Micromecenatge pel proper llibre de Jordi Bilbeny amb més descobertes sobre el Colom català

dissabte, 25 de març de 2017



LA DATA DE NAIXEMENT D'EN COLOM

Una proposta per la identificació d'En Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran. Sabies que el Cristoforo Colombo, llaner i analfabet genovès, va néixer al 1451 i que, per tant, al 1492 només tenia 41 anys? Llavors, com s'explica que En Colom a l'arribada a Portugal al 1477 ja ens sigui descrit com un vell venerable i ple de cabells blancs? Tenia una vellesa prematura, com diuen els historiadors moderns, o és que s'equivoquen de personatge? Sabies que ja al 1493 En Colom tenia una artritis crònica, malaltia que només es dóna en persones d'edat molt avançada? Sabies que diversos cronistes ens parlen amb totes les lletres que En Colom va morir vell o molt vell?

Tot plegat això només té sentit si En Joan Colom, nascut a Barcelona pels volts del 1415, fos En Cristòfor Colom, a qui també es diu Jean a França, Johannes en llatí, o Joâo a Portugal? És possible que si el Gran Almirall era el barceloní Joan Colom, aquest va poder travessar l'Atlàntic al 1492, a l'edat de 78 anys? És cert que En Joan Colom ja era mort al 1484, com defensa el Centre d'Estudis Colombins i que, per tant, no es pot identificar amb En Cristòfor Colom descobridor? O la documentació que en tenim després d'aquesta data, i que certifica que és viu, ens en confirma la identitat?

Aquest llibre respon a totes aquestes qüestions i ens en dóna una resposta convincent.





Margallo confesa que Espanya ha ofert favors secrets a països estrangers per anar contra Catalunya

dijous, 23 de març de 2017

 

L'ex-ministre d'Afers Estrangers espanyol va fer unes declaracions xocants ahir al vespre que han passat desapercebudes. Va dir que, quan ell era ministre, el govern espanyol va dedicar 'molts esforços' a parlar amb governs de tot el món perquè no es manifestessin en favor de la independència de Catalunya. Margallo apunta que hi va haver negociacions secretes i 'ningú no sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer'.

Són declaracions que va fer al programa 'El cascabel' de 13TV ahir al vespre, just després del debat amb l'ex-president de la Generalitat Artur Mas a l'Ateneo de Madrid.

Margallo repeteix en l'entrevista que Mas li ha reconegut que l'independentisme havia perdut la batalla internacional. 'Tan bon punt vaig arribar al ministeri, vam convocar una reunió cada divendres de l'any durant cinc anys i vam donar instruccions molt concretes a ambaixadors i cònsols, perquè responguessin qualsevol ofensiva. I això Mas ha reconegut que ha sortit bé, que a fora ningú no els ha reconegut.'

I va més enllà, quan insisteix en l'esforç que han hagut de fer per a mirar de tancar totes les portes diplomàtiques a l'independentisme. 'Ningú no sap l'esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que han fet.' I encara: 'Això ens ha costat molta feina. Jo he estat als països bàltics quatre vegades, i no és que hi tinguem especials interessos econòmics, és que hi tenim el tema català i la Via Bàltica. He estat al Canadà, al Vaticà no sé ni quantes vegades… Això et consumeix una quantitat d'energia enorme.'

Vaguetats i difamacions

En què es van traduir els 'esforços' a què es refereix Margallo? Poc abans de les eleccions del 27-S, de resultes de la pressió espanyola alguns dirigents van fer unes declaracions vagues. El més concret va ser David Cameron, aleshores primer ministre britànic, que va dir que una Catalunya independent 'ja no formaria part de la UE i que hauria de començar a fer cua darrere dels països candidats'. Tot el que van aconseguir de Barack Obama fou una frase, a propòsit d'una visita que li va fer Felipe VI: 'Els Estats Units volen una Espanya forta i unida'; i d'Angela Merkel una declaració encara més vaga: que els tractats de la Unió Europea garantien la integritat i la sobirania dels estats membres i que compartia amb Rajoy que 'la legislació nacional i internacional s'havia de respectar'.

Margallo destaca en les declaracions a 13TV el fet que va haver d'anar quatre vegades als països bàltics per a tractar sobre el cas català. Hi ha uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i els països bàltics arran del suport al procés independentista a Catalunya. L'ex-primer ministre letó Valdis Dombrovskis va fer unes declaracions a l'agència ACN el 2013, pocs dies després de l'èxit de la Via Catalana, dient que Letònia reconeixeria una Catalunya independent si el procés es fes amb legitimitat. Aquells mateixos dies, també a l'ACN, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, va dir que Catalunya tenia el dret d'autodeterminació.

Arran d'aquelles declaracions, Margallo va cridar a consultes l'ambaixador letó i el lituà a Madrid, perquè les autoritats de tots dos països rectifiquessin. De primer, la diplomàcia letona i lituana va dir que havien estat malinterpretats, però el primer ministre de Letònia va voler deixar clar que ell 'havia dit dir allò que havia dit' sobre Catalunya. Dombrovskis, actual vice-president de la Comissió Europea, en va rebre les conseqüències: una campanya de difamació a través d'un suposat informe policíac publicat a la revista Interviú. Segons l'informe, Dombrovskis va cobrar diners en canvi d'haver defensat el procés sobiranista. L'oficina antifrau letona va desautoritzar recentment aquelles difamacions.

 http://www.vilaweb.cat/noticies/margallo-afirma-que-espanya-deu-favors-a-altres-paisos-per-acords-secrets-contra-catalunya/

La Borsa de Londres posta per Catalunya portant inversors globals en un gran acte avui a Barcelona

dimecres, 15 de març de 2017


La Llotja de Mar de Barcelona acull avui l'acte de la Borsa de Londres.


La Borsa de Londres desembarca dimecres a Barcelona amb el seu programa d'elit per a pimes. La London Stock Exchange veu a Catalunya una gran concentració d'empreses amb creixement i facilitarà el contacte entre empresaris i inversors. Per inscriure's i veure el programa.

La Borsa de Londres desembarca dimecres a Barcelona per facilitar a les empreses catalanes l'accés a noves vies de finançament com els inversors globals. La London Stock Exchange veu a Catalunya una "elevada concentració" de companyies amb un "gran creixement" i potencial, i presentarà el 15 de març a la Casa Llotja de Mar el seu programa ELITE, que reuneix 500 companyies de 25 països amb un centenar d'inversors i 150 assessors. De fet, el juny la London Stock Exchange (LSE) ja va situar 13 pimes catalanes entre les 1.000 que més creixen de tota Europa, i el 'Financial Times' va seleccionar Catalunya com la Millor Regió del Sud d'Europa pel Futur.

L'acte, 'Connectant empreses inspiradores i capital', també ha de permetre als empresaris catalans rebre informació sobre finançament de l'agència de competitivitat empresarial ACCIÓ, l'Institut Català de Finances i les patronals de PIMEC i FEPIME, i està organitzat conjuntament pel grup de la Borsa de Londres, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Barcelona, amb el suport de la Cambra de Comerç Britànica. Es preveu que hi participin, entre d'altres, el vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, el president d'ELITE, Luca Peyrano, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, l'economista principal de la Direcció General de Mercat Intern, Indústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, Joachim Schwerin o el cònsol general del Regne Unit a Barcelona, Lloyd Milen.

Connectar pimes i inversorsEl president d'ELITE, Luca Peyrano, ha destacat que l'objectiu és "ajudar empreses d'elevada qualitat a desenvolupar la seva estratègia de creixement" amb una manera "innovadora" d'atraure capital. "És crucial que donem a aquestes empreses les eines, la xarxa i el finançament apropiat que els permeti invertir, créixer i crear les feines del futur", ha assegurat en un comunicat a l'ACN. El programa ELITE, que té la seu a la Borsa de Milà, propietat del grup de la Borsa de Londres, va néixer el 2012 i ja treballa amb mig miler exclusiu d'empreses que tenen interès en els inversors globals. De fet, és el més gran d'aquestes característiques que existeix a Europa i inclou formació, contacte directe amb la comunitat inversora i empresarial i assessorament a canvi d'una quota anual. La Borsa de Londres va seleccionar 13 empreses catalanes en el seu últim informe sobre les '1000 companyies que inspiren Europa', presentat a l'estiu a Brussel·les. La llista és part de l'estratègia del grup per aproximar-se a les pimes, i algunes d'aquestes empreses, com KPSPORT i FRACTUS, participaran dimecres a l'acte de la Casa Llotja de Mar.

