Presentació del llibre 'La Matemàtica de la Història: Alexandre Deulofeu' | Lleida

diumenge, 25 de setembre de 2016



Presentació del darrer llibre d'en Juli Gutièrrez Deulofeu a Lleida.

Us informem que el proper dijous 6 d'octubre del 2016, a les 20 hores, en Juli Gutièrrez Deulofeu presentarà el seu darrer llibre «La Matemàtica de la Història: Alexandre Deulofeu o el pensador global», a la seu de l'Ateneu Popular de Ponent, al carrer Pau Claris, 10, de Lleida.

+ info: http://www.ateneulleida.cat

Ateneu Popular de Ponent
Carrer Pau Claris, 10
25008 Lleida

Més informació sobre Deulofeu i la «Matemàtica de la Història» a: http://deulofeu.org

#catalunya #agenda #història #ciència #conferències #Lleida

Rai TV: 'La Catalogna in piazza per l’indipendenza' #italia #europa #politica

diumenge, 11 de setembre de 2016

Centinaia di migliaia di persone hanno partecipato alle marce per l'indipendenza organizzate a Barcellona e in altre quattro città catalane Tweet 11 SETTEMBRE 2016 Catalogna in piazza nel giorno della Diada, la festa per l'indipendenza da Madrid. Alle manifestazioni c'erano il presidente catalano secessionista, Carles Puigdemont, la presidente del Parlamento, Carme Forcaldell e il sindaco di Barcellona Ada Colau.  Poco prima dell'inizio dei 5 cortei simultanei - a Barcellona, Tarragona, Salt, Berga e Lleida - Puigdemont ha auspicato che questa sia l'ultima Diada prima "del passaggio dalla post-autonomia alla pre-indipendenza". Il Parlamento catalano, sfidando il veto della Corte costituzionale spagnola, ha varato in marzo il processo di indipendenza che dovrebbe terminare con l'approvazione delle tre leggi costituenti della futura "Repubblica di Catalogna" nel luglio 2017. 

Il governo di Madrid del premier uscente Mariano Rajoy si oppone però duramente alle spinte secessionistiche di Barcellona, che considera anti-costituzionali. Puigdemont ha detto che a fine settembre farà una proposta a Madrid per la convocazione di un referendum sull'indipendenza. Una ipotesi che finora il governo spagnolo ha sempre scartato. Il presidente catalano ha detto anche che prevede di convocare elezioni costituenti della nuova repubblica prima della Diada 2017. 

The New York Times: 'Catalan Separatists Rally in Barcelona to Support Secession' #USA #politics #news

Hundreds of thousands of separatist-minded Catalans rallied in Barcelona on Sunday to show their support for breaking away from Spain, leaving the country without its powerful and prosperous northeastern region. Barcelona police estimated on their Twitter account that about 540,000 people attended the rally in support of a legally-binding referendum that would achieve an independent Catalonia.

Catalan separatist leader Carles Puigdemont said that he plans to propose a government-approved binding independence referendum to secede from Spain by next year. Spain, which opposes secession, argues that an independent Catalonia would be ejected from the European Union and left out from using the euro currency.

Catalonia held a non-binding vote in 2014, when around 1.6 million people voted in favor of independence. Most of the region's 5.4 million eligible voters didn't participate after Spain's Constitutional Court ordered the suspension of the ballot. In June, a Catalan judge recommended former regional president Artur Mas stand trial for staging the vote and ignoring the suspension. Mas claims the vote was carried out by volunteers.

Catalan National Day has long been used to mobilize the masses in support of secession from Spain.

Polls show most Catalans support a referendum on independence, but are roughly divided over splitting from Spain. Catalonia shares cultural traits with the rest of Spain, but many Catalans feel their customs, especially their language, set them aside from the rest of Spain. Acting Prime Minister Mariano Rajoy, his conservative Popular Party and two more of Spain's main political parties oppose a Catalonian state. Only the far-left Podemos supports allowing Catalonia to hold an independence referendum. The economically-powerful Catalonia has a thriving population of 7.5 million and accounts for 18 percent of Spain's economic output.

BBC: 'Catalan independence: Hundreds of thousands rally for break with Spain' #Politics #NewState #uk

Some 800,000 people have turned out in Barcelona and other towns in Catalonia on a day of rallies by nationalists wishing to break with Spain. Police say 540,000 people rallied in Barcelona, the capital of the region in north-east Spain, while the rest gathered in four other Catalan towns.

But numbers were down sharply compared with last year's event, when 1.4 million rallied in Barcelona alone.

Spain has consistently blocked attempts to hold a referendum on secession.

Catalan regional president Carles Puigdemont had urged support for "converting Catalonia into an independent state".

Divisions have also emerged between the separatist movement's main political grouping in the Catalan parliament, the Together for Yes coalition, and its radical leftwing ally, the CUP.

Mr Puigdemont, who took power in January, faces a confidence vote on 28 September.

He advocates a negotiated withdrawal from Spain but has hinted that Catalonia might declare independence unilaterally if necessary.

Image copyrightAFPImage captionDemonstrators in Barcelona hold placards symbolising heartbeatsImage copyrightAFPImage captionA Catalan demonstrator with her face painted in the pro-independence colours in Barcelona

When Catalan nationalists held an unofficial referendum on independence in November 2014, 80% of those who voted backed independence.

Sunday is the "Diada", Catalonia's national day. It commemorates the moment in 1714 when Barcelona fell to troops loyal to Spain's King Philip V during the War of the Spanish Succession.

"We have to move towards the final outcome," 58-year-old office clerk Xavier Borras, who planned to attend the rally in Barcelona with a friend, told AFP news agency.

"We can't wait any longer."

Spain's leading parties, deadlocked in their efforts to form a new government after two inconclusive general elections since December, have shown little sympathy for Catalan grievances.

The region of 7.5 million people makes up 16% of Spain's population and accounts for almost 19% of national GDP.

Les millors imatges de la Diada 2016 #Diada29016 #NouEstat

Le Monde: 'Plusieurs centaines de milliers de manifestants en Catalogne pour l’indépendance' #France #Catalogne #politics

Des centaines de milliers de Catalans sont descendus dans les rues, dimanche 11 septembre, pour réclamer la sécession avec l'Espagne et pousser les partis àsurmonter leurs désaccords sur la voie à suivre vers l'indépendance.

