Referendum in Katalonien: Pep Guardiola ruft zu zivilem Ungehorsam auf

dilluns, 12 de juny de 2017

Fußballtrainer Pep Guardiola hat die internationale Gemeinschaft zur Unterstützung eines angestrebten Referendums über die Unabhängigkeit seiner spanischen Heimatregion Katalonien aufgerufen.

Eine entsprechende Abstimmung hatte der Regionalpräsident Carles Puigdemont für den 1. Oktober angekündigt.

Immer wieder versucht die wirtschaftsstarke Region sich vom Hauptland abzuspalten.

Es gehe um das "Recht auf demokratische Selbstbestimmung". Damit hat der Regionalpräsident von Katalonien, Carles Puigdemont, seinen Vorstoß begründet, die Einwohner der spanischen Region über ihre Unabhängigkeit abstimmen zu lassen. Für die Offensive bekommt er prominente Unterstützung: Pep Guardiola springt Puigdemont bei.

"Wir werden am 1. Oktober über unsere Zukunft abstimmen, auch wenn der spanische Staat das nicht möchte", sagte der Trainer des britischen Erstligisten Manchester City bei einer Demonstration in Barcelona. Spaniens Ministerpräsident Mariano Rajoy hatte mehrfach betont, der Loslösung Kataloniens unter keinen Umständen zustimmen zu wollen. Bereits 2014 hatte das spanische Verfassungsgericht ein Unabhängigkeitsreferendum für illegal erklärt. Gegen zahlreiche Unterstützer einer rechtlich unverbindlichen Befragung laufen derzeit Verfahren - unter anderem wegen zivilem Ungehorsam. An der Abstimmung vor drei Jahren hatten sich 2,3 Millionen der 6,3 Millionen Stimmberechtigten beteiligt. Mehr als 80 Prozent stimmten für die Unabhängigkeit.

BBC: 'Catalonia: Pep Guardiola joins independence rally in Barcelona'

diumenge, 11 de juny de 2017

Manchester City manager Pep Guardiola has joined thousands of protesters in Barcelona to call for independence for the Spanish region of Catalonia.

He made a strong plea for voters to take part in an independence referendum scheduled for 1 October.

"We will vote, even if the Spanish state doesn't want it," Guardiola told the crowd. "There is no other way."

Surveys suggest Catalan voters would narrowly reject independence, though most favour holding a referendum.

On Friday, Catalonia regional government leader Carles Puigdemont decided to hold the vote later this year, in defiance of the government and contravening a ruling by Spain's Constitutional Court.

It is not clear if the referendum will go ahead.

Guardiola - who is revered in Catalonia for his footballing achievements - also demanded international help against "the abuses of an authoritarian state" at the rally.

Local authorities say that about 30,000 people attended, but a separatist source put the figure closer to 47,000.

The latest polls suggest that most Catalans support the holding of a referendum similar to the one held by Scotland in 2014 - the main difference being that the Scottish vote had the support of the British government.

Polls indicate a tight race, with 48.5% of respondents opposing independence, and 44.3% in favour.

In 2014, Catalonia held a non-binding vote in which people overwhelmingly backed independence. But on that occasion only about 2.3 million out of an electorate of about 5.4 million took part.

Catalonia is one of Spain's wealthiest areas and has its own distinctive language and customs.

Guardiola has spent most of his career with Barcelona, winning the club's first European Cup in 1992, and four La Liga titles. He has been captain and manager of the team.

Ribes de Freser descobreix el monument al dret a decidir

Mas, Ortega, Rigau, Homs, Simó i Nuet ahir al vespre van descobrir el monument al·legòric a favor del dret a decidir. Es tracta d'un dels primers monuments d'aquest tipus que es fan a Catalunya. Un cop feta la descoberta del monument va tenir lloc un acte de suport i reconeixement a les persones encausades i condemnades pel dret a decidir. L'homenatge va tenir lloc al cinema Catalunya i hi van assistir Joana Ortega, Irene Rigau, Artur Mas, Jordi Sánchez i Joan Vallvé.

The Sun: 'Pep Guardiola enters politics as he demands Spanish government recognise Catalan independence referendum'

Manchester City boss lends his voice to Catalan region's push for independence from Spain. PEP GUARDIOLA has entered political life by demanding Spain give the Catalan region an independence referendum. Manchester City boss Guardiola has been busy this summer strengthening his squad at  the Etihad as he looks to challenge for the Premier League title.

Pep Guardiola is passionate in his support of a referendum on the independence of Catalonia. But the former Barcelona star broke off from his managerial duties to launch an impassioned appeal for the rights of his home area. Keep up to date with ALL the Manchester City news, gossip and transfers on our club page

The Catalan region is planning to hold a vote on whether they should be given independence from Spain on September 1. But until now the Spanish government have refused to acknowledge the claims of the region, and the vote they intend to stage. So Guardiola took to the stage in front of 40,000 people in Barcelona today to make a public appeal for the Spanish government to start listening to the will of the people.

Pep Guardiola attended a rally of 40,000 people calling for Catalan independence. Guardiola said: "We are here today to make it clear that on October 1 we are going to vote in a referendum to decide our future. "We will vote even though the Spanish state doesn't want us to.

"We have tried to reach an agreement 18 times and the answer has always been no.With this response, they ignore the support for a referendum of 80 percent of the population. "They show contempt for the large majority in favour of it in Catalonia's parliament. Pep Guardiola demanded the Spanish government recognise the Catalan referendum
After one season at Manchester City, Pep Guardiola answers some juicy questions

"We have no other solution and the only possible answer is to vote. "We call on the international community to help us.

Guardiola is outspoken in his support for the Catalan region

"We call on all democracies in Europe and around the world to stand by us in defending the rights under threat in Catalonia, such as freedom of political expression and the right to vote to face up to the abuses of an authoritarian state.

Telegraph: 'Pep Guardiola makes impassioned plea for Catalonia to split from 'authoritarian' Spain' #LoveDemocracy

Pep Guardiola, manager of Manchester City FC, today issued a powerful call to arms for Catalonia's independence referendum, urging the international community to support the Spanish region in defying "an authoritarian state" in Madrid.

The former captain and coach of Barcelona made the unusual public appeal two days after the Catalan president announced an independence vote for October 1, a move that the Spanish government insists is illegal.

Ironically, secession from Spain would see Barcelona FC kicked out of La Liga, the Catalan government has admitted.

The Catalan Government will hold a referendum on their independence from central government on 01 October .

Speaking to a crowd of 30,000 from the steps of Barcelona's National Palace, Mr Guardiola said Madrid was "persecuting political debate" in "a threat that affects all democrats".

"We Catalans are victims of a state that is carrying out political persecution unworthy of a democracy in 21st Century Europe", the football star insisted.

Reading a referendum manifesto in Catalan, Spanish and English, he declared: "We are here to say clearly that on October 1 we will decide our future, even though the Spanish state doesn't want us to."

The vote was announced by Carles Puigdemont, the Catalan president, on Friday after attempts to negotiate a way out of the secession crisis fell apart in recent weeks.

The government of Mariano Rajoy has consistently rejected all attempts to hold a referendum, insisting a vote would be unconstitutional and ordering the country's Supreme Court to focus all its efforts on the issue.

Mr Guardiola holds a ballot box during the protest CREDIT: AP PHOTO/EMILIO MORENATTI

Amid an increasingly vicious war of words, Madrid has accused the Catalan government of mounting a "coup" in the Spanish autonomous region. Mr Rajoy has compared its push for secession - even if unilateral - to that of "the worst dictatorships", and warned a independent Catalonia would be immediately thrown out of the EU. The exchanges have escalated to veiled threats of confrontation: after the Spanish government last month vowed to stop a referendum "by any means", Mr Puigdemont challenged it to explain if the state was "willing to use force."

Spanish state interference is a deeply sensitive issue in Catalonia, where the legacy of General Francisco Franco and his brutal attempts to crush Catalan identity still loom large in the public memory.

On Sunday, to cheers from supporters waving Catalonia's flag, Mr Guardiola accused Madrid of trying to destroy the Catalan movement by blocking infrastructure investment, bringing politically motivated prosecutions against its leaders and undermining the region's school system.

"We appeal to all the democrats of Europe and the world to stand up to the abuses of an authoritarian state", he said.

The president of the Catalan regional government announced last friday that a referendum on the region's independence will be held 1 October CREDIT:  AFP PHOTO / LLUIS GENELLUIS

Pablo Casado, vice-secretary of communication for the ruling Partido Popular (PP), hit back at Guardiola, reminding him that "when you are offside, you are breaking the law... and the referee, which is the government and which is the judiciary, is going to blow the whistle on this illegal play."

Mr Guardiola, born in the central Catalonian town of Santpedor, has been at once the independence movement's biggest celebrity supporter and its most discreet. He symbolically lent his name to the candidate list for the pro-independence alliance in the 2015 Catalan elections - styled as a de facto referendum after a 2014 "consultation vote" was ruled illegal - but has largely avoided speaking publicly on the issue until now.

Now, his intervention - for which he was publicly thanked today by Mr Puigdemont - may be sorely needed. While three-quarters of Catalans support a vote the movement has been losing momentum.

Mr Puigdemont has lost key support, including that of Left-wing party Podemos and the Barcelona Mayor Ada Colau, with his insistence on pushing ahead unilaterally, leaving him reliant on more radical pro-independence elements.

An April poll published in Barcelona-based newspaper La Vanguardia found increasing pessimism among independence supporters, with just 29 percent of those who back a vote believing it will happen, down from 37 percent in January.

But with neither side willing to give ground, it remains to be seen how a major collision will be averted. Mr Guardiola insisted that faced with Madrid's instransigence, "we don't have another way out: the only possible response is to vote."

The Guardian: 'Pep Guardiola joins call for referendum on Catalan independence' #LoveDemocracy

Manchester City manager tells crowd of 40,000 at rally in Barcelona 'we have no other option but to vote'. Pep Guardiola speaks at the Catalan independence rally. Pep Guardiola may have played to bigger crowds but none quite like the one he addressed in Barcelona on Sunday when he presented the case for a referendum on Catalan independence. Speaking on the steps of Montjuïc before an estimated 40,000 of his fellow citizens, and flanked by an enormous banner with the slogan "Love Democracy", the former Barcelona and current Manchester City manager read out a brief manifesto in Catalan, Spanish and English.