Puigdemont: El poble de Catalunya indultarà amb el referèndum allò que la justícia espanyola ha condemnat

dilluns, 13 de març de 2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut aquesta tarda acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, per refermar el compromís amb el referèndum del setembre després d'haver-se fet pública la sentència del judici al 9-N, amb condemna d'inhabilitació per a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. 'Els 2,3 milions de persones que van votar el 9-N han rebut el veredicte de culpabilitat. Allò que la justícia ha condemnat avui ho indultarà el poble de Catalunya amb el referèndum que sens dubte farem enguany', ha declarat.

Puigdemont ha recordat que a Europa comença a haver-hi expressions públiques de desacord amb la via judicial i coercitiva que pren el govern espanyol en relació amb el procés independentista català: 'Fa uns dies era la Fundació Adenauer que deia que no tan sols es podien utilitzar només mitjans judicials i policíacs. Ara també hi ha hagut un pronunciament sense precedents de la Comissió de Venècia sobre reforma del Tribunal Constitucional.' I ha acabat dient: 'La sentència no es fa reconsiderar res. Al contrari, ens anima a trobar la resposta en les urnes.'

http://www.xarxaindepe.org/2017/03/la-inhabilitacio-de-mas-pel-referendum.html

La inhabilitació de Mas pel referendum als principals diaris de tot el món #DretaDecidir



La premsa internacional s’ha fet ressò de la sentència del judici al 9-N, en què ha estat condemnat a dos anys d’inhabilitació l’ex-president Mas, un any i nou mesos l’ex-consellera Ortega i un any i mig l’ex-consellera Rigau. El jurat els ha declarats culpables de desobediència, però no ha imposat penes per prevaricació. Tot seguit us oferim un recull de la reacció internacional.

—Le Monde: ‘L’ex-president independentista Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació





—Euronews: ‘L’ex-president de Catalunya Artur Mas, inhabilitat dos anys de càrrec públic per un referèndum d’independència no reconegut



—Le Figaro: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—Le Point: ‘Dos anys d’inhabilitació per a l’ex-president Artur Mas

—Libération: ‘L’independentista Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—20 Minutes: ‘L’independentista català Artur Mas, condemnat

—Le Parisien: ‘Dos anys d’inhabilitació per a l’ex-president Artur Mas

—France 24: ‘L’ex-líder català, inhabilitat dos anys de càrrec públic



—La Libre: ‘L’independentista Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—Financial Times: ‘L’ex-president de Catalunya, inhabilitat dos anys de càrrec públic

—BBC: ‘L’ex-líder català Artur Mas inhabilitat de càrrec públic per un referèndum il·legal



—The Guardian: ‘L’ex-president català Artur Mas, inhabilitat



—Daily Mail: ‘Un tribunal condemna un ex-president català per una votació sobre la independència



—Bloomberg: ‘Un ex-president català condemnat per la consulta sobre la independència del 2014



—Politico: ‘El president Artur Mas, inhabilitat dos anys de càrrec públic



—Reuters: ‘Un ex-president català, inhabilitat per un referèndum



—Irish Times: ‘Líder independentista català inhabilitat dos anys de càrrec públic



—ABC news: ‘La justícia condemna l’ex-president català per una votació sobre la independència

—El País: ‘El tribunal condemna Artur Mas a dos anys d’inhabilitació per un delicte de desobediència

—El Mundo: ‘Artur Mas condemnat a dos anys d’inhabilitació per haver desobeït el TC i haver convocat la consulta del 9-N

—ABC: ‘Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació pel 9-N

—RTP: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació per un referèndum d’independència a Catalunya

—Agència Sputnik: ‘Un tribunal espanyol exclou un ex-president català de la vida política per una votació sobre la independència



—Observador: ‘Artur Mas, condemnat per una consulta il·legal

—RT: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació per la consulta independentista del 9-N



—Deutsche Welle: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—El Telégrafo: ‘Dos anys d’inhabilitació per a l’independentista català Artur Mas

—Corriere della Sera: ‘El líder Artur Mas, condemnat per un referèndum d’independència de Catalunya




—Il Messaggero: ‘L’ex-president de Catalunya Artur Mas condemnat per desobediència per promoure un referèndum d’independència



—La Stampa: ‘L’ex-president de Catalunya condemnat per haver promogut un referèndum sobre la independència

Mas, Ortega i Rigau recorreran contra la condemna pel 9-N fins al Tribunal d’Estrasburg #DretaDecidir



'Tornaríem a fer el que vam fer, no ens penedim de res. Som demòcrates i hem d'escoltar la gent i actuar amb conseqüència', ha declarat Artur Mas en la compareixença conjunta amb Joana Ortega i Irene Rigau després d'haver-se fet pública la sentència que els condemna a inhabilitació per desobediència en l'organització del 9-N.  Mas ha anunciat que recorrerien contra la sentència: 'Recorrerem contra la sentència i arribarem a instàncies de la justícia europea, que caldrà. No tenim cap esperança que el Suprem ens doni la raó, perquè actuarà en la línia de duresa absoluta i avís als navegants. Però hem de recórrer al Suprem i al Constitucional per arribar a les instàncies de la justícia europea. Tenim dipositada una alta esperança en la justícia europea.'

L'ex-vicepresidenta Joana Ortega ha afegit: 'Després de sentir cants de sirena de diàleg, l'única resposta són tres condemnes. Avui ens condemnen a tres persones, però darrere de nosaltres hi ha més gent. I això no s'aturarà.' I ha declarat: 'No em sento gens condemnada i arribarem a les darreres conseqüències. I continuo pensant que el 9-N va ser un acte d'obediència al meu poble.' Irene Rigau ha dit: 'És una sentència que recau sobre nosaltres, però és escoltada, sentida i analitzada per milions de catalans. Se'ns ha jutjat i se'ns ha condemnat. A la població se li ha volgut donar un avís'.

http://www.vilaweb.cat/noticies/mas-recorrerem-la-sentencia-i-arribarem-a-instancies-europees/

Sturgeon anuncia un nou referèndum a Escòcia entre el 2018 i el 2019 #FreeScotland



L'anunci es produeix mentre Westminster debat sobre l'activació de l'article 50 del tractat de Lisboa, que permet negociar la sortida del Regne Unit de la UE. La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat avui que el seu govern ha començat els tràmits perquè el país faci un segon referèndum d'independència entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. En aquest sentit, ha dit que consultarà el parlament la setmana que ve. En cas de rebre la seva aprovació, Sturgeon ha assegurat que Londres haurà d'acceptar-ho i permetre el referèndum.

L'anunci s'ha fet, mentre la cambra dels comuns debat l'activació de l'article 50 del tractat de Lisboa, el que permet començar a negociar el Brexit amb Brussel·les. Alguns rumors indicaven que la primera ministra britànica, Theresa May, podia demanar-ne l'aplicació aquesta setmana, però finalment ha afirmat que seguirà el calendari estipulat i no es farà petició oficial fins a finals de març.

D'ençà de la votació, aquest estiu, Sturgeon ha reclamat una segona consulta sobre la independència perquè a Escòcia es va imposar el remain a la Unió Europea. El segon referèndum es produiria en plenes negociacions sobre el divorci amb la UE, que es poden allargar uns dos anys.

El primer referèndum d'independència escocès es va celebrar el 2014 i el no es va imposar amb el 55% dels vots. El sí va aconseguir el 44,7% dels suports. En conferència de premsa, Sturgeon ha afirmat que creu en una victòria del sí, perquè la situació econòmica ha empitjorat i el Brexit amenaça en enfonsar-la més.

Segons un sondatge publicat la setmana passada per la STV (Scottish Television), la meitat dels escocesos donaria suport a la independència. En l'estudi, realitzat per Ipsos MORI, el sí i el no empaten al 50%. Així, l'opció independentista creix dos punts respecte a l'últim sondatge fet fa sis mesos.

http://www.vilaweb.cat/noticies/sturgeon-anuncia-un-nou-referendum-a-escocia-entre-la-tardor-del-2018-i-la-primavera-del-2019/

El Tribunal Suprem espanyol veta l'ascens d'una jutgessa per ser independentista #NoEtsIndepe?

El Tribunal Suprem espanyol ha recordat a la magistrada catalana Àngels Vivas, que va recórrer contra la seva no elecció com a presidenta de l'Audiència de Barcelona per haver-se mostrat a favor de la consulta sobiranista, que "ningú no la va obligar a baixar a l'arena política".

