El govern espanyol segueix malbaratant els fons europeus #NouEstatJa

diumenge, 28 d’agost de 2016

Cada dia menys de quatre trens de mercaderies utilitzen el tram Figueres-Perpinyà per creuar la frontera, mentre que 19.000 camions ho fan per carretera. "Encara estem lluny de les xifres de tràfic que eren l'objectiu", lamenta a l'ACN l'auditor del Tribunal de Comptes Europeu Fernando Pascual Gil, un dels autors d'un informe de l'organisme que denuncia el "rendiment insuficient" del corredor mediterrani. "A Espanya, el 95% dels fons s'han dedicat en el període 2007-13 a projectes d'alta velocitat i les mercaderies potser no han estat la prioritat", diu Pascual Gil, que adverteix la CE que "cal una política coherent" per complir els seus propis objectius de transport ferroviari de mercaderies.

En els tres primers anys de funcionament de la connexió ferroviària Figueres-Perpinyà, del 2011 al 2013, el nombre anual de trens de mercaderies va ser de 357, 636 i 931, respectivament, davant de l'objectiu de 8.665 trens de mercaderies marcat pel primer any i el de 19.759 previst pel 2019. "Físicament la secció internacional està construïda, els diners no han desaparegut, però és veritat que quan fem referència al tràfic de mercaderies, està molt per sota de les expectatives", assenyala Pascual Gil.

Alta velocitat sense passatgers i els camions per les carreteres

L'auditor del TCE culpa "els problemes de coordinació entre l'estat francès i Espanya" dels mals resultats d'aquest tram, assenyalant en concret que de la part catalana "encara queda per connectar la línia a determinats ports o indústries". La connexió del Port de Barcelona "s'ha començat, però en queden d'altres, com la de Tarragona, o la de les indústries" concretes, destaca Pascual Gil. "Per veure els resultats la línia completa i la connexió a tots els ports propers i a les indústries s'ha de fer. Porta temps, o és una qüestió de prioritats", indica.

Les empreses de l'eix mediterrani perden competitivitat

"En termes de finançament comunitari, més fons europeus han estat dedicats a Espanya a l'alta velocitat que a les necessitats del transport de mercaderies en ferrocarril", assegura l'auditor durant l'entrevista amb l'ACN. En aquest sentit, avisa que les empreses poden perdre competitivitat. "Si el ferrocarril no aconsegueix complir amb les expectatives de les indústries, es veuen obligades a utilitzar el transport per carretera, que probablement sigui el més contaminant", destaca.

Ports no connectats a les xarxes ferroviàries

Pascual Gil remarca que "la gestió del trànsit, la falta de liberalització a la pràctica i el problema de transparència" afecten el corredor mediterrani de mercaderies, però "no exclusivament". "Els problemes que el Tribunal de Comptes ha pogut identificar s'apliquen a diversos corredors", puntualitza. Per això, el TCE demana a la Comissió Europea i els estats membres que analitzin bé com inverteixen els diners i els adverteix que, a aquest ritme, no assoliran els seus propis objectius de traslladar el transport de mercaderies de la carretera al ferrocarril.
 
Segons Pascual Gil, cal "una assignació coherent dels fons comunitaris", donant "més diners al ferrocarril que al transport per carretera" i assignant-los "tenint en compte les necessitat específiques" del sector. Per això, recorda que és prioritari "connectar les línies de tren amb els ports" i introduir millores per "permetre que circulin trens més llargs".

La Diada 2016 serà una olla a pressió perquè el Govern inclogui el RUI al full de ruta #NouEstat

dijous, 25 d’agost de 2016

El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha anunciat aquest dijous que l'entitat inclourà el referèndum unilateral d'independència (RUI)entre les reivindicacions del proper Onze de Setembre. En una entrevista a la SER, Sánchez s'ha mostrat convençut que l'aposta pel RUI ja s'ha convertit en majoritària entre l'independentisme i serà assumida properament tant pel Parlament com pel president de la Generalitat. Precisament, el president de l'Assemblea ha avançat que es reunirà en els propers dies amb Carles Puigdemont. Una trobada que "té un sentit clar sobre com hem d'acabar orientant els últims mesos del procés". A més d'aquesta reunió, Puigdemont i Sánchez en tindran una altra demés "institucional", probablement l'Onze de Setembre.

Pel que fa a la possible assistència de Puigdemont a la convocatòria de l'ANC i Òmnium Cultural, Sánchez ha explicat que les entitats sempre han estat "molt respectuoses" amb les persones que ocupen càrrecs institucionals. "Ells han de valorar, en funció dels seus criteris, si han de ser-hi o no", ha remarcat. El president de l'ANC ha parlat tant de Puigdemont com de la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i de la presidenta del Parlament i expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell. "El que tenim clar és que hi siguin o no, tindrem el seu suport perquè l'Onze de Setembre sigui un èxit", ha conclòs.

Poble Lliure vol una renovació "urgent" de la cúpula de la CUP per continuar amb el procés #NouEstat

dijous, 16 de juny de 2016




La CUP ha assegurat que ja està treballant des de fa mesos per renovar els membres del seu secretariat nacional amb l'objectiu d'enfortir aquest òrgan, tot i que "de manera oficial" el procés de renovació s'iniciarà dilluns que ve. "Hem de preparar una petita mutació, que segur que ens anirà bé", han explicat a El Món fonts del secretariat nacional cupaire. D'altra banda, el membre del secretariat nacional Xevi Generó ha considerat que aquesta renovació és necessària per "enfortir i oxigenar" els espais de decisió i per fer front a una nova etapa política i, especialment, al moment polític de la tardor.

De fet, segons Generó, "és necessari" que el procés de selecció dels nous membres acabiabans de l'agost per tal que no es faci enmig de "debats intensos" com la qüestió de confiança que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat per la segona quinzena de setembre. Per la seva banda, Poble Lliure -organització integrada a la CUP- ha demanat una renovació "urgent" del secretariat i mesures per millorar la democràcia interna com que els diputats de la CUP expressin "de manera proporcional" el vot dels militants.

Diputats estonians defensen el procés i “les aspiracions catalanes” #NouEstat



El secretari d'Exteriors del Govern es reuneix amb el grup de suport a Catalunya del Parlament d'Estònia. El secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea del Govern, Jordi Solé, i el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, s'han reunit aquest dimecres al migdia al Parlament d'Estònia, a Tallinn, amb una representació del grup que es va crear fa dos mesos per fer seguiment i donar suport al procés català.

La delegació estoniana ha estat encapçalada pels dos copresidents de l'esmentat grup: Mark Soosar, del partit governamental SDE (socialdemòcrata) i Aadu Must, del partit a l'oposició ECP (social-liberal). Els dos representants catalans han posat al dia els diputats estonians sobre la situació política actual a Catalunya i sobre els possibles escenaris que poden resultar de les eleccions espanyoles del dia 26 de juny. Segons fonts del Govern català, els diputats del país bàltic han manifestat que "les aspiracions catalanes són comprensibles per als estonians" i han expressat el seu desig que s'arribi "a una solució pacífica i pactada".

El grup de suport a Catalunya del Parlament estonià es va crear el mes d'abril passat. Una desena de membres de la cambra es van organitzar per seguir de prop el desenvolupament del procés català i el full de ruta de transició cap a la independència d'acord amb el pla de govern de Junts pel Sí. D'aquesta manera la cambra d'Estònia s'afegia a altres parlaments que han abordat el procés sobiranista català. El mes de maig de 2015 el Parlament de Dinamarca va aprovar una moció a favor del dret a decidir dels catalans.

Puigdemont adverteix que els inversors prefereixen Catalunya abans que Espanya #NouEstat

dimarts, 14 de juny de 2016

El discurs apocaliptic del nacionalisme espanyol fa aigües. El president del Govern de Catalunya destaca que els catalans tenen "un projecte de país i una narrativa compartida", al contrari que l'Estat espanyol. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha clausurat aquest dilluns la junta general de Foment del Treball i ha afirmat que els inversors estrangers prefereixen Catalunya abans que Espanya perquè té "un projecte de país i una narrativa compartida", a més d'una àmplia base democràtica que sustenta el Govern català.

"En canvi, la política espanyola s'ha convertit en un problema", ha afegit davant d'un centenar d'empresaris catalans, i creu que la política espanyola genera una mica de desconcert des del punt de vista d'inversors i analistes internacionals perquè el seu govern no té una àmplia base democràtica ni hi ha un projecte compartit de país. "En aquestes condicions és difícil ser atractiu a ulls dels inversors estrangers. No hi ha res més desincentivador que un país que no sap on va, que no té projecte de país o no sap donar resposta als desafiaments que té a sobre de la taula", ha sostingut.