"We have tried on 18 occasions to reach an agreement on a referendum and the answer has always been no," he told the crowd.

"We have no other option but to vote. We call on the international community to support us and on democrats the world over to help us to defend the rights that are threatened in Catalonia, such as the right of freedom of expression and the right to vote."

On Friday, the Catalan government announced that a referendum on independence from Spain would be held on 1 October. The defiant gesture met with a familiar response from Madrid: not only would such a vote be illegal, it would not be allowed to go ahead.

"They can announce a referendum as many times as they want … but the referendum is not going to take place," said Spain's deputy prime minister, Soraya Sáenz de Santamaría. Another minister dismissed it as "a new step in a strategy that's leading nowhere".

The secessionists disagree, arguing that they have been forced to hold the vote because repeated efforts to engage the Spanish government have been thwarted or ignored.

Carme Forcadell, the leader of the Catalan parliament, received a huge ovation at the Barcelona rally when she told the flag-waving crowd "there is no Plan B, the only way forward is a referendum".

Catalonia held an unofficial referendum in November 2014 in which 80% voted for independence, but barely a third of eligible voters turned out.

"I think the turnout will be higher than in 2014 because a lot of people want to have their say," said Jesús Espinosa, waiting in the 30-degree heat for Guardiola to speak. "We've been striving for this for 300 years and we're not going to stop now."

"What I want is for us to have the opportunity to vote and to become an independent Catalan republic and to do it legally and peacefully. Madrid will respond as it's always done because Catalonia is a source of income and they'll fight with all they have to keep it."

After the mass rallies in recent years that have attracted more than a million people, Sunday's turnout of only tens of thousands, according to the Catalan government, might be viewed as disappointing. According to a poll at the end of March, support for independence is falling, with 48.5% of Catalans opposed to seceding from Spain, while 44.3% supported breaking away.

Raül Romeva, the Catalan foreign affairs minister, told the Guardian the regional government had a duty to put independence to a popular vote. "We have tried to reach a consensual agreement with Madrid but their response has always been no," he said.

"At the end of the day – given there's not even been the will to sit down at the table to discuss the question – the Catalan government had a democratic obligation and the mandate to put this to the people of Catalonia so that they can express themselves freely."

Although Spain's constitutional court ruled that a previous, non-binding referendum held in November 2014 was illegal, Romeva insisted there was nothing in the Spanish constitution to stop the new vote going ahead.

"There is no legal problem; it's a political one," he said. "But the Spanish government still hasn't come up with any proposals. We're still waiting but, it would be easier if, instead of making threats, it came up with something."

Madrid has hinted that it could seek to thwart the vote by invoking article 155 of the constitution. In theory, the drastic step would allow it to suspend regional autonomy, order the closure of schools in the region to stop them being used as polling stations and even take control of the Catalan police.

Asked if the Catalan government was planning for such a scenario, Romeva said: "We don't know how the government is going to stop something that is legal, legitimate and democratic … When we know what we need to respond to, we will."

Whatever happened, he added, the Catalan government remained committed to a referendum regardless of its outcome.

"We know that people want to be asked the question," he said. "And if the result of the referendum is no, we'll respect that result, full stop. And if it's yes, that result will have to be respected. I don't know what the result will be – no one does."

Pep Guardiola llegirà el manifest de la concentració pel Referèndum d'avui diumenge a les 12h a Montjuïc #DretaDecidir

L'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, llegirà el manifest a favor del referèndum en l'acte que convoquen l'ANC, Òmnium i l'AMI aquest diumenge a Montjuïc en defensa del referèndum sobre la independència de Catalunya. Així ho han anunciat les entitats sobiranistes en la conferència de premsa d'avui on han donat detalls de la mobilitació. Diumenge els participants a la manifestació ja sabran la data i la pregunta del referèndum, que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciarà aquesta mateixa setmana.

En una comunicació enviada a les territorials de l'Assemblea, es convoca "tots els demòcrates de Catalunya i de fora" el diumenge 11 de juny  a les 12 en un acte a favor de la consulta al mateix lloc on l'ANC va iniciar la campanya del referèndum. L'acte, segons el comunicat intern, és impulsat per l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència. "Demostrarem al món que els catalans votarem, digui el que digui, faci el que faci el govern espanyol", assegura el comunicat.

Felip VI, un rei de palla davant el procés català #RepublicaCatalana

dissabte, 10 de juny de 2017

Amb el seu silenci i el seu discurs públic en favor de la "concòrdia", el monarca evita a tota costa un xoc amb La Moncloa que només pot afectar negativament el seu regnat

Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i comandant suprem de les Forces Armades. Són els papers que la Constitució Espanyola reserva a Felip VI, que el 2014 va obrir un regnat immers en un mar de corrupció, inestabilitat política i un profund deteriorament institucional. Atiat per la caiguda de la imatge pública de la monarquia fruit dels successius escàndols protagonitzats per la seva família, com el cas Urdangarín, Felip VI ha mantingut públicament un discurs dur amb l'independentisme que ha farcit amb gestos hostils com el que va protagonitzar en negar-se a rebre a La Zarzuela a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Alhora ha escenificat un acostament amb la Generalitat i ha explorat tímidament vies de solució que van més enllà del "no" de La Moncloa. El 2015, Albert Rivera va dir d'ell que havia fet més per la unitat d'Espanya que el govern espanyol, però a part dels gestos, els discursos i les apel·lacions a la concòrdia, el monarca ha optat per mantenir-se calculadament al marge de la pitjor crisi política de l'Estat.
Més enllà del rol merament institucional que li atorga la Constitució, la seva incompareixença té com a mínim tres explicacions, segons els seus interlocutors. La primera és als llibres d'Història, i té un nom propi: Alfons XIII. El besavi de l'actual monarca es va implicar plenament i de forma erràtica en la deriva política del país, amb el conflicte català i la guerra del Rif de teló de fons, i després de donar suport a la dictadura de Primo de Rivera va acabar enfilant el camí de l'exili el mateix dia de la proclamació de la Segona República. El seu regnat va donar lloc a una nova paraula: "borbonejar", que Jorge Martínez Reverte defineix com la forma d'intentar dominar la política espanyola des de "l'avantatgisme, la falta de visió a llarg termini, el regat curt i la manipulació de voluntats que va caracteritzar el regnat d'un picar anomenat Alfons XIII". Felip VI no vol ser acusat, com ho va ser el seu avi Joan de Borbó i en menor mesura també el seu pare, Joan Carles I, de 'borbonejar'.

Felip VI no vol ser acusat, com ho va ser el seu avi Joan de Borbó i en menor mesura també el seu pare, Joan Carles I, de "borbonejar"

El segon motiu és que malgrat compartir l'objectiu, el monarca manté una discrepància subtil amb l'estratègia de Mariano Rajoy. Durant la ronda de contactes amb els líders de les formacions polítiques per a la formació de govern, Felip VI es va interessar per les fórmules que proposaven per solucionar el problema català, i va preguntar almenys en dues ocasions –durant les reunions amb Homs i Domènech- sobre l'oportunitat d'una reforma constitucional que trobi un nou encaix a Catalunya dins de l'Estat. Un enfocament exploratori que va més enllà dels postulats del president espanyol, contrari a obrir aquest meló. Amb el seu silenci i el seu discurs públic en favor de la "concòrdia", Felip VI evita a tota costa un xoc amb La Moncloa que només pot afectar negativament el seu regnat.
La tercera explicació té a veure, precisament, amb aquesta necessitat de preservar la institució. El monarca espanyol va veure com el seu pare abdicava de forma precipitada després de ser objecte d'una campanya d'escarni per mèrits propis, però impulsada en bona mesura des de l'ala dreta del PP. Necessitarà les dues grans formacions espanyoles per assegurar la continuïtat de la monarquia, i de moment ja acumula una topada amb el líder del PP, que no va entendre que s'atrevís a encarregar a Pedro Sánchez la formació de govern després de la seva renúncia per manca de suports.
Felip VI necessitarà les dues grans formacions espanyoles per assegurar la continuïtat de la monarquia, i de moment ja acumula una topada amb el líder del PP

Malgrat que ha multiplicat les seves visites a Catalunya i ha recuperat l'antiga residència d'Alfons XIII a Barcelona, el Palauet Albéniz, el rol de Felip VI en la resolució de la situació a Catalunya ha quedat ofegat en un mar de cortesia institucional i per l'animadversió que desperta la seva figura com a símbol de l'Estat. El monarca se cenyeix estrictament al rol que li atorga la Constitució i apareix com un actor superat que ara per ara cap dels dos bàndols té en compte. Mentrestant, sembla còmode interpretant el paper de rei de palla que saluda i llegeix els discursos aprovats prèviament per La Moncloa, encara que això el porti a aguantar estoicament any rere any la ja tradicional xiulada de la final de la copa que porta el seu nom.


MÉS per Menorca celebra la data del referèndum català: «Pel dret a decidir, per la voluntat dels pobles»

«Pel dret a decidir, per la voluntat lliure dels pobles» és com s'ha manifestat MÉS per Menorca aquest divendres per defensar el referèndum que ja té data i pregunta. «Els catalans i catalanes elegiran el seu futur en un acte de democràcia plena i radical i sobre un dret fonamental dels pobles que és internacionalment reconegut: el Dret a l'Autodeterminació» han afegit.

Des de MÉS per Menorca entenen que aquest divendres ha «culminat» una part del procés que sorgeix «amb força de la societat civil després de reiterades manifestacions multitudinàries, clarament pacífiques i democràtiques, que han vindicat el dret a decidir com a poble». Així, han recordat que «aquella constatable voluntat social es va traduir, més tard, en unes eleccions autonòmiques que alhora esdevenien un plebiscit per calcular la força de la demanda popular i poder abastar així la llibertat d'elecció sobre dependències i independències». I és per això, han recordat, que el «legítim» Govern català assumí el mandat de la ciutadania per encetar un «procés governamental encaminat a la celebració d'un referèndum, perquè, així, amb total llibertat i normalitat, el poble català votàs allò què vol ser en el seu futur immediat».