L'alt tribunal rebutja el recurs de la magistrada contra la designació d'Antonio Recio com a president de l'Audiència de Barcelona en una sentència els arguments de la qual han estat divulgats avui. La decisió no accepta que Vivas hagi estat discriminada per ser dona i tampoc no considera que, com que s'han tingut en compte les seves posicions polítiques, s'hagi vulnerat el seu dret a la llibertat d'expressió.

D'aquesta manera, avala el nomenament de Recio malgrat que Vives, una de les signants del manifest dels 33 juristes catalans en favor del dret a decidir, compti amb més experiència que el designat. "Ningú no obliga els jutges i magistrats a expressar públicament les seves opinions sobre qüestions socialment controvertides, ni menys encara sobre iniciatives polítiques de molt dubtós encaix constitucional", diu el Suprem.

"Però si ho fan, -continua- no poden esperar un tracte de favor. Qui voluntàriament baixa a l'arena política i participa en el debat i la lluita propis d'aquest àmbit, no pot raonablement esperar que s'oblidi aquesta dada".

El Suprem recorda en aquest sentit que sobre jutges i magistrats pesa un deure de neutralitat política, especialment exigent quan, com és el cas, el temps i el lloc són molt delicats. I afegeix que en aquest context, de la presidència de l'Audiència de Barcelona es pot esperar que estigui al marge "de tota polèmica pública".

La magistrada va presentar dos recursos davant del Suprem contra la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de nomenar president de l'Audiència de Barcelona Recio, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM).

Recio es va imposar a Vivas, de l'associació progressista Jueces per la Democràcia (JD), malgrat estar situat al lloc 1.359 de l'escalafó judicial, mentre que la magistrada n'ocupa el 159. La decisió va comptar amb el vot particular de diversos jutges progressistes del CGPJ.

El Suprem considera, en resposta al seu recurs, que no és poc raonable que es tinguessin en compte les circumstàncies citades per no elegir Vivas.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/rebuig-jutgessa-independentista-suprem_144396_102.html

El Tribunal Supremo español veta una juez ser presidenta de la Audiencia de Barcelona por su independentismo #StopFascismo




El Supremo avala que una juez no fuera elegida presidenta de la Audiencia de Barcelona por su independentismo. Angels Vivas se mostró a favor de la consulta soberanista y el alto tribunal responde que no puede esperar "que se olvide ese dato". La magistrada no fue nombrada presidenta de la Audiencia de Barcelona, pese a estar muy por delante en el escalafón de Antonio Recio.

El Tribunal Supremo ha rechazado que la magistrada Àngels Vivas fuera discriminada por razones ideológicas o de sexo cuando en 2016 no salió elegida presidenta de la Audiencia de Barcelona y, en su lugar, se optó por un juez situado a más de 1.200 puestos por debajo del escalafón y con menor experiencia que ella.

La magistrada es una de las firmantes del 'Manifiesto de los 33' jueces que apoyaron el derecho a decidir. Y el Supremo responde a Àngels Vivas que "nadie la obligó a bajar a la arena política".

El fallo no acepta que Vivas haya sido discriminada por ser mujer y tampoco considera que, al haberse tenido en cuenta sus posiciones políticas, se haya vulnerado su derecho a la libertad de expresión.

De este modo, avala el nombramiento de Antonio Recio a pesar de que Vivas, una de las firmantes del manifiesto de jueces catalanes a favor de una consulta, cuenta con más experiencia que el elegido, tanto en trayectoria profesional de juez como en órganos colegiados y en antigüedad.

Un dato a no olvidar.

"Nadie obliga a los jueces y magistrados a expresar públicamente sus opiniones sobre cuestiones socialmente controvertidas, ni menos aún sobre iniciativas políticas de muy dudoso encaje constitucional", dice el Supremo.

"Pero si lo hacen, -continúa- no pueden esperar un trato de favor. Quien voluntariamente baja a la arena política y participa en el debate y la lucha propios de ese ámbito, no puede razonablemente esperar que se olvide ese dato".

El Supremo recuerda en este sentido que sobre jueces y magistrados pesa un deber de neutralidad política, especialmente exigente cuando, como es el caso, el tiempo y el lugar son muy delicados.

Y añade que en ese contexto, de la presidencia de la Audiencia de Barcelona cabe esperar que esté al margen "de toda polémica pública".

La magistrada presentó dos recursos ante el Supremo contra la decisión del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) de nombrar presidente de la Audiencia de Barcelona a Recio, de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM).

Recio se impuso a Vivas, de la asociación progresista Jueces por la Democracia (JpD), pese a estar situado en el puesto 1.359 del escalafón judicial, mientras que la magistrada ocupa el 159. La decisión contó con el voto particular de varios vocales progresistas del CGPJ.

El alto tribunal sostiene que sobre los jueces pesa un deber de neutralidad política, especialmente intenso y exigente cuando, como es el caso, el tiempo y el lugar son muy delicados. Explica que, en una coyuntura de extremada turbulencia político-institucional en Catalunya, de la Presidencia de la Audiencia Provincial de Barcelona, que es cabeza e imagen del Poder Judicial, "debe esperarse que esté al margen de toda polémica pública". Que estas circunstancias se aplicasen a la magistrada Vivas Larruy no fue por tanto irrazonable.

También descarta que Vivas fuera discriminada por razón de sexo. El Supremo argumenta que el caso de Ángels Vivas tiene diferencias respecto al de la Presidencia del Tribunal Superior de Justicia de Murcia, donde el alto tribunal dio la razón a una candidata y anuló el nombramiento de un juez varón porque el CGPJ no motivó las razones en las que se había basado para no aplicar la regla de preferencia de la mujer en caso de igualdad de méritos.

La razón es también política: Vivas firmó el 'Manifiesto de los 33', por lo que se da la peculiar circunstancia de la toma pública de posición de la juez sobre un tema de crucial importancia política e institucional.

La Sala también rebate la alegación de la recurrente de que el nombramiento no debió considerarse válido porque no contó con 11 votos afirmativos de los 21 miembros del Pleno del Consejo (el resultado fue de 10 votos a favor de Recio, 8 en favor de Vivas, y 3 votos en blanco).

La Ley Orgánica del Poder Judicial establece que los presidentes de audiencia son elegidos por mayoría simple de los miembros presentes. El Supremo indica que la expresión "mayoría simple" se opone al de "mayoría absoluta", por lo que exigir 11 votos de los 21 miembros presentes sería pedir una mayoría absoluta donde la Ley sólo habla de mayoría simple.

Voto particular de José Manuel Sieira.

Las dos sentencias (una referida al recurso ordinario de la juez, y otra al presentado por el cauce del procedimiento de especial protección de derechos fundamentales) se han acordado por 4 votos a 1. Ambas cuentan con el voto particular del magistrado José Manuel Sieira, que consideró que el CGPJ lesionó el derecho fundamental de Vivas a la no discriminación por razón de sexo, por lo que debió declararse nulo el nombramiento.

Espanya condemna Mas a dos anys d’inhabilitació per deixar decidir al poble de Catalunya



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dos anys d'inhabilitació l'ex-president Artur Mas, un any i nou mesos l'ex-vice-presidenta Joana Ortega i un any i mig l'ex-consellera Irene Rigau per desobediència en l'organització de la consulta del 9-N. El tribunal no ha considerat procedent la condemna per prevaricació, que és el delicte que implicava penes més altes. El judici, fet a principi de febrer, va deixar molts dubtes oberts sobre la capacitat del fiscal de demostrar els delictes que imputava als tres acusats, però el tribunal ha decidit que hi havia proves suficients per a la condemna. És la primera condemna contra un president i membres del govern de la Generalitat en el marc del procés cap a la independència i ara s'obren incògnites sobre les conseqüències que tindrà. Vegem-les a continuació.

El recurs al Suprem i al TC

Des d'una perspectiva legal, Mas, Ortega i Rigau tenen ara dret de presentar un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència. En el recurs hauran d'exposar les raons per què creuen que la sentència no s'ajusta als fets i a la llei i el Suprem l'haurà d'estudiar. La resolució del recurs pot no ser immediata ni imminent. Alguns experts en els viaranys de la justícia espanyola diuen que pot ser cosa de mesos i, fins i tot, d'un any. Amb tot, la justícia espanyola ja fa temps que treballa a un ritme diferent quan es tracta dels afers de l'independentisme. Per tant, és impossible de saber quan pot caure aquesta resolució.