« Il faut aller jusqu'au bout. Nous ne pouvons plus attendre », a déclaré Xavier Borras, un employé de bureau de 58 ans, parmi les manifestants qui ont envahi un boulevard de Barcelone proche du parlement régional, où les élus séparatistes préparent la sécession de cette région de 7,5 millions d'habitants du nord-est de l'Espagne.

Le projet, qui devrait aboutir à la mi-2017, avance moins vite que prévu en raison des divisions entre les partis séparatistes. C'est pourtant le moment de « prendre des décisions cruciales », a déclaré le président de la région, Carles Puigdemont, devant la presse étrangère avant le début des manifestations.

Au moins 540 000 personnes à Barcelone

L'impatience était perceptible aussi chez les manifestants, souvent drapés dans la bannière rouge, jaune et bleue des indépendantistes, qui depuis cinq ans célèbrent en masse cette « Diada » du 11 septembre, journée « nationale » de cette région fière de sa langue et de sa culture. « Nous espérons que cette Diada sera la dernière avant l'indépendance », a déclaré Carmen Santos, une fonctionnaire de 58 ans à Barcelone, où la police a compté 540 000 manifestants.

D'autres rassemblements ont attiré 135 000 personnes à Salt, dans le nord de la Catalogne, 60 000 à Berga, dans le centre, 45 000 à Tarragone, dans le sud, et entre 25 000 et 30 000 à Lleida, dans l'est. Dans cette dernière, les cloches de la cathédrale ont sonné à 17 h 14 – référence au 11 septembre 1714, quand Barcelone est tombée aux mains des troupes royales après un long siège, et la Catalogne a perdu son autonomie.

La participation totale de 805 000 personnes était cependant inférieure au 1,4 million recensé par les autorités de Barcelone l'année dernière. Les dirigeants indépendantistes catalans ont tenté, sans succès pendant des années, d'arracher l'accord de Madrid pour tenir un référendum d'autodétermination, comme celui de l'Ecosse qui s'est prononcée en 2014 pour le maintien dans le Royaume-Uni.

Ils ont changé de tactique quand ils ont conquis la majorité absolue au Parlement régional en septembre 2015 et opté pour la sécession. Ils entendent mettre sur pied l'administration d'un futur Etat indépendant, adopter les lois pour se détacherde l'Espagne et convoquer des « élections constituantes » pour rédiger la future constitution catalane.

Mais le plan a déraillé en juin quand le gouvernement de coalition, dirigé par Carles Puigdemont, a perdu l'appui du petit parti anticapitaliste CUP, le plus radical des indépendantistes, et sa majorité au Parlement.

La présidente du Parlement catalan poursuivie

Puigdemont et la CUP ont rapproché leurs positions ces dernières semaines. Laformation radicale s'est engagée à le soutenir lorsqu'il posera la question de confiance le 28 septembre mais exige l'organisation d'un référendum en 2017 pourproclamer l'indépendance immédiatement après, un projet très différent de celui des autres séparatistes.

Divisé, le mouvement pourrait recevoir une nouvelle impulsion si, comme tout le porte à croire, la justice espagnole poursuit au pénal la présidente du Parlement catalan, Carme Forcadell, pour avoir permis l'adoption de la « feuille de route »séparatiste malgré les avertissements du Tribunal constitutionnel.

La populaire maire de Barcelone, Ada Colau, qui reste volontairement ambiguë sur la question de l'indépendance, s'est jointe aux manifestants à Barcelone, de même que des dirigeants du parti de gauche radicale Podemos. Podemos est le seul parti national espagnol à accepter un référendum d'autodétermination tout en se prononçant contre l'indépendance.

Ada Colau a dénoncé « l'immobilisme chronique » du gouvernement sortant de Mariano Rajoy à Madrid, qui s'est refusé à toute concession pour apaiser la fièvre indépendantiste en Catalogne. Et aucun changement rapide n'est à attendre vu l'incapacité des partis nationaux à former un nouveau gouvernement après deux élections législatives non concluantes.

La Diada 2016 a la premsa internacional #NouEstat #Diada2016

BBCc

Ja fa uns quants anys que la premsa estrangera sap que l'Onze de Setembre de Catalunya s'ha de seguir amb atenció. Mantenint aquesta tendència, enguany els principals mitjans internacionals han començat a cobrir la nova mobilització de la diada amb uns quants dies d'antelació i tot. Durant tota la setmana, així, força diaris de tot el món han publicat notícies, reportatges i entrevistes relacionades amb el procés independentista català, previs a les cinc grans manifestacions organitzades enguany per l'ANC i Òmnium Cultural a Barcelona, Berga, Lleida, Tarragona i Salt.

Però ha estat després de l'èxit, una altra vegada, de les accions de l'Onze de Setembre al carrer que els mitjans han destacat a les seves webs la capacitat de mobilització de la societat catalana en favor de la independència.

Ací en teniu una selecció:

Le Monde:
Défilé pro-indépendance en Catalogne ('Desfilada pro independentista a Catalunya')

BBC:
Catalan independence: Hundreds of thousands rally for break with Spain('Independència de Catalunya: centenars de milers de persones es manifesten per trencar amb Espanya')

The New York Times:
Catalan Separatists Rally in Barcelona to Support Secession ('Els separatistes catalans es manifestesn a Barcelona en suport de la secessió')

Financial Times:
Catalans put doubts aside on national day ('Els catalans deixen els dubtes a banda en la diada nacional')

Le Huffington Post Québec:
Catalogne: le dirigeant indépendantiste réclame un référendum ('Catalunya: el dirigent independentista reclama un referèndum')

Métro Montréal:
Catalogne: les indépendantistes dans les rues ('Catalunya: els independentistes als carrers')

L'Express:
Espagne: des centaines de milliers de Catalans réclament la sécession ('Espanya: centenars de milers de catalans reclamen la secessió')

Express

Ouest France:
Espagne. Des manifestations monstres en Catalogne pour faire sécession('Espanya. Manifestacions gegants a Catalunya en defensa de la secessió')

La Presse:
Catalogne: plus d'un demi-million d'indépendantistes manifestent ('Catalunya: més de mig milió d'independentistes es manifesten')