MÉS per Menorca: «L'Estat espanyol ha mostrat una praxis autoritària»

En aquest sentit, han lamentat, emperò la coacció d'aquest «dret fonamental» per part de l'Estat espanyol que ha mostrat una praxis «autoritària i en contra de la democràcia plena». «La mentalitat absolutista dels governs del PP palesen que la seva democràcia no és altra cosa que un llop amb pell de be», han assenyalat.

És per tot plegat que des de MÉS per Menorca celebren la «consolidació exemplar d'un procés que s'ha gestat des de les premisses democràtiques, pacífiques i cíviques que exigeixen les societats del segle XXI». Igualment, han emfatitzat que Catalunya ha mostrat com poden ser «d'interessants» les lluites per les llibertats i han assegurat que, també ha fet veure als menorquins i menorquines que potser, un dia, ells també «convençuts i amb prou consciència cívica i democràtica, podrem també elegir lliurament el nostre futur i decidir què volem ser i cap a on volem anar». Finalment, la formació ha citat un paràgraf del cèlebre poema de Vicent Andrés Estellés: «Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble».

#dretsdelspobles #dretshumans #noticies #catalunya #balears 

El govern espanyol va regalar 266 milions al Banc Popular a costa dels ajuntaments #ProuExpoli

Després de diverses setmanes d'expectació i preocupació sobre la situació econòmica del Banc Popular, l'entitat escollida per evitar la seva total fallida i fer-se amb el banc ha estat el Santander. El Govern ha intentat per diverses vies que el Popular mostrés una major solidesa cara a possibles compradors. Fins i tot arribant a regalar-li préstecs totalment lliures de risc.

La situació del Banc Popular ve de lluny. El que va ser nomenat en l'any 1993 el banc més rendibles del món, va començar la seva caiguda dos anys abans fins i tot de l'esclat de la crisi financera global. A l'abril de 2007, les accions del Banc Popular van tocar el seu màxim històric quan van arribar a cotitzar a 35,54 euros l'acció. El 2009, el dia que va fer fallida Lehman Brothers, les accions del Popular ja estaven al voltant dels 14 euros. Al maig de 2016 l'entitat es va veure obligada a buscar una ampliació de capital de 2.500 milions d'euros. Els accionistes van pagar 1,25 euros per l'acció. Era una mort anunciada. La desfeta del Popular semblava no tenir solució.

La forta exposició al totxo -el banc acumulava 35.050 milions d'euros en actius immobiliaris problemàtics al març de 2017- sumat a la seva tardana reacció davant la crisi immobiliària que el va deixar fora de la compra d'actius per part del SAREB, van convertir els balanços del Popular en un problema de difícil solució. A tot això s'han sumat les dubtoses operacions d'ampliació de negoci en forjar una aliança amb l'entitat francesa Credit Mutuel per crear Targobank el 2011 i la compra del Banc Pastor a 2012.

Tot apuntava al que avui ha passat, però s'especulava molt sobre el desenllaç. ¿Rescat, venda o rescat encobert? Aquestes eren les opcions. Bankia, BBVA i Banco Santander sonaven a les quinieles. Fins i tot hi havia rumors que l'americana JP Morgan estava interessada. Emilio Saracho, ex-directiu del Banc Santander i ex-directiu de JP Morgan, lloc de director general al maig de 2016, s'afanyava a intentar netejar els balanços de l'entitat per donar-li un aspecte més atractiu per a la seva compra. El Ministeri d'Hisenda li va donar un cop de mà a costa d'asfixiar, una mica més, als ajuntaments.

El 2 de març de 2017, el Ministeri d'Hisenda va llançar un nou acord de la Comissió Delegada del Govern per a assumptes econòmics en què anunciava un nou pla d'impuls econòmic per a les administracions locals.

L'acord presentava dues mesures. D'una banda l'ampliació, un cop més, de la carència en el pagament de capital per tres anys en els préstecs que ja tenien els ajuntaments, els "pla de pagament a proveïdors" de 2012 i 2013. I com a nova mesura estrella, un nova línia de crèdits a un interès fix marcat per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). Però el tipus d'interès no és l'únic que no es va permetre negociar, els ajuntaments tampoc podien triar el banc que els concediria el préstec. Això ho tria Montoro, com ja va passar en el primer pla de pagament a proveïdors en què Montoro va repartir el sucós pastís de finançar milions d'euros en "factures als calaixos" als nou bancs més grans del país.

Aquests nous préstecs estaran avalats pel Govern central. De tal manera que, si un municipi falla en els seus pagaments, serà el Ministeri d'Hisenda qui paga directament al banc, descomptant aquesta quantitat de la Participació en els Impostos de l'Estat (PIE) que transfereix mensualment als municipis. Pel que, igual que el pla de pagament a proveïdors, són préstecs assegurats sense cap tipus de risc.

Per descomptat al municipi no li surt gratis el adherir-se a aquest nou pla econòmic. Els ajuntaments que sol·licitin els nous préstecs o la manca es veuen obligats a incrementar les seves taxes fins arribar a cobrir el 100% del servei públic. Això vol dir que l'ajuntament haurà d'incrementar les taxes d'escombraries, neteja o de cobraments de serveis, com l'ús de la piscina pública o l'expedició de documents.

Aquest no serà l'únic impost que veurà modificat l'ajuntament que demani aquest nou finançament, ja que Montoro els obligarà a treure tota exempció fiscal de l'Impost de béns immobles (IBI). També hauran d'augmentar l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) al coeficient màxim permès ni suprimir cap tipus de gravamen que ja s'estigués cobrant fins al moment. Tot això se suma a exigències de reduir personal, gastar el superàvit en amortitzar deute de manera anticipada o el tancament d'empreses públiques que no siguin sostenibles que ja imposen les vigents lleis Montoro.

Però, més enllà de les condicions als municipis, hi ha una de les peculiaritat en aquest pla que té molt a veure amb el que ha passat avui amb el Banc Popular. Els municipis no poden triar el banc que els concedeixi el préstec, ni negociar el tipus d'interès tal com ja hem comentat. És l'ICO qui s'encarrega d'adjudicar l'entitat financera i de fixar el tipus d'interès, el qual es va fixar a l'0,96% per a tots els municipis. Pel que fa a les entitats encarregades de donar aquests préstecs, fonts de l'ICO informen que en total s'han concedit préstecs a ajuntaments per valor de 600 milions d'euros. La concessió d'aquests préstecs assegurances no han sortit a concurrència pública en cap moment, sinó que l'ICO i el Ministeri d'Hisenda els han repartit a dit.

El Banc Popular ha confirmat a El Salt que l'entitat ha concedit "66 nous finançaments per valor de 268 milions d'euros a 61 ajuntaments", a més de comunicar-nos que l'entitat ha estat "l'única que ha estat en totes les fases" del fons de finançament de les entitats locals. El que suposaria un 40% dels préstecs concedits, sempre segons les fonts de l'ICO.

Clotilde Cuéllar, regidora a Arganda del Rey, explica com es va produir la visita rebuda per part del Banc Popular per formalitzar -sense cap tipus de negociació ni comunicació per part d'Hisenda- el préstec: "No existeix cap expedient ni Hisenda s'ha dirigit a nosaltres. Va venir el Banc Popular amb un contracte proforma perquè ho firméssim a l'ajuntament sense cap tipus de negociació ". Cuéllar explica que "la Llei de contractes de les administracions públiques assenyala l'obligació de publicitat i concurrència, però en aquests contractes no ha existit". Després del que ha passat avui, qui passarà a ser creditor d'aquests ajuntaments en aquests préstecs assegurats serà el Banc Santander.

La Generalitat Valenciana i l’Institut Ramon Llull acorden col·laborar en la promoció de la Llengua

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana va fer pública ahir la signatura d'un conveni entre la Conselleria d'Educació i l'Institut Ramon Llull per promocionar el català a les universitats de fora del territori catalanoparlant.

Aquest conveni, que té una durada de 4 anys, permetrà establir programes de lectorats i càtedres en universitats. En els lectorats i càtedres que s'establisquen s'impartiran estudis de llengua, literatura i cultura valenciana, que es complementaran amb la realització d'activitats acadèmiques i de recerca. A més, l'Institut Ramon Llull establirà els contactes necessaris amb les universitats que la conselleria d'Educació considere estratègiques i gestionarà el manteniment i funcionament dels programes de lectorats i càtedres.

Aquest acord és un pas més en l'acostament entre la Generalitat i l'Institut Ramon Llull i se suma als moviments fets en el mateix sentit per la Xarxa de Municipis Llull. El president d'aquest col·lectiu, el batlle d'Alzira, Diego Gómez, demanava més rapidesa i decisió al govern valencià.  Per la seva banda, el Consell assumeix que la signatura de l'acord no compleix totes les expectatives d'aquells que voldrien una integració completa, però consideren que  decisions com aquesta s'han de prendre a un ritme determinat.

#patrimoni #llengua #catalunya #cultura #dretsdelspobles #dretshumans #noticies 

The Irish Times: 'Catalonia announces October 1st date for independence referendum'

divendres, 9 de juny de 2017

A Catalonia independence supporter holds up a Catalan Estelada flag, with the date for the proposed independence referendum, in Barcelona, Spain, on Friday. Photograph: Albert Gea/Reuters

The nationalist government of Catalonia has announced that the referendum on independence from Spain it wants to hold will take place on October 1st, despite staunch opposition to the plan in Madrid.

The Catalan premier, Carles Puigdemont, unveiled the date of the slated vote at the regional government palace in Barcelona on Friday morning, flanked by fellow pro-independence politicians.

He also announced the referendum question: "Do you want Catalonia to be an independent state in the form of a republic?"