La presentació del recurs al Suprem implica la suspensió de la sentència del TSJC temporalment fins a la resolució. Per tant, mentre no hi hagi un pronunciament del Suprem, els condemnats podran mantenir la seva condició civil actual. La diputada Rigau és l'única que té un càrrec públic i podrà mantenir-lo. Mas i Ortega no tenen actualment cap responsabilitat institucional i, per tant, la sentència tan sols els afecta com a possibles candidats en un procés electoral futur o, si fos el cas, en un nomenament hipotètic per a càrrecs de govern.

El camí cap a Estrasburg

Amb tot, el circuit legal no s'acabarà al Suprem. Si l'alt tribunal espanyol refusa el recurs presentat o confirma la sentència condemnatòria –ni que la suavitzés–, la defensa podrà acudir al Tribunal Constitucional. Al TC s'hi podrà presentar un recurs d'empara que tan sols podrà justificar-se per la vulneració de drets fonamentals recollits en la constitució. Aquest serà l'últim graó del recorregut jurisdiccional espanyol i el pas previ a la presentació d'un nou recurs al Tribunal Europeu d'Estrasburg. Per acudir a la justícia europea cal haver exhaurit prèviament totes les possibilitats de l'estructura judicial estatal. La resolució del conflicte des d'un punt de vista jurídic pot arribar d'ací a uns quants anys, quan el conflicte polític ja sigui en un estadi molt diferent de l'actual.

El curs polític i les altres sentències

La sentència que condemna Mas, Ortega i Rigau tindrà evidentment conseqüències polítiques. Com dèiem, és la primera sentència contra polítics responsables del procés cap a la independència. Hi ha pendents la sentència contra Francesc Homs, a mans del Suprem, i el judici contra Carme Forcadell per haver permès el debat i votació de les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent. El TSJC va unificar en una sola causa una segona querella contra Forcadell i tres membres de la mesa del parlament –Lluís Corominas, vice-president primer, Anna Simó, secretaria primera, i Ramona Barrufet, secretària quarta– per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum d'enguany. La sentència d'avui i les resolucions d'aquests altres casos marcaran el curs polític i l'avenç del procés cap a la independència.

Reaccionar amb el referèndum?

D'entrada, s'ha estudiat si les condemnes contra els responsables polítics havien d'implicar la convocatòria del referèndum abans de l'estiu. Hi ha molts motius tècnics que aconsellen de fer el referèndum al setembre perquè el resultat es pugui aplicar sense més problemes dels prevists. Però aquesta decisió és política i seran el govern i la majoria parlamentària que decidiran si els atacs judicials s'han de respondre accelerant el full de ruta actual. És una possibilitat, però el president Puigdemont s'ha reservat en tot moment la potestat de prendre la decisió més adient en cada moment.

Ratificació de Rigau al parlament

Un altre aspecte a tenir en compte és la reacció que pugui tenir el parlament en relació amb Rigau, que n'és diputada activa. És cert que la presentació d'un recurs aparcarà tècnicament la seva obligació de dimitir, però el parlament deixarà aquesta qüestió com si es tractés d'un tràmit legal? O hi donarà una resposta i ratificarà Rigau en una resolució específica? A més, s'inclouran en aquesta possible moció els casos de Mas i Ortega? En aquest sentit, és previst que el president Puigdemont i el govern facin també una comunicació solemne contra la sentència.

Mobilització popular

Per una altra banda, els màxims responsables de les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium i AMI) han dit aquests darrers mesos que la mobilització seria una de les claus per a arribar al moment del referèndum amb condicions de guanyar-lo. Per tant, s'estudiarà ara quina pot ser la resposta popular a la sentència del TSJC. Si el dia que començava el judici quaranta mil ciutadans es van plantar davant la porta del tribunal, quina serà ara la mobilització arran de la condemna?

Impacte als mitjans internacionals

Finalment, la sentència pot tenir una gran repercussió mediàtica a escala internacional. L'obertura del judici ja va ser tractat a bastament per la premsa internacional i és previst que la sentència tindrà també un gran impacte. Caldrà veure quins arguments o quin enfocament aconsegueix fer forat a les capçaleres. Serà una sentència de l'estat espanyol contra la voluntat democràtica dels catalans? Serà una condemna per haver vulnerat la llei i les instruccions dels tribunals i prou?

Aquesta sentència, la d'Homs –que és previst que es dictarà aquesta setmana– i les que puguin arribar sobre Forcadell i els membres de la mesa encausats establiran un criteri de repressió judicial contra l'independentisme. Les pròximes hores serviran per a anar esvaint alguns d'aquests dubtes que s'obren amb la sentència del TSJC contra Mas, Ortega i Rigau.

El català a la Catalunya Nord pateix per a sobreviure malgrat la demanda #EncaraNoEtsIndepe?

divendres, 3 de març de 2017



El català a la Catalunya Nord necessita una empenta que és molt difícil que l'Estat francès li doni. De fet, la voluntat hi és: més d'un 70% de les famílies de la Catalunya Nord volen ensenyament en català però només un 8% l'aprèn a les aules. És una de les dades que ha posat en relleu el primer Congrés Transfronterer de l'Espai Català, que reivindica la immersió i analitza la situació a banda i banda de la frontera.

Més d'un 70% de les famílies que la Catalunya Nord demanen un ensenyament en català però, en canvi, només un 8% dels alumnes l'aprenen. Aquesta és una de les dades que s'han extret d'una enquesta realitzada per la Universitat de Perpinyà, el Consell Departamental i la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i que aquest dijous s'ha posat sobre la taula en el marc del primer 'Congrés Transfronterer de l'Espai Català: Ensenyament i Llengües'. La trobada busca analitzar precisament el tractament de les llengües que es fa a banda i banda de la frontera i buscar sinèrgies per millorar la situació del català a nord i sud.
 
El professor de la Universitat de Perpinyà, Alà Baylac, afirma que arribar a un 35% de l'ensenyament de la llengua a la zona no és una utopia (ja passa al País Basc francès o a Còrcega) però diu que cal implicació de l'estat francès.
 
Una opinió que també comparteix el vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolas Garcia, que assegura que cal aconseguir que França vegi en la diversitat una oportunitat per "anar endavant".
 
Baylac assegura que queda molt camí per recórrer. I és que, segons les dades de l'enquesta, un volum molt important de famílies voldrien que els seus fills estudiessin en català però, en canvi, no troben aquesta oferta a la majoria de les escoles.
 
"Efectivament, falten mitjans però també falta una voluntat de l'administració de l'estat per desenvolupar-hi i no estem parlant de coses impossibles", insisteix Baylac.
 
En aquest sentit, també s'ha pronunciat Nicolàs Garcia. Pel vicepresident del Consell Departamental, la tradició "centrista" francesa propicia i enquista aquesta situació. Per això, diu, cal que l'estat vegi l'aposta pel català com una oportunitat "per a la democràcia".
 
Un dels exemples de model d'immersió lingüística a la Catalunya Nord és el de les escoles Bressola. Actualment, els seus set centres ja acullen més d'un miler d'alumnes i registren cada any una llista d'espera del voltant d'un centenar d'infants.
 
"Nosaltres estem mirant de donar el màxim de resposta a la demanda que tenim, que sempre es superior a l'oferta que hi ha", explica el director pedagògic de la Bressola, Cesc Franquesa.
 
Per Franquesa, cada infant que es queda sense plaça és com "condemnar-lo a ser monolingüe". El que és evident, afegeix, és que hi ha una sensibilitat clara de la població per un "ensenyament en català". Per això, estan negociant amb dos municipis la possibilitat d'obrir-hi nous centres educatius. "Ens agradaria poder anunciar una nova obertura al setembre", diu Franquesa.
 
Analitzar la situació del català
 
Aquestes són algunes de les reivindicacions que s'han fet aquest dijous a la primera edició del Congrés, fruit de la col·laboració entre l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) i el Consorci dels Estudis Catalans (CEC), en conveni amb la delegació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Catalunya Nord. Es tracta d'un projecte del fons comú entre la Generalitat i el Consell Departamental. Les primeres conferències s'ha celebrat a la Casa dels Països Catalans i han comptat amb la presència de nombrosos experts en la matèria.
 
L'objectiu d'aquest primer "fòrum" és analitzar el tractament de les llengües i la situació del català a les aules. La intenció és, a més, compartir coneixements dels diferents models que s'apliquen a nord i sud però, sobretot, treballar per impulsar un ensenyament real del català a l'altra banda de la frontera. Per això, els organitzadors ja es plantegen que la iniciativa es mantingui.
 