Agència Anadolu:
Spain: Thousands march for independence in Catalonia ('Espanya: milers de persones es manifesten per la independència a Catalunya')

Agència Télam:
Cataluña se moviliza masivamente y Puigdemont vuelve a plantear el referéndum('Catalunya es mobilitza en massa i Puigdemont torna a plantejar el referèndum')

El Comercio:
Miles de ciudadanos se manifiestan en Cataluña por la independencia ('Milers de ciutadans es manifesten a Catalunya per la independència')

La Jornada:
Miles marchan a favor de secesión de Cataluña ('Milers de persones es manifesten en favor de la secessió de Catalunya')

Tele13:
Grandes manifestaciones en Cataluña para impulsar la secesión de España ('Grans manifestacions a Catalunya per a impulsar la secessió respecte d'Espanya')

El Espectador:
Cataluña vuelve a clamar por su separación de España ('Catalunya torna a clamar per separar-se d'Espanya')

La Hora:
Cataluña celebra su fiesta cargada de desafíos independentistas ('Catalunya celebra la seva festa carregada de desafiaments independentistes')

Tagesschau.de:
Hunderttausende fordern Unabhängigkeit ('Centenars de milers demanen la independència')

Die Presse:
Zehntausende demonstrieren für Unabhängigkeit Kataloniens ('Desenes de milers de persones es manifesten per la independència de Catalunya')

Rai News:
La Catalogna in piazza per l'indipendenza ('Catalunya surt als carrers per la independència')

Sputnik Brasil:
Manifestantes protestam em defesa da independência da Catalunha('Manifestants protesten en defensa de la independència de Catalunya')

RTL:
Espagne: des dizaines de milliers de manifestants exigent l'indépendance de la Catalogne ('Espanya: desenes de milers de manifestants exigeixen la independència de Catalunya')

20 Minutes Suisse:
Grosse manif pour une Catalogne indépendante ('Gran manifestació per una Catalunya independent')

Le Figaro:
En Catalogne, les sécessionnistes montrent leur force ('A Catalunya, els secessionistes mostren la seva força')

La Stampa:
Centinaia di migliaia in piazza contro Madrid: "Catalogna indipendente la prossima estate" ('Centenars de milers de persones surten al carrer contra Madrid: "Catalunya indepenent l'estiu vinent"')

 Stampa

Tagesschau:
Katalanen protestieren am NationalfeiertagSeparatisten ohne Verhandlungspartner ('Els catalans protesten en la seva Diada Nacional. Separatistes sense socis amb qui negociar')

Der Standard:
Proteste: Neuer Sprint zur Unabhängigkeit Kataloniens ('Protesta: nova empenta per la independència de Catalunya')

Main Post:
Katalanen wollen frei sein ('Els catalans volen ser lliures')

Bild:
Katalonien: Tausende bei Demo für Unabhängigkeit ('Catalunya: milers a la manifestació per la independència')

Göteborgs-Posten:
Massdemonstrationer för katalansk självständighet ('Manifestacions massives per la independència catalana')

Novosti:
Predsednik Katalonije za referendum o nezavisnosti 2017 ('El president de Catalunya, und referendum per la independència el 2017')

Glas Srpske:
Desetine hiljada Katalonaca za otcjepljenje od Španije ('Desenes de milers de catalans per la separació d'Espanya')

Pravda:
Доста им је чекања, желе независност од Шпаније што пре! ('Estic cansat d'esperar, volem la independència d'Espanya tan aviat com es pugui!')

PTB:
Десетине хиљада Каталонаца траже отцепљење од Шпаније ('Centenars de milers de catalans busquen la separació d'Espanya')

Die Presse:
Zehntausende demonstrieren für Unabhängigkeit Kataloniens ('Desenes de milers es manifesten per la independància de Catalunya')

De Redactie:
Honderdduizenden betogers eisen onafhankelijkheid Catalonië ('Centenars de milers de manifestants exigeixen la independència de Catalunya')

O Globo:
Milhares de manifestantes marcham pela separação da Catalunha ('Milers de manifestants es mobilitzen per la separació de Catalunya')

Agència Ansa:
Catalogna: in piazza per indipendenza ('Catalunya: als carrers per la independència')

Askanews:
Spagna, grandi manifestazioni in Catalogna a favore secessione ('Espanya: grans manifestacions a Catalunya en favor de la secessió')

Aljazeera:
Catalan separatists rally to push for break from Spain ('Els separatistes catalans es manifesten per forçar el trencament amb Espanya')

Reuters:
Catalans rally in support of independence from Spain ('Els catalans es manifesten en suport de la independència respecte d'Espanya')

Reuters

Fox News:
Catalonia separatist leader urges binding independence vote ('El líder separatista català urgeix que hi hagi una votació vinculant sobre la independència')

Métro Montréal:
Le dirigeant de la Catalogne réclame un référendum ('El dirigent de Catalunya reclama un referèndum')

Esquerda.net:
Cinco manifestações no Dia da Catalunha ('Cinc manifestacions en el Dia de Catalunya')

Le Nouvel Obsérvateur:
Comment faire plier Madrid ? Les indépendantistes catalans dans l'impasse ('Com fer que Madrid cedeixi? Els independentistes catalans en un atzucac')

Abans de les manifestacions, això és el que havien dit alguns mitjans:

AFP:
Catalogne: manifestations attendues pour faire sécession avec l'Espagne ('Catalunya: manifestacions previstes per la secessió')
Vídeo

Sud Ouest:
Espagne : la Catalogne sous tension ('Espanya: Catalunya sota tensió')

The Irish Times:
Independence day in Catalonia as secession moves closer ('El dia de la independència a Catalunya mentre la secessió es va acostant')

The Telegraph:
Why Catalonia's bid for independence is Europe's next headache ('Per què l'aposta per la independència de Catalunya és el proper maldecap d'Europa')

The Guardian:
Catalan independence movement seeks boost with mass protest ('El moviment independentista català cerca un nou estímul amb una protesta multitudinària')

Guardian

Financial Times:
Catalonia's independence leaders face growing pressure to deliver ('Els líders independentistes catalans s'encaren a una pressió creixent per a complir')

Agència ANSAmed:
Catalogna in piazza, ultima Diada prima della 'secessione' ('Catalunya al carrer, última diada de la secessió')