Aeroport de Barcelona: Supera els 4 milions de passatgers i fulmina el catastrofisme espanyolista

dilluns, 13 de juny de 2016



Segons els espanyolistes, catalunya s'enfonsaria si seguia endavant amb el procés d'independència. Doncs be, tot el contrari. Una nova dada ho confirma: L'Aeroport de Barcelona supera els 4 milions de passatgers al mes de maig. Les dades signifiquen un creixament del 12,3%, en relació a l'any anterior. Els vols procedents o amb destí a l'Amèrica Llatina i el Carib creixen un 35,6%

L'Aeroport de Barcelona-El Prat va rebre un total de 4.049.189 passatgers al maig, fet que suposa un increment del 12,3% respecte al mateix mes de l'any anterior. A més, en els cinc primers mesos del 2016, l'aeroport ha registrat un total de 16.162.424 usuaris, un 13,4% més que en el mateix període del 2015, segons han informat el Ministeri de Foment i Aena aquest dilluns en un comunicat.

Del total de viatgers, 2.980.852 van ser passatgers de vols internacionals -11,7% més respecte al maig del 2015- i 1.065.716 de vols nacionals, un 14,3% més.

Pel que fa a les rutes intercontinentals, els passatgers de vols procedents o amb destí a l'Amèrica Llatina i el Carib van créixer un 35,6%, els vols a l'Amèrica del Nord ho van fer un 24,4%, a Orient Mitjà un 17,2% i a Àfrica un 15,7%.

L'aeroport va realitzar 28.403 aterratges i enlairaments aquest mes, fet que suposa un augment del 5,7% i, en l'acumulat de l'any, suma 117.529 moviments, un 7,5% més.

L'aeroport de Girona, a la baixa

Per la seva banda, l'aeroport de Girona continua a la baixa. Durant el maig van passar per la terminal 175.793 passatgers, la qual cosa suposa un descens del 13% respecte el mateix mes del 2015. Després dels repunts de trànsit que es van viure al febrer i març, l'aeroport ha començat la temporada d'estiu amb mal peu, perquè el descens d'aquest maig se suma al que ja es va viure durant l'abril.

Això fa que, de retruc, si es mira l'acumulat de l'any, la tendència sigui clarament a la baixa. Aquest 2016 encara no s'ha arribat al mig milió de passatgers i, en percentatges, el descens respecte al 2015 és del 8,8%. Durant el mes de maig, les operacions (aterratges i enlairaments) també han caigut fins a un 16%. Una situació paral·lela a la que viu el transport de mercaderies, que també s'estronca.

Cada any sense la independència, Espanya s'endú 25.000 milions euros #EncaraNoEtsIndepe?

El preu d'endarrerir la independència, 25.000 milions d'euros anuals. El Cercle Català de Negocis publica un estudi on calcula que el dèficit fiscal sumat al deute creixent i el pagament d'interessos engreixen les pèrdues per any de no proclamar l'Estat propi

La impossibilitat d'aprovar uns pressupostos portarà, encara que no s'ha anunciat de manera oficial, a un endarreriment de l'objectiu del full de ruta, que marcava 18 mesos per deixar el país a punt per la independència. Com a mínim això s'interpreta de les declaracions dels últims dies del president i vicepresident de la Generalitat, que sí que han dit explícitament que aquest any no es podran destinar tots els recursos necessaris a les estructures d'Estat. Per aquest motiu, el Cercle Català de Negocis (CCN) avisa:que per cada any que s'endarrereixi la independència, els les arques catalanes perden 25.000 milions d'euros.

Ara ja no només és el dèficit fiscal

L'entitat recorda que ara ja no només estan en joc els milers de milions que se li escapen al país pel dèficit fiscal, sinó que s'hi ha de sumar i a l'incompliment de les inversions de l'Estat, i des de l'inici de la crisi, el creixent endeutament de la Generalitat autonòmica i el pagament d'uns interessos que ofeguen tant la recuperació econòmica com l'aplicació de polítiques socials.

El CCN demana que el lideratge del procés retorni a la societat civil

És per aquest motiu que el Cercle Català de Negocis ha emès un comunicat on "encoratgem el Govern de la Generalitat i a Junts Pel Sí a aprofitar l'oportunitat que ara s'albira per tal de prémer l'accelerador en la construcció d'estructures d'Estat, i els convidem a treure'n el màxim profit de les possibilitats latents més enllà d'unes institucions públiques abocades a esdevenir l'escenari per l'enfrontament entre els partits polítics". A més, el CCN resta a la disposició de les institucions pel que necessitin i insten la resta d'entitats independentistes de la societat civil a retornar el lideratge del procés al poble.

Escàndol: Un politòleg evidencia tot l'espanyolisme i centralisme amagat al programa de Podemos #PodemosGate



El politòleg Sergi Castañé posa al descobert l'escàndol del programa electoral de la formació de Pablo Iglesias i que han avalat les anomenades confluències liderades per Oltra i Colau.

En un conjunt de piulades, el politòleg Sergi Castañé, alerta que el programa de Podemosproposa en tota regla la refundació del nacionalisme espanyol i més centralisme. Amb un discurs públic que apel.la a la fraternitat, el programa electoral del partit lila, que segurament serà el segon partit de l'estat i el guanyador als PPCC, deixa al descobert que no contempla ni el dret a decidir, ni el dret a l'autodeterminació, mentre afavoreix la llengua espanyola, llengua d'imposició, i deixa Catalunya com un  govern regional més. Les inversions en infraestructures es decanten a prioritzar les de rodalies de Madrid i no de Catalunya, proposa disminuir la representació política de Girona, Tarragona i Lleida en benefici de Barcelona i aposta per una educació centralitzada. Aquestes són algunes de les propostes més escandaloses, però  podríem seguir trobant més exemples de l'estil pàgina darrere pàgina del programa electoral dels que diuen ser la nova política, pur populisme i engany posat al descobert.


1.- Podemos només contempla al seu programa el dret a l'autodeterminació per al Sàhara i altres territoris llunyans. Pel que fa a Catalunya consideren que només té dret a una possible modificació constitucional d'intre d'un hipotètic estat plurinacional. Es a dir, mirar de fer-nos més amable la nostra pertinença a Espanya pels segles dels segles.

2.- Podemos defensa al seu programa que la llengua espanyola seguirà sent la predominant i en serà la més promocionada. El català, el gallec i el basc resten com a llengües secundàries i minoritàries en l'àmbit de la cooficialitat.

3.- Segons el programa de Podemos, Catalunya és només un govern regional més, una autonomia. Per tant, Podemos ofereix perpetuar el 'cafè para todos', tal i com proclamen la resta de forces nacionalistes espanyoles (Partit Popular, PSOE i Ciudadanos).

4.- Podemos defensa al seu programa més inversions a Rodalies de RENFE però a Madrid. A Catalunya no preveu cap mena de pla d'inversions per recuperar el greu deteriorament de la xarxa bàsica ferroviària malmesa per la manca d'incompliment de les inversions per part dels governs dels nacionalistes espanyols de PSOE i PP.

5.- Adéu al Corredor Mediterrani. L'aposta de Podemos és conduir les mercaderies per l'impossible corredor aragonès. Aquesta és una de les mesures més greus, i malgrat tot estan avalades per les estrelles polítiques de Podemos al País Valencia i a Catalunya, com son Ada Colau i Monica Oltra.

6.- Podemos i el seu programa obren la porta a carregar-se la Normalització Lingüística vigent a Catalunya, al plantejar la segregació dels centres educatius en funció de la llengua. Adéu al model d'èxit i de consens a Catalunya.

7.- Respecte al finançament, el programa de Podemos parla explícitament de fer més transferències a Euskadi, però en canvi no diu res sobre fer transferències noves a Catalunya. Un altre engany als catalans.

8.- Podemos va prometre arreglar el problema dels peatges a Catalunya. Al seu programa, proposa mesures pels peatges en fallida, però en cap cas preveu suprimir els peatges rendibles a Catalunya. Per tant, si guanya Podemos, els catalans continuarem pagant mes peatges que la resta de ciutadans de l'estat.

9.- El partit de Pablo Iglesias i Ada Colau proposa al seu programa centralitzar encara més els esports. Es a dir, adéu a les seleccions catalanes. Allò que ni tant sols s'atreveix a dir el PP, els de Podemos ho posen per escrit.

10.- Podemos també proposa al seu programa augmentar la representació electoral de la "província" de Barcelona. Aquesta mesura només te fins electoralistes i va en perjudici de la representació de Tarragona, de Lleida o de Girona.

11.- El programa de Podemos aposta per centralitzar les competències en Universitats. Un atac directe a la mateixa autonomia universitària i a les competències en aquesta matèria.

12.- Ni pacte fiscal, ni millora del model de finançament. Podemos proposa al seu programa una centralització de la recaptació d'impostos. Una vegada mes, allò que no te valor de dir el PP o Ciudadanos, ho fa Podemos. I sense cap mena de vergonya.

