El lobby “Puente Aéreo” prepara el seu document contra l’estat propi #catalanofobia

dilluns 17 de juny de 2013

Segons La Vanguardia, la darrera reunió de lobby de poder contrari al
sobiranisme prepara un document estratègic que pretén desmuntar les
avantatges de la independència de Catalunya. La reunió d'aquest lobby
va ser presidida per l'ex-ministre franquista Villar Mir propietari d'
OHL, empresa que ha substituït amb força a l'ACS de Florentino Perez
com accionista de referència a ABERTIS, una entrada triomfal que va
camí de convertir la seva empresa en una de les més poderoses de
l'IBEX-35. Entre els assistents destaca la presència del president del
F.C. Barcelona, Sandro Rosell, Savador Alemany, el conde de Godó, Pepe
Antich, empresaris habituals de lobby , Gay De Montella i Josep
Sánchez Llibre d'Unió. La reunió es va centrar en l'actual moment de
les relacions entre Espanya i Catalunya i l'augment de
l'independentisme. En aquest sentit, es va decidir elaborar un
document pel diàleg i contra el dret a decidir dels catalans, que
contraresti i negui el impacte econòmic positiu de la independència.

Units pes interessos particulars i contra el sentiment del seu poble.

És evident que a molts sectors del poder econòmic preocupa molt la
voluntat, cada cop més majoritària, del poble de Catalunya per l'estat
propi, aquesta preocupació és més que evident entre els sectors de
lobbys de poder econòmic que viuen de la nostra pertinença a Espanya i
que veuen amb preocupació el que ells consideren una deriva del govern
Mas. Però sorprèn que entre els membres assistents a aquestes trobades
que treballen contra la independència de Catalunya, hi siguin presents
Salvador Alemany, president del CAREC, òrgan assessor del Govern de
Mas; Sandro Rosell o Gay de Montellà que representa també a empresaris
partidaris de la independència. Sandro Rosell va dir que no
utilitzaria el Barça per fer política, llavors què hi fa en aquestes
reunions d'un lobby de poder que treballa per fer fracassar la
voluntat majoritària dels socis del Barcelona.

El Lobby Puente Aéreo contra l'eix Mas/Juqueras

No tant sols preparen un document contra l'estat propi sinó que
treballen perquè com més mitjans de comunicació posin en dubte el
procés cap a l'estat propi millor, i en aquest sentit volen trencar
l'eix Mas/Junqueras i omplen tertúlies i notícies d'un constant
pessimisme i derrotisme, sentiments que no configuren la radiografia
de la ciutadania, però són poderosos, milions d'euros invertits en
publicitats els permeten tergiversar la realitat.

Catalunya independent és viable, però ho volen amagar.

Per això compren voluntats, fomenten l'enfrontament i intenten
rebentar l'acord entre Mas i Junqueras, perquè la viabilitat d'una
Catalunya independent acaba amb els seus privilegis i amb bona part
dels seus milionaris beneficis, i necessiten els mitjans de
comunicació per tergiversar la realitat. Ho veiem cada dia en
articles, noticies o tertulians que amaguen la veritat per evitar que
l'eix Mas/Junqueras prosperi.

http://www.directe.cat/noticia/304125/el-lobby-puente-aereo-prepara-el-seu-document-contra-lestat-propi

Cameron a Rajoy: 'Cal deixar que la gent decideixi en qüestions de nacionalitat' #dretadecidir

En una trobada internacional amb més de cent cinquanta mitjans
presents, el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, ha
alliçonat el govern espanyol sobre el respecte a la voluntat
d'autodeterminació de Catalunya. Ha dit que no creia que fos bo
ignorar la pulsió d'un poble i d'un govern per decidir el seu futur,
segons ha informat Catalunya Informació. Ho ha dit indirectament i
sense esmentar Catalunya, però s'ha referit explícitament al 'primer
ministre' d'Espanya i, per tant, fent una referència clara al cas
català. Cameron ha dit que ell no era ningú per dir a Rajoy què havia
de fer, però que considerava que no ho encarava correctament.

Concretament, Cameron ha dit: 'No crec que al final puguis intentar
ignorar aquestes qüestions de nacionalitat i independència i
identitat, penso que el correcte és fer els teus arguments,
presentar-los i permetre a la gent decidir. Però aquesta és la manera
en què vull fer les coses al Regne Unit, mai voldria dir a la gent
d'Espanya com fer front als seus propis reptes. Això és un tema pel
govern espanyol i pel primer ministre espanyol.'

El primer ministre britànic va pactar amb l'escocès Alex Salmond la
celebració d'un referèndum d'independència en l'anomenat 'Pacte
d'Edimburg' el 15 d'octubre del 2012. Cameron i Salmond es van
comprometre a treballar plegats per fer una consulta legal. Des de
Londres, el primer ministre britànic va decidir cedir els poders
perquè Edimburg pugui organitzar el referèndum, que es farà el 18 de
setembre del 2014. Les dues capitals van negociar durant mesos
qüestions com l'any de la consulta, el tipus de pregunta o qui tindrà
dret a vot.

En els darrers mesos, tots dos governs han estat publicant informes
sobre les possibles conseqüències de la independència, defensant els
arguments pel 'no' des de Londres, i els del 'sí' des d'Edimburg, però
sempre en un ambient de "cooperació". De fet, l'acord pel referèndum
estipula que ambdues parts es comprometen a treballar "pel millor
interès" dels ciutadans sigui quin sigui el resultat de la consulta.

El compromís de Cameron de permetre el referèndum va arribar després
que el partit d'Alex Salmond aconseguís una majoria absoluta al
parlament escocès als comicis del 2011. Cameron va deixar clar en tot
moment que l'SNP de Salmond havia obtingut el mandat del poble per
celebrar el referèndum, i que ell no es podia oposar a la voluntat
dels escocesos de decidir el seu futur.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4124623/20130612/cameron-allicona-rajoy-dret-dautodeterminacio-catalunya.html

Segadors per la Independència: el món rural també vol decidir #dretadecidir

diumenge 16 de juny de 2013

"Ara està de moda fer grans concentracions de persones per la independència. Segurament a l'àrea metropolitana està molt bé, però al món rural, el que tenim són grans extensions de territori. I, per fer palesa la nostra opinió i deixar clar que també volem decidir, per què no fer-ho a través d'aquesta cura que tenim del paisatge?" A partir d'aquest raonament, Segadors per la Independència ha decidit fer una crida al conjunt del primer sector català perquè, ara que ve l'època de la sega, segui els camps deixant-hi quatre barres, explica a Nació Digital un dels impulsors de la idea, Joan Caballol.

El col·lectiu encara no té constància de cap camp quadribarrat. "Com que enguany la sega va endarrerida, estem a l'espera de veure què passa", reconeix Caballol. "Aquí, a l'Alta Segarra, normalment se sega per Sant Joan, però ja hem llançat la proposta perquè al Segrià, per exemple, ja comencen ara. El blat hi va més d'hora. A l'Ebre, en canvi, l'arròs es fa al setembre, i si se sumessin a la iniciativa els podria coincidir amb la Diada...", exposa.

En el cas que hi hagi pagesos que entomin el repte, Caballol reconeix que "els suposarà més feina a l'hora de la sega, perquè hauran de fer quatre passades sense retorn i, al mig, els quedarà cereal sense recollir". Lluny de proposar que aquesta part de la collita es malmeti, Segadors per la Independència tan sols proposa que, un cop el camp s'hagi segat amb les quatre barres, s'hi facin fotos o vídeos, es difonguin per Internet i es continuï amb la sega.

"Si es fes en un camp de quatre hectàrees, posem per cas, podria ser espectacular. Visualment, podria ser molt atractiu", ressalta el col·lectiu. I, si es tractés d'una propietat qualsevol de la Terra Ferma, que ben bé poden arribar a tenir deu hectàrees, encara més. Un camp de futbol, a tall d'exemple, no arriba ni a fer una hectàrea.

Caballol és conscient que els pagesos, quan es dediquen a la sega, "van a pinyó", i la proposta formulada per Segadors per la Independència els dificulta la feina. "Per això mateix, també hi ha qui ens ha dit que, quan li quedin les últimes segues, llavors és quan té la intenció de fer-ho", assegura. Sigui com sigui, aquest dissabte l'assemblea local de l'ANC de Calaf aprofitarà el tradicional mercat per difondre la iniciativa i, a partir d'aquí, a esperar, com fa el pagès quan espera que la collita estigui madura.

http://www.naciodigital.cat/noticia/56003/segadors/empunyaren/falc

Solsona aprova la sobirania fiscal també amb el PSC #sobiraniafiscal

El Ple de l'Ajuntament de Solsona ha aprovat aquest dijous la moció
per a l'exercici de la Sobirania Fiscal. La moció s'ha aprovat amb
tots els vots dels regidors (ERC, PSC i CiU) a favor i cap en contra.
Amb aquesta moció l'Ajuntament tributarà els impostos a l'Agència
Tributària de Catalunya i no pas a l'Agència Tributària Espanyola.

"Aquesta és una moció amb una forta càrrega política", ha explicat
l'alcalde, David Rodríguez (ERC) que ha afegit que "els ajuntaments
també estem per fer política" i que a més a més "no suposa cap
vulneració de la llei ja que el pagament a l'Agència Tributària
Catalana en definitiva acaba transferint els diners a l'Agència
Tributària Espanyola."
El portaveu del grup municipal CiU, Francesc Azorin, ha expressat la
seva satisfacció per aquesta moció, en el que ha de ser "un pas més
cap a la sobirania plena del nostre país".
Per la seva banda, Encarna Tarifa, del PSC, que també ha votat ha
favor de la moció, ha reconegut que "si tenim una Agència Tributària a
Catalunya és lògic que faci les seves funcions", però igual que es
posa tant d'emfasi a tirar endavant aquests gestos, troba a faltar per
part del govern de la Generalitat, accions i gestos que minvim el
patiment d emolts catalans.

ACORDS DE LA MOCIÓ

Primer.- Demanem a l'Alcalde o alcaldessa amb la coresponsabilitat de
tots els electes que mostrin conformitat en aquest punt, que
exerceixin la sobirania fiscal i ingressin els pagaments que hagi
d'efectuar l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, corresponents a l'
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i també en cas
d'haver-n'hi, els corresponents a l'Impost sobre el Valor Afegit
(IVA), a l'Agència Tributària de Catalunya, en comptes d'efectuar-los
a l'Agència Tributària espanyola com s'han realitzat fins ara.

Segon.- Adreçar a aquells ciutadans o empreses de Solsona que vulguin
acollir-se a aquesta pràctica a les plataformes, entitats o
associacions que donin assessorament en aquest tema.

Tercer.- Demanar a l'Alcalde que trameti aquesta proposta a l'AMI per
tal de consensuar un calendari d'actuació conjunta que aglutini el
màxim de municipis adherits a l'Associació de Municipis per la
Independència.

Quart.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a treballar
coordinat amb les Associacions Municipalistes de Catalunya per la
creació de la Hisenda pròpia.