The announcement is not a surprise. For months, Mr Puigdemont had been pledging to hold a Yes/No referendum on independence from Spain by early October. However, the enormous uncertainty surrounding the northeastern region remains, given the central government's insistence that the vote cannot take place because it is unconstitutional.

"It's not one person's refusal, it's the refusal of an entire political system," Mr Puigdemont said, adding that the Spanish state "has shown itself to be utterly unwilling to be involved in resolving a real, deep problem".

Last month, the Catalan premier issued what appeared to be a final offer to Spanish prime minister Mariano Rajoy to discuss the terms of a negotiated, Scotland-style referendum. But Mr Rajoy described the plan as "a serious threat to coexistence and constitutional order".

Ground for secession

The Catalan government has been preparing the legal ground for secession over recent months in the regional parliament. Media reports have suggested that if the referendum were thwarted, Mr Puigdemont's administration would declare independence anyway, a claim his government has dismissed.

Catalonia's President Carles Puigdemont announces the referendum at the Palau de la Generalitat, Barcelona. Photograph: Albert Gea/Reuters

On Thursday, ahead of Mr Puigdemont's statement, deputy prime minister Soraya Sáenz de Santamaría said: "They can announce that they are going to hold this referendum as many times as they like and postpone it as many weeks as they like and organise as many events as they like, but that referendum is not going to take place."

France Info: 'La Catalogne organisera un référendum sur son indépendance le 1er octobre'

Le président indépendantiste de la Catalogne, Carles Puigdemont, a annoncé vendredi 9 juin qu'il organisera le 1er octobre un référendum sur l'indépendance de sa région du nord-est de l'Espagne. La question posée aux Catalans sera : "Voulez-vous que la Catalogne soit un Etat indépendant sous forme de République ?"

Interdit par le gouvernement espagnol ?

Le président indépendantiste catalan n'a cependant pas encore signé le décret de convocation de la consultation, interdite par la Cour constitutionnelle, et qui mettra en délicatesse avec la loi toutes les personnes qui participeront à son organisation.

Mariano Rajoy, le chef du gouvernement conservateur espagnol, a toujours assuré que cette consultation n'aurait pas lieu. Madrid considère qu'un référendum en Catalogne enfreindrait la souveraineté espagnole garantie par la Constitution de 1978. Et l'Etat a le pouvoir d'intervenir directement dans la gouvernance de la région, jusqu'à pouvoir la contraindre d'abandonner l'idée d'un référendum.

Les Catalans divisés sur l'indépendance

En 2014, la région avait bravé une première interdiction et organisé une consultation symbolique des Catalans. Sur six millions d'électeurs potentiels, 2,3 millions de personnes avaient participé et huit sur dix s'étaient prononcées pour la sécession.

Dans la région la plus riche d'Espagne, le mouvement indépendantiste semble s'essouffler depuis que le pays a renoué avec la croissance économique. Les derniers sondages montrent que 48,5% des Catalans interrogés s'opposent à une sécession, contre 44,3% qui se prononcent en faveur de l'indépendance. Mais ils souhaiteraient majoritairement (à 73,6%) pouvoir se prononcer par référendum.

La Repubblica: 'La Catalogna sfida Madrid: referendum per l'indipendenza il primo ottobre'

L'annuncio da parte del presidente catalano Carles Puigdemont. Secca la replica del governo spagnolo: "Referendum illegale, non si farà. Ogni eventuale passaggio all'azione sarà perseguito dal governo"

Ma è secca la replica del governo spagnolo, tramite le parole del portavoce Inigo Mendez de Vigo: "Il primo ottobre non si celebrerà un referendum illegale che va contro la Costituzione", ha detto dopo la riunione del consiglio dei ministri.

Le accuse catalane. "In attuazione del mandato democratico, oggi abbiamo avuto un Consiglio esecutivo straordinario per ratificare la decisione di tenere il referendum come esercizio del legittimo diritto all'autodeterminazione di una nazione" ha dichiarato Puigdemont, che ha accusato il governo di Madrid di non aver risposto alle offerte di negoziato da parte della Catalogna. Il 24 maggio ha inviato una lettera al primo ministro Mariano Rajoy, invitandolo ad avviare un dialogo sui termini del referendum, ignorata però dal premier.

Il presidente ha fatto risalire l'aggravamento del conflitto con la Spagna alla sentenza della Corte costituzionale di Madrid di sette anni fa, che aveva bocciato lo "Statuto catalano" votato dai parlamenti di Madrid e Barcellona e approvato con un referendum dalla popolazione catalana. Da allora, ha detto, "tutte le nostre proposte sono state respinte" e da Madrid è giunta "una lunga serie di no".

La risposta di Madrid. Per il portavoce dell'esecutivo, Mendez de Vigo, quella del presidente catalano è "una strategia che non porta da alcuna parte, l'ennesimo annuncio di un annuncio". Non è stato precisato come il governo di Madrid conta di impedire lo svolgimento del referendum, quando sarà formalmente convocato con un decreto del presidente catalano. Per ora, ha affermato de Vigo, non è stato firmato ancora un decreto di convocazione che possa essere impugnato davanti alla Corte costituzionale.

"Che nessuno dubiti che ogni eventuale passaggio all'azione sarà perseguito dal governo", ha aggiunto de Vigo, che ha bollato l'annuncio del leader catalano come una "messa in scena", da cui emerge che i separatisti "sono sempre meno numerosi" e che "hanno fallito in tutti i loro tentativi di trovare nuovi alleati".

Tre dei quattro principali partiti spagnoli, Pp, Psoe e Ciudadanos, sono contrari alla tenuta di un referendum in Catalogna, e ad una riforma della Costituzione in questo senso, appoggiata solo da Podemos. Il Pp del premier Rajoy può bloccare qualsiasi modifica della Costituzione, grazie alla maggioranza assoluta nel Senato. Secondo un sondaggio, il 44,3% dei catalani sono per l'indipendenza e il 48,5% contro. Ma una grande maggioranza - più del 73% - vuole comunque potersi pronunciare.

Indipendentismo catalano. Il governo spagnolo guidato da Rajoy ha sempre assicurato che il referendum non sarà consentito in quanto non previsto dalla Costituzione. "Fino a quando sarò Presidente del governo, questo referendum non si farà", ha ribadito il 27 maggio durante una visita in Catalogna.

A marzo la regione separatista ha approvato un progetto di bilancio che prevede l'assegnazione di 5,8 milioni di euro destinati alle attività preparatorie del referendum. Un iter avviato anche nel 2014, quando fu indetto un voto popolare sull'indipendenza, dichiarato però incostituzionale dal governo. In quell'occasione, le urne furono aperte ugualmente per un super-sondaggio: l'80% dei catalani votò a favore.

Il referendum costò un processo per disobbedienza all'allora governatore della regione nord-orientale della penisola iberica, Artur Mas. Il 6 febbraio 2017, giorno dell'inizio del processo, migliaia di sostenitori della secessione catalana protestarono fuori dalla sede della Corte d'appello di Barcellona. A marzo, Mas venne condannato a due anni di interdizione dai pubblici uffici.

Euronews: 'Catalonia announces independence referendum'

The regional government of Catalonia has called a referendum on a split from Spain on 1 October.
The decision sets up a renewed confrontation with Madrid, which maintains such a vote is illegal and against the constitution. 

Is this the first time this has happened? 
No. Pro-independence campaigners staged a symbolic ballot on splitting from Spain in 2014, months after Scotland voted to stay in the UK.
Around two million people voted in favour of seceding in Catalonia in the ballot, which was non-binging.
Previous secessionist challenges in Catalonia were blocked by Spain's conservative government, which appealed to the Constitutional Court. 

Is there still a lot of support for independence in Catalonia?
No as much. The pro-independence movement has lost support since Spain returned to economic growth. The last poll showed that 44.3 percent backed a split from Spain, while 48.5 want to continue with the status quo.
However, polls show a majority of Catalans do want to hold a referendum on the question of independence. 

What will happen now? 
There are likely to be more legal wranglings. Sources say it could culminate in regional elections in Catalonia if plans to hold the vote are quashed.
Under Article 155 of Spain's constitution, Madrid has the power to intervene directly in the running of Catalonia's regional government. It can force it to drop the vote and obey the law.
This could involve sending in the police or suspending the regional government's ruling authority in the industrial region. This is widely seen as a last resort. 

Tell me more about Catalonia 

The populous and wealthy region accounts for around a fifth of Spain's economic output. It has its own language and capital, Barcelona.
Like Spain's other 16 autonomous regions, Catalans already have power over health and education spending. The region says the central government takes much more than it gives back under Spain's complicated system of budget transfers.
This feeling contributed to a surge of pro-independence fervour during Spain's worst years of recession at the beginning of this decade.

Le Monde: 'Le président du la Catalogne annonce un référendum pour le 1er octobre'

C'est un pas de plus vers la sécession de la Catalogne, selon Barcelone ; une nouvelle provocation, pour Madrid. Après une réunion exceptionnelle de l'ensemble des ministres catalans, le président du gouvernement régional, Carles Puigdemont, a annoncé vendredi 9 juin la date du référendum d'autodétermination unilatéral qu'il entend convoquer officiellement, malgré l'opposition ferme du gouvernement conservateur de Mariano Rajoy. Ce sera le dimanche 1er octobre 2017.

M. Puigdemont a également annoncé quelle serait la question posée lors du référendum : « Voulez-vous que la Catalogne soit un Etat indépendant sous la forme d'une république ? » Et d'insister sur le fait que « la réponse sera un mandat que ce gouvernement s'engage à appliquer ».

« Ils peuvent annoncer ce référendum autant de fois qu'ils veulent et le repousser autant de semaines qu'ils le désirent et convoquer autant de manifestations qu'ils souhaitent, ce référendum ne va pas se tenir », avait déjà tranché, mercredi, la vice-présidente du gouvernement, Soraya Saenz de Santamaria. Et de préciser que la position de Madrid « n'est pas de faire des annonces mais d'agir ». « Et quand il faudra agir, nous le ferons », a-t-elle martelé.