En definitiva, com es pot comprovar no són temes menors. Sons els eixos bàsics de qualsevol programa. Podemos intenta jugar a dues bandes, prometent coses als catalans que al seu programa nega i contradiu i que, sens dubte, no pensa aplicar una vegada sigui al poder. I a més, aposta per un espanyolisme i centralisme que ni tan sols Ciudadanos o PP tenen valor de defensar.


Podemos a Barcelona: Banderes espanyoles republicanes i sense cap republica al programa

dissabte, 11 de juny de 2016


​​
El gran engany de Podemos arriba a Barcelona. Ada Colau i Monica Oltra han avalat el populisme d'Iglesias i Errejon, volen la victòria malgrat prometin el que no diu el seu programa electoral"Avui em vull dirigir als catalans que no ens votaran. Aspiro a ser el president d'una Espanya que escolti a Catalunya, que reconegui els seus drets nacionals i tendeixi ponts allà on altres els han dinamitat". Pablo Iglesias ha estat un dels grans protagonistes del 'Somriure dels Pobles', l'acte reivindicatiu de la plurinacionalitat de l'Estat que ha aplegat a més de 4.500 persones al Passeig de Lluís Companys. Iglesias s'ha compromès a defensar "sempre" el referèndum sobiranista a Catalunya i a respectar la decisió que prenguin lliurement els catalans. 

Les piulades de Sergi Castanyer desmunten el programa de Podemos obliguen a Colau i Errejón a canviat el guió previst

"No volem que marxeu, però defensem el vostre dret a decidir perquè som demòcrates", ha exclamat. Però la promesa del referèndum no consta en el programa electoral de Podemos, no sols no hi consta sinó que el programa és tant o més centralista que el del PSOE, PP o Ciudadanos. Les piulades del politòleg desmuntant el programa populista de Podemos han obligat a Colau i Errejon a insistir en les mentides sobre el corredor mediterrani inexistent en el programa de Podemos  

Tot val per una foto, i ha tornat el petó a la boca

Un nou petó a la boca amb el cap de llista d'En Comú Podem ha servit per passar el testimoni a Xavier Domènech, que ha animat els catalans a convertir Catalunya i el Mediterrani en la punta de llança per derrotar el PP".

Iglesias diu el mateix a Cataluya que a Madrid o Sevilla, però el seu programa electoral és una mostra clara de la recentralització.

"Clar i català", Iglesias ha dit "el mateix" que diu a Sevilla, a Madrid, a Toledo i a Màlaga: "Volem que a Catalunya hi hagi un referèndum i que els catalans decideixin el seu futur". S'ha mostrat convençut que després del 26-J les confluències d'esquerra tindran més força per tirar endavant el seu programa de la que van tenir el 20-D. "Els guanyarem", ha sentenciat davant les quatre-mil persones que li cridaven "presidente".

Tants egos a dalt de l'escenari han provocat 2 desmais davant un acte interminable

El míting d'aquest dissabte davant l'explanada de l'Arc de Triomf és i, probablement, serà el més multitudinari de la campanya d'En Comú Podem. Iglesias i Domènech han estat els últims en parlar després que ho haguessin fet les primeres espases de les aliances arreu de l'Estat. Per primera vegada el líder d'IU, Alberto Garzón, i Iglesias han coincidit en un míting a Catalunya al que s'ha sumat la vicepresidenta del govern del País Valencià, Mònica Oltra, el número 3 de la candidatura d'Units Podem, Íñigo Errejón, la 2 d'En Comú Podem, Lucia Martin i l'eurodiputat d'ICV-EUiA, Ernest Urtasun. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha exercit d'amfitriona d'un acte amb el s'ha volgut reivindicar la plurinacionalitat de l'estat espanyol.

Molts gestos i pocs fets, populisme per damunt d'ideologia

Aprofitant la coincidència entre el nom del Passeig i el del "millor president de la Generalitat de la història", Xavier Domènech ha recordat com Lluís Companys es dirigia en temps de la República a la resta d'Espanya per dir-los que "el sol neix al Mediterrani" i reivindicar "la llibertat dels pobles". "Avui el sol torna a sortir pel Mediterrani i la llum d'aquest nou dia la portem amb els nostres somriures a la resta de pobles germans de l'Estat per conquerir la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Comença una llim al Mediterrani que acabarà amb la foscor del PP", ha recalcat.

Mònica Oltra com Ada Colau, primer Espanya, després la Comunitat Valenciana

De la seva part, Mònica Oltra, ha reconegut les dificultats que es van trobar després del 20-D per construir "el govern del canvi" a l'Estat. "No ha sigut a la primera. Es de veres. Però portem dècades resistint nosaltres i ara els que resisteixen són ells. Anem a per ells", ha deixat clar. "A la valenciana, a la valenciana" cridava el públic, conscient que després del 26-J el PSOE serà necessari per construir un govern alternatiu al PP. "Som la força del poble. Podran tenir molts diners i influències, però nosaltres tenim la força del poble. Som més i, per això, tremolen i trontollen. Doncs que segueixin tremolant, que el 26j anem a per ells", ha insistit.

El nacionalisme espanyol de Podemos amagat en el programa electoral, tot val per la victòria
 
Diversos "sí se puede" han estat seguits pel públics per consignes contra el PP ("Vamos a ganar al Partido Popular"), referències a la candidatura estatal ("Unidos Podemos"), crits reivindicatius de l'experiència de govern al País Valencià ("A la Valenciana"); referències a l'Ebre ("Lo riu és vida") i amb Pablo Iglesias com a gran protagonista de l'esdeveniment ("Presidente, presidente"). En Comú Podem aspira a repetir victòria a Catalunya i Units Podem s'ha marcat el repte de fer el "sorpasso" al PP i esdevenir la primera força a l'Estat.

Rull (CiU) vol portar les companyies espanyoles Renfe i Adif als tribunals pels incompliments amb Catalunya

divendres, 10 de juny de 2016



El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha anunciat que aplicaran expedients sancionadors contra Adif i Renfe per pressionar l'estat espanyol perquè solucioni els problemes que s'acumulen a la xarxa ferroviària del Principat i que s'ha agreujat els darrers dies a la línia R16 amb els problemes de l'enclavament de Mont-roig del Camp (Baix Camp). Com que la via de la negociació amb el Ministeri de Foment ha estat fins ara ineficaç, Rull ha assegurat que s'emprendrien 'mesures excepcionals' i es cercaria 'l'empara dels àmbits jurisdiccionals' davant les 'actuacions negligents' i els 'incompliments flagrants' dels dos organismes.

També la Plataforma Trens Dignes valora la possibilitat d'emprendre accions legals i si es podria fer conjuntament amb el Síndic de Greuges. L'entitat ha convocat una manifestació el 19 de juny a l'estació de tren de l'Aldea (Baix Ebre).

Una altra jornada caòtica de vaga a Renfe


Aquest divendres han començat els quatre dies d'aturades parcials a Renfe, convocades pel sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (Semaf), amb diverses incidències destacades. La més greu és la que ha afectat la circulació de trens entre Reus i Tarragona, on una avaria al sistema d'electrificació ha deixat un tren aturat i els bombers han hagut d'evacuar els 150 passatgers que hi havia per a traslladar-los per carretera. Aquesta avaria afecta les línies RT1, R14 i R15. Segons Renfe, per a facilitar la mobilitat dels viatgers, els trens de la línia R14 es desviaran per Valls recuperant el seu recorregut habitual a Sant Vicenç de Calders. Pels viatgers de la línia R15 i RT1 s'ha gestionat un servei alternatiu per carretera entre Reus i Tarragona. A més, aquesta incidència també provoca la falta d'alimentació elèctrica al tram Tarragona-Torredembarra, cosa que afecta els trens de la línia R16 i RT2.

A banda d'aquesta avaria, les línies R16 i RT2 acumulen, per quart dia consecutiu, retards importants per l'avaria en el sistema de senyalització i de seguretat ferroviària a Mont-roig del Camp, segons ha informat Renfe. Aquesta incidència afecta els trens d'ample convencional que circulen entre Tarragona i Castelló de la Plana. Arran d'aquesta incidència, s'ha habilitat un servei alternatiu d'autobús per carretera entre Salou i l'Hospitalet de l'Infant pels viatgers de la línia RT2. Aquesta afectació va començar dilluns al vespre, al voltant d'un quart de deu de la nit, quan es va produir una manca de tensió, que un cop resolta va desembocar en petits incendis a les instal·lacions, que van causar 'danys considerables', segons fonts de l'ens gestor, que investiga les causes i no descarta cap hipòtesi, com la d'un sabotatge.

Més incidències.

A Gandia s'ha suprimit el servei de trens i a la rodalia de València s'han hagut d'habilitar serveis alternatius d'autobús per l'incompliment de serveis mínims.