Cinquè.- Notificar el present acord a la Conselleria d'Economia de la
Generalitat de
Catalunya, a l'Associació de Municipis per la Independència, a la
Plataforma Catalunya Diu Prou. I a l'Agència Tributària de Catalunya.

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/7940/solsona/aprova/mocio/sobirania/fiscal

Antoni Castells (PSC): 'L'objectiu de la Catalunya d'avui és cercar units el referèndum' #dretadecidir

Clatellada de l'ex-conseller d'Economia i ex-dirigent del PSC, Antoni
Castells, a l'actual cúpula del partit i el seu plantejament en el
debat nacional i el dret de decidir. En una entrevista al 3/24 de TVC,
Castells ha assegurat no entendre perquè els socialistes catalans fan
una proposta federal quan, segons ell, queda clar que 'a Espanya
creuen que hi ha massa autonomia' repartida. L'ex-conseller també s'ha
mostrat crític amb el posicionament clar del PSC contra una possible
independència de Catalunya. 'Els que no som nacionalistes espanyols i
volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir
a cegues no a la independència', ha sentenciat.

El conseller d'Economia durant els dos governs presidits pels
socialistes s'ha tornat a mostrar aquest diumenge crític amb la cúpula
del seu partit, i especialment amb els posicionaments relacionats amb
el model territorial i el debat nacional. En aquest sentit, ha
assegurat no entendre com el PSC ha decidit fer una proposta per a una
Espanya federal quan a l'estat espanyol sembla que ningú li dona
resposta favorable. 'Les enquestes diuen que a la majoria d'Espanya la
gent pensa que hi ha massa autonomia, i a Catalunya és al revés.
Creuen que s'ha de presentar un projecte per donar més autonomia a
Espanya quan Espanya creu que hi ha massa?', s'ha preguntat Castells,
que ha afirmat que 'en tot cas, qui ha de presentar una proposta
federal, de veritat, a l'americana, a la suïssa, a l'alemanya, és el
PSOE, perquè el PSC s'ha cansat de demanar-ho'.

D'altra banda, l'ex-conseller creu que els debats sobre el possible
vot en una consulta sobre la independència està dividint els
favorables al dret de decidir, i per això ha demanat al PSC i a la
resta de formacions que abandonin aquest debat i se centrin en fer
viable que els catalans puguin exercir el seu dret a decidir.
'L'objectiu avui és el referèndum, per això em sembla un error posar
la independència com a objectiu. La independència passa per fer primer
el referèndum, que és tan complicat i costós pel tancament i
intransigència de la gent amb la que hem de negociar, que per sí sol
ja és un pols polític de primeríssima magnitud', ha considerat.

Tot i això, no s'ha estat de criticar que el PSC hagi tancat la porta
d'entrada i sense alternativa clara segura a la independència de
Catalunya. 'Em sembla també molt sorprenent que diguin no directament
a la independència. No la volen els nacionalistes espanyols. Els que
no som nacionalistes espanyols, els que som fills del catalanisme
polític i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com
podem dir a cegues no a la independència', ha retret al partit que
lidera Pere Navarro.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4125808/20130616/clatellada-lex-conseller-castells-proposta-federal-pere-navarro.html

Guardonats catalans neguen la salutació a Wert pels atacs al català #somescola

dimecres 5 de juny de 2013



Una dotzena de guardonats amb el premi de final de carrera neguen la salutació a Wert i són aplaudits.

 "Vaig donar les gràcies en català a Wert per dir-li de manera suau que ens està matxacant". Berta Puig, l'estudiant gironina que dilluns va participar en l'acte del ministeri d'Educació El curs 2009-2010 es va llicenciar en logopèdia a la Complutense de Madrid amb una nota mitjana de 9,26. Berta Puig, una gironina de 29 anys, és una de les estudiants guardonades pel ministeri d'Educació i dilluns es trobava a l'auditori de música per rebre el seu diploma.

La seva manera de protestar contra la política del ministre Wert va ser parlant-li clar i català. "Quan em va entregar el diploma, jo li vaig donar les gràcies en català per dir-li de manera suau que ens està matxacant", explica. El ministre li va dirigir un mig somriure i Puig creu que "va entendre la crítica". Durant l'acte, la noia assegura que va veure Wert "neguitós" nombrosos cops, sobretot quan els guardonats evitaven donar-li la mà. La Berta Puig viu a Girona i té 29 anys. Llicenciada en Filologia Hispànica, ara fa tres cursos va acabar la diplomatura de Logopèdia a la Universitat Complutense de Madrid. La nota mitjana del seu currículum (un 9,26) li ha fet merèixer un dels 54 premis, amb una dotació de 3.300 euros, atorgats pel Ministeri d'Educació. Juntament amb la resta dels guardonats, la Berta era ahir a l'Auditori Nacional de Música de Madrid.

En total, durant l'acte presidit pel ministre José Ignacio Wert, s'atorgaven unes 130 distincions (entre premis, mencions i accèssits). Però més enllà de l'entrega de diplomes, l'acte va estar marcat pels desaires dels universitaris al ministre. Sis dels estudiants 'cum laude' van evitar encaixar la mà a Wert, d''altres van corejar consignes contra la LOMCE i un grup es va presentar a l'auditori vestint les característiques samarretes verdes reivindicatives. L'objectiu dels guardonats era fer palès el seu rebuig a la política estatal de retallada de beques i l'apujada de taxes. "Veies com, a mesura que li anaven fent lletjos, Wert es mostrava cada cop més neguitós, perquè hi havia estudiants que li apartaven la cara quan els hi anava a fer dos petons", explica l'estudiant gironina. Aprofitar l'oportunitat Berta Puig, que malgrat el seu currículum no ha trobat feina i es dedica a donar classes particulars, va pujar a l'escenari poca estona després de començar l'acte.

La casualitat va voler que fos el mateix ministre qui li entregués el premi, i la noia no va deixar passar l'oportunitat. "Jo sóc professora i, a més, catalana; per això, tota la seva política educativa m'afecta el doble", explica. I hi afegeix: "Vaig voler aprofitar el moment per reivindicar els meus orígens i dir-li de manera suau que ens està matxacant". I la seva manera de fer-ho va ser, precisament, a través de la llengua. Berta Puig explica que, quan el ministre li va donar el diploma i li va dir un "enhorabuena" en castellà, ella li va respondre amb un "moltes gràcies". Com a reacció, Wert li va tornar un mig somriure. "Crec que va entendre la crítica", explica l'estudiant gironina. "Com a catalana, la manera de fer del Ministeri em dol; per això, de manera respectuosa, volia dir-li a Wert que jo sóc catalana i que no he tingut cap problema per tenir una bona educació", precisa Berta Puig. "I amb més motiu em volia reivindicar, perquè he passat tres anys a Madrid i m'he llicenciat en Filologia Hispànica", concreta la jove gironina. "Ens falta al respecte"

Després que Puig tornés al seu seient, les protestes van anar de mica en mica en augment. Al cap de poca estona, van arribar els desaires i les xiulades. "Entenc que la gent aprofités l'acte i la proximitat amb el ministre per manifestar el seu rebuig i dir que no estan d'acord amb la nova Llei d'Educació", explica Berta Puig. Ella mateixa critica que la LOMCE "converteix en elitista tot el sistema educatiu" i que, tant la llei com el fet que s'hagi denominat LAPAO al català de la Franja "ataquen la nostra identitat".

En algun punt, però, Berta Puig també s'aparta una mica de la manera com els universitaris van protagonitzar els desaires. "En alguns moments, la situació va ser incòmoda i fins i tot violenta; potser les maneres de protestar no van ser les adequades, tot i que és cert que el mateix Wert també ens falta al respecte amb la llei", reflexiona. Per últim, Berta Puig també recorda un comentari que el ministre li va fer arribar a la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, i que ella va poder copsar. "Li va dir que, a sobre que ens donaven un premi, li faltàvem al respecte", conclou. 

http://www.ara.cat/societat/donar-li-gracies-Wert-manera-matxacant_0_932307019.html

El PSC descarta fer més campanyes pel «no» a la independència #dretadecidir

diumenge 2 de juny de 2013

"S'ha vist una campanya així a Cornellà?", amb aquesta resposta un
membre de la direcció del PSC resumia la postura de la nomenklatura
socialista sobre la polèmica campanya del"No" a la independència que
l'agrupació local de l'Hospitalet del Llobregat ha encetat aquesta
setmana. Fonts del PSC han apuntat aquesta tarda que el partit de
moment "no es planteja ni farà ni estendrà una campanya com la de
l'Hospitalet". D'aquesta manera la direcció del partit refreda els
ànims aixecats aquests darrers dies a remolc de l'estratègia de Núria
Marín, la cap de files del PSC a la segona ciutat de Catalunya.

De fet, la direcció del partit tenia coneixement de la iniciativa però
tampoc en sabia els detalls. En aquest sentit, a principis de setmana
no descartava que la campanya del "no" pogués extrapolar-se altres
llocs com Nou Barris o Santa Coloma de Gramenet. El fet que el sector
catalanista del PSC s'hagi posat les mans al cap per la iniciativa ha
refredat els ànims.

http://www.naciodigital.cat/noticia/55457/psc/descarta/fer/campanyes/no/independencia

La Franja es rebel·la contra el LAPAO #franja #encatalà

Imatge en línia 1


Una trentena de batlles de la Franja de Ponent, lingüístes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, han signat la Declaració de Mequinensa, com a continuïtat de la que fa trenta anys va aconseguir promoure l'ensenyament del català a les escoles de la Franja. L'acord en defensa del català i contra la denominació de LAPAO, l'han subscrit batlles i regidors de partits com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés, Convergència Democràtica de la Franja i un del PP. Aquests batlles portaran la llei de llengües de l'Aragó a la justícia. Demanen la derogació de la llei i reclamen la continuïtat de l'ensenyament del català.

Els batlles s'han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp. La batllessa de Mequinensa, Magda Gòdia, ha llegit la declaració conjunta dels batlles, ja que fa 30 anys en aquest mateix escenari els alcaldes de la Franja van aprovar la primera 'Declaració de Mequinensa'. Gòdia ha llegit les dues pàgines de la declaració pactada a la reunió en llengua catalana i castellana. A la trobada s'han sentit les diferents variants del català a les comarques orientals de l'Aragó, i també la llengua aragonesa del nord.

Ara els pobles catalanoparlants de l'Aragó volen evitar que es perdi la seva llengua i reclamar que no es negui una evidència històrica i científica. Per això la cimera ha inclòs amb les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han explicat la denominació de català per la llengua de la Franja de Ponent. També s'ha parlat de les evidències històriques i reals de l'existència de la llengua aragonesa al Pirineu d'Osca, i que ara la nova Llei vol anomenar Lapapyp (Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenques i prepirinenques). El proper pas immediat serà la presentació de mocions a tots els ajuntaments en defensa del català com ja ha fet el Campell (La Llitera), l'Ajuntament de Lleida o la Diputació de Lleida.