Pour Madrid, une nouvelle opération de propagande

Pour le gouvernement, l'annonce de la date du référendum est une nouvelle opération de propagande. Or il se veut prudent dans sa réponse afin de ne pas fournir de nouvelles munitions aux indépendantistes, prompts à accuser le Parti populaire (PP, droite, au pouvoir) de manquer de culture démocratique. Il n'envisage d'agir contre le référendum qu'une fois que des décisions concrètes seront prises, en particulier lorsque le décret de convocation sera signé et publié. Pour cela, Madrid peut compter sur deux armes : la réforme du Tribunal constitutionnel approuvée en 2015, qui lui permet de relever des élus de leurs fonctions en cas de désobéissance par une procédure urgente ; et l'article 155 de la Constitution, qui lui donne la capacité de suspendre l'autonomie catalane et de prendre les rênes de la région.

Malgré les multiples recours auprès de la Cour constitutionnelle et les menaces d'intervention de l'Etat, semaine après semaine, Barcelone fait montre de sa volonté de ne pas reculer. Le Parlement catalan doit approuver dans les prochains jours de manière définitive une réforme du règlement qui lui permettra d'approuver la loi de transition juridique, dite « loi de rupture », en moins de quarante-huit heures. Celle-ci est actuellement en cours d'élaboration, en secret, par la majorité indépendantiste. En mai, la commande d'urnes a déjà été publiée au Bulletin officiel catalan.

Manifestation prévue dimanche

Pour raviver la flamme indépendantiste, une grande manifestation est organisée à Barcelone dimanche 11 juin par l'association indépendantiste Assemblée nationale catalane (ANC), durant laquelle l'ancien entraîneur de l'équipe de football FC Barcelone, Pep Guardiola, sera chargé de lire un manifeste.

Car le mouvement semble s'essouffler, selon les derniers sondages du Centre d'étude d'opinion catalan : 46,8 % des Catalans sont opposés à l'indépendance et 45,3 % y sont favorables. Même parmi les séparatistes convaincus, le scepticisme l'emporterait, selon un sondage Metroscopia publié par le quotidien El Pais à la fin de mai. Ainsi, 62 % des Catalans et 85 % des autres citoyens espagnols considèrent que l'indépendance de la Catalogne a « très peu ou aucune chance de devenir une réalité ». Seuls 34 % des Catalans la voient possible à court terme, alors qu'en 2014 ils étaient 43 %.

Néanmoins aucune solution politique permettant de résoudre le conflit ouvert entre Madrid et Barcelone et de sortir de l'impasse actuelle n'est en vue. Pour Barcelone, le référendum n'est pas négociable. « Nous ne renoncerons jamais à notre droit à décider, a affirmé M. Puigdemont lors d'une conférence à Madrid, à la fin de mai. L'engagement est inviolable. Il y aura un référendum, et ensuite nous ferons une autre offre à l'Etat, mais ce sera alors pour négocier les conditions de notre départ. »

« Une mobilisation légitime »

Or au Parlement espagnol, le Parti populaire n'est pas le seul à s'opposer fermement à la tenue d'un référendum d'autodétermination, arguant que la Constitution garantit l'unité de l'Espagne et que, s'il était organisé, un référendum de ce type devrait impliquer la participation de tous les citoyens du pays. La position du Parti socialiste ouvrier espagnol (PSOE) et des centristes de Ciudadanos est identique.

Plus ambiguë, la formation de la gauche radicale Podemos défend un référendum, mais accordé avec Madrid, avec toutes les garanties légales. « Un référendum unilatéral est une mobilisation légitime, mais ce que nous défendons, en Catalogne comme en Espagne, c'est la possibilité d'exercer le droit de décider et, pour cela, il faut un référendum légal, reconnu internationalement et qui a des effets juridiques », a déclaré son chef de file, Pablo Iglesias.

Celui que propose le gouvernement catalan a tout l'air, pour le moment, d'une réédition du référendum consultatif illégal de novembre 2014. La différence étant que Madrid est cette fois prête à bloquer, par tous les moyens, la tenue du référendum. Et que dans ce cas le numéro deux du gouvernement catalan, Oriol Junqueras, a laissé entendre qu'une déclaration unilatérale d'indépendance serait prononcée. L'escalade rhétorique ne fait sans doute que commencer.

ERC veu el referèndum imparable perquè “cap estat es pot permetre la repressió infinita” #DretaDecidir

La secretària general d'ERC i portaveu de JxSí, Marta Rovira, ha assegurat aquest divendres des de Viladecans (Baix Llobregat) que amb la data i la pregunta ja fixada, el referèndum del pròxim 1 d'octubre "serà imparable" perquè compta amb el suport del 80% dels catalans que cada dia veuen més clar que només votant podran plantar cara un estat espanyol que impugnant qualsevol intent del Parlament de construir un país millor incorre "en un frau democràtic" permanent. Davant la possibilitat que l'Estat intenti impedir el referèndum, Rovira ha assegurat que no ho aconseguirà perquè en ple segle XXI a Europa "cap estat es pot permetre el luxe de la repressió infinita". Per impedir-ho, a més, la dirigent republicana ha deixat clar que la consulta "tindrà totes les garanties democràtiques" i que apel·larà al dret internacional perquè el dret a l'autodeterminació "és un principi clarament universal" que el TC no pot jutjar. /ACN

1 d'octubre: "¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" #DretaDecidir #NouEstat

"¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". Aquesta és la pregunta -en català, castellà i aranès- que els catalans hauran de respondre l'1 d'octubre en el referèndum sobre la independència. Així ho ha anunciat avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del vicepresident, Oriol Junqueras, la resta dels consellers i els diputats de Junts pel Sí i la CUP. Comença, doncs, el compte enrere per culminar els preparatius d'una consulta que té, d'entrada, l'oposició bel·ligerant de l'Estat, a qui Puigdemont i Junqueras han retret aquest divendres amb duresa la seva falta de resposta a les demandes de Catalunya durant els últims anys.

En una altra foto multitudinària al Pati dels Tarongers -similar a la del 21 d'abril, quan el Govern en ple va renovar el seu compromís amb el referèndum-, l'executiu i els diputats independentistes han certificat així un altre pas endavant del Procés, que encara la seva recta definitiva amb, des d'avui, una data marcada en vermell al calendari. "Toca als catalans decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de tots nosaltres fer-ho possible", ha afirmat Puigdemont, que ha fet una crida a "a assumir col·lectivament amb la màxima dignitat i exigència l'exercici d'un dret inalienable sobre el qual descansa l'edifici de la democràcia".

L'anunci de la data i la pregunta -que no ha anat acompanyat de la signatura de cap document o acord- suposa, a més, un altre pas en la via unilateral. Tot i que el Govern manté oberta la porta -amb escepticisme- perquè l'Estat pugui canviar d'opinió i s'assegui a negociar el referèndum, l'acte d'aquest divendres ha certificat la fi de la via pactada. Tant Puigdemont com Junqueras han carregat amb duresa contra la falta de resposta per part de l'Estat.

Per això, davant d'aquells que li reclamen que porti el referèndum al Congrés, Puigdemont ha subratllat que totes les propostes que ha presentat Catalunya al govern espanyol o a les Corts "han estat rebutjades o seriosament retallades". "Venim doncs d'una llarga i decebedora col·lecció de 'no' per part del govern espanyol i les Corts a totes les propostes per resoldre de manera pacta i dialogada el conflicte", ha lamentat el president, que ha criticat la falta de resposta per part de l'Estat en els últims 40 anys, des de l'arribada de l'expresident Tarradellas.

Puigdemont encara ha anat més enllà i ha apuntat que "l'únic que no ha estat votat ha sigut la proposta del govern espanyol per a Catalunya". "Potser és que no n'hi ha ni se n'espera", ha opinat; ha subratllat que no es tracta d'una qüestió de marcs legals sinó de voluntat, i ha recordat que el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va admetre recentment des de Sitges que no autoritzarà un referèndum perquè ni vol, ni pot. "Amb un 'no vull" és millor no anar a l'altar", ha ironitzat. Davant d'aquest escenari, i recordant el seu compromís adquirit durant la qüestió de confiança del setembre, Puigdemont ha procedit a anunciar la data i la pregunta per "ratificar conjuntament l'exercici del legítim dret a l'autodeterminació que té una nació mil·lenària".

114 dies intensos

Abans, també el vicepresident Junqueras havia carregat contra un "Estat que exerceix antidemocràticament les seves funcions". Ell ha sigut l'encarregat d'obrir l'acte d'aquest divendres al Pati dels Tarongers i ha remarcat el "mandat democràtic" que els ciutadans van donar al Govern en les eleccions del 27 de setembre del 2015 i com el govern espanyol ha fet mans i mànigues per impedir que la ciutadania de Catalunya decideixi el seu futur a les urnes. Junqueras ha denunciat que l'executiu estatal exerceixi el poder "de manera antidemocràtica" i contra els interessos dels catalans, no només pel que fa al referèndum, "que l'ha rebutjat fins a 18 vegades" els últims anys.

"El govern espanyol violenta els drets democràtics fonamentals, té ministres que conspiren directament contra el sistema sanitari català i encarreguen la creació de proves falses contra representants polítics electes d'aquest país", ha assenyalat. El dèficit de la seguretat social, "que les agències situen en 15.000 milions d'euros anuals" no garanteix, segons Junqueras, les pensions ni dels catalans ni de la resta de ciutadans de l'Estat. A més, "continua protegint els interessos d'uns pocs en contra de les necessitats d'una immensa majoria, com amb el projecte Castor" i no "margina" les inversions al corredor mediterrani.

Junqueras també ha recordat els recursos al Tribunal Constitucional contra lleis com la de la igualtat efectiva entre homes i dones i la que pretenia protegir els drets dels ciutadans en pobresa energètica i habitacional. Tot plegat, un seguit de greuges que "perjudiquen la justícia social i els interessos econòmics del país".

Al davant queden, doncs, 114 dies intensos en què el Govern haurà d'esquivar totes les traves que de ben segur li posarà el govern espanyol -que ha convertit el Tribunal Constitucional (TC) i la fiscalia en els principals ariets contra el Procés- i posar fil a l'agulla en aspectes com ara la logística -urnes, locals, cens- i l'empara legal, l'aprovació al Parlament de la llei de transitorietat jurídica.