Els serveis mínims de la vaga de maquinistes d'avui són del 66% en els trens de Rodalies i en els trens regionals en hores punta, de 6.00 a 9.30 hores i de 17.00 a 20.30 hores.

Podemos evita posar al català Xavier Domènech al seu cartell del 26-J #EncaraNoEtsIndepe?



Una de les sorpreses d'aquest inici de campanya del 26-J ha estat el cartell electoral de la coalició Unidos Podemos, que presenta una composició coral amb els rostres de diferents polítics destacats, però barrejant candidats a aquestes eleccions i dirigents que no s'hi presenten. Al voltant del retrato de Pablo Iglesias (el mes gran) hi ha Íñigo Errejón (Podemos), Alberto Garzón (IU), i també Ada Colau; la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, a més de les dirigents de Podem Carolina Bescansa i Irene Montero. La vuitena cara és la de l'ex-cap de l'estat major de l'exèrcit espanyol Julio Rodríguez, un dels fitxatges més sonats de Podem. Però en el cartell no hi ha ni el cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ni el d'A la Valenciana, Joan Baldoví. Això, malgrat el fet que aquestes dues coalicions poden arribar a aportar fins a vint-i-cinc diputats a Units Podem.

#El26JvotaIndepe #26J Mas reclama el vot per a CDC per no dependre ni dels espanyolistes ni de la CUP



El president de CDC, Artur Mas, ha reclamat aquest divendres el vot per al seu partit el 26-J per evitar un nou tripartit a Catalunya, però aquest cop sense el PSC i ni els 'penques' de la CUP. En un míting a Reus, ha alertat d'aquest perill i ha aprofitat per tornar a carregar contra els cupaires. Mas ha apostat perquè Convergència ocupi l'espai central que hi ha entre els extrems que ocupen Podem i CUP, d'una banda, i els 'radicals' del PP i C's.

Ha assegurat que CDC pot ser decisiva i tenir la paella pel mànec com ara mateix la té la CUP al Parlament, encara que només tingui deu diputats. Per la seva part, el cap de llista per Barcelona, Francesc Homs, ha criticat l'actitud partidista i covarda que van demostrar tots els partits de l'oposició amb el pressupost, unint els seus vots per aturar la seva tramitació.



El president Puigdemont ara sí anirà a la final i demana la dimissió de la ministra #LlibertatExpressió

dissabte, 21 de maig de 2016



El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat que finalment anirà a la final de la Copa de diumenge al Vicente Calderón. Després d'haver-se fet pública la decisió del jutge d'aixecar el vet del govern espanyol a les estelades a la final, Puigdemont ha fet un piulet en què deia: 'Aniré a Madrid, content que la justícia hagi aturat una decisió antidemocràtica. Calen una dimissió i algunes rectificacions. Urgents.'

Un jutge fulmina la prohibició espanyola de les estelades a la final de la Copa del Rei #LlibertatExpressió



El jutge del titular del contenciós-administratiu 11 de Madrid ha acceptat les mesures cautelars que reclamava l'entitat 'Drets' per a suspendre la prohibició de portar banderes estelades a la final de la Copa del Rei, prohibició que havia dictat la delegació del govern espanyol a Madrid. El magistrat Jesús Torres, progressista, ha pres aquesta decisió després de rebre les al·legacions de la fiscalia i l'advocat de l'estat aquest matí. Ha acceptat el criteri de l'entitat que reclamava 'la suspensió automàtica per a deixar sense efecte l'execució de la instrucció de la delegada del govern' espanyol a Madrid. Amb tot, ara la qüestió resta pendent de la decisió d'un altre jutge, que ha rebut un recurs presentat pel FC Barcelona.


Un català als EUA canvia la bandera espanyola per una estelada en la seva graduació

dimarts, 3 de maig de 2016

Als Estats Units solen retre homenatge els alumnes que s'han llicenciat, en pomposes cerimònies de graduació. Als actes, si els joves són estrangers, s'hi posa la bandera del seu país. És el cas d'un estudiant català de la Universitat de Graceland, a Iowa. A l'acte de graduació, que es va fer ahir, se li va proposar posar la bandera espanyola, i ell ho va refusar. Va optar, en canvi, per posar-hi l'estelada. Així, la insígnia independentista va onejar al saló d'actes de la universitat, juntament amb 14 països d'arreu del món, tal com mostra el cosí de l'alumne al seu Twitter.

El TC espanyol suspèn ara la llei catalana d'igualtat entre homes i dones #EncaraNoEtsIndepe?



El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha decidit suspendre durant cinc mesos la llei catalana d'igualtat entre homes i dones, així com la llei de simplificació administrativa i l'impost a pisos buits. El Consell de Ministres en funcions així ho va sol·licitar el 22 d'abril, i ara l'Alt Tribunal ha actuat en conseqüència. Ara, dóna tant a la Generalitat com a l'executiu espanyol un termini de cinc mesos per presentar les al·legacions corresponents.

El govern espanyol en funcions considera que la Llei 17/2015 orientada a la igualtat efectiva d'homes i dones envaeix les seves competències. El ministre Rafael Catalá va remarcar que el seu govern no té res en contra de l'objectiu de la llei en qüestió, però tant ell com els seus òrgans assessors consideren que la Generalitat s'havia extralimitat a l'hora de legislar.

Catalá, doncs, va emmarcar el recurs en "l'exercici normal de les competències de cada administració pública quan considera que una altra s'ha extralimitat en les seves competències".
Bona pràctica internacional

Es dóna la circumstància que la llei en qüestió va ser citada pel Departament d'Estat dels EUA en el seu informe d'aquest any com a mostra de bones pràctiques, assegurant que "emfasitza la lluita contra l'assetjament sexual" i que "estableix la igualtat de representació en l'administració pública, la coeducació a les escoles, els plans d'igualtat a les grans empreses i la prohibició de difondre contingut sexista en els mitjans públics".

El TC ha fet púbiques aquest dimarts les providències per les què admet a tràmit els recursos del govern espanyol contra les lleis del Parlament d'igualtat entre dones i homes (17/2015), simplificació administrativa (16/2015) i d'impost sobre els pisos buits (14/2015). L'admissió a tràmit implica la suspensió cautelar de diversos preceptes de les tres normes perquè l'executiu espanyol en funcions ha incorporat als seus recursos la petició perquè s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució, de manera que els articles afectats queden suspesos mentre no hi hagi un pronunciament dels magistrats.

El TC també ha admès a tràmit un recurs de la Generalitat contra la llei del Congrés que regula el Sistema Nacional de Protecció Civil (17/2015) i un conflicte de competències de la Generalitat contra el reial decret que regula el Pla d'Impuls al Medi Ambient (1007/2015), tot i que en aquest cas l'admissió no suposa la suspensió d'aquestes normes.

Comença la desobediència: El Govern català desactivarà la suspensió del TC de la llei d'emergència social #NouEstat



El Govern de la Generalitat de Catalunya deixarà sense efectes pràctics la suspensió del Tribunal Constitucional de la llei d'emergència social. Així ho ha explicat el president, Carles Puigdemont, després que la cimera per defensar la llei d'emergència social, davant del recurs de l'Estat, hagi acabat amb acord.

D'aquesta manera, la reunió entre el Govern, els partits parlamentaris, el món local a través de diversos ajuntaments, i les entitats promotores de la ILP ha conclòs amb la decisió d'impulsar un nou projecte de llei de lectura única que que substitueixi els articles suspesos pel TC.

Puigdemont ha explicat que ha traslladat a la cimera un "compromís explícit" per a deixar sense efectes pràctics la suspensió del TC per a "mantenir el compromís de tenir eines per donar una resposta a les necessites d'habitatge, i fer front a la pobresa energètica".

Segons el president de la Generalitat, el nou projecte de llei que es prepararà els propers dies ha de recollir també el que no està suspès, per tal de "dotar al món local, sobretot, i també a la Generalitat, de les eines que ens permetin donar una resposta de país amb arguments sòlids".

"Ho farem de manera molt ràpida", ha afegit Puigdemont, i és que aquest dimecres mateix el departament de Governació, el grup promotor de la ILP, i el consell de l'advocacia de Barcelona treballaran conjuntament en una reunió per a redactar el projecte de llei de lectura única.

Aquest projecte de llei ha de regular tots els drets dels catalans que el govern espanyol "ha volgut limitar presentant el recurs" al TC, segons el president català. "Això es farà amb tota la celeritat que el reglament del Parlament i la capacitat de la cambra ens permetin", segons ha conclòs Puigdemont.