L'Opinion:
Carles Puigdemont : «La Catalogne a le choix entre l'indépendance et la décadence » ('Carles Puigdemont: "Catalunya ha d'elegir entre la independència i la decadència"')

La Tribune:
Lluís Llach: "La crise en Catalogne, c'est l'échec absolu de la transition démocratique en Espagne" ('Lluís Llach: "La crisi a Catalunya és el fracàs absolut de la transició democràtica a Espanya"')

Renascença:
Raül Romeva: "A Catalunha só quer o que a Escócia já teve" ('Raül Romeva: "Catalunya només vol el que Escòcia ja té"')

http://www.vilaweb.cat/noticies/limpacte-de-les-manifestacions-de-la-diada-a-la-premsa-internacional-diaris-a-punt/

La Diada culmina el camí cap a la independència #Diada2016 #NouEstat



Cap moviment cívic o polític ha aconseguit a Europa el que l'independentisme català: una mobilització pacífica, ideològicament transversal, massiva –centenars de milers de persones– i sostinguda any rere any (en van cinc) malgrat els canvis de format i els mals auguris de cada agost. El "que ningú s'atreveixi mai més a dubtar del poble de Catalunya" pronunciat per Jordi Cuixart, d'Òmnium, hauria de retronar a les seus d'alguns partits i redaccions després de veure imatges de nou espectaculars a Barcelona, i inèdites a Lleida, Salt, Tarragona i Berga. L'independentisme té ara per resoldre el dubte, més que raonable, de si la prova superada de les mobilitzacions massives i la pressió als polítics (que han d'acordar com ho faran) serà suficient per aconseguir l'estat propi. Les diades no han quedat en el no res. Cadascuna s'ha traduït en avenços i aquest cop la gent tampoc ha donat l'esquena.

El curs polític que comença hauria de deixar a punt la desconnexió passant del període d'acumulació de forces al de resolució a través de les urnes. "[Els polítics] sabran decidir el com i el quan", ha dit Jordi Sànchez, de l'ANC, que aposta pel referèndum. El moviment és més madur però l'escenari és ple d'incògnites. Amb el tràmit de la qüestió de confiança a Carles Puigdemont resolt, el govern de Junts pel Sí busca estabilitat en la seva aliança amb la CUP a través de l'aprovació dels pressupostos i es negocia també la millor manera de tancar un procés que tensiona, obliga a aliances antinatura i en el qual la majoria d'actors no es vol entretenir més. Després d'unes eleccions, les del 27-S, en què les formacions del sí no van superar el 50% dels vots emesos s'ha obert camí en els darrers mesos la convocatòria d'un referèndum d'independència, que per força haurà de ser unilateral. El president de la Generalitat estén de nou la mà a l'Estat per pactar-lo malgrat que sap que a l'altre costat no hi ha ningú amb força per fer-ho. El "per nosaltres no serà" mou Puigdemont mentre acaba de rumiar el com, i Mariano Rajoy apel·la a un "seny" que no va acompanyat de cap oferta.

La sortida ha de ser unilateral i això genera debat en uns altre actor del procés, l'aritmèticament necessari pol de l'esquerra alternativa que lidera Ada Colau i que viu entre un sobiranisme tímid i l'ànim de reformar Espanya. Una Espanya instal·lada en el bloqueig polític i on la dreta i la seva negativa a negociar un nou estatus per Catalunya segueix sent majoritària.

L'impacte es limita a Catalunya

Les mobilitzacions com la d'aquesta Diada sí que han fet evident que sortir al carrer amb un missatge fa moure els partits i ha convertit la societat civil en protagonista. La política es fa als despatxos però també al carrer, que vigila atent el procés constituent. "La República catalana es guanya a les urnes i es lluita al carrer", ha dit Cuixart. Cap de les cinc diades ha estovat, però, la posició espanyola i, malgrat el seu impacte, l'independentisme tampoc ha sumat complicitats públiques internacionals. Sí que s'ha convertit en un problema de primera magnitud a Espanya (on, per ara, s'imposen els que prefereixen assumir el cost del descontenament català que pagar el peatge de la solució) i ha permès que, malgrat l'agressivitat del seu aparell diplomàtic, les opinions públiques mundials coneguin les raons del sobiranisme.

La «World Catalan Week» explicarà el Procés Català d'independència a set ciutats del món #NouEstatJa

diumenge, 4 de setembre de 2016



Les assemblees catalanes internacionals han creat la "World Catalan Week" , una iniciativa que pretén explicar el Procés Català i a la vegada animar a la participació de la Diada Nacional. En total s'han programat set activitats en set diferents ciutat, la primera de les quals serà aquest diumenge, i després una per dia fins a arribar a l'11 de setembre. Les ciutats escollides han estat París, Londres, Zuric, Madrid, Bilbao, Rotterdam i Nova York. Les activitats varies en cada cas van des de exhibició de castells a debats i conferències.

Totes les assemblees també preparen actes per estar simbòlicament a la manifestació de 11S, aquests es faran el mateix diumenge. El primer acte serà una exhibició castellera i de coreografies creada per laAssemblée Nationale Catalane. L'esdeveniment es farà aquesta tarda de cinc a les vuit a la plaça de la República, l'Assemblée ha animat a tothom a participar-hi.

Puigdemont: "Europa haurà d'acabar intervenint en el conflicte entre Catalunya i Espanya" #NouEstatJa

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha augurat que Europa haurà d'acabar intervenint en el conflicte entre Catalunya i Espanya. "Hi haurà un moment que la UE haurà de deixar de mirar cap a un altre costat", ha opinat en una entrevista amb l'ACN. Puigdemont ha fet aquest pronòstic en preguntar-li per l'escrit del TC que va suspendre les conclusions de la comissió d'estudi sobre el Procés Constituent i les possibles conseqüències que això pot tenir per a la presidenta del Parlament. L'endemà que Mariano Rajoy perdés per segon cop la votació per ser investit president espanyol, Puigdemont ha ironitzat amb el bloqueig de la política de l'Estat: "Si no s'espavilen, nosaltres acabarem la feina i a Madrid continuaran amb un govern en funcions".