Una negociació plàcida

La inclusió o no del concepte 'república' ha sigut un dels pocs aspectes que han generat debat en el marc d'una negociació que ha sigut, en general, plàcida. La pressió de la CUP ha anat més enfocada a precipitar l'anunci de la data i la pregunta per "aportar elements de credibilitat" al Procés un cop aprovats els pressupostos que no pas al contingut del mateix anunci. En el fons, resumeixen fonts dels diferents partits sobiranistes, ningú no hauria deixat de donar suport al referèndum en funció de la data o la pregunta; això ha donat cert marge de maniobra a Puigdemont, que, tot i escoltar tothom, ha conduït principalment en privat tot aquest debat.

Tanmateix, durant aquests mesos sí que s'ha parlat sobre la conveniència o no d'incloure a la pregunta el concepte 'república'. Aquesta opció era ben vista per ERC i la CUP -que hi veien una via per atraure la participació dels votants dels comuns-, però generava certs anticossos en alguns sectors del PDECat, recelosos de les connotacions històriques (el record de la Guerra Civil) que, entenen, té. Malgrat tot, però, ningú no ha volgut convertir aquest aspecte en un debat determinant.

Guillem Balboa, primer alcalde negre i sobiranista dels Països Catalans

dilluns, 5 de juny de 2017

L'Ajuntament d'Alaró, Mallorca, viurà el dissabte 17 de juny una jornada històrica que sobrepassa aquest poble de l'interior de Mallorca. Guillem Balboa Buika es convertirà en el primer alcalde negre dels Països Catalans. El dirigent guineà de Més per Mallorca, la coalició ecologista i sobiranista que integren el PSM-Entesa i IniciativaVerds, assumirà el càrrec després del pacte que van assolir amb el PSIB per repartir-se dos anys l'alcaldia. "És un fet sociològic que havia de passar algun dia, i m'ha tocat a mi. Té aquesta transcendència perquè sempre ens incorporem tard a fenòmens que en altres països fa temps que ja es produeixen", assenyala Balboa, germà gran de la cantant Concha Buika. "El canvi cultural és lent, he patit situacions de discriminació de jove, però el pitjor és el racisme de baixa intensitat. El pòsit ideològic de la supremacia blanca és subtil però latent".

No amaga la seva resignació de ser notícia als 52 anys: "Des dels 4 anys que visc aquí, soc un mallorquí més, però alhora no ho soc". Encara recorda el dia que va veure l'Andrés Buele, el pare de l'exdiputat del PSM Cil Buele, el primer guineà que va desembarcar a l'illa, el 1929: "«He vist un negre!», li vaig dir a ma mare meravellat. Llavors érem una cosa exòtica i a l'Andrés l'exhibien en una botiga la família que el va portar per atraure clients". La família de Balboa va aterrar a Palma fugint de la repressió de l'ètnia fang, originària de l'àrea continental, contra els bubis, de l'illa de Bioko, d'on eren ells: "Va ser un doble procés, perquè la meva família lluitava contra la colonització espanyola i també per la independència de l'illa del continent. És un país artificial creat pel caprici d'Espanya, l'únic element cohesionador entre els dos territoris era la potència colonial". Quan Espanya va abandonar el país africà el 1968 es va votar una Constitució que no va satisfer els anhels d'autonomia dels bubis, que van fer campanya pel no -que es va imposar a l'illa però no a tot el país-: "Demogràficament teníem les de perdre, i abans que els fang ocupessin tots els llocs de poder i comencessin la persecució contra els bubis amb assassinats i desaparicions, el meu pare va decidir marxar de l'illa".

Tot i que la nissaga Balboa està molt vinculada a la política, ell no ho va fer fins que es va crear l'agrupació local abans de les eleccions municipals. Fundador de SOS Racisme a la localitat, estava molt implicat en el moviment veïnal. "L'havíem temptejat, però ens deia que fins que no ens uníssim no hi entraria", reconeix David Abril, el diputat i coportaveu de Més per Mallorca, que considera la seva elecció "un missatge d'integració des del sobiranisme". Balboa lamenta que "des dels 60 han vingut molts africans a l'illa, però això no té translació a les institucions".

L'Obama sobiranista de Mallorca

El fitxatge va ser encertat. La coalició va passar dels 295 vots del PSM el 2011 a 708 el 2015, i es va quedar a només tres vots dels socialistes. "Els primers sorpresos vam ser nosaltres, perquè ens vam presentar per complir l'expedient. Que votés molta gent que no ha nascut aquí, el cansament cap als polítics tradicionals i que les illes tinguessin el pitjor president de la història (Bauzá) hi van influir". Riu quan li diuen que és l'"Obama de Mallorca": "És una comparació fàcil i ens encanten els clixés, trobo que no té gaire rellevància". Se sent còmode a Més per Mallorca pel seu caràcter assembleari i pels valors que professa el partit: "Néixer en una illa fràgil em fa més sensible a empatitzar amb el sobiranisme i l'ecologisme".

Ferm defensor del dret a decidir, perquè "no ens podem excusar en la rigidesa de les lleis", no amaga que se sent "més independentista que nacionalista, perquè aquest concepte s'ha pervertit i anem a contextos d'identitat múltiple". També està convençut que el procés sobiranista tindrà conseqüències a les Balears: "Entre Catalunya i les Illes hi ha moviments tectònics, encara que es vulguin amagar. Qualsevol canvi al Principat té repercussió aquí, perquè la connexió històrica i cultural és evident". La primera conseqüència espera que no arribi mai: "Si marxeu les passarem putes i ens vindran amb el garrot", anota rient. Un somriure que manté quan descobreix que l'únic alcalde negre de tot l'Estat es troba a Villamantilla (Madrid). Es tracta de Juan Antonio de la Morena Doca, fill de pare espanyol i mare equatoguineana, que encadena tres mandats amb el PP: "Estem arreglats, li hauria de dir quatre coses".

#interculturalitat #racisme #migracions #dretshumans #noticies #illesbalears

Rajoy ara pretén atemorir els funcionaris catalans per mirar de frenar el referèndum #DretaDecidir

Mariano Rajoy és el polític espanyol que millor gestiona els silencis. El president ha fet de l'absència de comunicació una arma política amb què al llarg de l'última dècada ha portat els seus rivals interns i externs –des d'Esperanza Aguirre a Pedro Sánchez- a fer passos en fals que els han abocat al precipici. L'art de no comunicar -desplegat des d'una posició de força- obliga el contrincant a revolucionar el seu motor discursiu i a cometre errors, sovint fatals. Ho sap fins i tot Aznar, que ha vist com les seves crítiques enverinades han quedat aigualides en un mar d'indiferència.
Aquest és un dels elements que explica perquè Rajoy manté en secret els seus plans d'actuació en cas de convocatòria d'un referèndum a Catalunya. El president espanyol promet una resposta "proporcional", llança advertències genèriques i evita avançar esdeveniments, conscient que posar al descobert el seu full de ruta limita les seves opcions i obre nous camps de joc al sobiranisme. El seu equip sosté que a cinc mesos del referèndum apel·lar obertament a l'article 155, a les noves atribucions coercitives del Tribunal Constitucional o a la Llei de Seguretat Nacional, per posar alguns exemples, donaria combustible a un procés que viu de la mobilització.

Per valorar l'abast d'aquesta estratègia cal tenir en compte l'escenari desitjat per La Moncloa. De tots els finals possibles, l'equip del president espanyol preferiria aquell en què no hagués d'activar cap d'aquestes mesures. Ni el 155, ni les suspensions del TC, ni –sobretot- la imatge dels Mossos retirant urnes. Rajoy somnia amb una victòria per incompareixença de l'adversari on els partits independentistes acabin renunciant de mutu propi ofegats en les seves lluites internes, desgastats davant l'opinió pública i incapaços de desplegar els mecanismes que han de fer possible el referèndum. Una medalla per al seu govern que aplanaria encara més la legislatura.
Per aconseguir-ho, ha centrat el punt de mira a la baula feble del procés: els funcionaris. La querella de la fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i contra el secretari general del seu departament, Francesc Esteve, és un avís a navegants, com ho van ser també les notificacions del Tribunal Constitucional als membres de la Mesa del Parlament que van provocar la renúncia del secretari general de la cambra, Pere Sol. El missatge és clar: en aquesta ocasió les querelles no limitaran el seu radi d'acció als líders de la revolta.  
L'objectiu d'aquesta maniobra és torpedinar el procés des de dins i trencar la cadena de transmissió que ha de fer possible posar les urnes. La Moncloa compta, a més, amb aliats com el sindicat CSIF –majoritari entre els funcionaris de l'Estat- que en els últims mesos s'ha reunit periòdicament amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, i amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i ha elaborat un protocol que recomana als treballadors públics que demanin les ordres per escrit. CSIF fins i tot ha posat a la disposició dels funcionaris un model de denúncia davant la fiscalia.
L'estratègia de la por té un altre vessant: la persecució de les empreses que ofereixen serveis al Govern per fer tasques relacionades amb les estructures d'Estat. Les entrades que la Guàrdia Civil va practicar a principis d'abril a empreses de telecomunicacions i ciberseguretat per reclamar documentació busquen atemorir els actors externs del procés, igual que les manifestacions de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, advertint que el seu executiu perseguirà les empreses que fabriquin o transportin les urnes, així com els que cedeixin els seus locals per instal·lar-les.