'The Telegraph' veu clar que Catalunya tira endavant el procés independentista #NouEstat

diumenge, 1 de maig de 2016


El diari britànic 'The Telegraph' recull en un article que "Catalunya tirarà endavant el seu pla de 18 mesos per trencar amb Espanya, malgrat la forta oposició de Madrid", en un articlepublicat aquest divendres al vespre. 'The Telegraph' recull les declaracions del conseller català d'Exteriors, Raül Romeva, que va dir al diari britànic que Catalunya té un mandat democràtic després del 27-S per pressionar per aconseguir un Estat propi, després de la victòria independentista en el plebiscit.

"Estem fent una última oferta", ha afirmat Romeva a 'The Telegraph', sobre l'enèssima petició per a celebrar un referèndum. En cas que Madrid no accepti preguntar a la societat catalana i negociar els termes de la separació, "ens sentim legitimats per a seguir endavant", recull el diari. Finalment, el rotatiu britànic afirma que els independentistes -JxSí i la CUP- van guanyar amb majoria absoluta d'escons al Parlament el 27-S, "aconseguit la força necessària per a empènyer cap a la independència".

Colau no se'n surt amb els pressupostos i ara intenta negociar-los amb Ciudadanos #ProuRidicul

diumenge, 24 d’abril de 2016



Incapacitat del govern de @bcnencomu per gestionar Barcelona. Després del no de la CUP intenten desbloquejar els pressupostos amb els nacionalistes espanyols Ciudadanos malgrat que ERC li reclamava parlar abans amb CiU. Sense endreçar Barcelona, Colau prepara l'assalt a les eleccions espanyoles del 26J. Ho vam avançar ahir al directe!cat i avui s'han vist les delegacions de Ciudadanos(els creadors de la Via Ulster contra el català) i de Barcelona en Comú( els que diuen que ho poden tot) malgrat el cop de porta de Mejías aquesta  manté reserva de vot, admet que no hi ha marge per matisar el document del govern d'Ada Colau i posa sobre la taula de totes les formacions municipals quinze propostes per "reorientar" el model de ciutat

Insòlit que Colau prefereixi negociar els pressupostos amb Ciudadanos i no amb CiU

La presidenta del grup municipal de C's a Barcelona, Carina Mejías, ha explicat que la seva formació descarta la modificació pressupostària que ha de debatre aquest dilluns el consistori. El govern d'Ada Colau i els de Mejías s'han reunit aquest diumenge per desencallar la negociació després que la CUP digués 'no' divendres a la proposta. Ara C's també la descarta, tot i que de moment fa reserva de vot. Però ha admès: "No hi ha marge per modificar la proposta, no podrem assumir-la".

Mejias exigeix el no a l'AMI i boicot a les entitats que van contra l'Estat Espanyol, però Pisarello s'hi reuneix

Alhora, Mejías ha posat sobre la taula de Gerardo Pisarello un document de bases amb quinze propostes per obrir a partir d'ara la negociació a totes les forces "partida per partida" per "reorientar" el model de ciutat. Entre d'altres, polítiques socials, un pla d'infraestructures estratègiques amb reconeixement del deute, calendari d'execució i garanties de retorn de les quantitats avançades al Govern i un compromís per no sumar la ciutat a entitats "contra l'Estat de Dret" com l'AMI.

Espanya, exclosa de la reunió de líders europeus amb Obama #NoEtsIndepe?



Rajoy, exclòs de la reunió de líders europeus amb Obama. Merkel no el convida, però sí al francès Holande o l'italià Renzi. El president dels Estats Units és de visita a Europa. La seva primera parada a estat el Regne Unit per donar suport a David Cameron per fer campanya a favor que el país anglosaxó no marxi de la Unió Europea. Finalitzada la seva estança a Londres, el president de la principal potència mundial viatjarà a Alemanya. Allà hi haurà un sopar amb els principals líders europeus i Merkel no ha convidat a Rajoy.

El fet que Mariano Rajoy no hagi estat convidat per Angela Merkel és greu encara que el PP hagi buscat excuses de mal pagador. Al·leguen que és lògic que l'Estat espanyol no hi sigui present perquè el seu govern es troba en funcions. Però això no ha impedit a Rajoy acudir a altres cites internacionals.
 
En el si de la Unió Europea sovint s'ha fet referència de manera informal del grup G-5, constituït pels 5 països més grans de la UE en funció de població, Producte Interior Brut (PIB) i expansió geogràfica. El G-5 l'integren Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya. Recentment aquest grup es va convertir en oficial després dels últims atemptats terroristes a Bèlgica i a l'hora de subscriure acords d'intercanvi d'informació entre les seves forces de seguretat i amb les nord-americanes. A la foto dels que més manen a Europa, una vegada més, l'Estat espanyol no tindrà presència.

La tele argentina dedica un programa a Catalunya i Dyango explica la independència



La televisió argentina dedica un programa a Catalunya i a la cuina catalana, amb un escenari ple d'estelades i amb Dyango de convidat, qui va explicar als argentins perquè els catalans volem la independència. Us reproduim el video del programa. Gràcies Argentina.

40.000 manifestants a València en la mobilització més gran dels últims anys #FemPaísValencià




Milers de manifestants han omplert els carrers del centre de València en la manifestació reivindicativa de la diada del Vint-i-cinc d'Abril, que porta el lema 'Fem País Valencià'. La manifestació ha aplegat quranta mil persones, segons dades dels organitzadors. Han obert la marxa representants d'Acció Cultural del País Valencià, d'Òmnium Cultural i de l'Obra Cultural Balear, amb la presència de personalitats destacades de la societat civil, com ara els pares de Guillem Agulló, que fa ben poc van rebre un homenatge històric a les Corts. Aquesta ha estat la manifestació més gran dels últims anys, i ha cridat a construir un projecte de futur en positiu, integrador, plural i respectuós amb la cultura i la llengua, els valors de progrés, igualtat i justícia social.

A més de la presència d'ACPV i d'altres entitats com Escola Valenciana, cal destacar també la presència d'una pancarta de l'ANC, la PDD del País Valencià i l'Assemblea Sobiranista de Mallorc, amb Àngels Folch, Toni Infante i Cristòfol Soler.

Manifest

El manifest amb el qual s'ha clos la convocatòria remarca que després de 'vint anys de malgovern' la llista dels greuges dels valencians és molt llarga amb molts anys en els quals "uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l'acumulació de despropòsits en la gestió".

El text recorda la frase de Joan Fuster "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres" i assenyala que si bé amb el canvi de govern "ens hem alleugerit de l'asfixiant sensació de respirar un aire enrarit" ara toca "posar fil a l'agulla".

"El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot", indiquen. En aquest sentit, demana que els valencians es posin a construir "un país més culte, més just, més bonic" on la cultura i la llengua pròpia tornin al lloc que els correspon.

Al respecte, recorda que milers de persones han treballat durant aquests anys perquè els ciments de la societat valencians no s'enfonsessin i que el nou govern "ha d'aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys".

Finalment, el text assenyala que amb això els valencians aconseguiran "un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se'ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià. més unit, i més digne i més just".

La diada del Vint-i-cinc d'Abril, que recorda l'aniversari de la batalla d'Almansa del 1707, celebra així l'acte central, que té continuïtat amb la festa per la cultura, organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

ACPV torna a la plaça de bous

La manifestació precedeix la Festa per la Cultura 'Homenatge a València', que ACPV ha preparat a partir de les vuit del vespre a la plaça de bous de València, amb les entrades exhaurides de fa dies. Després d'una dècada i mitja de prohibició de les administracions del PP a l'ús d'aquest espai, amb el canvi de govern ACPV hi torna amb un cartell de luxe de cantants i grups valencians i de la resta del país, de Lluís Llach a Al Tall, passant per Feliu Ventura, Pau Alabajos, Miquel Gil, la Gossa Sorda… I també amb un ampli suport institucional, que va des del govern del Principat i les Illes fins a ajuntaments del País Valencià: Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-real, Vall d'Uixó i Almàssora. També hi col·laboren cinc universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d'Elx) i la Diputació de València.

Quinze anys de prohibicions i resistència

L'any 2000 ACPV va celebrar la diada a la plaça de bous per darrera vegada. I l'espectacle que havia començat a preparar per a la del 2001 ja no es va poder fer perquè les institucions, governades pel PP, ho van impedir. Aleshores començà un període en què els governs del PP van prohibir tota mena de manifestació valencianista en aquell espai. Fou una època de censura i persecució política, amb episodis molt greus, com el tancament de les reemissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià.

Arran del recent canvi de color polític, ara ACPV ha pogut recuperar el festival i, alhora, pot fer ús d'aquest espai únic que els havia estat vetat. I ho fa amb un espectacle d'homenatge a València, amb moltes col·laboracions. Així el presenta l'organització: 'Serà un concert especial i emotiu, per a fer visibles els amplis sectors del nostre país que aposten per la llengua i la cultura, que durant vint anys n'han fet possible la pervivència i la renovació, i que han treballat per alimentar l'esperança i multiplicar-la.'