Preocupació per les escoles

Una de les principals preocupacions dels batlles dels pobles aragonesos catalanoparlants és, a banda de denominació de la llengua, la pèrdua de l'ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent, un dels grans reptes aconseguits fruit de la primera declaració de Mequinensa. La segona declaració expressa "la preocupació dels pobles i associació de mares i pares de que es posin en perill les titulacions en els nivells B i C als centres educatius", molt importants pels aragonesos que volen anar a treballar a Catalunya. Segons la declaració dels alcaldes "la Llei de Llengües de l'Aragó condemna definitivament a mort la llengua aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans" de Catalunya, tot i ser "pròpia, històrica i tradicional de l'Aragó". La declaració lamenta "el ridicul universal" que està fent l'Aragó generant aquest conflicte.

La trobada a Mequinensa ha aplegat una trentena de batlles i regidors del Baix Cinca, la Llitera, la Matarranya, i també la Ribagorça i el Baix Aragó, en concret d'Albelda, el Campell, El Torricó, Arenys de Lledó, Areny de Noguera, Valldellou, Beseit, Benavarri, Beranui, Bonansa, Calaceit, Camporrells, Castillonroi, Favara, Sorollera, la Freixneda, Mequinensa, Montanui, Pena-roja de Tastavins, El Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Torrent de Cinca, Tovelilla, Viacamp i Lliterà i Saidí.

La Diputació i la Paeria, en defensa de la unitat de la llengua

Aquestes últimes setmanes ja hi ha hagut pronunciaments oficials contra la llei del govern aragonès. La Diputació de Lleida va ser la primera institució a manifestar el seu refús a la llei de llengües, dijous passat, i ahir mateix l'Ajuntament de Lleida va aprovar una moció, amb els vots del PSC i CiU, contra el nom de LAPAO i en defensa de la unitat de la llengua.

L'Associació Europea de Lliure Comerç assegura que una Catalunya independent és viable #dretadecidir

El més important és mantenir els mercats exteriors. Aquesta és la
recomanació del número tres de l'Associació Europea de Lliure Comerç
(EFTA, per les seves sigles en anglès), Georges Baur, sobre la
capacitat competitiva d'un estat català. En una entrevista a l'Agència
Catalana de Notícies, Baur, assegura -que una Catalunya independent
seria "viable" si garantís el manteniment dels seus mercats exteriors
i les condicions d'exportació que té actualment.

Si bé Baur adverteix que ser fora de la Unió Europea podria dificultar
les coses a Catalunya sobretot en l'àmbit institucional, si bé no tant
a escala comercial, ja que la rigidesa que a vegades presenten les
institucions sovint queda "diluïda" pels interessos econòmics dels
estats membres. En cas que la UE tanqués la porta comercial, diu
Bauer, una alternativa seria formar part d'altres associacions com
l'EFTA, l'associació integrada per Islàndia, Noruega, Suïssa i
Liechtenstein, quatre estats que són fora de la Unió Europea i que
treballen per mantenir llaços comercials amb els 27.

Bastió industrial

Baur, com a secretari general adjunt de l'EFTA, reconeix que Catalunya
és un "bastió industrial" dins l'estat espanyol. En aquest sentit,
assenyala, a la resta de països europeus, sobretot als veïns com
França, tampoc els interessaria trencar les relacions comercials amb
els catalans sigui quina sigui la situació política. Així, considera
que la resta d'estats probablement valorarien que "no tindria sentit"
trencar els llaços econòmics amb Catalunya.

El liechtensteinès subratlla que ser fora de la UE podria posar
Catalunya en una situació "difícil" perquè els estats petits, com el
seu, tenen "dificultats per introduir-se al mercat". Precisament per
aquest motiu treballa l'EFTA. L'alternativa a la UE, manté, és la
mateixa EFTA o altres associacions internacionals com l'EA
(l'associació per a la cooperació europea per l'acreditació). De fet,
el Regne Unit es planteja tornar a adherir-se a l'EFTA en cas que
acabi sortint de la UE.

País petit i cooperació

Mantenir els mercats exteriors de Catalunya, doncs, seria clau per al
seu èxit, assegura Baur. No només per al teixit comercial i
industrial, sinó també per al sector financer, exposa. Per a la
supervivència dels petits estats -segons algunes definicions, són
aquells que tenen menys de 10 milions d'habitants-, és clau tenir
"accés al lliure mercat", assenyala Baur, que prové d'un petit país
amb una població de 36.000 persones. El número tres de l'EFTA assegura
que els estats petits com el seu tenen un gran "sentit de la
cooperació", ja que la necessiten per sobreviure. Leichtenstein, per
exemple, no té exèrcit i, tot i no formar part de la UE, ha subscrit
diversos tractats internacional com el de Schengen. A més, està fent
passos per abolir el secret bancari i deixar de ser un paradís fiscal.

http://www.naciodigital.cat/noticia/55468/efta/assegura/catalunya/independent/viable

El Gran Wyoming amb el dret a decidir de Catalunya #dretadecidir

diumenge 26 de maig de 2013

Imatge en línia 1

El popular presentador espanyol defensa que els catalans puguin votar sobre la independència en una consulta vinculant. El presentador de televisió José Miguel Monzón Navarro, conegut com el Gran Wyoming, s'ha expressat sobre la independència de Catalunya amb contundència. En una entrevista a la revista digital Jot Down, ha dit: 'Si el poble català vol l'autodeterminació, a mi la constitució tant me fa. No demanen la independència de forma unilateral, demanen fer una consulta per veure què es pensa. Qui té por de la veritat? Perquè llavors hauríem de parlar d'un país que està amb nosaltres o que és captiu'.

I afegeix: 'Perquè si diem que hi vagi l'exèrcit, com diu La Razón, per exemple, no diríem que estan aquí per gust gust. Llavors, el fet que es faci una consulta no vinculant ... coi, això no es pot preguntar en una democràcia? Hauria de ser obligatori, almenys per saber què pensen. Potser sortiria el no i s'acabava tot aquest merder. Però és que em sembla ridícul. Això es pot fer en qualsevol país del món. Menys a Espanya'.

A més, cita el cas d'Eslovàquia com 'un cas de secessió sense problemes'. 'Uns demanen la independència i la hi donen, uns altres demanen la independència i els envien els tancs. I a més no els donen la benvinguda a la Comunitat Europea, sinó que els diuen que no hi entraran. Si parlem de raó i justícia parlem d'una cosa, i si parlem de política parlem del que parlem'.

En l'entrevista, el Gran Wyoming parla d'un programa que tenia preparat de fer a La 2 de Televisió Espanyola, anomenat 'El pitjor programa de las setmana', i que li van prohibir perquè volia portar Quim Monzó. L'argument per la suspensió va ser que Monzó havia participat anteriorment en el 'Persones humanes' de TV3, en què hi havia hagut sàtira de la monarquia.

I diu això: 'A Quim Monzó li donen el Premi de les Lletres Catalanes, treballa en un programa de televisió, treballa en un programa de ràdio i escriu en dos mitjans escrits. I és un personatge públic on governa la dreta d'allà, que és CiU. És un senyor que pot dir el que li dóna la gana. El porto una vegada, la primera vegada en la seva vida que sortirà a Televisió Espanyola, a un programa de La 2, ni tan sols parlem del 'prime time' de La 1, i treuen el programa. Llavors, quan parlem de Catalunya mentim tota l'estona. Realment Catalunya no és Espanya.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4049938/20121024/gran-wyoming-realment-catalunya-espanya.html

L’ANC inicia campanya per pagar els impostos a Catalunya #ANCat #sobiraniafiscal

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha donat un nou impuls en la seva campanya per informar i convèncer de la necessitat d'exercir la sobirania fiscal pagant els impostos a Catalunya. Entrats de ple en la campanya de la renda, que finalitza a finals de juny, l'Assemblea intensifica els actes al territori i, a la vegada, ha començat una campanya publicitària per tal de fer arribar al màxim de gent dels objectius i la metodologia necessària per dur a terme la sobirania fiscal pagant els impostos a l'Agència Tributària Catalana, explicada a través d'una web ( sf.assemblea.cat ) centrada exclusivament en la sobirania fiscal. S'hi poden trobar notícies, explicacions sobre les passes necessàries per pagar els impostos a Catalunya, material de difusió i una explicació dels objectius de la campanya.

Sota el lema 'Fes el pas. Exerceix la sobirania fiscal!', l'Assemblea pretén mobilitzar els catalans en el camp econòmic mitjançant un acte de dignitat davant l'espoli fiscal i la manca d'inversions que es produeix a Catalunya que, a la vegada, mostra la voluntat dels catalans de poder recaptar i gestionar els propis recursos. L'ANC considera, a més, que cal promoure la sobirania fiscal per tal d'aplanar el camí davant d'un hipotètic escenari en què es faci un tancament de caixes.

Per tal de reforçar i finançar l'acció, s'iniciarà una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma TotSuma el proper dilluns 27 de maig.

http://www.assemblea.cat

 

Primera consulta popular per activar la sobirania fiscal #hisendacatalana

dimecres 22 de maig de 2013

Imatge en línia 1

L'Ajuntament de Seva ha organitzat una consulta popular per al proper diumenge, 26 de maig, per tal de demanar als seus veïns si volen que el seu Ajuntament deixi de pagar els impostos de l'IVA i l'IRPF a l'Estat espanyol, com s'ha fet fins ara, i s'ingressin a l'Agència Tributària Catalana. La proposta s'ha consensuat entre els 11 regidors que configuren el consistori: equip de govern, format per UM (Unió Municipal), la CUP i IP (Independents per Seva), i oposició (CiU).

Seva és el primer municipi del país que opta per una via de referèndum per tal de fer efectiva la sobirania fiscal. Altres municipis, com Vic, ja han donat aquest pas, però ha estat a través d'una moció aprovada al ple municipal.

La pregunta que hauran de respondre els ciutadans de Seva és la següent: "Vols que l´Ajuntament de Seva pagui els teus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya?". Només hi haurà dues possibles respostes, "sí" o "no", a part dels vots en blanc.

Les votacions es podran fer de les 9 del matí a les 7 de la tarda, a l'Ajuntament de Seva i al Casal de Sant Miquel de Balenyà (nucli inclòs dins del municipi de Seva). La consulta també compta amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

"Aquest pas és, en primer lloc, una acte de valentia, transparència i participació popular. Valentia, perquè repta l'estat i dóna la paraula al poble en un moment de desmobilització social i popular. De transparència, perquè afronta el debat sense embuts al carrer, i de participació, perquè deixa que siguin els ciutadans els protagonistes en un tema clau que els afecta molt directament, com es decideix què fer amb els seus diners, els diners dels impostos", expliquen des del grup municipal de la CUP.

La formació va més enllà i demana que aquest procés de "desobediència" s'estengui a tot el país i a tots els àmbits, i que acabi portant "un procés constituent popular i de ruptura amb l'Estat espanyol i totes les institucions d'opressió que el conformen".