La setmana que la mesa del Parlament ha presentat al TC les seves al·legacions, Puigdemont ha considerat que seria una "barbaritat" que la justícia acabés inhabilitant Carme Forcadell o que, en qualsevol cas, s'obrís la via penal contra ella, tal i com demana la Fiscalia de l'Estat. Ara bé, ha reconegut que "són capaços de fer qualsevol barrabassada", perquè la política espanyola "ha perdut el seny" en tot el que fa referència a la qüestió catalana. "Mancats de seny poden fer qualsevol cosa. Espero que no ho facin, perquè estem parlant d'una qüestió política que s'ha de resoldre políticament, i només políticament tindrà solució, de cap altra forma no", ha afegit.
 
Puigdemont ha avisat l'Estat que arribar a aquest extrem seria un "error colossal", però a més tampoc seria una "bona carta de presentació al món". De fet, ha pronosticat que la UE acabarà intervenint en algun moment per fer de mitjancer en el conflicte entre Catalunya i Espanya. "Hi haurà un moment, que segurament no és ara, que la UE haurà de deixar de mirar cap a un altre costat i reconèixer que hi ha un problema polític que requerirà en un moment determinat que prengui decisions", ha augurat.

Puigdemont: "hi haurà un moment que això passarà, i en aquell moment la UE no es podrà inhibir"

El president ha trobat "comprensible" que Brussel·les ara per ara s'inhibeixi, "perquè no vol conflictes entre estats". Ha remarcat que fins ara s'ha limitat a dir que era un "assumpte intern", que no té posició oficial perquè ningú li ha demanat que l'expressi, però ha insistit que "hi haurà un moment que això passarà, i en aquell moment la UE no es podrà inhibir".
 
Pel que fa a la presentació d'al·legacions al TC per part de la mesa, i que han estat criticades per la CUP, Puigdemont ha negat que s'estigui incomplint la resolució del 9-N, com assegura el membre del secretariat nacional Xevi Generó. Al seu parer, el que s'està fent és precisament "defensar la sobirania catalana", i cal fer-ho "davant dels tribunals que siguin", perquè si algun dia es pretén arribar a la justícia internacional, primer caldrà haver acomplert tots els tràmits previs. "I si aquesta defensa passés perquè haguem de presentar un recurs a un tribunal tercer, també ho faríem. No ens hem de deixar arronsar o acomplexar per aquestes coses", ha reblat.
 
Igualment, ha indicat que el mateix faran amb els recursos econòmics que li pertoquen a Catalunya, i que el Govern "no deixarà de reivindicar fins l'últim cèntim" encara que estiguin en mans "d'una administració contra la que s'està combatent". "Qui es pensi que renunciarem a la defensa dels interessos nacionals de Catalunya al món va molt equivocat", ha insistit.
 
El bloqueig de la política espanyola
 
Després que Mariano Rajoy hagi fracassat en el debat d'investidura, Puigdemont ha recordat que des que ell és president de la Generalitat sempre ha hagut de relacionar-se amb un govern en funcions a Madrid. "Si no s'espavilen, nosaltres acabarem la feina i allà continuaran amb un govern en funcions", ha ironitzat.
 
Per superar el bloqueig de la política espanyola, el president ha constatat que l'única sortida és tenir el "coratge polític i el compromís" de resoldre el problema de Catalunya, i això passa per permetre que els catalans decideixin el seu futur. "Si Espanya queda bloquejada és perquè ha decidit quedar bloquejada, no perquè Catalunya no hagi volgut fer la seva contribució. El que no pot pretendre el sistema polític espanyol és una declaració unilateral d'investidura", ha opinat el president, que ha recordat als grans partits espanyols que les investidures són "actes polítics democràtics que s'han de guanyar i s'han de treballar".
 
Després que les formacions catalanes al Congrés hagin instat el PSOE a configurar una alternativa a Rajoy que passi per la celebració d'un referèndum, Puigdemont ha reconegut que tot i ser escèptic, cal mantenir l'esperança. Ha argumentat que no cal que els socialistes comparteixin la idea de la independència, només reconèixer que el poble català "s'ha guanyat històricament i també recentment el dret a decidir el seu futur". I reconèixer això, ha reiterat, "és el que li falta a la política espanyola per sortir del seu bloqueig".
 
De fet, ha recordat que 36 dels 47 diputats catalans han impedit la investidura de Rajoy, i si no hagués participat cap parlamentari de Catalunya, el popular hagués sortit escollit per majoria absoluta.
 
Puigdemont ha augurat que si Sánchez no dóna el pas, hi haurà unes terceres eleccions a Espanya, perquè veu "difícil" que el PSOE "pugui desdir-se de tot el que està dient" i afavoreixi la investidura de Rajoy.
 
En tot cas, ha indicat que Catalunya es va "emancipar políticament" el passat 27-S, i que el que passi en el marc de la política espanyola "no altera l'agenda ni les conviccions". "Si hi ha un govern del PP o uns altres comicis, nosaltres hem de fer la nostra", ha dit. Ara bé, si hi hagués una proposta de referèndum, ha assenyalat que llavors caldria seure i negociar, i que s'haurien de "modular" les previsions.

Colau segueix jugant a la 'puta i la ramoneta' amb Catalunya #ProuMentides

Dir moltes coses, però no mullar-se en res, som sobiranistes per no dir independentistes i poder seguir defensant l'unionisme via la plurinacionalitat, volen un referèndum pactat, però resulta que a Espanya ningú el vol pactar. Torna el millor Duran i Lleida o el millor Joan Herrera via Ada Colau.
Ada Colau comença la seva setmana mediàtica cara a l'11-S amb una entrevista al diari 'ARA' on afirma que "són sobiranistes" i que volen un referèndum del 80% per desbloquejar Catalunya,  però sense definir la forma de fer-lo. Una campanya mediàtica que continuarà dilluns inaugurant temporada al programa de Jordi Basté a RAC 1. Davant el fracàs dels comuns a les darreres eleccions espanyoles, que visualitzen que el referèndum pactat a Espanya és impossible, Colau intenta recuperar el protagonisme i fa com Duran i Lleida que deia que ell també era "sobiranista" a l'antiga CiU, i igual que Duran sabia, Colau sap que la fòbia de l'Estat espanyol a la democràcia no té remei.