La dada de famílies demandants d'ensenyament en català no és l'única xifra alarmant en relació a l'ús de la llengua a la Catalunya Nord. L'enquesta també posa de manifest que tot i que un 61% dels habitants afirmen que entenen el català, només un 35,4% arriba a parlar-lo. A més, només un 10% el té com a llengua inicial.
 
Segons Baylac, tot i que només el 8% dels alumnes de les escoles aprenen amb el model d'immersió lingüística, al voltant del 30% tenen accés a, almenys, una hora i mitja setmanal en català.
 
El Congrés continuarà demà a La Cate de Figueres a partir de les deu del matí i fins a les sis de la tarda.

http://www.directe.cat/noticia/583525/el-catala-a-la-catalunya-nord-pateix-per-a-sobreviure

El vicepresident de l’Eurocambra signa el manifest pel Referèndum català #DretaDecidir



El vicepresident del Parlament Europeu Dimitrios Papadimoulis aposta per una "solució política democràtica" per a Catalunya i per això aquest divendres ha signat el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum. En declaracions a l'ACN, Papadimoulis diu que cal obrir unes "negociacions" des d'una "mentalitat oberta" per trobar "solucions intel·ligents", i recorda que "la gran majoria dels catalans volen un referèndum". El vicepresident grec de l'Eurocambra defensa que "és important trobar un camí democràtic perquè el poble català pugui expressar la seva voluntat política" que sigui "acceptat" amb "obertura de mires des de l'Estat espanyol".

Papadimoulis, el líder de Syriza al Parlament Europeu, és un dels 14 vicepresidents de la cambra, i el carrer electe europeu de més rang que, fins ara, ha fet pública la seva adhesió al manifest. En una conversa amb l'ACN, el grec diu que el debat sobre la independència de Catalunya "és principalment un tema intern polític" d'Espanya però que "si la majoria dels catalans volen un referèndum, seria útil trobar una manera d'expressar la seva voluntat política".
 
"És important trobar una solució política democràtica després, és clar, de negociacions amb el govern espanyol. Sense dividir, sinó intentant trobar solucions intel·ligents des de l'obertura de mires", indica. Segons Papadimoulis, no es pot seguir en la "lluita contínua". "Sóc un demòcrata i penso que quan hi ha problemes la millor manera de resoldre'ls és el diàleg i el procés democràtic", puntualitza.
 
El vicepresident del Parlament Europeu es va reunir dimarts amb el portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech. Durant la seva estada a Brussel·les, Domènech va debatre amb vuit eurodiputats sobre la situació política a Catalunya i va plantejar-los la necessitat d'assolir un referèndum acordat. A més de Papadimoulis, Domènech es va trobar amb la presidenta dels Verds, Ska Keller, o l'eurodiputada portuguesa Marisa Matias, que també han firmat el manifest pel referèndum, així com també amb la vicepresidenta Ulrike Lunacek o diversos parlamentaris independents del grup socialdemòcrata.

http://www.directe.cat/noticia/583961/el-vicepresident-grec-de-leurocambra-signa-el-manifest-del-pacte-nacional-pel-referendum

Homs frena a la fiscalia espanyola només començar el judici politic del TSJC contra ell #ProuJudicisPolitics

dimarts, 28 de febrer de 2017



El judici a Francesc Homs ha començat amb un primer xoc entre el líder del PDeCAT al Congrés i el fiscal. A diferència d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau davant el TSJC, Homs sí que ha volgut respondre les preguntes del ministeri públic. Durant l'interrogatori, l'exportaveu del govern català ha etzibat una plantofada al seu interlocutor quan aquest l'ha interromput en una pregunta, cosa que ha suscitat la intervenció del jutge, que uns minuts després ha cridat l'atenció al fiscal per tornar a interferir mentre Homs tenia la paraula.

"A casa eva em van ensenyar que un havia d'acabar perquè l'altre pogués repreguntar"

El representant del ministeri públic ha preguntat al dirigent independentista si el seu departament va contractar un pavelló a Montjuïc per fer una roda de premsa. Mentre Homs responia, el fiscal l'ha interromput, i el polític català no s'ha arronsat: "Acabo la resposta si vostè ho permet. Ho dic perquè si no li interessa, no...".

El jutge ha intervingut per assegurar a l'encausat que podria dir tot allò que cregués necessari, però Homs ha continuat lamentant l'incident: "Amb la vènia, senyor president de la sala, a casa meva, i a més intento practicar-ho, em van ensenyar que un havia d'acabar perquè l'altre pogués repreguntar, i com que veig que se m'està repreguntant quan no he acabat la intervenció, jo no vull faltar al respecte a ningú, m'agradaria que se'm tractés amb el mateix respecte".

El jutge acaba donant la raó a Homs uns minuts després

El jutge ha intentat aturar-lo, dient que "això no és casa seva", i advertint-lo que decidir la pertinència de les preguntes no corresponia a ell. Homs ha dit que no es referia al contingut de les preguntes, sinó al "comportament i la urbanitat". Deu minuts més tard, el fiscal ha tornat a tallar la paraula del diputat exconvergent i en aquesta ocasió, el jutge ha replicat de manera immediata: "Perdoni, senyor fiscal, en aquest moment estava responent la seva pregunta el senyor Homs, permeti que acabi la resposta".

JxSí reformarà el reglament del Parlament per tramitar amb agilitat la desconnexió amb Espanya

La desconnexió s'apropa i el Parlament es prepara per a dur-la a terme. Aquesta és la intenció de Junts pel Sí que ha registrat avui una reforma del reglament de la cambra que possibiliti una tramitació exprés de la desconnexió. Aquesta és una de les opcions que es plantegen davant una previsible actuació del Tribunal Constitucional.

JxSí ha registrat al Parlament una modificació del reglament de la cambra que permeti una tramitació exprés de la llei de desconnexió en cas que es presenti com a proposició de llei, és a dir, que la registrin els grups parlamentaris. Segons ha avançat l'Ara i ha confirmat l'ACN, és una de les opcions que JxSí està preparant preveient que el Tribunal Constitucional (TC) actuarà contra la llei de transitorietat jurídica que té com a objectiu establir una nova legalitat catalana. El reglament actual del Parlament permet que una llei presentada pel Govern es pugui tramitar per lectura única però no ho permet en cas que la registrin els grups parlamentaris i, per tant, es faci a través d'una proposició de llei. Segons fonts de JxSí, és necessari tenir moltes opcions a punt.

Els municipis catalans ja es preparen per la independència agafant idees d’Europa #NouEstat

dijous, 23 de febrer de 2017

L'Associació Catalana de Municipis (ACM), que aplega el 97% de localitats de Catalunya, ja es prepara per a la independència del país amb una feina de reflexió començada fa mesos que ha de donar resposta a la reconfiguració del municipalisme en una hipotètica Catalunya estat. Si el 8 d'octubre passat aprovaven un document amb propostes de tots els àmbits de la governança local, ara van un pas més lluny: una delegació de l'entitat viatja aquesta setmana a Dinamarca per agafar idees sobre la gestió local. "El viatge d'estudi permet detectar i repensar noves fórmules de gestió local en un futur estat català", ha afirmat el president de l'ACM i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch.

En concret, una trentena d'alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de Catalunya s'han desplaçat a Dinamarca per conèixer de primera mà el funcionament de les administracions locals daneses deu anys després d'impulsar una reforma territorial en que es van reduir el nombre de municipis. El canvi va ser brusc, ja que el 2007 el país escandinau va passar de tenir-ne 273 a 98, cosa que va suposar la segona gran reducció, ja que abans de 1970 l'estat comptava amb més de 1.300 ens municipals (com s'explica a la pàgina 3 d'aquest informe). La delegació catalana ha visitat l'entitat municipalista de referència a Dinamarca (KL), el Parlament danès i experts en la reforma territorial danesa.

Dinamarca, la primera parada de l'ACM

Es dóna la circumstància que la primera cambra de representants al món a discutir el procés català va ser la de Copenhagen, capital d'un país amb una població, superfície i economia equivalent a Catalunya. El debat al 'Folketing' el maig de 2015 va precedir sessions a una desena de parlaments més arreu del món. I, de la mateixa manera, l'Associació Catalana de Municipis no es vol quedar només amb l'experiència danesa i ja estudia fer més viatges enguany a altres països europeus.  