La festa de la Bressola 2013 a Perpinyà #catnord

dissabte 18 de maig de 2013

Imatge en línia 1

Un any més, els infants, famílies, membres del personal i amics de La Bressola s'apleguen, com ja és tradició al final de curs, al passeig dels Plàtans de Perpinyà per a celebrar la Bressolada, una festa en català per a celebrar, un any més, la vitalitat d'aquesta xarxa d'escoles immersives de Catalunya Nord. Amb la cantata dels alumnes de la Bressola basada en el darrer disc 1, 2, 3... pica Bressola! s'obriran els actes, a les 10.30, que continuaran amb una cercavila i un dinar popular.

Com els anys anteriors, a horabaixa hi haurà un espectacle infantil, enguany amb el Pot Petit, i l'actuació castellera de les tres colles nord-catalanes: els Castellers del Riberal, els Angelets del Vallespir i colla dels Pallagos del Conflent, acabada de néixer. La festa es clourà a les 18.00 amb una sessió musical de Raph Dumas i Marc Serrat. La xarxa de la Bressola inclou sis escoles infantils i de primària al Rosselló i el Conflent, i un centre de secundària a Sant Esteve (Rosselló).

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116173/20130518/festa-bressola.html

http://www.bressola.cat/

Catalans i danesos a la recerca de la innovació

Imatge en línia 1

Una delegació d'alumnes vinguts de Dinamarca han participat en una jornada dedicada a la innovació juntament amb alumnes de l'IES Pere Martell. L'objectiu de la trobada és clar: unir els coneixements dels dos centres per trobar respostes innovadores en els reptes que moltes empreses es troben en el seu dia a dia. Els alumnes dels dos centres han estudiat diverses empreses i han aportat més de tres-centes idees a reptes quotidians.

Les qüestions que s'han treballat en la jornada giraven a l'entorn de la implantació de cotxes elèctrics, la connexió de smartphones a electrodomèstics i l'aplicació de xarxes socials en la innovació. En el repte hi han participat una delegació d'alumnes danesos i també de les famílies de Comunicació, Imatge i So; Transport i Material de Vehicles i Electricitat i Electrònica.

"L'experiència neix abans del Nadal, durant la visita d'una delegació de Dinamarca al nostre institut, on va sorgir la idea de col·laborar junts", destaca el director de l'IES Pere Martell, Àngel Miguel, que afegeix que la orientació del centre educatiu cap a temes d'innovació "va ser decisiva" per començar a treballar en aquesta experiència. Tots els reptes que han tractat els alumnes són dificultats reals que els han plantejat diverses empreses, tan daneses com estatals, i la jornada s'ha dut a terme íntegrament en anglès.

"Hem concentrat en un sol dia un procés que normalment dura uns dos mesos", recalca Joan Ras, responsable de sistemes a l'empresa Auren Consultors i una de les ànimes del projecte, que afegeix que la voluntat d'aquesta experiència és que els alumnes comprenguin el dia a dia del treball de moltes empreses i que la col·laboració entre el món docent i empresarial serveixi per aportar innovació de manera ràpida i efectiva.

Tan Ras com Miguel estan d'acord a l'hora d'afirmar que experiències com aquesta cada cop seran més habituals en el futur. "El nostre pla estratègic està clarament enfocat a buscar la innovació en totes les àrees que sigui possible", afirma el director de l'IES Pere Martell, que defensa que els centres de Formació Professional "tenen molt a aportar en aquest aspecte, ja que donar solucions a les empreses forma part del catàleg de serveis que ha d'oferir un centre com el nostre".

Aquest projecte segueix la mateixa filosofia que altres propostes que també busquen solucions innovadores partint de l'experiència dels alumnes, com és el projecte TarracoLAB, liderat per CEPTA, que durant la propera tardor també plantejarà a alumnes de Formació Professional un repte que docents, professors i responsables d'empreses i ajuntaments han estat treballant durant els darrers mesos. En tots dos casos l'objectiu és compartir, fomentar la innovació i acostar al món docent els reptes empresarials.

http://www.noticiestgn.cat/2013/05/17/catalans-i-danesos-a-la-recerca-de-la-innovacio-video/

El PP expulsa un assistent al ple d'un ajuntament per reivindicar el "País Valencià" #síalvalencià

L'alcalde de Montcada (Horta Nord), Juan José Medina (PP), va expulsar
aquest dijous un assistent al ple municipal per haver dit en veu alta
'País Valencià" quan un regidor del PP referia al territori com a
"Comunitat Valenciana". Medina va procedir a expulsar el veí, un fet
que va provocar l'abandonament del ple municipal per part de tots els
grups de l'oposició, PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida del País
Valencià. L'expulsió es produeix un dia més tard que la majoria
absoluta del PP a Les Corts Valencianes aprovés un text en què es
resol no tramitar cap iniciativa parlamentària que refereixi al
territori com a País Valencià. /acn

Concentració contra la LOMCE davant la seu del PP a Barcelona #somescola

Més d'un centenar de sindicalistes d'USTEC·STEs, CCOO i UGT, de
membres de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'alumnes de
Catalunya (FaPaC), de la Federació de Moviments de Renovació
Pedagògica i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat s'han concentrat
davant la seu del PP a Catalunya del carrer Urgell per mostrar el seu
rebuig contra el projecte de llei de la LOMCE. La portaveu de CCOO,
Montse Ros, l'ha qualificat directament de "manca de respecte" i la
d'UGT, Roser Font, l'ha titllat d'"innecessària, oportunista i
inoportuna". Des de la FaPaC, Àlex Castillo, ha lamentat que es tracta
d'una llei feta "per un sector d'extrema dreta". /acn

La millor resposta a la llei Wert #adeuEspanya #somescola

El PSC titlla la LOMCE de "cop d'estat" al sistema educatiu i anuncia
el seu suport al Govern si la porta al TC, mentre Anna Simó defineix
la LOMCE com una normativa centralista, adoctrinadora, segregadora,
elitista, amb "tuf d'antic" i que posarà en risc la immersió.
Somescola.cat s'ha oposat "plenament" al projecte de la LOMCE perquè
considera que es tracta d'una normativa que "ataca en tres vessants
bàsics el sistema educatiu català". En aquest sentit, la plataforma
assegura que la reforma educativa redueix "profundament" l'autogovern
català en matèria d'ensenyament, "homogeneïtza" els continguts
acadèmics a tot l'Estat sense tenir en compte la diversitat
territorial i "esquerda" el model d'immersió lingüística que des de fa
més de 30 anys, segons subratlla Somescola, s'aplica amb èxit a
Catalunya.

Crits de rebuig de la comunitat educativa contra la LOMCE davant la
seu del PP a Barcelona

Més d'un centenar de sindicalistes d'USTEC·STEs, CCOO i UGT, de
membres de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'alumnes de
Catalunya (FaPaC), de la Federació de Moviments de Renovació
Pedagògica i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat s'han concentrat
davant la seu del PP a Catalunya del carrer Urgell per mostrar el seu
rebuig contra el projecte de llei de la LOMCE. La portaveu de CCOO,
Montse Ros, l'ha qualificat directament de "manca de respecte" i la
d'UGT, Roser Font, l'ha titllat d'"innecessària, oportunista i
inoportuna". Des de la FaPaC, Àlex Castillo, ha lamentat que es tracta
d'una llei feta "per un sector d'extrema dreta".

La consellera afirma que és una "ferida enorme a l'autogovern" i a "la
dignitat institucional"

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat que la Llei
Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) és
"impossible de complir" a Catalunya i ha dit que és "un absurd". Rigau
ha qualificat la llei de "predemocràtica" i de "ferida enorme a
l'autogovern", i considera que no es pot aplicar el que preveu el
Ministeri d'Educació per garantir l'escolarització en castellà a qui
la demani. A més, ha denunciat que la LOMCE busca "trencar les bases
pedagògiques" del model català i donar "una única visió d'Espanya".
Rigau ha garantit que se seguiran oposant al projecte en el tràmit
parlamentari i que , en cas que arribi a ser llei, continuaran
defensant la llei del Parlament.

http://www.directe.cat/noticia/298323/la-millor-resposta-a-la-lomce-adeuespanya

Somescola fa una crida a la “insubmissió” de la LOMQE #wertgonya #somescola

Somescola.cat s'ha oposat "plenament" al projecte de la LOMQE perquè considera que es tracta d'una normativa que "ataca en tres vessants bàsics el sistema educatiu català". En aquest sentit, la plataforma assegura que la reforma educativa redueix "profundament" l'autogovern català en matèria d'ensenyament, "homogeneïtza" els continguts acadèmics a tot l'Estat sense tenir en compte la diversitat territorial i "esquerda" el model d'immersió lingüística que des de fa més de 30 anys, segons subratlla Somescola, s'aplica amb èxit a Catalunya. Així, Somescola.cat ha afirmat que la insubmissió a la llei serà "indispensable" en un futur per mantenir el model d'ensenyament català i d'immersió lingüística que de forma democràtica, puntualitza, ha aprovat el Parlament de Catalunya.

La plataforma ha assenyalat que amb la LOMQE, el govern espanyol vol obligar també la Generalitat no només a aplicar una legislació que, segons apunta, no comparteix en absolut el Parlament de Catalunya, sinó que, a més, li vol imposar les despeses de destruir el propi sistema educatiu català basat en la immersió lingüística. Per Somescola.cat, la llei, elaborada "de forma autoritària i impositiva", és doncs la culminació d'un procés constant de vulneració de les competències del Parlament de Catalunya que ens transporta a l'època predemocràtica. En aquest sentit, la plataforma, que aplega les principals entitats dels país en l'àmbit educatiu, ha instat tots els centres docents a visualitzar amb cartells Per un país de tots, l'escola en català la seva oposició a la LOMQE i ha anunciat que es reunirà pròximament per analitzar el nou escenari després de l'aprovació del projecte de la reforma educativa.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/646791-somescola-fa-una-crida-a-la-insubmissio-de-la-lomqe.html

L'AVE no atén en català #catalanofobia

El periodista Martí Anglada ha denunciat aquest divendres una situació
d'anticatalanisme a l'AVE entre Tarragona i Figueres. L'excorresponsal
de TV3 ha assenyalat en una piulada al twitter que la cambrera ha fet
mofa d'ell quan ha demanat en català un cafè amb llet. "Demano cafè
amb llet a l'AVE entre Tarragona (12:05) i Figueres i em diuen que no
m'entenen ni tenen perquè entendre'm. I la noia en fa mofa", ha
denunciat el periodista.

http://societat.e-noticies.cat/anticatalanisme-a-lave-75941.html

Mas convoca una cimera contra l'"OPA hostil" espanyola al model lingüístic #somescola #wertgonya

Imatge en línia 1

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha qualificat com a "OPA hostil" el projecte de llei de reforma educativa aprovat ahir pel consell de ministres i ha llançat el missatge que "aquest país s'ha d'unir per fer una defensa tancada del nostre model educatiu i especialment del nostre model lingüístic".
 