La plaça de bous de valència, plena a vessar a l'acte de ACPV #PaísValencià


La manifestació multitudinària del Vint-i-cinc d'Abril ha precedit la Festa per la Cultura 'Homenatge a València', que ACPV ha preparat a la plaça de bous de València, amb les entrades exhaurides de fa dies. Després d'una dècada i mitja de prohibició de les administracions del PP a l'ús d'aquest espai, amb el canvi de govern ACPV hi torna amb un cartell de luxe de cantants i grups valencians i de la resta del país, de Lluís Llach a Al Tall, passant per Feliu Ventura, Pau Alabajos, Miquel Gil, la Gossa Sorda… I també amb un ampli suport institucional, que va des del govern del Principat i les Illes fins a ajuntaments del País Valencià: Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-real, Vall d'Uixó i Almàssora. També hi col·laboren cinc universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d'Elx) i la Diputació de València.

L' 'Homenatge a València' ha comptat amb moments per a la memòria de Guillem Agulló i Miquel Grau, així com per a la diputada al Parlament i expresidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals, recentment desapareguda. Ha estat, en paraules dels organitzadors, la recuperació d'un espai públic per reconèixer aquells que han mantingut encesa la flama de la llengua i la cultura durant 20 anys.
Especial significació ha tingut la presència de Lluís Llach, que va ser el darrer artista en participar en un acte d'Acció Cultural a la plaça de bous, l'any 2000, amb l'espectacle 'Germania' i el retorn d'Al Tall, expressament per aquest acte, interpretant 'A Miquel Grau' i 'El Tio Canya'.

Feliu Ventura, Aspencat, Carraixet, Clara Andrés, Smoking Souls, Carles Belda, Amadeu Vidal, Prozak Soup, Rafa Xambó, Mireia Vives, les col·laboracions en acústic de La Gossa Sorda i Aspencat, Andreu Valor, Joan Amèric, Miquel Gil, Candela Roots, Sva-ters, Sèrman Mànser, Senior i el Cor Brutal, Cris Juanico, Ovidi3, Carles Santos i Tomàs de los Santos han completat el cartell.

Entremig de les actuacions, el president d'Acció Cultural del País Valencià Joan Francesc Mira s'ha adreçat als assistents per donar les gràcies a la gent que ha fet costat ACPV "en temps molts durs de repressions i multes" i aquells que s'han esforçat per fer possible el canvi al País Valencià.

"Els temps canvien i l'aire es fa més bo de respirar, l'abril ens porta ganes de futur" ha dit Mira que ha remarcat que els valencians ja no volen "falsedats ni censura ni corrupció ni polítics podrits" .

El president d'ACPV ha remarcat hi ha "un projecte de país millor: fer País Valencià" Mira ha afegit que això significa un país amb respecte i dignitat, estima del territori i pel benestar de la gent així com "comprendre que llengua i cultura són elements fonaments integradors part de la nostra substancia".
Amb tot, ha reclamat "fites concretes, palpables i exigibles" als nous governants, com una nova RTVV, el retorn de TV3, una llei d'igualtat lingüística i un finançament més just.

"Estarem atents perquè els nostres representants no s'adormin, posin fil a l'agulla i tradueixin ja en fets tots aquest anhel que avui es concentra", ha dit Mira, per concloure: "El nostre país ens reclama. Ha començat un temps nou i falta molt a feina per fer. Visca el País Valencià".

Quinze anys de prohibicions i resistència

L'any 2000 ACPV va celebrar la diada a la plaça de bous per darrera vegada. I l'espectacle que havia començat a preparar per a la del 2001 ja no es va poder fer perquè les institucions, governades pel PP, ho van impedir. Aleshores començà un període en què els governs del PP van prohibir tota mena de manifestació valencianista en aquell espai. Fou una època de censura i persecució política, amb episodis molt greus, com el tancament de les reemissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià.

Arran del recent canvi de color polític, ara ACPV ha pogut recuperar el festival i, alhora, pot fer ús d'aquest espai únic que els havia estat vetat. I ho fa amb un espectacle d'homenatge a València, amb moltes col·laboracions. Així el presenta l'organització: 'Serà un concert especial i emotiu, per a fer visibles els amplis sectors del nostre país que aposten per la llengua i la cultura, que durant vint anys n'han fet possible la pervivència i la renovació, i que han treballat per alimentar l'esperança i multiplicar-la.'

La CUP denuncia els incompliments de Colau i li nega els pressupostos

dissabte, 23 d’abril de 2016

La CUP votarà 'no' a la modificació pressupostària que el Ple de la ciutat de Barcelona votarà dilluns i deixa Ada Colau sense la majoria absoluta per aprovar-la, segons han anunciat en roda de premsa. Els motius que han donat són clars: l'alcaldessa  s'ha contradit respecte el seu programa electoral, no ha presentat un projecte rupturista i ha ignorat els cupaires. El cop de porta no és definitiu, perquè han dit que continuaran amb la mà estesa, però l'esquerda entre Barcelona en Comú i la CUP pot ser ja insalvable a partir d'ara. 

Denuncien contradiccions de Colau perquè rebutja propostes que havia acceptat al Ple o al programa electoral

La formació anticapitalista ha dit que l'ampliació pressupostària "està més en la línia del que volíem deixar enrere que d'una política de canvi, que és el que BeC havia promès als seus votants". A més, han assenyalat que Colau no ha acceptat la totalitat de cap de les deu propostes que la CUP va posar sobre la taula fa unes setmanes. La regidora Maria Rovira ha evidenciat les contradiccions del grup de govern que això suposa, perquè "les propostes, o bé les portava Barcelona en Comú al programa electoral, o bé Barcelona en Comú i la CUP les havia votat al Ple".

La CUP s'ha sentit ignorada

A més, els 'antisistema' també rebutgen els números de l'alcaldessa perquè fins aquesta setmana, "no hi ha hagut cap reunió amb BeC per parlar de les propostes concretes, a diferència d'altres forces polítiques". Es queixen que dedicar només quatre dies a arribar a acords amb els cupaires després d'haver fet la feina amb ERC i PSC "és molt complicat".

Ni final dels desnonaments, ni eradicació de la pobresa, precarietat laboral o desigualtat entre els barris

La negativa de la CUP a Ada Colau són rellevants, ja que d'una banda, la proposta de modificació pressupostària no es podrà aprovar dilluns, ja que comptarà amb 20 vots a favor (BeC, ERC i PSC) i 21 en contra (CiU, PP, Ciudadanos, CUP). De l'altra, perquè durant la roda de premsa, la regidora Rovira també han criticat elements estructurals que fan mal al discurs de Colau: "Els desnonaments no s'han aturat, la feminització de la pobresa està creixent, la precarietat laboral també, i la desigualtat entre els barris continua sent present en els nostres carrers".

Manifestació unitària a la Catalunya Nord contra la nova onada de nacionalisme francès #CatNord

La macroregió francesa Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus celebrarà del 9 de maig i el 10 de juny una consulta amb cinc opcions per decidir el nom oficial definitiu del territori, entre les quals 'Occitània – País Català', inclòs per pressió popular després de ser rebutjat en un principi. Amb tot, diverses personalitats nord-catalanes han unit esforços per rebutjar aquesta votació i han creat el 'Comitè per al País Català', que titlla la consulta d'"estratègia de distracció" per recentralitzar i treure poder polític a la Catalunya Nord. És per això que criden a una manifestació unitària a Perpinyà el 18 de juny.

La consulta amaga darrere la qüestió clau: la recentralització francesa

La consulta "no és democràtica, sinó consultiva i de distracció", segons ha apuntat a directe!cat un dels impulsors del front comú, el president de CDC a la Catalunya Nord, Jordi Vera. Ho justifica perquè "el problema és de poder polític", i no de nom, ja que amb la maniobra, han fusionat territoris per crear una regió "de tall europea, cartesiana, de sis milions d'habitants, tecnòcrata, i el proper pas el 2020 serà eliminar els departaments [províncies franceses]".

És impossible que 'País Català sigui l'escollit

A més, ha explicat a directe!cat que és impossible que el nom 'País Català' sigui l'escollit: "Ni que votéssim el 100% dels ciutadans de la Catalunya Nord seria l'elegit, ja que només són 1 departament dels 13 que votaran". A més, Jordi Vera diu que "tota l'elit d'aquesta nova regió se situa al voltant de Tolosa i no té intenció de posar un nom català". Segons ell, la nova organització territorial francesa té una intenció econòmica, no històrica ni cultural, així que "no els convé" posar un nom que inclogui 'català'.