La Moncloa compta amb aliats nacionalistes espanyols entre els sindicats, com ara el sindicat CSIF –majoritari entre els funcionaris de l'Estat- que en els últims mesos s'ha reunit periòdicament amb la vicepresidenta del govern espanyol.
L'equip de Rajoy espera que la pressió sobre aquests dos actors –funcionaris i empreses- faci efecte després de la convocatòria formal del referèndum. Independentment del fet que el Parlament hagi aprovat la Llei de transitorietat –que hauria de donar cobertura legal als funcionaris- el TC emetrà una resolució on farà extensiu l'advertiment a aquests sectors. Ja no hi haurà impunitat en cap graó de l'engranatge.
La partida està servida, i als dos bàndols només els queda calibrar si a l'hora de la veritat el Govern disposarà de prou múscul i imaginació per dur a terme el referèndum, o si l'Estat tindrà prou força coercitiva per provocar el col·lapse. Si el Govern aconsegueix superar els esculls i arriba a la data escollida en condicions de posar les urnes, les opcions de La Moncloa es redueixen i, en últim extrem, condueixen el govern espanyol al pitjor escenari: la disjuntiva entre permetre el referèndum i minimitzar-ne l'impacte, o utilitzar la força i donar a l'independentisme la victòria en el relat. 

La setmana vinent el govern català activa el compte enrere amb data i pregunta del #referèndum

Aquesta setmana s'acabarà diumenge amb un acte multitudinari a les Fonts de Montjuïc, sota les quatre columnes de Puig i Cadafalch, convocat per l'ANC, Òmnium i l'AMI. La societat civil demostrarà d'aquesta manera el seu suport a la data i la pregunta pel referèndum sobre la independència que hauran anunciat pocs dies abans el president Puigdemont, el govern i els partits de la majoria parlamentària. A mesura que han anat avançant els mesos del mandat democràtic del 27-S, amb el referèndum incorporat al full de ruta a partir de la qüestió de confiança del setembre passat, la data i la pregunta han anat prenent cos i ja queden pocs dubtes sobre com serà el referèndum.

El govern farà demà la reunió habitual dels dimarts on s'acabarà d'esbossar l'estratègia. Però entre dimecres i divendres es convocarà una reunió extraordinària del govern per anunciar tot seguit la data i la pregunta del referèndum. L'anunci arriba després d'haver comprovat per enèsima vegada que el govern espanyol no està disposat a parlar d'una solució democràtica que impliqui escoltar la veu de la ciutadania de Catalunya. Un cop constatat que la via pactada no és possible, el govern emprendrà aquesta setmana la via unilateral amb la porta oberta a la negociació 'fins a l'últim minut de la pròrroga', segons va dir Puigdemont.

La pregunta.

Molt poques persones saben com serà la pregunta que anunciarà el president aquesta setmana. S'ha dit moltes vegades que aquest cop serà binària i no en forma d'arbre, com va ser el 9-N. Ell mateix va proposar-ne tres a principi d'abril en una extensa entrevista a la cadena Aljazeera des del Palau de la Generalitat. Va deixar clar que es tractava de tres exemples, que no eren les propostes oficials i que hi podia haver més fórmules. Heus-les ací: 'Vol que Catalunya sigui un estat independent?'; 'Vol que Catalunya sigui una república independent?'; i 'Vol que Catalunya continuï formant part d'Espanya?'. Aquesta última fórmula introduïa la possibilitat d'una resposta positiva que impliqués quedar-se a l'estat espanyol i que la negativa impliqués la independència. A hores d'ara, aquesta fórmula sembla que ha estat descartada davant de la negativa de l'estat a negociar res de res.

La data.

Quan es va sotmetre a la qüestió de confiança al parlament, Puigdemont va anunciar que el referèndum es faria com a molt tard a final de setembre d'enguany. Poc després es va plantejar la hipòtesi que si l'estat cometia algun tipus de repressió severa contra la presidenta del parlament o alguna altra figura decisiva de l'independentisme caldria respondre amb la convocatòria del referèndum abans de l'estiu. Arribats a la situació actual, les dates que sonen amb més força són el 24 de setembre, l'1 d'octubre i el 8. Són tres diumenges, dos dels quals trepitgen ja el mes d'octubre per diverses raons.

D'entrada, la data més bona, segons algunes fonts del govern, seria el 24 de setembre. El setembre independentista ha estat fort aquests últims cinc anys i l'Onze de Setembre quedaria dins del període de campanya. Amb tot, el 24 és la festa de la Mercè i Barcelona està immersa en una festa gegantina. Per aquest motiu i perquè no s'entengui que el govern vol beneficiar l'opció independentista incloent la diada nacional dins del període de campanya, el president ha posat damunt la taula els dos primers diumenges d'octubre. Els tres primers diumenges de setembre no són dates propícies perquè la convocatòria del referèndum s'hauria de fer durant l'agost, període majoritari de vacances.

La llei electoral espanyola marca actualment un període de cinquanta-quatre dies entre la publicació d'una convocatòria electoral i la jornada de votació. Amb tot, el referèndum tindrà una base legal pròpia aprovada al parlament abans d'entrar al període de vacances d'estiu. En principi, aquesta llei electoral o de referèndums provisional establirà uns terminis per a la convocatòria i la celebració de qualsevol mena de consulta. Caldrà veure quin període indicarà que ha de passar entre la convocatòria i l'execució del referèndum. Si es manté un termini llarg de gairebé dos mesos, el més probable és que el referèndum s'acabi fent el 8 d'octubre.

Un diari britànic, se'n riu de “l’intent desesperat” de Rajoy per aturar el referèndum

divendres, 2 de juny de 2017

'Express diu que la Moncloa podria evitar el plebiscit evitant literalment que la gent s'apropi a les urnes.

El diari britànic Express alerta avui dels possibles moviments bruscos que el govern espanyol pot fer en els propers mesos per aturar el plebiscit que està organitzant l'executiu català. El tabloide titula una peça de manera contundent: "El govern espanyol, en un intent desesperat de BLOQUEJAR els plans d'un referèndum d'independència a Catalunya". L'article ve acompanyat d'una fotografia de Mariano Rajoy aparentment espantat, sobre el fons d'una manifestació independentista.

"Madrid està estudiant si pot aturar el referèndum evitant que la gent s'apropi a les urnes, literalment"

El rotatiu Express explica la voluntat del govern català de fer un referèndum d'autodeterminació i fa evident la negativa reiterada de Rajoy. En aquest context, entra en detalls sobre fins on està disposat a arribar la Moncloa: "Amb aquesta data límit apropant-se [la de setembre], les autoritats a Madrid estan estudiant si el referèndum pot o no ser bloquejat evitant que la gent s'apropi a les urnes, literalment". Així, menciona la querella de la fiscalia a la consellera Meritxell Borràs per licitar urnes.

La 'guerra' entre els tabloides britànics i l'Estat espanyol

A més, Express afirma que Rajoy ha acusat Catalunya de ser una "dictadura" i també es fa ressò d'unes declaracions d'una font a la Moncloa: "Probablement no serà necessari utilitzar la força per retirar urnes si no hi ha urnes per treure". Els tabloides britànics van declarar la 'guerra' a l'Estat espanyol fa dos mesos, quan el Regne Unit va activar la palanca del Brexit i Madrid va començar a fer gestos per aprofitar la situació i fer-se amb la cosobirania de Gibraltar.

El sector pro-referèndum unilateral de Podem s'aixeca contra la direcció #DretaDecidir

La direcció de Podem, encapçalada per Albano-Dante Fachin, ha donat fins al dia 9 de juny perquè els cercles locals decideixin quin és el millor posicionament de la formació en l'escenari que Carles Puigdemont acabi convocant el referèndum. Han donat tres opcions: oposar-s'hi i només acceptar la votació pactada, avalar-ho amb totes les seves conseqüències o bé acceptar-lo però interpretar-lo com una mobilització similar al 9N. La direcció ja ha dit que aposta per la tercera opció, però no tots els militants estan disposats a acceptar-ho sense oposició.

"Els drets no es pidolen, s'exerceixen"

El regidor de Sant Adrià de Besòs per Sant Adrià en Comú –que integra la CUP i Podem, però no Iniciativa– Joan Belda, membre de Podem, ha fet aquest dijous una piulada a Twitter cridant a combatre el posicionament oficial de la direcció: "Els comuns es desmarquen de la unilateralitat, no ens podem permetre a Podem Catalunya ser els següents. Els drets no es pidolen, s'exerceixen".

Belda: "Si de mi depengués, el resultat s'aplicaria demà"

En una altra piulada, Belda s'ha refermat en aquest postulat, que crida a defensar el referèndum amb totes les conseqüències: "Si de mi depengués, el resultat s'aplicaria l'endemà, fos el que fos". L'edil de Sant Adrià de Besòs és dels primers càrrecs electes que s'han posicionat de manera tan clara per l'opció d'avalar els plans del govern català sense peròs des que Albano-Dante Fachin va obrir la discussió als cercles locals. No obstant això, abans del 9 de juny podrien fer un pas endavant més càrrecs de la formació.

Els Comuns es desmarquen de l'unilateralitat, no ens podem permetre a Podem Cat ser els següents. Els drets no es pidolen, s'exerceixen.

El govern espanyol pressiona al Cercle d'Economia contra el procés català #StopCatalanofobia

Les jornades del Cercle d'Economia de Sitges d'enguany han estat marcades pel polèmic episodi de les preguntes perdudes al president Puigdemont. La inauguració es va fer dijous amb una intervenció del president de la Generalitat davant els empresaris i economistes aplegats a l'auditori (crònica de l'acte). La rebuda d'enguany al president va ser clarament més freda i més hostil que als anys anteriors. El president del Cercle, Juan José Brugera, va fer una presentació de Puigdemont que tampoc no s'ajustava al principi de transversalitat i de neutralitat que històricament havia volgut encarnar l'entitat.

La polèmica actuació de Brugera.

Brugera va dir: 'Demanem que l'acció del seu govern s'ajusti al marc legal.' També va instar Puigdemont a anar al congrés espanyol a explicar 'el malestar dels catalans'. I no va dubtar a afirmar que les enquestes demostren que la majoria dels catalans volen 'un millor encaix'. Aquesta intervenció poc neutral encara es refermà més quan, a l'hora del col·loqui, l'organització 'va perdre' les preguntes que s'havien formulat per escrit a Puigdemont. Brugera tan sols en va filtrar una de molt agressiva: 'A Catalunya no hi ha les condicions equitatives per a un referèndum perquè el govern no és neutral i els mitjans de comunicació catalans fa anys que adoctrinen contra Espanya i oculten les greus conseqüències de la independència.'