Per aquest motiu, Artur Mas ha anunciat que la setmana vinent convocarà els partits catalans i el món educatiu "per deixar clar que no abaixarem el cap davant aquestes OPAs hostils que ens volen fer des de fora". "Aquesta gent que vol dividir-nos, que els nostres models es malmetin, que vol trencar la cohesió social seran combatuts per vies democràtiques, però fins a les últimes conseqüències en defensa d'allò que ens hem guanyant amb el treball de molts anys", ha reblat.
 
En aquesta mateixa línia, el cap de l'Executiu ha assenyalat que "tothom que se li fa una OPA hostil té legítim dret a defensar-se i nosaltres, per tots els mitjans que tinguem al nostre abast, defensarem amb ungles i dents el nostre sistema educatiu". El president Mas ha destacat que aquest model "ens proporciona coneixement del nostre idioma propi des de fa molts segles, coneixement d'altres idiomes i, a més, cohesió social, perquè intenta que tothom tingui les mateixes oportunitats siguin de famílies de parla castellana o catalana".
 
El president s'ha mostrat "obert a les reformes" i ha dit que a Catalunya s'estan fent per lluitar contra el fracàs escolar, on "estem començant a donar la volta a la situació amb menys recursos dels que teníem i amb una gran implicació de tota la comunitat educativa". "Per tant, reformes sí, però OPAs hostils contra l'escola catalana i contra el català i el nostre autogovern, no", ha remarcat.
 
El cap de l'Executiu ha fet aquesta defensa del model lingüístic català durant l'acte d'inauguració de les obres d'ordenació i ampliació del carrer Major de Torrelavit (Alt Penedès), que transcorre per sobre del riu Bitlles. En l'acte també ha intervingut l'alcalde de Torrelavit, Ramon Riera. Durant el parlament inaugural, el president ha assenyalat que "si el carrer Major de Torrelavit ha acabat bé, el futur de Catalunya també acabarà bé".

http://politica.e-noticies.cat/mas-convoca-una-cimera-contra-lopa-hostil-al-model-linguistic-75951.html

S'aprova l'estatut de cooficialitat de la llengua corsa

En una votació històrica aquest divendres 17 de maig, l'Assemblea de
Còrsega ha aprovat un estatut de cooficialitat per a la llengua corsa.
L'aprovació de l'estatut ha aconseguit la unanimitat dels membres de
l'Assemblea presents a l'hora de la votació: 36 han donat suport a
l'equiparació legal del cors i el francès, mentre que 11 no han volgut
participar al vot i 4 n'eren absents (aquests 15 diputats pertanyen a
l'oposició de dretes i a una petita fracció del centreeesquerra
governamental), segons expliquen France 3 Corse al seu compte de
Twitter i la ràdio corsa Alta Frequenza, que afegeix que una diputada
de la dreta sí que ha votat a favor.

Com ja havien anunciat, tant els autonomistes de Femu a Corsica com
els independentistes de Corsica Libera han votat en bloc a favor de
l'estatut de cooficialitat. També ho han fet la majoria dels diputats
del centreesquerra, que governa a l'illa.

S'han confirmat així les previsions que Pierre Ghionga, president del
Consell de la Llengua Corsa i redactor de la proposta de
cooficialitat, feia fa tot just un mes, quan albirava una "forta
majoria" a favor d'atorgar caràcter oficial a la llengua pròpia de
l'illa. En aquella ocasió us explicàvem que la votació de l'Assemblea
de Còrsega no atorgaria automàticament l'oficialitat al cors. Cal
recordar que aquesta cambra no té poders legislatius, i que en tot cas
haurà de ser l'Assemblea Nacional francesa qui voti una llei -o canviï
la Constitució, arribat el cas- que atorgui caràcter oficial al cors.

Ghionga considera que seria inconcebible que la República Francesa
s'oposés "a la voluntat democràtica d'una regió". Ara, doncs, la
pilota queda en la teulada de París.

Administració i escola

L'administració i l'escola són els dos grans pilars sobre els quals el
text preveu bastir l'oficialitat del cors. D'una banda, l'estatut de
cooficialitat recull que tots dos idiomes han de poder ser usats per
la ciutadania en les seves relacions amb l'administració pública. I de
l'altra, el text preveu la introducció general del cors com a llengua
vehicular a les escoles, amb l'objectiu d'assolir una població illenca
totalment bilingüe.

http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1451

Neus Català: «A Espanya no interessa la veritat sobre el nazisme»

Imatge en línia 1

Neus Català (Els Guiamets, Priorat, 1915) és l'última supervivent catalana d'un camp de concentració nazi. Detinguda amb el seu marit el 1943, l'any següent va ser deportada a Ravensbrück, on s'hi va estar fins al maig del 1945. Militant comunista, un cop alliberada, es va traslladar a França per continuar amb la lluita contra el franquisme. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 va ser elegida 'Catalana de l'Any' per la seva tasca de defensa de les 92.000 dones que van morir "al camp d'extermini de Ravensbrück, no camp de concentració", com ella mateixa matisa. Aquell camp ara s'ha convertit en museu i escola internacional d'estudi de la memòria històrica, on treballa activament la seva filla. Presidenta d'honor de l'Amical de Ravensbrück, fa tres anys que viu a la residència del seu poble natal amb el seu germà Lluís, de 101 anys, que també va ser pres polític franquista durant gairebé una dècada. Té el cap clar, el sentit de l'humor esmolat i avança amb seguretat amb l'ajuda del caminador, on hi duu un llibre d'Engels. Amb ànim serè i constructiu, fa balanç i pedagogia d'una de les èpoques més tenebroses de la Humanitat. Les xerrades als joves li tornen com un càlid boomerang en forma de cartes d'agraïment.

- Fa quinze dies Telemadrid va emetre un reportatge en què comparava Mas amb Hitler i els nazis amb el catalanisme. Què li sembla?

Ell sí que és un nazi, el Rajoy, el rei de tota la dreta, jo sempre dic que el Rajoy ens 'rajarà'. Aquest reportatge és una animalada, una bestiesa o, millor dit, una maldat.
 
- I el cap de setmana passat la delegada del govern espanyol va condecorar un militar de la División Azul.

Hi ha molta gent d'aquella que continua en aquesta línia, què ha canviat? Molt poc. En la política, només Joan Saura va acompanyar les víctimes i des d'aleshores hi tinc relació, Zapatero potser en va aprendre alguna cosa però Saura era l'únic que estava molt implicat moralment amb el tema i ha fet tot el que ha pogut per ajudar-nos.

- Creu que els nazis tenen semblances amb el PP actual?

Jo dic que si tinguessin l'ocasió i trobessin que el poble es rebel·lés, farien una cosa com la d'aquella època. A Espanya el feixisme ha durat molts anys, s'han comès molts crims dels quals no se n'ha dit res, no s'ha escrit la història d'Espanya. Només ho va fer la Montserrat Roig.

- Els nazis eren malalts o males persones?

Era una qüestió de mentalitat, es pensaven que eren els amos del món, van caure en la política de Hitler tot i que també en va matar molts dels seus.

- La responsable de l'Amical de Ravensbrück denuncia que ara a Alemanya hi ha gent que vol passar pàgina a l'Holocaust.

Sempre ho han fet això i sempre ho faran. Però el que va passar allà no només va ser culpa dels nazis sinó també de la complicitat d'una part dels dirigents d'altres països europeus.

- Caldria haver fet algun judici?

Sí, Europa va ser molt conscient del que passava, i parlo dels dirigents, no del poble. No van rebre cap càstig ni res. Nuremberg va ser una comèdia per tapar tot el que era important, jo no desitjo la mort de ningú només vull que aquesta gent no pugui manar ningú, que mengin i dormin i ens deixin en pau, que si els deixes anar tornen a començar eh? I què ha passat a Espanya? Res, no interessa que es digui la veritat sobre el nazisme, tinc contacte amb companyes que van ser a la presó que no tenien res a envejar als alemanys. Moltes dones van ser a la presó a Barcelona i després han callat. Jo no els diria feixistes sinó nazis. A Espanya hi ha com un núvol sobre tot això, per això vaig posar 'Un cel plom' a un dels meus llibres.
 
- La Humanitat ha après la lliçó?

Molt poc, però potser nosaltres no ho hem sabut explicar. Això sí, la gent està més conscienciada que abans, en un acte dels nostres sempre està ple de gent. I això ho devem molt a la Montserrat Roig.

http://www.naciodigital.cat/noticia/54921/neus/catal/espanya/no/interessa/veritat/sobre/nazisme

Primera concentració davant de la seu del PP a Tortosa contra la llei Wert #wertgonya

Un grup de persones s'ha concentrat aquest divendres a la tarda davant
de la seu del PP a Tortosa, a la plaça Alfons XII de la capital del
Baix Ebre, per protestar en contra de l'aprovació de l'avantprojecte
de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE), més
coneguda com a llei Wert. La regidora d'Iniciativa-Entesa per Tortosa,
Cinta Galina, ha participat en aquesta concentració. La protestava
estava convocada, arreu del país, per les organitzacions que formen
part del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), conjuntament
amb altres plataformes i moviments en defensa de l'educació pública,
per rebutjar la LOMCE que impulsa el govern del PP, en defensa de
l'escola catalana i sense cap retallada. Per això, alguns dels
manifetants portaven samarreta groga, a més d'un llaç o d'un braçalet
negre, en senyal de dol.

Ha estat la primera reacció a les Terres de l'Ebre de sindicats i
moviments socials en contra d'una reforma educativa que la majoria de
forces polítiques catalanes han titllat de predemocràtica,
recentralitzadora, retrògada, adoctrinadora i anticatalana. Només el
PP ha donat suport a la LOMCE aprovada aquest divendres pel Consell de
Ministres, mentre que C's ha advertit que la Generalitat ja ha
reconegut que no pensa aplicar la llei, i que l'Estat es limitarà a
pagar amb diners públics, en centres privats, l'ensenyament dels
alumnes que vulguen el castellà com a llengua vehicular.

De fet, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja ha assegurat que
la LOMCE és "impossible de complir" a Catalunya i ha dit que és "un
absurd". Rigau ha qualificat la llei de "predemocràtica" i de "ferida
enorme a l'autogovern", i considera que no es pot aplicar el que
preveu el Ministeri d'Educació per garantir l'escolarització en
castellà a qui la demani. A més, ha denunciat que la LOMCE busca
"trencar les bases pedagògiques" del model català i donar "una única
visió d'Espanya". Rigau ha garantit que se seguiran oposant al
projecte en el tràmit parlamentari i que, en cas que arribi a ser
llei, continuaran defensant la llei d'Educació de Catalunya que va
aprovar el Parlament.

Però què suposa, la LOMCE? El Ministeri d'Educació pagarà dels seus
fons l'escola privada dels alumnes catalans que vulguin estudiar en
castellà i no ho puguin fer a cap centre públic o concertat, però
restarà després aquests diners de les partides que el govern català
rep en matèria d'Ensenyament. És el mecanisme de la LOMCE aprovada
aquest divendres, amb què el ministre José Ignacio Wert pretén
esquivar les objeccions que el Consell d'Estat i forçar la Generalitat
a instaurar un doble sistema, almenys a algunes escoles. La memòria
econòmica de la LOMCE ja inclou una partida de 5 milions d'euros per a
aquest supòsit, calculada en previsió que s'hi acolliran 1.000 alumnes
en un any.