Escoltant l'entrevista a l'alcaldessa Colau i veient la portada del diari 'ARA' es visualitza que tornem a estar en campanya, campanya que Colau repetirà de moment el proper dilluns a RAC1 i d'aquesta manera marcar perfil propi davant la setmana decisiva de l'11-S. El discurs d'Ada Colau recupera el millor Herrera o el mateix Duran i Lleida, que utilitzaven la paraula sobiranista per amagar el seu veritable plantejament polític.


El govern espanyol segueix malbaratant els fons europeus #NouEstatJa

diumenge, 28 d’agost de 2016

Cada dia menys de quatre trens de mercaderies utilitzen el tram Figueres-Perpinyà per creuar la frontera, mentre que 19.000 camions ho fan per carretera. "Encara estem lluny de les xifres de tràfic que eren l'objectiu", lamenta a l'ACN l'auditor del Tribunal de Comptes Europeu Fernando Pascual Gil, un dels autors d'un informe de l'organisme que denuncia el "rendiment insuficient" del corredor mediterrani. "A Espanya, el 95% dels fons s'han dedicat en el període 2007-13 a projectes d'alta velocitat i les mercaderies potser no han estat la prioritat", diu Pascual Gil, que adverteix la CE que "cal una política coherent" per complir els seus propis objectius de transport ferroviari de mercaderies.

En els tres primers anys de funcionament de la connexió ferroviària Figueres-Perpinyà, del 2011 al 2013, el nombre anual de trens de mercaderies va ser de 357, 636 i 931, respectivament, davant de l'objectiu de 8.665 trens de mercaderies marcat pel primer any i el de 19.759 previst pel 2019. "Físicament la secció internacional està construïda, els diners no han desaparegut, però és veritat que quan fem referència al tràfic de mercaderies, està molt per sota de les expectatives", assenyala Pascual Gil.

Alta velocitat sense passatgers i els camions per les carreteres

L'auditor del TCE culpa "els problemes de coordinació entre l'estat francès i Espanya" dels mals resultats d'aquest tram, assenyalant en concret que de la part catalana "encara queda per connectar la línia a determinats ports o indústries". La connexió del Port de Barcelona "s'ha començat, però en queden d'altres, com la de Tarragona, o la de les indústries" concretes, destaca Pascual Gil. "Per veure els resultats la línia completa i la connexió a tots els ports propers i a les indústries s'ha de fer. Porta temps, o és una qüestió de prioritats", indica.

Les empreses de l'eix mediterrani perden competitivitat

"En termes de finançament comunitari, més fons europeus han estat dedicats a Espanya a l'alta velocitat que a les necessitats del transport de mercaderies en ferrocarril", assegura l'auditor durant l'entrevista amb l'ACN. En aquest sentit, avisa que les empreses poden perdre competitivitat. "Si el ferrocarril no aconsegueix complir amb les expectatives de les indústries, es veuen obligades a utilitzar el transport per carretera, que probablement sigui el més contaminant", destaca.

Ports no connectats a les xarxes ferroviàries

Pascual Gil remarca que "la gestió del trànsit, la falta de liberalització a la pràctica i el problema de transparència" afecten el corredor mediterrani de mercaderies, però "no exclusivament". "Els problemes que el Tribunal de Comptes ha pogut identificar s'apliquen a diversos corredors", puntualitza. Per això, el TCE demana a la Comissió Europea i els estats membres que analitzin bé com inverteixen els diners i els adverteix que, a aquest ritme, no assoliran els seus propis objectius de traslladar el transport de mercaderies de la carretera al ferrocarril.
 
Segons Pascual Gil, cal "una assignació coherent dels fons comunitaris", donant "més diners al ferrocarril que al transport per carretera" i assignant-los "tenint en compte les necessitat específiques" del sector. Per això, recorda que és prioritari "connectar les línies de tren amb els ports" i introduir millores per "permetre que circulin trens més llargs".

La Diada 2016 serà una olla a pressió perquè el Govern inclogui el RUI al full de ruta #NouEstat

dijous, 25 d’agost de 2016

El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha anunciat aquest dijous que l'entitat inclourà el referèndum unilateral d'independència (RUI)entre les reivindicacions del proper Onze de Setembre. En una entrevista a la SER, Sánchez s'ha mostrat convençut que l'aposta pel RUI ja s'ha convertit en majoritària entre l'independentisme i serà assumida properament tant pel Parlament com pel president de la Generalitat. Precisament, el president de l'Assemblea ha avançat que es reunirà en els propers dies amb Carles Puigdemont. Una trobada que "té un sentit clar sobre com hem d'acabar orientant els últims mesos del procés". A més d'aquesta reunió, Puigdemont i Sánchez en tindran una altra demés "institucional", probablement l'Onze de Setembre.

Pel que fa a la possible assistència de Puigdemont a la convocatòria de l'ANC i Òmnium Cultural, Sánchez ha explicat que les entitats sempre han estat "molt respectuoses" amb les persones que ocupen càrrecs institucionals. "Ells han de valorar, en funció dels seus criteris, si han de ser-hi o no", ha remarcat. El president de l'ANC ha parlat tant de Puigdemont com de la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i de la presidenta del Parlament i expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell. "El que tenim clar és que hi siguin o no, tindrem el seu suport perquè l'Onze de Setembre sigui un èxit", ha conclòs.

Poble Lliure vol una renovació "urgent" de la cúpula de la CUP per continuar amb el procés #NouEstat

dijous, 16 de juny de 2016




La CUP ha assegurat que ja està treballant des de fa mesos per renovar els membres del seu secretariat nacional amb l'objectiu d'enfortir aquest òrgan, tot i que "de manera oficial" el procés de renovació s'iniciarà dilluns que ve. "Hem de preparar una petita mutació, que segur que ens anirà bé", han explicat a El Món fonts del secretariat nacional cupaire. D'altra banda, el membre del secretariat nacional Xevi Generó ha considerat que aquesta renovació és necessària per "enfortir i oxigenar" els espais de decisió i per fer front a una nova etapa política i, especialment, al moment polític de la tardor.