Un missatge que va circular.

La intervenció de Brugera i la polèmica de les preguntes al president van causar malestar entre socis del Cercle i alguns membres de la junta directiva. Segons fonts internes consultades per VilaWeb, la versió oficial que els han donat sobre el cas de les preguntes és que no va passar res. Que no hi havia preguntes. Amb tot, alguns assistents diuen que sí que se'n van fer i que van ser censurades pels organitzadors. Segons que ha pogut saber aquest diari, el govern espanyol va enviar una consigna als empresaris i directius més influïbles del Cercle. El missatge que es va fer arribar de manera informal fou que s'havia acabat el temps de l'equidistància entre la unitat d'Espanya i l'independentisme i que s'exigia hostilitat contra la voluntat del govern de Catalunya de convocar un referèndum.

Terreny adobat.

Segons algun membre de la junta de l'entitat, aquesta consigna té efectes en determinats empresaris a qui el BOE –butlletí oficial de l'estat espanyol– pot fer guanyar o perdre molts diners. Cal tenir en compte que a la junta del Cercle hi ha persones tan implicades amb el PP com Amancio López Seijas, president del grup hoteler HOTUSA i company de pupitre de Mariano Rajoy. Més enllà d'alguns empresaris vinculats i dependents del poder espanyol, o de l'ex-ministra de Ciència i Innovació amb Zapatero, Cristina Garmendia Mendizábal, qui governa l'entitat des de la direcció general és Jordi Alberich, un home vinculat a Duran i Lleida, ex-directiu de l'Espanyol, actiu promotor dels espais de reflexió per a la creació d'un nou partit que ocupi el centre-dreta unionista a Catalunya després de la desaparició d'Unió. Alberich és directiu del Cercle d'Economia des dels anys vuitanta.


La consigna que va donar el govern espanyol als empresaris i directius de la junta del Cercle d'Economia tenia un terreny adobat per a ser rebuda sense resistències. No és la primera vegada que el procés cap a la independència sacseja i enutja alguns membres de la junta i socis del Cercle d'Economia, una entitat fundada el 1958 per un grup de joves empresaris que tenia el suport de Jaume Vicens i Vives. Abans de les eleccions del 27 de setembre de 2015, la junta presidida per Antón Costas va voler fer un comunicat contra la candidatura de Junts pel Sí i el sobiranisme. Les protestes d'alguns membres de la junta van evitar aquella presa de posició, inèdita en la història del Cercle. Ara les pressions del govern espanyol han fet cedir el mur de la transversalitat i de la neutralitat de l'entitat.

Sorteig per la preestrena de 'Pàtria', la llegenda d'Otger Catalò i els 9 Barons de la Fama

diumenge, 28 de maig de 2017

Nació Digital sorteja entrades per la preestrena de 'Pàtria', la llegenda d'Otger Catalò i els 9 Barons de la Fama. Després del seu triomf al Festival Internacional de Cinema de Niça, on va guanyar el premi a Millor Pel·lícula de parla no anglesa, Pàtria s'estrenarà oficialment als cinemes el proper 9 de juny. NacióDigital sorteja deu entrades dobles per a la preestrena que es projectarà el dia 6 de juny a les 20.00 al Cine Club Aribau. Cinc entrades dobles són per al conjunt de lectors del diari i cinc entrades dobles per als membres de SocNació, la comunitat de lectors de NacióDigital.

Per participar al sorteig:

Fins a 4.330 candidats aspiren a cobrir les 258 noves places de la Nova Hisenda Catalana #NouEstat

El Govern triarà els escollits a partir de proves i entrevistes durant la segona quinzena de juny i s'incorporaran entre mitjans de juliol i el setembre | La plantilla de l'estructura d'estat haurà crescut de 321 treballadors fins a més 700 en només dos anys, i ha d'arribar als 800 a finals de 2017

El Govern vol fitxar 3.000 gestors i inspectors de la Hisenda espanyola durant la desconnexió.

La dotació del personal suficient a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè aquesta esdevingui una autèntica Hisenda catalana d'un país independent serà "un dels aspectes més crítics en el procés de creació" d'aquesta decisiva estructura d'estat, segons un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). L'ATC acabarà l'any amb uns 800 treballadors -segons els plans del Govern-, però vol assolir una plantilla de 5.000 en pocs mesos, un cop es proclami la independència.

Com s'ho farà, si els processos de selecció i formació són lents? Per una banda, vol incrementar les sinergies amb les administracions tributàries de les diputacions, que ja es troben coordinades en la plataforma Tributs de Catalunya i actualment disposen d'uns 1.100 treballadors i, per l'altra, aspira a convèncer 3.000 dels 3.655 empleats de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) a Catalunya perquè facin el pas a la Hisenda catalana.

En un escenari de desconnexió pactada, aquesta sessió de part de la plantilla seria relativament senzilla de negociar. En canvi, en el cas d'una independència unilateral, amb un període transitori en què els dos estats intentessin fer prevaldre la seva legislació en el país i, per tant, en què tant l'ATC com l'AEAT pretenguessin recaptar-hi els impostos, aquests fitxatges serien més complicats i dependran de la capacitat de seducció de l'administració catalana, de la seguretat que aconsegueixi transmetre i de la consolidació progressiva de la nova República.

Una obra que analitza la construcció de la Hisenda catalana

Aquesta és una de les informacions que inclou l'assaig I tot això com es paga? Cent claus per entendre la Hisenda catalana, publicat per Ara Llibres, dels periodistes de NacióDigital Ferran Casas i Roger Tugas, que el dilluns arriba a les llibreries després de mesos de treball. En el llibre -prologat per la catedràtica d'Hisenda Pública de la UB i expresidenta del CATN Núria Bosch-, els autors exposen tota la feina feta i que queda pendent per construir la Hisenda Catalana. Se centren en els reptes per fer el salt del marc autonòmic al d'un nou estat, fins i tot amb l'oposició activa del govern espanyol, així com les oportunitats que permet aquest canvi en el marc tributari i en la lluita contra el frau, assenyalant els millors referents a tenir en compte al món. Les altres estructures d'estat que acompanyaran la Hisenda o el debat de la fiscalitat -desmuntant alguns tòpics- també s'analitzen en l'obra, de forma didàctica i per a no especialistes.

Així, per exemple, assenyala que la plantilla de 5.000 empleats és necessària en un primer moment per gestionar les grans figures tributàries a les quals l'ATC haurà de començar a fer front, com l'IRPF, l'IVA o l'impost de societats, ara competència de l'AEAT. Igualment, un inspector tributari triga prop d'un any i mig en ser plenament competent, a partir del moment en què s'incorpora a l'agència, fet que reforça la necessitat de fitxar ja treballadors experimentats. De fet, l'objectiu és assolir a més llarg termini un horitzó de 7.000 o 8.000 empleats, seguint les recomanacions i els estàndards internacionals. En altres casos, com el de les duanes -on actualment el Govern ni hi té competències ni cap embrió d'estructura d'estat-, la capacitat de fitxar personal de l'administració espanyola per confeccionar aquest organisme també serà clau.

Els periodistes Ferran Casas i Roger Tugas, amb un exemplar de «I tot això com es paga?». Foto: Adrià Costa

En el cas que la independència no sigui acordada i tingués lloc un període de competència tributària entre l'ATC i l'AEAT, el Govern preveu que no impulsaria reformes profundes en les principals figures tributàries durant el primer any -la negociació no hauria de trigar més en arribar- per facilitar la transició i evitar que els contribuents tinguessin encara més dubtes sobre quins tipus cal pagar d'IRPF o IVA.

180 bases de dades necessàries

Durant aquest temps, a més, hauria de confeccionar la seva pròpia base de dades fiscals, reclamant dades a les prop de 180 fonts d'informació de què els experts calculen que es nodreix l'AEAT (com els bancs, per exemple). I mentre no les tingui totes, la Hisenda catalana aniria recaptant els impostos, deixant per més endavant la inspecció i la verificació de si han estat ben abonats, amb la possibilitat contemplada d'allargar el període de prescripció del frau fiscal (actualment fixat en els quatre anys), per evitar que algú vulgui aprofitar cert moment de feblesa per esquivar el compliment tributari.

El Consell Fiscal de Catalunya no donarà veu a les grans consultories, sinó a sis col·legis professionals i col·lectius d'intermediaris fiscals

Així mateix, l'assaig també treu a la llum altres aspectes de la futura Hisenda catalana, com el fet que el Govern estudia implantar un mètode per negociar solucions alternatives i prèvies al litigi judicial en determinats casos de pagament incorrecte de tributs, o detalla quins seran els membres del ple del Consell Fiscal de Catalunya. Partits com el PSC o Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) van criticar en el Parlament que aquest òrgan assessor, obert a la participació no pública, podia privatitzar la normativa tributària o deixar-la en mans de grans consultores com Deloitte o PricewaterhouseCoopers. Finalment, però, les sis vocalies dels col·lectius d'intermediaris fiscals seran per al Col·legi d'Economistes, el d'Advocats, el de Notaris, l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, l'Associació Espanyola de Tècnics Fiscals i el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya.

Fonts documentals i orals

Igualment, el llibre també revela que la Generalitat preveu que el càrrec de governador del futur Banc Central de Catalunya s'ofereixi de manera oberta i pública, i que tothom hi pugui optar -tal com ocorre al Regne Unit- i buscar un procediment garantista per triar el millor candidat. Actualment, el governador del Banc d'Espanya és triat a dit pel consell de ministres, sense ni passar per les Corts, i en canvi, la fórmula de l'executiu català permetria evitar-ne la politització i casos polèmics com els que esquitxen l'anterior cúpula de l'organisme. Els periodistes han elaborat el llibres a partir de la documentació elaborada pel CATN, els informes que el Govern d'Artur Mas va encarregar a diverses consultores i entrevistes a responsables de la Hisenda catalana tant de l'actual executiu com de l'anterior així com diputats de Junts pel Sí i la CUP i experts en fiscalitat.

Copyright © Infoindepe |