El mecanisme que el govern espanyol pretén activar a Catalunya passa
primer per la via administrativa. Les famílies que vulguin
escolaritzar els seus fills en castellà i creguin que no ho poden fer
a cap centre públic o concertat podran presentar una instància que
donarà peu a una investigació de l'Alta Inspecció de l'Estat. Aquesta
haurà de determinar si, efectivament, no hi ha cap oferta pública o
concertada per estudiar en castellà com a llengua vehicular. Si ho
considera així, el Ministeri demanarà a la Generalitat que doni
explicacions i, si considera que "no s'està garantint aquest dret",
engegarà la via de l'escola privada de manera "transitòria" i fins que
la Generalitat hagi "solucionat" el problema.

Segons han explicat fonts del Ministeri d'Educació, l'Estat preveu que
1.000 alumnes s'acullin a aquesta opció al primer any d'aplicació de
la LOMCE, és a dir, al curs 2014/2015, i per aquest motiu ha inclòs
una partida de cinc milions d'euros a la memòria econòmica de la Llei.
Aquests diners, però, no els acabarà pagant el Ministeri d'Educació,
perquè l'Estat els restarà de les transferències que la Generalitat
rep per prestar els serveis d'Educació a Catalunya, de manera que
acabaran afectant els recursos que rep el sistema d'escoles públiques
i concertades a Catalunya. "Si són 17 famílies com diu la
Generalitat", afirmen aquestes veus, "la partida serà molt inferior".

El sistema ideat pel Ministeri, però, no especifica en quin
percentatge cal que el sistema públic català oferti escolarització en
castellà. Fonts pròximes al ministre apunten que el TC va deixar clar
que correspon a la Generalitat fixar un percentatge d'ensenyament en
castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Segons aquestes fonts,
el que busca el sistema és garantir aquesta possibilitat, però la
distància de l'alumne on es trobi el centre bilingüe o el nombre
d'escoles que han d'oferir aquesta doble línia són qüestions "a
negociar" que ara per ara no consten al contingut de la Llei.

"No estem parlant que hi hagi d'haver una línia en castellà a tot el
sistema, estem dient que encara que hi hagi una oferta d'una proporció
menor d'escoles que ofereixin educació en castellà ja estaria
solucionat", afirmen. Es tracta, segons aquestes fonts, que hi hagi
una alternativa a l'escolarització en català i "no entrem si està a la
Val d'Aran o ha d'estar més a prop, perquè aquestes són qüestions que
es poden negociar".

El ministre Wert prova d'esquivar d'aquesta manera les objeccions del
Consell d'Estat, que va censurar que obligués a la Generalitat a pagar
l'escolarització privada dels alumnes en castellà de la seva butxaca.
El dictamen que va emetre aquest organisme recordava al Ministeri que
no té competències per determinar de quina manera els governs
autonòmics reparteixen els recursos que tenen assignats per a
Educació. Segons fonts del Ministeri, amb la nova fórmula es compleix
la recomanació del Consell d'Estat i no s'envaeixen les competències
de la Generalitat, alhora que es "garanteix" el "dret" de les famílies
a escolaritzar els seus fills en castellà.

L'executiu espanyol pretén forçar d'aquesta manera el Govern a
establir un doble sistema almenys a una part de la seva oferta
educativa, tal com passa a la resta de territoris on hi ha llengües
cooficials on, segons diu el Ministeri, "no hi ha cap tipus de
problema". L'equip del ministre Wert insisteix que amb aquest
mecanisme "no discuteix" la immersió lingüística, sinó la seva
aplicació "més enllà d'un límit que no es pot superar" que és la
"garantia" del "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en
castellà.

La nota de religió comptarà per a la mitjana

Segons el govern espanyol, al dictamen del Consell d'Estat no hi va
haver "cap observació essencial" i sí propostes de "millora", una de
les quals feia referència a l'assignatura de Religió i la seva
discriminació respecte a la seva alternativa, Valors Cívics. Segons
fonts del Ministeri, finalment Religió tindrà un tractament
diferenciat i s'inclourà al d'assignatures específiques, però els
alumnes hauran que l'escullin també podran agafar Valors Cívics com a
assignatura optativa, i a l'inrevés, de manera que podran cursar les
dues assignatures. En tot cas, tal com constava a l'esborrany de la
Llei, la nota de Religió seguirà comptant per al currículum com la
resta d'assignatures a l'hora de fer mitjana, malgrat que no serà
objecte d'una avaluació a nivell estatal com les matèries troncals.

Pel que fa a la petició del Consell d'Estat perquè no s'eliminés
l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, el Ministeri manté la
seva exclusió i assegura que les matèries que incorporava quedaran
difuminades de manera transversal per la resta d'assignatures.

"Nova definició" de les competències

El Ministeri insisteix que la reforma "dóna més autonomia als centres"
públics perquè els atorga eines per "ser més flexibles" i tenir "més
capacitat de gestió" però ho vincula a uns comptes clars. També apunta
que la nova configuració de les assignatures implica "una nova
definició" de les competències de les autonomies i de l'Estat. A les
assignatures troncals l'Estat defineix els currículums, a les
específiques els criteris d'avaluació els especifica l'Estat però els
apliquen les comunitats , i a les de lliure configuració les CCAA
defineixen els continguts. Segons el govern espanyol d'aquesta manera
"s'asseguren uns mínims" a tot l'Estat i a la Llei "no hi ha res" que
beneficiï un dels models.

Avaluació "homogènia"

A més la LOMCE planteja un sistema d'avaluacions homogènies i externes
a nivell estatal que segons el govern espanyol "garanteix" que els
criteris d'avaluació siguin iguals a tot el territori, fet que
"intensifica l'esforç" i "millora substancialment els resultats de
tots els alumnes". Wert considera també que el sistema educatiu "està
antiquat" perquè es basa només en la "memorització" i aposta per un
model que ensenyi els alumnes a tenir "esperit crític". Aquestes
avaluacions, afirmen, promouran "un canvi en la metodologia" on les
competències tindran "un valor molt important".

Wert vol que Europa financiï l'aplicació de la Llei

La LOMCE no va anar la setmana passada al Consell de Ministres per
problemes en la memòria econòmica. Aquest divendres s'ha sabut que va
ser perquè el Ministeri estava estudiant amb el Ministeri d'Ocupació
les possibilitats de finançament europeu per a la reforma i ha calgut
treballar "amb més detall del que preveien".

"Hem escollit amb detall quines propostes de la LOMCE són elegibles
per rebre fons socials europeus" que són "els canvis de la Formació
Professional bàsica, on seran dos anys obligatoris, un més que
l'actual", i "l'avançament dels itineraris a partir de quart d'ESO, on
ja es podran fer dues trajectòries, fet que implica més professors, i
per tant més cost".

D'aquesta manera el 95% del cost de la reforma, segons el Ministeri,
podria rebre fons europeus, que paguen entre el 50 i el 65% del cost.
En total, la implantació de la LOMCE costarà 38 milions al primer any,
prop de 200 al segon i prop de 300 al tercer. Malgrat tot, segons
aquestes fonts, si es té en compte "l'estalvi" per la compactació del
Batxillerat, les quantitats queden en 23 milions al primer any, 130 al
segon i 255 al tercer.

"La segona reforma important de la democràcia"

El Ministeri creu que aquesta és la segona reforma "important" de la
democràcia després de la LOGSE de 1990 perquè inclou canvis
substancials de model, i la justifica pels mals resultats del sistema,
especialment per l'elevada taxa d'abandonament escolar, perquè 1 de
cada 4 joves no continuen els estudis després de l'etapa obligatòria
i no aconsegueixen després cap altra titulació. A més, recorda que
l'informe PISA aporta resultats "molt pobres" respecte a altres països
malgrat que és l'Estat que té una taxa d'escolarització més elevada
als 3 anys d'edat. També destaca que als 15 anys el 40% dels alumnes
ja han repetit com a mínim una vegada, fet que carrega el sistema amb
500.000 alumnes més i un cost addicional de 2.500 milions d'euros.

Els pilars de la nova Llei són la substitució d'un sistema que Wert
considera "molt rígid" perquè tracta tots els alumnes per igual fins
als 16 anys per un de "flexible" que introdueix canvis a la Formació
Professional per aconseguir que una part dels estudiants que abandona
trobi una alternativa que els faciliti l'accés a l'ocupació. El nou
model de formació professional dual, segons el Ministeri, ha de
contribuir a facilitar que més estudiants elegeixin aquesta
trajectòria, perquè actualment només el 30% dels estudiants escull
aquesta via.

http://lamarfanta.blogspot.com/2013/05/primera-concentracio-davant-de-la-seu.html

Avis de grande tempête linguistique en Catalogne #eu #usa #news #politics

Imatge en línia 2

Un avant-projet de loi espagnol sur le système éducatif prévoit une reprise en main d'une partie des compétences acquises en 1980 par le gouvernement catalan, en introduisant l'enseignement en langue espagnole dans le système éducatif catalan. La ministre-conseillère de l'Enseignement de Catalogne, Irene Rigau, n'appliquera pas la loi, qu'elle estime être "pré-démocratique"

La possibilité d'un incendie linguistique en Catalogne du Sud, évoquée en 2011 suite au choix de la Cour Suprême espagnole de rendre obligatoire l'enseignement en langue espagnole, se confirme. Approuvé ce vendredi 17 mai en conseil des ministres, à Madrid, l'avant-projet de loi pour l'amélioration de la qualité éducative introduit la langue espagnole dans le système éducatif catalan, dont la compétence échoit entièrement au gouvernement catalan depuis 1980. Ce dispositif était pressenti dès le mois de décembre 2012 comme voué à "espagnoliser" les enfants sud-catalans, selon les mots du ministre de l'Education et de la Culture, José Ignacio Wert. Il impose à la Generalitat de Catalogne le castillan comme langue véhiculaire de l'enseignement, dans le cadre d'un "droit constitutionnel des parents", d'après M. Wert, qui précise que son ministère assumera le coût de cette scolarisation, dans des écoles privées, puis le décomptera des finances publiques catalanes. Cela représenterait 5000 euros par enfant, pour un total de 1000 seulement, comme l'indique le ministère.

