy or a sovereigntist? At approximately 7 p.m. this evening, Barcelona police arrested a Moroccan-born man named Noureddine Ziani and informed him that he was being deported from Spain, the country where he has legally lived and worked for the past 14 years. Citing a "threat to national security," Spain's Center for National Intelligence (CNI) made the request for expulsion on May 3; it was approved earlier today by the Spanish interior ministry. The CNI report specifies that Ziani has both collaborated with the intelligence service of a foreign government and has links to Islamist extremists. But Ziani's supporters, who learned of his troubles earlier this week, suspect that the real motivation for his deportation lies a lot closer to home: for the past year, the 45-year-old businessman and religious leader has worked as liaison to the Muslim community for an organization that promotes independence for the semi-autonomous region of Catalonia from Spain.

Whichever allegation proves to be true, Ziani's case offers an intriguing view of the gathering storm over Catalan independence. Although Catalans have long held a distinct cultural and historical identity from Spaniards, political conflict with the central state came to a head in the fall of 2012 when the regional government responded to intensifying conflicts over issues like taxes and language by initiating a process that it says will lead to a referendum on independence. Although such a vote is illegal under the Spanish constitution, many believe that if the Catalans gain enough moral support for a referendum Spain will be forced to permit it. Which is exactly where Ziani comes in.

Ziani is director of the Catalan-Moroccan outreach program at the New Catalans Foundation. Created in 2012 by Democratic Convergence of Catalonia (a political party included in the ruling Convergence and Union coalition that is leading the push for a referendum), the foundation helps immigrants—including those from Latin America, Asia, and Eastern European—integrate into Catalan society. To that end, it offers language instruction and assistance with legal and social issues. But one of its main functions is to educate newcomers about the region's push for independence. "We want new Catalans to understand the benefits of sovereignty," says foundation director Angel Colom. Together, he and Ziani have given talks on the subject at mosques throughout the region.

None of that is mentioned in the expulsion demand. "The person in question has, through his activities, favored the objectives of a foreign intelligence service working in Spanish territory against the interests of the Spanish state," reads the warrant notifying Ziani that deportation proceedings had begun against him. Although the document does not name the foreign entity, other references make it clear that Ziani is being accused of collaborating with Moroccan intelligence. It also accuses him of working to spread "religiously extremist ideologies." According to the warrant, the demand for expulsion comes after an investigation that began in the year 2000. A government spokesperson  told Time it was policy not to comment on an ongoing case.

Ziani denies the charges, and says that although it is true that he attended meetings with Muslim leaders whose religious views were more extreme than his, these were always at the behest of municipal governments who had sought his help mediating local conflicts. "My entire career trajectory, everything I've worked for, has always been about the opposite of extremism. I've always worked for integration and social harmony," he said in a telephone interview yesterday. His lawyer, Fátima Zohra Bouhya, says that the CNI expulsion demand presents no evidence for its allegations. "If they want to affirm that Mr. Ziani works or collaborates with a foreign intelligence agency, they have to show it," she says. "If they want to add that he disseminates radical Islam, they have to show that too. We can't deny things we don't know about. We can't defend him against non-existent evidence."

Ziani may be mystified by the charges, but other supporters of independence are not. On Wednesday, Alfred Bosch, a member of parliament from the Catalan Republican Left Party (ERC), told Spanish television he saw "indications of a dirty war against Catalan sovereignty movement" in the Ziani case, and activist Abdelhaq Diyer started an online petition requesting that the deportation process be stopped and "the majority will of the people of Catalonia to decide their own future" be respected. At the new Catalans Foundation, Ziani's boss Angel Colom, who is also Secretary of Immigration for CiU, agrees. "I don't think there's any question that this is politically motivated. It's not the first time that the Spanish government has gone after supporters of Catalan sovereignty."

Colom was referring to an incident that occurred just before last fall's snap regional elections, which were called to judge support for pursuing a referendum. A draft of ananonymous police report mysteriously surfaced in El Mundo Newspaper, suggesting that Catalan president Artur Mas was being investigated for financial misdeeds (the accusations proved to be false though not before the Popular Party, which controls the Spanish government and fiercely opposes catalan independence, called for Mas to sign a statement swearing he had no money secreted away in offshore accounts).

While interior minister Jorge Fernandez Diaz affirmed in a statement to the press on Wednesday that the pending expulsion "had nothing to do with [Ziani's] activities in favor of independence,"  the suggestion by pro-independence activists that such a motivation may be in play does underline their growing awareness that the region's sizable immigrant population could be a spoiler in any future decision. When Quebec held its last referendum on independence in 1995, 90% of the recently-nationalized immigrants who voted opposed separating from Canada. That statistic weighs heavily on the minds of pro-independence organizers in Catalonia, who know that people who have recently won Spanish nationality—300,000 have done so in the last decade–may be loathe to lose it.

According to Hermes Castro, even those who are not yet citizens may play an important role. Chief administrator of Fedelatina, a consortium of Latin American immigrant groups, he helps run an association that is not affiliated with any political party, although it does receive a small subsidy from the regional government for its language and vocational training courses. "Latin Americans tend to be more politically active than Europeans—they turn up at rallies, they join parties," Castro says. "And many of them have a certain affinity for independence. At first they may not understand what's happening here, but then they say, 'Oh, they want to break from Spain, just like we did 200 years ago.' So for the political parties here, we're starting to have a certain degree of relevance."

That relevance may help explain why Ramon Tremosa, member of the European Parliament for CiU, denounced the deportation demand before the European Commission on May 13 and asked it to look into whether Ziani's human rights had been violated. "I don't know Mr. Ziani, but I find it very strange that he would be deported for being a security threat," says Tremosa. "There have been several imams and Muslim leaders in Catalonia who publicly reject Western values and threaten social harmony, and yet no one is deporting them. Ziani is fully Westernized and integrated into Catalan society, he goes around giving talks in favor of democratic values, and now he's being expelled? I have a bad feeling about that."

Tremosa also points out an apparent contradiction in the document: its allegation that Ziani works both for Moroccan intelligence and to promote Salafist ideas. "It seems very curious," he says. "The Moroccan government is opposed to Salafism, it does everything it can to crack down on extremism. So how can he be doing both?"

Mr. Ziani's lawyer was not informed of the arrest and has yet to see the expulsion edict. "I only learned what had happened after calling the police repeatedly," she says. "They finally confirmed it as if they were doing me a favor." Legally, the Spanish authorities are not obliged to notify her; in many deportation cases, the defendant's lawyer only learns of the expulsion when the defendant is getting on the plane.

Even after receiving word of the expulsion request on May 3,  Ziani continued to work on behalf of Moroccan immigrants in Catalonia. This week he helped launch a course designed to train imams living in the region in local practices and values. But yesterday he admitted that the case against him has shaken his faith in his adopted country. "Is it a crime for an immigrant to involve himself in Catalonia's political process?," he asks. "Is it a crime for him to feel Catalan? If that's democracy, I don't want it."

Read more: http://world.time.com/2013/05/17/spain-deportation-case-casts-light-on-push-for-catalan-independence/#ixzz2TaZQxlGA