De fet, segons Generó, "és necessari" que el procés de selecció dels nous membres acabiabans de l'agost per tal que no es faci enmig de "debats intensos" com la qüestió de confiança que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat per la segona quinzena de setembre. Per la seva banda, Poble Lliure -organització integrada a la CUP- ha demanat una renovació "urgent" del secretariat i mesures per millorar la democràcia interna com que els diputats de la CUP expressin "de manera proporcional" el vot dels militants.

Diputats estonians defensen el procés i “les aspiracions catalanes” #NouEstat



El secretari d'Exteriors del Govern es reuneix amb el grup de suport a Catalunya del Parlament d'Estònia. El secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea del Govern, Jordi Solé, i el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, s'han reunit aquest dimecres al migdia al Parlament d'Estònia, a Tallinn, amb una representació del grup que es va crear fa dos mesos per fer seguiment i donar suport al procés català.

La delegació estoniana ha estat encapçalada pels dos copresidents de l'esmentat grup: Mark Soosar, del partit governamental SDE (socialdemòcrata) i Aadu Must, del partit a l'oposició ECP (social-liberal). Els dos representants catalans han posat al dia els diputats estonians sobre la situació política actual a Catalunya i sobre els possibles escenaris que poden resultar de les eleccions espanyoles del dia 26 de juny. Segons fonts del Govern català, els diputats del país bàltic han manifestat que "les aspiracions catalanes són comprensibles per als estonians" i han expressat el seu desig que s'arribi "a una solució pacífica i pactada".

El grup de suport a Catalunya del Parlament estonià es va crear el mes d'abril passat. Una desena de membres de la cambra es van organitzar per seguir de prop el desenvolupament del procés català i el full de ruta de transició cap a la independència d'acord amb el pla de govern de Junts pel Sí. D'aquesta manera la cambra d'Estònia s'afegia a altres parlaments que han abordat el procés sobiranista català. El mes de maig de 2015 el Parlament de Dinamarca va aprovar una moció a favor del dret a decidir dels catalans.

Puigdemont adverteix que els inversors prefereixen Catalunya abans que Espanya #NouEstat

dimarts, 14 de juny de 2016

El discurs apocaliptic del nacionalisme espanyol fa aigües. El president del Govern de Catalunya destaca que els catalans tenen "un projecte de país i una narrativa compartida", al contrari que l'Estat espanyol. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha clausurat aquest dilluns la junta general de Foment del Treball i ha afirmat que els inversors estrangers prefereixen Catalunya abans que Espanya perquè té "un projecte de país i una narrativa compartida", a més d'una àmplia base democràtica que sustenta el Govern català.

"En canvi, la política espanyola s'ha convertit en un problema", ha afegit davant d'un centenar d'empresaris catalans, i creu que la política espanyola genera una mica de desconcert des del punt de vista d'inversors i analistes internacionals perquè el seu govern no té una àmplia base democràtica ni hi ha un projecte compartit de país. "En aquestes condicions és difícil ser atractiu a ulls dels inversors estrangers. No hi ha res més desincentivador que un país que no sap on va, que no té projecte de país o no sap donar resposta als desafiaments que té a sobre de la taula", ha sostingut.

Aeroport de Barcelona: Supera els 4 milions de passatgers i fulmina el catastrofisme espanyolista

dilluns, 13 de juny de 2016



Segons els espanyolistes, catalunya s'enfonsaria si seguia endavant amb el procés d'independència. Doncs be, tot el contrari. Una nova dada ho confirma: L'Aeroport de Barcelona supera els 4 milions de passatgers al mes de maig. Les dades signifiquen un creixament del 12,3%, en relació a l'any anterior. Els vols procedents o amb destí a l'Amèrica Llatina i el Carib creixen un 35,6%

L'Aeroport de Barcelona-El Prat va rebre un total de 4.049.189 passatgers al maig, fet que suposa un increment del 12,3% respecte al mateix mes de l'any anterior. A més, en els cinc primers mesos del 2016, l'aeroport ha registrat un total de 16.162.424 usuaris, un 13,4% més que en el mateix període del 2015, segons han informat el Ministeri de Foment i Aena aquest dilluns en un comunicat.

Del total de viatgers, 2.980.852 van ser passatgers de vols internacionals -11,7% més respecte al maig del 2015- i 1.065.716 de vols nacionals, un 14,3% més.

Pel que fa a les rutes intercontinentals, els passatgers de vols procedents o amb destí a l'Amèrica Llatina i el Carib van créixer un 35,6%, els vols a l'Amèrica del Nord ho van fer un 24,4%, a Orient Mitjà un 17,2% i a Àfrica un 15,7%.

L'aeroport va realitzar 28.403 aterratges i enlairaments aquest mes, fet que suposa un augment del 5,7% i, en l'acumulat de l'any, suma 117.529 moviments, un 7,5% més.

L'aeroport de Girona, a la baixa

Per la seva banda, l'aeroport de Girona continua a la baixa. Durant el maig van passar per la terminal 175.793 passatgers, la qual cosa suposa un descens del 13% respecte el mateix mes del 2015. Després dels repunts de trànsit que es van viure al febrer i març, l'aeroport ha començat la temporada d'estiu amb mal peu, perquè el descens d'aquest maig se suma al que ja es va viure durant l'abril.

Això fa que, de retruc, si es mira l'acumulat de l'any, la tendència sigui clarament a la baixa. Aquest 2016 encara no s'ha arribat al mig milió de passatgers i, en percentatges, el descens respecte al 2015 és del 8,8%. Durant el mes de maig, les operacions (aterratges i enlairaments) també han caigut fins a un 16%. Una situació paral·lela a la que viu el transport de mercaderies, que també s'estronca.

Cada any sense la independència, Espanya s'endú 25.000 milions euros #EncaraNoEtsIndepe?

El preu d'endarrerir la independència, 25.000 milions d'euros anuals. El Cercle Català de Negocis publica un estudi on calcula que el dèficit fiscal sumat al deute creixent i el pagament d'interessos engreixen les pèrdues per any de no proclamar l'Estat propi

La impossibilitat d'aprovar uns pressupostos portarà, encara que no s'ha anunciat de manera oficial, a un endarreriment de l'objectiu del full de ruta, que marcava 18 mesos per deixar el país a punt per la independència. Com a mínim això s'interpreta de les declaracions dels últims dies del president i vicepresident de la Generalitat, que sí que han dit explícitament que aquest any no es podran destinar tots els recursos necessaris a les estructures d'Estat. Per aquest motiu, el Cercle Català de Negocis (CCN) avisa:que per cada any que s'endarrereixi la independència, els les arques catalanes perden 25.000 milions d'euros.