Une loi espagnole "pré-démocratique"

A Barcelone, le tollé est général au sein de l'exécutif catalan, dont la ministre-conseillère de l'Education, Irene Rigau, annonce un refus catégorique d'une loi qu'elle estime "pré-démocratique" et qu'elle n'appliquera pas. Dans le contexte sud-catalan, cette expression renvoie aux années noires du régime de Franco, lorsque que la langue catalane était interdite. Le gouvernement catalan, qui fait face à de multiples front de désaccord politique avec le gouvernement espagnol et s'oriente vers une nationalisation intégrale de son territoire, trouve dans cet épisode linguistique un nouveau motif d'éloignement du modèle espagnol, dont la Constitution de 1978 garantit son autonomie à la Catalogne. Le refus catalan de la loi Wert, qui "anéantit les bases pédagogiques du modèle catalan" et constitue une "énorme blessure au gouvernement propre et à la dignité institutionelle", comme l'affirme Mme. Rigau, devrait renforcer les inimitiés et un désir de détachement de l'Espagne, souhaité par 54,7 % des Catalans du Sud, selon un sondage du Centre d'Etudes et d'Opinions du gouvernement catalan, publié le 21 février.

http://www.la-clau.net/info/avis-de-grande-tempete-linguistique-en-catalogne-8274

Més de 100.000 firmes ja demanen a la UE que reconegui l'autodeterminació #dretadecidir

Un inici tan potent que ha desbordat l'agenda prevista per l'organització i que anima sens dubta la recollida de les signatures. El 16 d'Abril arrencava la campanya internacional:'1 milió de signatures per l'Autodeterminació' de la 'International Commission of European Citizens' (ICEC) a la xarxa online, i en menys d'un mes 100.304 signatures s'han enregistrat mitjançant el formulari que es troba a http://www.europeancitizensdecide.eu .

Un inici que ha desbordat l'agenda prevista per l'organització i que els ha obligat a centrar-se en la resposta massiva de mails que diariament s'han rebut i replantejar-se les sessions informatives programades per directament fer actes de contingut internacional pel públic en general. Entre els suports rebuts cal destacar entre altres el Rector de la UB, el Dr. Dídac Ramírez o el Professor Emèrit i Catedràtic de la Universitat de Munich, Ulises Moulines, en aquest enllaç es pot consultar els suports rebuts.

Catalunya encapçalael 'ranking', d'entre les nacions que volen exercir l'Autodeterminació i/o la independencia, i és Alemanya el país que, amb un Estat ja constituït, demostra, per ara, una complicitat més marcada, tampoc no hi falten suports mundials des dels EUA, Noruega, Egipte, Mèxic, Canadà i el Japó són alguns dels països de fora  de la UE amb més suport. No obstant, aquests suports no Europeus, ni tampoc els suports que rebem de menors, seran comptabilitzats dins l'objectiu del Milió, tot i que sí que es faran valdre com suports 'testimonials'.
 
Suport pràctic de l'AMI
 
L'AMI des del primer moment ha donat el seu suport a la campanya internacional a favor de l'Autodeterminació de l'ICEC, i ara es converteix en una peça significativa a nivell logístic del principat, ja que entitats i persones que col·laboren amb la campanya podran dipositar, en els seus més de 600 ajuntaments, els sobres amb les signatures recollides presencialment en el seu municipi.
 
Però de suports pràctics n'hi ha molts més, des d'empresaris que recullen signatures presencials dels seus clients o treballadors en els seus comerços, a qui els porta voluntàriament a residències d'avis perquè també puguin signar, fins als 'taxistes per la independència' que amb butlletes en diferents idiomes faciliten que els turistes hi deixis la seva signatura i suport.
 
Escocesos, Flamencs, Catalans i Bascs junts per l'Autodeterminació a Meran!
 
Són moltes les presentacions i conferències que a nivell internacional la ICEC ha protagonitzat en els darrers mesos.Totes elles, accions per afavorir els processos ja iniciats, com és el cas de Catalunya, de cara audiències Europees.Aquesta pedagogia internacional que es va iniciar, per aquests mateixos grups impulsors de la ICEC, durant el procés de la 'Consulta sobre la Independència' realitzada al Principat (2009-2011) ,per part de la comissió d'Internacional de la 'Coordinadora per la Consulta sobre la Independència' encapçalada per l'Anna Arqué, permet, amb un projecte concret, recollir les complicitats democràtiques que existeixen a Europa sobre el Dret d'Autodeterminació, i el seu exercici lliure i democràtic per aquelles nacions Europees amb una majoria política i/o social que així ho vulgui.

http://www.directe.cat/noticia/298025/mes-100.000-firmes-en-un-mes-perque-europa-reconegui-el-dret-d-autodeterminacio

http://www.europeancitizensdecide.eu .

La Fundació Josep Irla ja analitza les institucions d'una Catalunya independent #estatcatalà

La Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, ha presentat aquest dijous l'estudi 'Les institucions polítiques de la Catalunya independent', un treball que apunta l'esbós de com podrien ser les institucions de l'estat català. L'estudi planteja i analitza diverses alternatives en aspectes concrets com ara la forma d'Estat i de Govern, l'organització territorial, el sistema electoral, l'estat del benestar així com el control i la reforma constitucional a la Catalunya independent. El politòleg Ferran Requejo, autor principal del treball, ha remarcat l'oportunitat que representa per a Catalunya el fet d'impulsar un procés constituent que podria permetre aconseguir una democràcia avançada referent al món.
 
Analitzar i debatre com seria una Catalunya independent
 
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha destacat la necessitat d'analitzar i debatre com seria una Catalunya independent per cimentar el procés i donar-li credibilitat. Precisament això és el que, segons ella, pretén l'estudi de la Fundació Josep Irla, que, entre altres coses, planteja com a alternatives la proclamació d'una república o bé optar per un fer un pas intermedi on Catalunya mantingués una relació amb la Corona espanyola similar a la que va tenir Irlanda quan es va independitzar del Regne Unit amb la monarquia britànica.

En aquest capítol, Rovira ha estat explícita i ha mostrat la seva preferència per la primera de les opcions. On no s'ha mullat tant ha estat en la forma de Govern, per a la qual l'estudi planteja dues alternatives: un sistema parlamentari o un de semipresidencialista.

Construir una democràcia avançada

El catedràtic Ferran Requejo, autor principal de l'estudi i que és un dels experts que integra el Consell per a la Transició Nacional, ha afirmat que Catalunya té davant seu una oportunitat històrica, que no és altra que impulsar un procés constituent que la pot convertir en una democràcia avançada i en un Estat que sigui referència internacional després per a la política comparada. Entre les condicions perquè el procés arribi "a bon port", el politòleg ha citat la necessitat de tenir una majoria social favorable a la independència -si hi hagués entre un 55% i un 65% de catalans per l'estat propi el procés seria "imparable", segons ha dit- i la capacitat d'internacionalitzar el procés i explicar-lo davant els principals actors mundials.

Cal accelerar la tramitació de la llei electoral catalana o podria ser la Junta Electoral Central espanyola hagi de regular el referèndum
 
Amb vistes a la celebració d'una hipotètica consulta per l'autodeterminació, Requejo ha instat els partits a accelerar la tramitació de la llei electoral catalana. Després de recordat que Catalunya representa una anomalia perquè és l'única comunitat autònoma que no ha elaborat aquesta normativa, el politòleg ha defensat la necessitat de que, si no s'arriba a un acord per aprovar la llei completa, almenys es creï una junta electoral catalana. Si no és així, ha constatat, podria donar-se la contradicció de que l'òrgan que hagués de regular el referèndum fos la Junta Electoral Central espanyola.

Sindicatura Electoral Catalana,un pedaç d'emergència

Rovira ha entomat el repte i ha proposat que, si el debat al voltant del sistema electoral s'allarga molt en les reunions de la ponència que està elaborant la llei electoral catalana, s'interrompi i es voti la creació d'una Sindicatura Electoral Catalana. En aquest sentit, ha recordat que els treballs que es van engegar en la legislatura passada ja van avançar en aquest aspecte i, segons ha afirmat, els diaris de sessions de l'anterior ponència recullen la disposició de tots els partits a seguir la recomanació que un grup d'experts va fer en el sentit de crear una junta electoral pròpia.

http://www.directe.cat/noticia/298239/primer-esbos-de-les-institucions-d-una-catalunya-independent

Espanya destina 300.000 euros a restaurar el “Valle de los Caídos” en plena crisi #espolifiscal

La partida publicada avui al BOE està imputada al Ministerio de la
Presidència i destina 286.845 euros a la restauració de la portada de
la Basílica de la Sta. Creu del monument franquista del "Valle de los
Caídos". La basílica, que és propietat de l'església catòlica, es
restaurarà, per tant, amb diners públics, molts dels quals, catalans.
Cal recordar que el monument, que conté nombrosa simbologia del règim
franquista, és una clara apologia al dictador on és enterrat i on
encara es pot llegir la inscripció "Caídos por Dios y por España".
Franco va anunciar la construcció del monument després de la seva
victòria i va ser concebut per enterrar els que havien mort per la
seva causa. De fet, avui en dia el monument és encara lloc de reunió
cada 20 de novembre de diversos grups falangistes i nostàlgics de la
dictadura.

Una història de negoci brut i sepultura de republicans anòmala

Franco mai va concebre el Valle de los Caídos com a mausoleu per
enterrar republicans, però va trigar vint anys a construir-lo, el que
va suposar que empreses com Huarte i Dragados y Construcciones,
fessin importants acumulacions de capital amb l'obra i acosta del
treball republicà esclau. Quan va ser l'hora d'omplir-lo moltes
famílies de caiguts franquistes es van negar a traslladar els cossos,
aleshores el Ministeri de Governació va sol·licitar a tots els
ajuntaments de l'Estat espanyol la cessió de cadàvers de la guerra
civil per omplir el mausoleu, però la majoria van refusar l'"oferta"
assegurant no disposar de màrtirs ni herois franquistes, però sí molts
es van mostrar interessats en lliurar les restes de republicans, que,
a més, els ocupaven espai i dificultaven les reformes i l'ampliació
d'alguns cementiris. Franco va haver de cedir i acceptar incloure els
cossos de republicans per omplir l'enorme mausoleu.

http://www.directe.cat/noticia/298303/rajoy-destina-prop-de-300.000-euros-al-valle-de-los-caidos

El CCN i Help Catalonia acorden internacionalitzar la independència #estatcatalà

El Centre Català de Negocis i Help Catalonia, acord per internacionalitzar els aspectes econòmics del procés de separació d'Espanya. Mitjançant aquest acord el Cercle Català de Negocis subministrarà articles i estudis a Help Catalonia que aquesta entitat traduïrà a diversos idiomes i difondrà internacionalment. Segons expliquen les dues entitats, aquest treball conjunt podria desembocar a mitjà termini en "la realització d'accions conjuntes de diplomàcia civil". De fet, a partir d'aquest estiu està previst que ambdues associacions participin de manera conjunta en actes a l'estranger relatius a la viabilitat econòmica de la Catalunya Estat i a la defensa de la necessitat d'aconseguir un Estat propi per a Catalunya. D'altra banda, per escenificar aquest pacte entre entitats s'heditat un petit vídeo en cinc idiomes (anglès, alemany, francès, italià i castellà) que s'ha començat a distribuir entre les xarxes socials.