Vint mil adhesions al manifest pel referèndum acordat, en només deu hores



Aquesta matinada s'han superat els vint mil signants a la pàgina que recull les adhesions al manifest per un referèndum acordat a Catalunya, quan encara no feia ni deu hores que s'havia obert. La xifra ha estat confirmada a VilaWeb. El Pacte Nacional pel Referèndum va començar una campanya ahir per aplegar adhesions al manifest fundacional en favor d'un referèndum efectiu i vinculant pactat amb l'estat espanyol.

En un comunicat, la plataforma explica que l'objectiu de la campanya és ajuntar sensibilitats transversals i plurals entorn d'aquesta iniciativa. Se n'exposen tots els detalls a la pàgina web pactepelreferendum.cat, en la qual es pot signar. La web és gestionada per Òmnium Cultural, Lafede.cat i Ciemen, que també s'encarregaran d'organitzar els actes que es duguin a terme i la tasca administrativa.

El manifest demana que el resultat del referèndum sigui vinculant i efectiu i recorda que si no es pot fer d'acord amb la legalitat espanyola és per manca de voluntat política, no pas per manca de vies legals. Així mateix, insta els governs de Catalunya i de l'estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes per assolir un acord que ofereixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a un referèndum.

Per subscriures al Pacte Nacional pel Referèndum: 

Font:

Conferència: "El Museu Diocesà de Lleida: les obres d'art que ens volen prendre."

dimecres, 22 de febrer de 2017

Conferència  a càrrec de L'Agustí Soler, i En Jaume Manel Oronich i Miravet.

Títol: El Museu Diocesà de Lleida: les obres d'art que ens volen prendre.

Ponents: Agustí Soler, historiador, i Jaume Manel Oronich i Miravet, ex-paer en cap.

Presentació a càrrec del President del Centre Comarcal Lleidatà, en Jesús Escales


Dia: Dijous, 23 de febrer del 2017
Horari: 7h. del vespre.

Lloc: Centre Comarcal Lleidatà
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 592, 1r, (08007) Barcelona
Ciutat: Barcelona
Organitza: Centre Comarcal Lleidatà

+ informació: 


#museus #patrimoni #catalunya #barcelona #agenda #conferències #història #gratis

Un ciutadà de Còrsega denuncia haver estat humiliat per la Guàrdia Civil a l'aeroport per una estelada

dilluns, 20 de febrer de 2017

Un ciutadà cors ha denunciat un cas d'humiliació de la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat, pel fet d'haver portat en l'equipatge de mà un ordinador portàtil amb un adhesiu d'una estelada. Tant l'afectat, Claude Lefebvre, com la seva parella, Roser Farràs, s'han posat en contacte amb VilaWeb per explicar els fets, que van passar dijous a migdia. Lefebvre tornava a la ciutat corsa de Calvi després d'haver passat tres mesos a Catalunya amb la seva parella; havia d'agafar el vol de Vueling que sortia de la T-1 a les 12.45 amb destinació a Marsella, des d'on volia fer escala per anar cap a Calvi. I va anar de ben poc que no perdé el vol.

Segons el relat dels fets que fan els afectats, els problemes van començar amb l'agent que passa l'equipatge de mà per l'escànner, al control de seguretat per accedir a la zona d'embarcament. Lefebvre va passar l'arc de seguretat sense cap problema, però li van fer la bossa de mà i li demanaren si hi duia cap mena d'aparell electrònic. Ell va dir que sí, que hi tenia un ordinador portàtil, una mica vell. Li van demanar que el tragués. El va treure. I quan l'agent va veure que hi havia un adhesiu de l'ANC li va dir: 'Això no, això no.' Ell va dir: 'Sí, l'ordinador.' Però l'agent va assenyalar-li l'adhesiu: 'No, això.' Va respondre-li: 'Sí, Catalunya, independència.' L'agent va replicar-li: 'No, no.' I va fer sonar l'alarma de l'arc de seguretat que Lefebvre ja havia passat. Immediatament, va anar-hi un altre agent de la Guàrdia Civil.

El tràngol que va passar aquest ciutadà cors tot just havia començat, segons l'explicació feta per la seva parella a VilaWeb. Perquè l'agent el va agafar pel braç amb força, el va escorcollar i se'l van acabar enduent a una saleta dins l'aeroport. El van fer esperar deu minuts sense dir-li res; quan va entrar l'agent que l'havia escorcollat va demanar de seure, i li ho van denegar. Ell hi va insistir, perquè té lumbàlgia, i fins que no els va mostrar un document mèdic que ho demostrava no li ho van permetre. Li van preguntar per què duia aquell adhesiu a l'ordinador. Claude Lefebvre entén tant el català com el castellà, però té dificultat per parlar-los amb fluïdesa. I mig en castellà i mig en francès es va acabar fent entendre.

'Però si no sap ni parlar!'
Ell va explicar que l'ordinador era de la seva parella, perquè el guàrdia civil insistia a preguntar-li per què ell, essent ciutadà de l'estat francès, anava amb aquell adhesiu a l'ordinador. 'Has d'entendre que és per seguretat, i per l'amenaça terrorista que hi ha', li van dir. Lefebvre va fer-li veure que si el tenien allà retingut no era per l'ordinador, sinó per l'adhesiu, i l'agent li va dir: 'És clar, tu ets francès i portes això.' Finalment es van acabar entenent i van sortir de la saleta. Lefebvre es pensava que tot plegat ja s'havia acabat i que se'n podia anar. Però, tot d'una, aquell mateix agent –segons que explica Farràs– el va tornar a agafar pel braç quan tornaven a la zona del control de seguretat de l'aeroport i li va tornar a demanar, de viva veu i davant els passatgers que feien cua per accedir a la zona d'embarcament, per què duia aquell adhesiu de l'estelada. Ell va insistir: 'És l'ordinador de la meva dona.' 'Però si no sap ni parlar!', exclamava el guàrdia civil tot rient. 'Per què es fica en problemes de Catalunya si no és ni català?', cridava, tot rient i assenyalant-lo. I el personal de seguretat que hi havia en aquell moment allà també reia.

Claude Lefebvre es va sentir humiliat. Va demanar el nom de l'agent que l'havia escorcollat i interrogat, però no l'hi va voler donar. Es va fixar que allà hi havia càmeres de seguretat enregistrant i espera que amb la denúncia que presentarà aquesta setmana a Còrsega puguin acabar identificant l'agent que el va humiliar pel simple fet de portar una estelada a l'ordinador portàtil. Lefebvre va poder l'avió pels pèls. Un cop a Còrsega va anar a la comissaria per a denunciar els fets. Ara resta pendent de rebre una trucada per a anar a declarar a Bastia. També es va posar en contacte amb el consolat francès a Barcelona, on li va dir que els fes arribar un escrit amb el relat dels fets. Per una altra banda, Roser Farràs s'ha posat en contacte amb el Síndic de Greuges, a qui enviarà el mateix text traduït al català.

Víctimes del Terrorisme es planteja denunciar a l'espanyolista Eduardo Ingla per comparar el procés català amb ETA #ProuMentides

diumenge, 19 de febrer de 2017



"Creo que este nivel de violencia, no se ha vivido ni en el País Vasco en los años duros. Ni en el País Vasco, porque claro, allí podían matar a algún juez o a algún fiscal, que tampoco mataron a muchos pero...". La frase es del director de OK Diario, el polémico Eduardo Inda, sobre el nivel de violencia que a su juicio se está viviendo en Catalunya como consecuencia del proceso soberanista. La salvajada hecha opinión ya ha provocado multitud de reacciones, entre ellas la del presidente de la Asociación Catalana de Víctimas del Terrorismo, José Vargas que sopesa la posibilidad de interponer una demanda.

Según informa RAC1, las declaraciones de Inda durante la tertulia del programa de Federico a las 7, de Es Radio, con Federico Jiménez Losantos, son una ofensa a las víctimas del terrorismo y una banalización del lamentable episodio que ha vivido el País Vasco y España en democracia como consecuencia del terrorismo de ETA.

La asociación Catalana de Víctimas por el Terrorismo se ha mostrado indignada con las palabras de Inda y ha asegurado que la comparación no se aguanta: "No veo ningún paralelismo ni ninguna consecuencia aquí en Catalunya como la que había en el País Vasco cuando ETA estaba en su apogeo", ha señalado Vargas.