Un moviment "transversal"

La presentació del Comitè per al País Català s'ha celebrat aquest dijous amb, a banda de Vera, la presència de l'advocat Pierre Becque, exconseller regional, Jean-Luc Pujol, batlle de Forques i exconseller regional; Annabelle Brunet, consellera departamental de Catalunya del Nord, tinenta del batlle de Perpinyà i consellera comunitària de la Metròpoli Perpinyà Mediterrània; i Sébastien Ménard, secretari departamental de Dempeus França a Catalunya del Nord. El president de CDC Catalunya Nord destaca la "transversalitat" del moviment.

Espanya impugna tres lleis catalanes dos dies després de la reunió Rajoy-Puigdemont #NoEtsIndepe?



Només dos dies després de la reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy a la Moncloa, en què el president català va demanar a l'espanyol que no judicialitzés els conflictes polítics entre ambdós executius, el govern espanyol ha anunciat que presentava recursos al Tribunal Constitucional contra tres lleis catalanes: la llei d'habitatges buits, la de governs locals i d'igualtat entre homes i dones. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ho ha anunciat després de la reunió del consell de ministre d'avui. 'Quan Catalunya envaeix competències, nosaltres recorrem al Tribunal Constitucional. Estem convençuts que aquestes lleis catalanes van més enllà i envaeixen competències reservades a l'estat'.

Totes tres lleis han quedat suspeses automàticament de manera cautelar fins que el TC no es pronunciï sobre la impugnació. Sobre la llei catalana 24/2015 de pobresa energètica i contra els desnonaments, el govern espanyol encara no ha pres la decisió de si també la recorrerà. Diu Catalá que miraran de negociar una modificació de la llei per no haver-la d'impugnar.

L'acte de l'espanyolista Sociedad Civil Catalana atreu neonazis a la UAB i crea tensions #StopNazis



Un grup de neonazis s'ha concentrat avui al matí davant de la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El grup, que el formaven més d'una vintenta d'individus, s'ha concentrat coincidint amb l'acte que havia convocat Societat Civil Catalana en aquest mateix lloc a les dotze del migdia per protestar contra una suposada agressió a un membre dels Joves de SCC, a qui haurien trencat una bandera espanyola dimarts en una paradeta de l'entitat a la plaça Cívica. En l'acte exhibien cartells amb el lema 'No més matonisme'. I mentre es duia a terme, a pocs metres hi havia el grup nazi, que prèviament s'havia concentrat al bar de la plaça Cívica i que, segons afirmen els testimonis presents, s'han desplaçat després fins a pocs metres de l'acte de SCC per a protegir-lo. Entre aquests testimonis hi ha l'estudiant de Dret de la UAB Clara Jorquera, que explica a VilaWeb que els neonazis han tingut una actitud provocadora i han fet la salutació feixista.

La presència de neonazis ha indignat molts estudiants, que s'han afegit a la concentració de protesta contra l'acció de Societat Civil Catalana. Han estat retinguts rere un cordó format per membres de seguretat de la UAB. La concentració de protestsa ha aplegat unes dues-centes persones. Després d'uns moments de molta tensió el grup de neonazis ha acabat marxant, escortat pels agents antiavalots. L'equip de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha 'condemnat sense pal·liatius els fets violents ocorreguts' aquest divendres al migdia i ha expressat el seu 'rebuig absolut a les ideologies totalitàries a la universitat'.

Les nacions vernacles i la construcció de la nova Europa

divendres, 22 d’abril de 2016


Per Daniel Castells

Hi ha una diferència bàsica entre els conceptes de 'nació' i d''estat' que molta gent encara confon. Per interès o per mala fe, aquesta diferència s'està intentant mantenir oculta i molts dels màxims representants europeus juguen a identificar els dos conceptes per mantenir l'status quo d'una Europa que ja s'està desfent lentament. Perquè la realitat sempre s'imposa, i les nacions són una realitat molt més consistent que no pas els estats.

La nació és una entitat natural, nascuda al llarg dels segles a l'entorn d'una col·lectivitat amb una llengua, d'unes tradicions i d'una cultura determinada. Així, d'igual manera que una nova llengua no es crea en un dia sinó que requereix un procés que comporta segles, una nació no pot néixer en un dia, sinó que necessita el pas de molts anys per constituir-se i consolidar-se com a realitat. Exemples de nacions serien Castella, Escòcia, Còrsega, País Basc, Galícia, País de Gal.les, Bretanya, Occitània, Anglaterra, Catalunya, Flandes, Vèneto i un llarg etc. Una Europa de les nacions es correspondria perfectament amb una Europa de les cultures. Totes les nacions europees tenen més de mil anys d'història.

Molt diferent és el concepte d'estat. Els estats son entitats artificials que no van lligades a la formació de cap llengua ni de cap cultura pròpia, entre d'altres raons perquè normalment la seva constitució va ser recent i molt ràpida. Els estats poden néixer d'un dia per l'altra, fruit d'una unió matrimonial entre dos monarques, fruit d'una victòria en una batalla, fruit de l'herència d'un monarca o fruit d'una revolució popular que decideix instaurar un nou règim. Tots els estats neixen a partir del segle XVIII. Es a dir, que són molt més recents que les nacions i, com a molt, tenen 400 anys d'història. En realitat, són hereus de l'agrupament capriciós de reialmes per part dels monarques.

Per exemple, quan amb la revolució francesa es va tallar el cap al monarca absolutista, els nous governants es van donar compte que, més enllà de la mateixa figura del rei, res no unia als ciutadans de les diverses nacions que restaven sota el poder del recentment executat Lluís XVI. Bretons, catalans, occitans, bascos i francesos no tenien, ni tenen res en comú. Ni tan sols la llengua o les tradicions. I és a partir d'aquest moment, que el nou govern usurpador decideix inventar-se això de l'estat, al qual, en un principi, i per donar-li una mica de la consistència, anomenaren 'estat-nació', intentant ja confondre per primera vegada els dos termes. 

A partir d'aquí, una febre revolucionària s'apodera d'Europa, i es comencen a transformar els conglomerats nacionals de les velles monarquies, alguns amb desenes de reialmes al seu interior, en simples 'estats'. Alguns pocs estats seran veritables 'estats nació' o 'estats uninacionals', però la gran majoria seran, en realitat, 'estats plurinacionals' o 'imperis'. Aviat l'interès burocràtic i centralista dels nous governs començarà a treballar per eliminar tota diversitat nacional, i per tant cultural, a l'interior dels seus respectius estats. Del que es tractava és intentar compactar al màxim una barreja de nacions que, si ho haguessin pogut escollir, de cap manera haurien volgut mai viure juntes. El nou i artificial estat burocràtic revolucionari sotmetrà i menystindrà les nacions, les llengües i les cultures històriques i naturals i, fins a dia d'avui, encara intenta negar-les, eliminar-les i esborrar-les, tant dels llibres d'història com de les escoles. Perquè els estats saben que el pitjor enemic per a la seva supervivència són les nacions. De fet, els conceptes 'nació' i 'estat', lluny de ser el mateix, es configuren des del primer moment, com a veritables antagonistes. 

L'errada general va venir per aplicar a Europa el mateix model que els revolucionaris maçons havien aplicat als Estats Units. La revolució francesa sempre va ser una mala còpia de la nord-americana. I els Estats Units eren una confederació d'estats que partia de zero, car acabaven d'eliminar de manera violenta i brutal a les seves nacions històriques indígenes, les comunitats d'indis americans. En canvi. quan es va introduir el mateix sistema a Europa, un continent amb una llarga història i amb centenars de nacions ben vives, les resistències que es van trobar van ser immenses. Els estats van haver de prohibir llengües, menystenir identitats i marginar col·lectius culturals. Ho va fer França la primera, i va esdevenir model per a la resta d'estats multiculturals anorreadors de la diversitat europea. Aquest procés d''homogeneització' estatal va durar segles. I a mitjans del XX, la unió d'estats europeus, a imatge dels Estats Units, encara no havia estat possible. En aquest sentit, la Unió Europea és un nou intent per aconseguir-ho, ara que els estats es pensaven que ja havien aniquilat a les seves nacions històriques. Però la única manera d'acabar amb una nació històrica és eliminant a tots els seus habitants, com varen fer els colons nord-americans amb els indis nadius. Si no és així, les nacions tornen a renàixer, perquè són entitats naturals.

Si fem una anàlisi històrica, és fàcil veure que la veritable Europa, l'Europa fundacional, l'Europa cultural, lingüística, tradicional i identitària, la varen configurar les nacions, a partir del s.X. Els estats, en canvi, són els impulsors d'aquesta nova Unió Europea, nascuda al s.XX, mediocre, desorientada, pasiva i plena d'incertesses i contradiccions. L'Europa actual ja no enorgulleix ni apassiona a ningú. I no podia ser d'altra manera, tenint en compte que és una Europa artificial, formada per aquestes unitats recents que anomenem estats. Es una unió sense esperit ni identitat. Per a que Europa torni a ser una realitat natural, hauria de tornar a ser una Europa de les Nacions, i no pas dels estats.