Ara ja no només és el dèficit fiscal

L'entitat recorda que ara ja no només estan en joc els milers de milions que se li escapen al país pel dèficit fiscal, sinó que s'hi ha de sumar i a l'incompliment de les inversions de l'Estat, i des de l'inici de la crisi, el creixent endeutament de la Generalitat autonòmica i el pagament d'uns interessos que ofeguen tant la recuperació econòmica com l'aplicació de polítiques socials.

El CCN demana que el lideratge del procés retorni a la societat civil

És per aquest motiu que el Cercle Català de Negocis ha emès un comunicat on "encoratgem el Govern de la Generalitat i a Junts Pel Sí a aprofitar l'oportunitat que ara s'albira per tal de prémer l'accelerador en la construcció d'estructures d'Estat, i els convidem a treure'n el màxim profit de les possibilitats latents més enllà d'unes institucions públiques abocades a esdevenir l'escenari per l'enfrontament entre els partits polítics". A més, el CCN resta a la disposició de les institucions pel que necessitin i insten la resta d'entitats independentistes de la societat civil a retornar el lideratge del procés al poble.

Escàndol: Un politòleg evidencia tot l'espanyolisme i centralisme amagat al programa de Podemos #PodemosGate



El politòleg Sergi Castañé posa al descobert l'escàndol del programa electoral de la formació de Pablo Iglesias i que han avalat les anomenades confluències liderades per Oltra i Colau.

En un conjunt de piulades, el politòleg Sergi Castañé, alerta que el programa de Podemosproposa en tota regla la refundació del nacionalisme espanyol i més centralisme. Amb un discurs públic que apel.la a la fraternitat, el programa electoral del partit lila, que segurament serà el segon partit de l'estat i el guanyador als PPCC, deixa al descobert que no contempla ni el dret a decidir, ni el dret a l'autodeterminació, mentre afavoreix la llengua espanyola, llengua d'imposició, i deixa Catalunya com un  govern regional més. Les inversions en infraestructures es decanten a prioritzar les de rodalies de Madrid i no de Catalunya, proposa disminuir la representació política de Girona, Tarragona i Lleida en benefici de Barcelona i aposta per una educació centralitzada. Aquestes són algunes de les propostes més escandaloses, però  podríem seguir trobant més exemples de l'estil pàgina darrere pàgina del programa electoral dels que diuen ser la nova política, pur populisme i engany posat al descobert.


1.- Podemos només contempla al seu programa el dret a l'autodeterminació per al Sàhara i altres territoris llunyans. Pel que fa a Catalunya consideren que només té dret a una possible modificació constitucional d'intre d'un hipotètic estat plurinacional. Es a dir, mirar de fer-nos més amable la nostra pertinença a Espanya pels segles dels segles.

2.- Podemos defensa al seu programa que la llengua espanyola seguirà sent la predominant i en serà la més promocionada. El català, el gallec i el basc resten com a llengües secundàries i minoritàries en l'àmbit de la cooficialitat.

3.- Segons el programa de Podemos, Catalunya és només un govern regional més, una autonomia. Per tant, Podemos ofereix perpetuar el 'cafè para todos', tal i com proclamen la resta de forces nacionalistes espanyoles (Partit Popular, PSOE i Ciudadanos).

4.- Podemos defensa al seu programa més inversions a Rodalies de RENFE però a Madrid. A Catalunya no preveu cap mena de pla d'inversions per recuperar el greu deteriorament de la xarxa bàsica ferroviària malmesa per la manca d'incompliment de les inversions per part dels governs dels nacionalistes espanyols de PSOE i PP.

5.- Adéu al Corredor Mediterrani. L'aposta de Podemos és conduir les mercaderies per l'impossible corredor aragonès. Aquesta és una de les mesures més greus, i malgrat tot estan avalades per les estrelles polítiques de Podemos al País Valencia i a Catalunya, com son Ada Colau i Monica Oltra.

6.- Podemos i el seu programa obren la porta a carregar-se la Normalització Lingüística vigent a Catalunya, al plantejar la segregació dels centres educatius en funció de la llengua. Adéu al model d'èxit i de consens a Catalunya.

7.- Respecte al finançament, el programa de Podemos parla explícitament de fer més transferències a Euskadi, però en canvi no diu res sobre fer transferències noves a Catalunya. Un altre engany als catalans.

8.- Podemos va prometre arreglar el problema dels peatges a Catalunya. Al seu programa, proposa mesures pels peatges en fallida, però en cap cas preveu suprimir els peatges rendibles a Catalunya. Per tant, si guanya Podemos, els catalans continuarem pagant mes peatges que la resta de ciutadans de l'estat.

9.- El partit de Pablo Iglesias i Ada Colau proposa al seu programa centralitzar encara més els esports. Es a dir, adéu a les seleccions catalanes. Allò que ni tant sols s'atreveix a dir el PP, els de Podemos ho posen per escrit.

10.- Podemos també proposa al seu programa augmentar la representació electoral de la "província" de Barcelona. Aquesta mesura només te fins electoralistes i va en perjudici de la representació de Tarragona, de Lleida o de Girona.

11.- El programa de Podemos aposta per centralitzar les competències en Universitats. Un atac directe a la mateixa autonomia universitària i a les competències en aquesta matèria.

12.- Ni pacte fiscal, ni millora del model de finançament. Podemos proposa al seu programa una centralització de la recaptació d'impostos. Una vegada mes, allò que no te valor de dir el PP o Ciudadanos, ho fa Podemos. I sense cap mena de vergonya.

En definitiva, com es pot comprovar no són temes menors. Sons els eixos bàsics de qualsevol programa. Podemos intenta jugar a dues bandes, prometent coses als catalans que al seu programa nega i contradiu i que, sens dubte, no pensa aplicar una vegada sigui al poder. I a més, aposta per un espanyolisme i centralisme que ni tan sols Ciudadanos o PP tenen valor de defensar.


 
 
Copyright © Infoindepe
xarxaindepe.org | info@xarxaindepe.org