El Cercle Català de Negocis és una associació d'empresaris, directius i professionals creada fa uns cinc anys per tal de garantir el futur del teixit empresarial català. Els integrants del CCN consideren que això només és possible si Catalunya diposa d'un Estat propi. Help Catalonia va néixer com una entitat formada per voluntaris amb l'objectiu d'internacionalitzar la causa catalana. Ho han fet mitjançant campanyes en diversos idiomes, en les quals han informat del fet nacional català. La seva principal eina de difusió són les xarxes socials.

http://www.directe.cat/noticia/298399/el-ccn-i-help-catalonia-acord-per-internacionalitzar-els-aspectes-economics-del-proces-de-

Clam social per la insubmissió a la llei Wert #catalanofobia #somescola #wertgonya

El ministeri d'Educació espanyol pagarà l'escolarització en centres
privats dels alumnes catalans que vulguin estudiar en espanyol i no ho
puguin fer a cap centre públic o concertat, però restarà després
aquests diners de les partides que el govern català rep en matèria
d'ensenyament. És el mecanisme de la Llei Orgànica de Millora de la
Qualitat de l'Educació (LOMCE) aprovada ahir, amb què José Ignacio
Wert pretén esquivar les objeccions que hi fa el Consell d'Estat i
forçar la Generalitat a instaurar un doble sistema.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va
qualificar el projecte de llei de predemocràtica i de 'ferida enorme'
a l'autogovern català i a la dignitat institucional. Ho va dir ahir en
una conferència de premsa especial per valorar l'aprovació de la
LOMCE. Rigau va dir que la solució adoptada pel ministeri espanyol era
impossible de complir, a banda d'arribar a l'absurd. Per la
consellera, la decisió parteix de la premisa falsa de que als centres
concertats i privats s'hi ensenya en castellà i als públics, en
català. Rigau va dir que la decisió ens trasllada al moment abans de
la recepció de competències d'educació per Catalunya.

La portaveu d'ERC, Anna Simó, va criticar durament la llei perquè era
una normativa centralista, adoctrinadora, segregadora, elitista i que
té 'un tuf d'antic'. Simó va cridar a la insubmissió tot deixant clar
que, per a ERC, la que val és la Llei d'Educació de Catalunya.

El president d'ICV, Joan Herrera, va fer també una crida a no acatar
la llei Wert. Però va criticar també la consellera Rigau perquè,
segons ell, només s'escandalitza quan s'ataca la llengua però mira cap
a una altra banda quan s'ataca l'ensenyament públic.

La CUP fa una crida a la desobediència a la llei perquè 'és un
atemptat contra l'educació publica, contra la immersió lingüística, la
laïcitat i la formació d'un esperit crític'. El diputat de la CUP-AE,
Quim Arrufat, va demanar a l'estat espanyol que 'deixi, d'una vegada
per totes, de legislar contra el poble català'. 'Aquesta llei no
respon a criteris pedagògics, respon a les obsessions polítiques i
espanyolitzadores del Partit Popular i posa en greu perill un sistema
d'educació pública'.

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va titllar la LOMCE de 'cop
d'estat' al sistema educatiu i va anunciar el seu suport al govern si
decidia portar-la al Tribunal Constitucional (TC) espanyol. Collboni
va opinar que aquesta reforma no era necessària i 'respon a criteris
ideològics, però no pedagògics', a més de no tenir el consens de la
comunitat educativa. 'Trenca el concepte d'igualtat, perquè els nens
ara estaran segregats per raó d'origen social, gènere i llengua', es
va queixar.

Una partioda de 5 milions d'euros per a pagar l'escola en castellà a Catalunya

La memòria econòmica de la LOMCE ja inclou una partida de 5 milions
d'euros per a aquest supòsit, calculada en previsió que s'hi acolliran
1.000 alumnes en un any. Aquesta partida és el 21% de la dotació total
del projecte. El mecanisme que el govern espanyol pretén activar a
Catalunya passa primer per la via administrativa. Les famílies que
vulguin escolaritzar els seus fills en castellà i creguin que no ho
poden fer a cap centre públic o concertat podran presentar una
instància que donarà peu a una investigació de l'Alta Inspecció de
l'estat. Aquesta haurà de determinar si, efectivament, no hi ha cap
oferta pública o concertada per estudiar en castellà com a llengua
vehicular. Si ho considera així, el Ministeri demanarà a la
Generalitat que doni explicacions i, si considera que "no s'està
garantint aquest dret", engegarà la via de l'escola privada de manera
"transitòria" i fins que la Generalitat hagi "solucionat" el problema.

Segons han explicat fonts del Ministeri d'Educació, l'Estat preveu que
1.000 alumnes s'acullin a aquesta opció al primer any d'aplicació de
la LOMCE, és a dir, al curs 2014/2015, i per aquest motiu ha inclòs
una partida de cinc milions d'euros a la memòria econòmica de la Llei.
Aquests diners, però, no els acabarà pagant el Ministeri d'Educació,
perquè l'Estat els restarà de les transferències que la Generalitat
rep per prestar els serveis d'Educació a Catalunya, de manera que
acabaran afectant els recursos que rep el sistema d'escoles públiques
i concertades a Catalunya. "Si són 17 famílies com diu la
Generalitat", afirmen aquestes veus, "la partida serà molt inferior".

El sistema ideat pel Ministeri, però, no especifica en quin
percentatge cal que el sistema públic català oferti escolarització en
castellà. Fonts pròximes al ministre apunten que el TC va deixar clar
que correspon a la Generalitat fixar un percentatge d'ensenyament en
castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Segons aquestes fonts,
el que busca el sistema és garantir aquesta possibilitat, però la
distància de l'alumne on es trobi el centre bilingüe o el nombre
d'escoles que han d'oferir aquesta doble línia són qüestions "a
negociar" que ara per ara no consten al contingut de la Llei.

"No estem parlant que hi hagi d'haver una línia en castellà a tot el
sistema, estem dient que encara que hi hagi una oferta d'una proporció
menor d'escoles que ofereixin educació en castellà ja estaria
solucionat", afirmen. Es tracta, segons aquestes fonts, que hi hagi
una alternativa a l'escolarització en català i "no entrem si està a la
Val d'Aran o ha d'estar més a prop, perquè aquestes són qüestions que
es poden negociar".

El ministre Wert prova d'esquivar d'aquesta manera les objeccions del
Consell d'Estat, que va censurar que obligués a la Generalitat a pagar
l'escolarització privada dels alumnes en castellà de la seva butxaca.
El dictamen que va emetre aquest organisme recordava al Ministeri que
no té competències per determinar de quina manera els governs
autonòmics reparteixen els recursos que tenen assignats per a
Educació. Segons fonts del Ministeri, amb la nova fórmula es compleix
la recomanació del Consell d'Estat i no s'envaeixen les competències
de la Generalitat, alhora que es "garanteix" el "dret" de les famílies
a escolaritzar els seus fills en castellà.

L'executiu espanyol pretén forçar d'aquesta manera el Govern a
establir un doble sistema almenys a una part de la seva oferta
educativa, tal com passa a la resta de territoris on hi ha llengües
cooficials on, segons diu el Ministeri, "no hi ha cap tipus de
problema". L'equip del ministre Wert insisteix que amb aquest
mecanisme "no discuteix" la immersió lingüística, sinó la seva
aplicació "més enllà d'un límit que no es pot superar" que és la
"garantia" del "dret" de les famílies a escolaritzar els seus fills en
castellà.

La nota de religió comptarà per a la mitjana

Segons el govern espanyol, al dictamen del Consell d'Estat no hi va
haver "cap observació essencial" i sí propostes de "millora", una de
les quals feia referència a l'assignatura de Religió i la seva
discriminació respecte a la seva alternativa, Valors Cívics. Segons
fonts del Ministeri, finalment Religió tindrà un tractament
diferenciat i s'inclourà al d'assignatures específiques, però els
alumnes hauran que l'escullin també podran agafar Valors Cívics com a
assignatura optativa, i a l'inrevés, de manera que podran cursar les
dues assignatures. En tot cas, tal com constava a l'esborrany de la
Llei, la nota de Religió seguirà comptant per al currículum com la
resta d'assignatures a l'hora de fer mitjana, malgrat que no serà
objecte d'una avaluació a nivell estatal com les matèries troncals.

Pel que fa a la petició del Consell d'Estat perquè no s'eliminés
l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, el Ministeri manté la
seva exclusió i assegura que les matèries que incorporava quedaran
difuminades de manera transversal per la resta d'assignatures.

"Nova definició" de les competències

El Ministeri insisteix que la reforma "dóna més autonomia als centres"
públics perquè els atorga eines per "ser més flexibles" i tenir "més
capacitat de gestió" però ho vincula a uns comptes clars. També apunta
que la nova configuració de les assignatures implica "una nova
definició" de les competències de les autonomies i de l'Estat. A les
assignatures troncals l'Estat defineix els currículums, a les
específiques els criteris d'avaluació els especifica l'Estat però els
apliquen les comunitats , i a les de lliure configuració les CCAA
defineixen els continguts. Segons el govern espanyol d'aquesta manera
"s'asseguren uns mínims" a tot l'Estat i a la Llei "no hi ha res" que
beneficiï un dels models.

Avaluació "homogènia"

A més la LOMCE planteja un sistema d'avaluacions homogènies i externes
a nivell estatal que segons el govern espanyol "garanteix" que els
criteris d'avaluació siguin iguals a tot el territori, fet que
"intensifica l'esforç" i "millora substancialment els resultats de
tots els alumnes". Wert considera també que el sistema educatiu "està
antiquat" perquè es basa només en la "memorització" i aposta per un
model que ensenyi els alumnes a tenir "esperit crític". Aquestes
avaluacions, afirmen, promouran "un canvi en la metodologia" on les
competències tindran "un valor molt important".

Wert vol que Europa financiï l'aplicació de la Llei

La LOMCE no va anar la setmana passada al Consell de Ministres per
problemes en la memòria econòmica. Aquest divendres s'ha sabut que va
ser perquè el Ministeri estava estudiant amb el Ministeri d'Ocupació
les possibilitats de finançament europeu per a la reforma i ha calgut
treballar "amb més detall del que preveien".

"Hem escollit amb detall quines propostes de la LOMCE són elegibles
per rebre fons socials europeus" que són "els canvis de la Formació
Professional bàsica, on seran dos anys obligatoris, un més que
l'actual", i "l'avançament dels itineraris a partir de quart d'ESO, on
ja es podran fer dues trajectòries, fet que implica més professors, i
per tant més cost".

D'aquesta manera el 95% del cost de la reforma, segons el Ministeri,
podria rebre fons europeus, que paguen entre el 50 i el 65% del cost.
En total, la implantació de la LOMCE costarà 38 milions al primer any,
prop de 200 al segon i prop de 300 al tercer. Malgrat tot, segons
aquestes fonts, si es té en compte "l'estalvi" per la compactació del
Batxillerat, les quantitats queden en 23 milions al primer any, 130 al
segon i 255 al tercer.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4116412/20130518/clam-insubmissio-llei-wert.html

 
 
Copyright © Infoindepe
xarxaindepe.org | info@xarxaindepe.org