El representante ha dicho no entender a qué vienen este tipo de declaraciones porque "de momento no se ha dado ninguna circunstancia igual que las que habían en el País Vasco" durante la época más agria del terrorismo etarra. Por eso, ha anunciado que se trasladarán estas declaraciones a los servicios jurídicos de la asociación "para saber si hay algo punible y poder hacer algo". En todo caso, Vargas recuerda que no han tomado ninguna medida contra partidos o instituciones que a su juicio han hecho comparaciones dudosas.

Las declaraciones del periodista se produjeron al día siguiente de la rueda de prensa de la fiscal jefe de Barcelona, Ana Maria Magaldi, en la que denunció los insultos y ataques de los ciudadanos a la salida del juzgado durante el juicio a Artur Mas, Joana Ortega e Irene Rigau por el 9N.

El goven de Colau dóna l'esquena al referendum però demana un partit de la selecció espanyola a Barcelona #Seleccions Catalanes



En ple procés d'independència i amb el neguit de tenir seleccions catalanes, gerro d'aigua freda del nacionalisme espanyol del govern d'Ada Colau. L'alcaldesa no te el valor de donar suport al u referèndum d'autodeterminació però es mostra interessada en portar el nacionalisme espanyol més tronat a la capital de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el RCD Espanyol, ha demanat formalment acollir a la ciutat un partit de la selecció espanyola de futbol. El govern municipal ha fet la sol·licitud directament al president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, segons informa Mundo Deportivo.

A finals de gener va fer-se pública la notícia sobre la voluntat de l'àrea d'esports de l'Ajuntament per rebre a la ciutat un dels partits de 'la Roja'. Aleshores, des de l'equip de Colau no es va atrevir i es va negar haver fet cap petició oficial, tal com va indicar el tinent d'alcalde Jaume Asens. Des del comissionat es va indicar que hi havia hagut converses sobre el tema "en el marc de les relacions habituals i normals en l'àmbit esportiu", però que no eren "ni una petició ni una negociació".

"No és competència de l'Ajuntament".

També l'alcaldessa Ada Colau havia negat en una entrevista a BTV fa menys d'un mes que hi hagués cap petició formal. "No hem fet can negociació", va insistir l'alcaldessa, tot remarcant que això "no és competència de l'Ajuntament". Però es veu que ara ja ha canviat d'opinió o bé era una altra mentida més, perquè finalment, però, sí que s'ha fet la sol·licitud de manera formal, amb el suport explícit del RCD Espanyol. L'hipotètic partit de l'equip de Julen Lopetegui a la capital catalana, però no seria fins a l'abril, ja que la selecció espanyola ja té assignats els horaris i els estadis on disputaran els propers compromisos fins al 28 de març.

Puigdemont nega cap proposta del govern espanyol mentre arriba a acords amb Occitània #NouEstat




El president del Govern, Carles Puigdemont, ha assegurat que la proposta que l'estat espanyol pregona que vol fer a Catalunya és "com l'esperit sant; tothom en parla però ningú l'ha vist". "I cregui'm, ens agradaria que hi hagués una negociació en el format que fos", ha puntualitzat el president reiterant que no hi ha hagut reunions "ni privades ni oficials" amb el govern de Rajoy.

En aquest sentit, Puigdemont ha recordat que l'agenda de reivindicacions catalanes té 46 punts, la majoria dels quals "s'haurien d'haver complert fa anys". "Si el que volen oferir és això, és que no han entès res", ha afegit. El president de la Generalitat, que aquest diumenge és de visita a Occitània, ha instat l'Estat a "tirar endavant una negociació" perquè, fins al moment, l'única proposta que hi ha sobre la taula és la d'un estat independent davant la voluntat d'Espanya de mantenir "un status quo que no funciona".

A primera hora de la tarda, Puigdemont s'ha reunit amb la presidenta de la Regió Occitània, Carole Delga, amb la voluntat de reforça la cooperació bilateral. Per part del Govern també han participat en la trobada el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, i el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.

Una única veu davant Europa

Catalunya i Occitània tindran una única veu davant d'Europa a l'hora de defensar projectes comuns com el Corredor Mediterrani. "Si no som nosaltres els qui empenyem, els respectius estats no tenen pressa", ha assegurat el president de la Generalitat.

Puigdemont ha signat les bases d'un acord de cooperació amb Occitània, que es materialitzarà a les portes de l'estiu i que impulsarà les potencialitats dels dos territoris. L'acord abastarà àmbits com la cultura (entre els quals, la llengua) o l'economia (per exemple, la innovació tecnològica). Per la seva banda, Delga ha fet incís en què la voluntat és la de sumar sinèrgies per "tenir una Europa del sud-oest connectada i amb obertura cap al Mediterrani".

Soldats de l'exèrcit espanyol es perden fent exercicis d'orientació per l'Empordà i truquen al 112 #EncaraNoEtsIndepe?


Uns soldats de l'exèrcit espanyol de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) que el passat dilluns feien exercicis d'orientació es van perdre i van haver de trucar al 112, segons informa El Punt Avui. Els soldats "van demanar auxili perquè se'ls havia fet fosc i havien perdut la ruta i no tenien cobertura", explica el rotatiu.  Els bombers no es van arribar a activar perquè els soldats perduts van ser trobats ràpidament.

A l'espanyolista Ciudadanos li molesta que els indepenedentistes hagin donat suport a la manifestació #VolemAcollir



La formació nacionalista espanyola 'Ciudadanos' dona suport a les polítiques anti-refugiats del PP però té la barra de desfilar a la manifestació #VolemAcollir i, per postres, la seva portaveu a Catalunya, Inés Arrimadas, es permet el luxe de criticar els independentistes catalans que hi van mostrar el seu suport. Els nacionalistes espanyols es troben en escac, el suport incondicional del Govern i de la societat civil independentista per acollir els refugiats que l'Estat no permet ha provocat que Inés Arrimadas assegurés que la Generalitat es volia aprofitar de la manifestació #VolemAcollir i oblidés la responsabilitat de l'executiu de Rajoy que va rebre el suport de Ciutadans en el ple d'investidura.

La líder de Ciutadans a Catalunya, visiblement tensa per la contradicció de reclamar el dret de la Generalitat per acollir refugiats i el fet que qui lideri la proclama sigui un govern independentista, ha sortit per petaneres assegurant que a l'executiu de Puigdemont "hi ha membres del Govern que estan clarament intentant aprofitar la situació per alimentar el debat independentista".

Arrimadas, que ha explicat que membres de Ciutadans han participat en la manifestació refugiades a Barcelona, ha volgut matisar que ho han fet "per donar suport als tractats internacionals" però "no a les interpretacions que membres del Govern puguin fer en aquesta qüestió, que de vegades tenen més intenció política que no per arribar al fons del problema".

Televisió Espanyola va censurar les imatges del #VolemAcollir on hi sortien estelades #ProuCatalanofobia



Nova mostra de manipulació de la televisió pública controlada pel Partit Popular, segons denuncia el sindicat UGT RTVE, el director dels informatius dels caps de setmana, Pedro Carreño, va censurar les imatges de la manifestació del #VolemAcollir on hi apareixen estelades.

El sindicat, fart de la censura a la qual estan exposats els professionals de Televisión Española, denuncia com la direcció va prohibir l'emissió de les banderes catalanes que hi havia en la marxa a favor d'acollir refugiats.  Montserrat Boix, treballadora de TVE, que a través del seu compte personal de Twitter feia visible la dificultat de treballar en aquestes condicions: "Complicat informar de la manifestació de Barcelona sense mostrar les banderes, ho aconseguirem?" es preguntava per, una hora després, deixar clar que "no ha estat la redacció qui ha tret els plans  que falten de les banderes catalanes de la manifestació de Barcelona".

Carreño censura las imágenes seleccionadas por la redacción sobre la manifestación por los refugiados para que haya menos banderas catalanas pic.twitter.com/epqj9ce8Ib

— UGT RTVE (@UGTRTVE) 18 de febrer de 2017


Estas son las imágenes que molestan a Pedro Carreño y que se ha permitido CENSURAR en contra del criterio de los profesionales de TVE pic.twitter.com/c1CWZwfp00

— UGT RTVE (@UGTRTVE) 18 de febrer de 2017



Una vez + la dirección de informativos d TVE censura. MOVILIZACIONES YA @UGTRTVE @FeSMC_UGT@UGT_Comunica @PSOE @ahorapodemos@CiudadanosCs https://t.co/J7HVpdHa2R

— Miguel A. Curieses (@macurieses) 18 de febrer de 2017



Complicado informar de la manifestación de Barcelona sin mostrar las banderas. ¿lo lograremos?

— Montserrat Boix (@montserratboix) 18 de febrer de 2017

Els atacs judicials espanyols de l"Operació Catalunya" provoquen rebuig i preocupació a l’ONU #ProuFeixisme

dissabte, 18 de febrer de 2017

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta de rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes, amb menció expresa a l'Operació Catalunya, a l'ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra, a instàncies del Cercle Català de Negocis i del Cercle Mallorquí de Negocis.

El relator recorda que el Dret Internacional empara l'exercici del dret a la lliure determinació dels pobles "en un entorn lliure d'amenaces i de l'ús de la força". Així mateix, denuncia la persecució política d'algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9-N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d'aquests judicis i la manca de predisposició del govern espanyol per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.

Finalment, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans recorda la importància de l'exercici del dret a l'autodeterminació com a instrument a favor de la prevenció de conflictes i demana explicacions respecte a la posició del govern espanyol, així com per l'anomenada Operació Catalunya.

Aquesta iniciativa s'emmarca en la campanya d'activitats iniciada conjuntament pel Cercle Català de Negocis i el Cercle Mallorquí de Negocis davant dels organismes multilaterals, en favor de la prevalença del dret a l'autodeterminació dels pobles sobre el dret intern dels Estats, la seva inclusió en l'ordenament de la Unió Europea que obliga la seva observança a tots els Estats membres, i la celebració d'un referèndum a Catalunya sota l'empara dels organismes internacionals especialitzats, vinculant i amb les màximes garanties polítiques i jurídiques.

Properes accions

La propera acció imminent del CCN i del CMN en aquest àmbit estarà encaminada a sol·licitar una demanda de mesures de protecció al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, donat "el greu deteriorament de la qualitat democràtica" de les institucions de l'Estat espanyol, així com "la instrumentalització política" de la Justícia. En ella, sol·liciten que les mesures de protecció incloguin una demanda al secretari general de les Nacions Unides amb la finalitat que exerceixi els seus bons oficis i accepti l'organització d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya sota l'empara de les Nacions Unides i el Dret Internacional.

El Govern suís, disposat a explicar el que és la "democràcia directa" a Espanya #DretaDecidir #ReferendumJa

El Govern suís afirma que, en els seus intercanvis amb el govern espanyol, sempre s'ha mostrat disposat a explicar a Espanya la "democràcia directa" i la seva experiència en la creació del cantó del Jura, que es va fer mitjançant referèndums. Tot i això, es declara respectuosa amb la sobirania de l'Estat espanyol.

És la segona vegada que el govern suís respon a interpel·lacions de diputats sobre Catalunya. En l'ocasió anterior (4 de novembre de 2015), l'executiu suís va posar, en canvi, en primer en pla el respecte a la sobirania espanyola i el caràcter "intern" de la problemàtica catalana abans de fer referència a la tradició de mediació de Suïssa i a la seva experiència en qüestions federals i de finançament entre cantons.

La resposta d'ara del Govern suís correspon a la interpel·lació que van fer 15 diputats el passat 16 de desembre de 2016. Els parlamentaris, membres de tots els 6 partits federals suïssos, van formular la següent pregunta: "El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al Govern espanyol arran de l'obertura d'un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l'escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?".

El text de la resposta governamental és el següent: "En el marc dels contactes regulars entre el Consell Federal i el Govern espanyol, Suïssa sempre s'ha mostrat disposada a parlar sobre l'estructura de l'Estat federal, la perequació financera, la democràcia directa o fins i tot la seva experiència en la creació del cantó del Jura a finals dels anys setanta.
Suïssa respecta plenament la sobirania dels altres Estats i el Consell federal estima que no ha de posicionar-se sobre una qüestió de política interior d'un Estat de dret com Espanya".

La Confederació helvètica es distingeix per la pràctica habitual de la democràcia directa. Es fan referèndums a escala federal en quatre convocatòries anuals (febrer, juny, setembre i novembre). En el darrer exercici complet del 2016 es van celebrar 14 referèndums federals sobre tota mena de temes, des del medi ambient a la immigració. També se celebren centenars de referèndums a escala cantonal i municipal.

Espanya, molt preocupada pel possible suport d'Israel a un Estat Català #DretaDecidir


L'ambaixador d'Espanya a Israel, Fernando Cardenera, ha hagut de sortir al pas d'un article del diari Jerusalem Post que defensava que Israel ajudi Catalunya en la reivindicació sobiranista i presentava el cas català com una contradicció europea que podria ser utilitzada per les autoritats israelianes en la seva geoestratègia. L'article ha encès els llums d'alarma de l'ambaixada espanyola.

L'article de Michael Freund, que va ser cap de comunicació del primer ministre Bejamin Netanyahu als anys 90, recomanava fer que Europa tastés "una mica de la seva medicina", per entendre que hi regna una certa hipocresia respecte al dret d'autodeterminació, i donava suport en aquest sentit al procés català. "Després de l'aprovació de la llei destinada a regular certes qüestions del sòl de Judea i Samària (Cisjordània per als àrabs) de dilluns, amics reconeguts d'Israel a Europa no han perdut el temps abans de carregar contra l'Estat jueu en termes molt durs. Reunint tota la munició a la seva disposició, que sembla no tenir límits quan el subjecte a tractar és Israel, els líders del continent s'han esvalotat retòricament de forma tan obscena com ofensiva".

Freund recorda que si Europa vol parlar de "territoris ocupats" no haurà d'oblidar les seves "relíquies colonials", i cita en aquest sentit que Catalunya té previst convocar un referèndum sobre la independència. "No és Catalunya on el govern regional té previst celebrar un referèndum sobre la independència al setembre d'aquest any tot i l'oposició de les autoritats espanyoles?. Curiosament, però, no sembla que l'aspiració dels catalans per la independència provoqui tant interès en les capitals europees com la dels palestins, tot i que els primers tenen una millor opció per a un Estat propi", indica.

"Per començar, l'Estat català va ser una realitat, encara que fos breument, al segle XVII [la República de Pau Claris], mentre que no hi ha hagut mai una Palestina independent en tota la història. I encara que un cregui que els palestins estan ocupats des de 1967, Espanya ha estat ocupant Catalunya des de fa més de tres segles. Això fa que sigui un conflicte de major durada, i la justícia retardada és justícia denegada", apunta.

Freund recorda altres casos que afecten Estats europeus, com el de Còrsega. Proposa que el proper cop que Europa qüestioni la política d'Israel a Judea i Samària, el seu país enviï observadors dels drets humans a Catalunya per confirmar que no es vulneren els drets, i fins i tot preparar resolucions a l'ONU en aquest sentit.

L'espanyol Cardenera ha publicat en el rotatiu una resposta replicant l'escrit de Michael Freund, i hi afirma que "Espanya mai no ha ocupat Catalunya". La nota de l'ambaixador, que es titula precisament "Cap ocupació de Catalunya", indica que "només cal per passejar en qualsevol ciutat catalana per jutjar per un mateix el sentit d'aquesta idea. Mai hi va hagut una història d'Espanya contra Catalunya, ni el 1714 ni en els següents 300 anys", assegura.

Cardenera segueix el relat de la historiografia espanyola. "La Guerra de Successió espanyola va ser una guerra internacional causada per la mort sense descendència del rei Carles II d'Espanya i la disputa entre dos pretendents: el francès Felip de Borbó, duc d'Anjou, i l'arxiduc austríac Carles d'Habsburg, per l'intent d'ocupar el tron espanyol, una controvèrsia que formava part d'aliances més àmplies i interessos dels diferents països d'Europa en aquell moment. Un segle més tard, els catalans van lluitar en la guerra d'independència contra Napoleó per la llibertat del poble espanyol", assenyala.

L'ambaixador apunta també la seva oposició a la convocatòria del referèndum, i posa com a argument la Constitució. "D'acord amb la nostra Constitució, el govern regional de Catalunya no té competències per convocar un referèndum sobre qüestions polítiques d'especial rellevància, com la definició d'Espanya. Gràcies a la Constitució, Catalunya gaudeix, igual que les altres 16 comunitats autònomes espanyoles, un dels més alts nivells d'autogovern en el món, amb un nivell de competències que pot ser comparat al de qualsevol land alemany".

 
 
Copyright © Infoindepe
xarxaindepe.org | info@xarxaindepe.org