Però la fraudulenta Europa dels Estats intenta sobreviure peti qui peti, malgrat portar una direcció que l'aboca a la ruptura si no es redefineix internament. I a dia d'avui, el gran problema de la Unió Europea són precisament els estats. Dues grans forces treballen per retornar les coses a la naturalitat i eliminar d'una vegada per totes els estats del XVIII. D'una banda hi ha els moviments de ressorgiment de les petites nacions sense estat, que pressionen amb força per recuperar la seva sobirania, injustament perduda. I de l'altra, la mateixa Unió Europea, que se n'adona que només si pren competències als estats podrà esdevenir una veritable unió. Però els estats s'hi resisteixen. No volen cedir sobirania ni competències a Europa perquè saben que això seria la seva desaparició. Per tant, ens trobem amb la paradoxa que els principals enemics de la nova Europa, són precisament els estats que la varen impulsar, i que els seus grans aliats, són les nacions que intenten desfer-se de la cotilla dels estats artificials del XVIII.

Per evitar la revolta de les nacions vernacles, tal i com les anomena l'investigador Jordi Salat, els estats artificials han construït un dret internacional fet a mida, on qualsevol mena de 'dret a decidir' és anorreat per un corpus jurídic antidemocràtic que ho limita tot als casos de colonialisme i que permet, amb una ambigüitat legal perillosa i intencionada, el manteniment per la força de la 'unitat territorial' dels estats. Però la realitat que s'imposarà és una altra. Una veritable Unió Europea només serà possible si es construeix a partir d'una unió de les nacions. I per tant, l'Europa dels Estats ha de deixar pas a la veritable Europa, a l'Europa de les Nacions, a l'Europa històrica, a l'Europa de la diversitat i de la multiculturalitat. Només si es produeix aquest canvi, l'antic continent podrà continuar la seva evolució natural, aturada durant 400 anys a causa d'un artifici anomenat 'estat'. La gran revolució que transformarà i farà possible una Europa unida és la de les velles nacions vernacles. I aquest és el canvi que els intel·lectuals i analistes a sou dels estats no veuen, o millor dit, no volen veure, malgrat que ja és aquí.

Un informe del Congrés dels EUA legitima la DUI a Catalunya amb el precedent de Kossove



La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre ahir tres informes sobre l'autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol 'La política dels Estats Units cap als moviments d'autodeterminació nacional'. Hi van intervenir tres ponents: Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan Vejvoda. La sessió va ser presidida pel president del Comitè d'Afers Europeus del congrés, el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, que el mes de setembre passat ja va convidar una delegació oficial del govern català a explicar el procés d'independència.

Del cas català en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar especialment incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea. Williams és professor de l'American University i fundador de Public International Law & Policy Group. Ha assessorat el govern dels Estats Units sobre la creació de nous estats, com ara els sorgits de la desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia, i també governs de diversos continents, entre els quals Kossove, Montenegro i Sudan del Sud, tant en processos de pau com en la redacció de la primeres constitucions.

La manca de coherència de la UE complica la seva aproximació al cas català.

En la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria 'el reconeixement internacional d'acord amb la voluntat del seu poble i no pas d'acord amb les disposicions de la constitució espanyola'. Invocà tot seguit la sentència de la Cort Internacional sobre Kossove i recordà que no hi havia cap precepte de la llei internacional que pogués prohibir una declaració unilateral d'independència.

En aquest punt, va criticar la manca d'una 'aproximació coherent i cohesiva' de la Unió Europea cap als moviments d'autodeterminació. Mancança que, segons ell, portarà a una situació difícil en el cas català, perquè, tal com s'ha comportat fins ara la Unió, si accepta de reconèixer Catalunya repercutirà en l'interior de diversos estats, però si no ho accepta 'es crearà un conflicte latent a Europa que apartarà capital polític i recursos econòmics d'una Espanya afeblida'.

Segons Williams,  la independència de Catalunya, si no fos reconeguda per la Unió Europea 'crearia, tanmateix, un estat que tindria l'euro per moneda, amb set milions de catalans que mantindrien la nacionalitat europea, encara que fos fora de la Unió'. Malgrat això, el professor Williams avisa que no reconèixer Catalunya seria 'extremadament difícil de justificar' per part dels estats que formen l'actual Unió Europea, molts dels quals no eren independents fa vint-i-cinc anys.

Abandonar l'actual política a favor de l'status quo de les fronteres.

La intervenció de Williams, més enllà del cas català, se centrà en la proposta d'un model de gestió per part dels Estats Units dels casos d'autodeterminació. Segons ell, els Estats Units haurien d'abandonar la 'política que només emfasitza l'estabilitat i l'status quo de les actuals fronteres' en favor d'una política més oberta a l'autodeterminació, però alhora regulada, que va anomenar 'de sobirania guanyada'. Això significa que els processos d'independència haurien de sotmetre's a unes regulacions i a uns pactes per tal d'evitar tensió i violència entre els estats.

La intervenció de Jason Sorens, en una aproximació més teòrica, va concloure que una vegada un estat es declari independent els Estats Units no tenen cap més remei que definir-se, i va proposar de fer-ho 'sense tenir en compte només els interessos de l'estat del qual s'ha separat el nou estat, sinó també els d'aquest nou estat i els efectes de la secessió en la política regional'.

Sorens va posar en relleu que com més oberta és l'actitud del govern central menys perill hi ha de violència i tensió. I va contraposar exemples com el danès (que autoritza explícitament el dret d'independència de Grenlàndia i les illes Fèroe) amb l'espanyol. Pel que fa a la tercera intervenció, d'Ivan Veijvoda, es va centrar en els mecanismes per a assegurar l'acord entre les parts i va posar un èmfasi especial en els referèndums del Quebec i Escòcia.

Les cambres austríaques constaten que Catalunya creix en ple procés d’independència



Diuen que tan sols quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català fins ara: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia

'Catalunya registra el creixement econòmic més alt dels darrers nou anys.' Amb aquest títol, el portal a internet de les Cambres de Comerç d'Àustria presenta unainformació sobre el creixement econòmic de Catalunya. S'hi parla d'un creixement del 3,5% el 2015 i s'hi indica que és el més alt de l'estat espanyol. 'Cal destacar que fins ara només quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia', diu, i deixa clar que aquesta bona situació no es troba pas afectada pel procés cap a la independència.

Les cambres de comerç diuen també: 'Aquesta evolució positiva de l'economia té un impacte directe sobre el mercat laboral; el 2015 consten un 3,5% més de persones assegurades que l'any anterior, fet que equival al creixement més gran des del 2006.' I afegeixen: 'L'augment es deu principalment a una taxa més elevada d'ocupació en el sector serveis.  No obstant això, la desocupació, situada entorn del 17,7%, continua essent el punt delicat de l'economia catalana.'

I continua: 'En ple debat sobre la independència, Catalunya manté l'estatus de regió econòmicament forta i continua atraient els compradors estrangers. El desglossament del PIB per regió a l'estat espanyol mostra que Catalunya continua anant un pas endavant. El 2015 les exportacions també hi van créixer d'un 6,1% i van assolir els 64 milions d'euros, que per a Catalunya representa una xifra rècord per cinquè any consecutiu.'

I acaba així: 'El desembre passat, el creixement arribà a ser del 6,9%. Segons dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol, això vol dir que Catalunya genera el 25,5% del total de les exportacions espanyoles. Pel que fa a les inversions estrangeres, el darrer any s'assolí un valor de 4.800 milions d'euros, considerada la millor dada des del 2010.'

+ info:


Imputen també Rita Barberà i continua la sangria de corrupció a Espanya #NoEts Indepe?

dijous, 21 d’abril de 2016

Dia sí i dia també la corrupció és protagonista de la plana major de la política espanyola, un estat amb un govern en funcions enfonsat en la seva pròpia mentida. El jutjat d'instrucció número 18 de València ha enviat al Tribunal Suprem la investigació que afecta l'exalcaldessa de València i senadora Rita Barberá en la peça separada del 'cas Imelsa' que investiga un presumpte delicte de blanqueig de capitals al grup municipal del PP a l'Ajuntament de València. Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, el magistrat instructor considera que després de les al·legacions presentades per l'exalcaldessa seria "incoherent" no elevar exposició al Suprem, per ser l'únic competent per investigar i, si escau, jutjar Barberá, per la seva condició de senadora.

En l'escrit d'al·legacions Rita Barberá reconeix que va fer un donatiu de 1.000 euros per finançar la campanya del 2015 però que aquest no va ser retornar en diners negres. El magistrat considera que si tots els regidors, exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament han estat interrogats i investigats, seria coherent que Barberá també ho fos. A més, incideix en la relació de l'exalcaldessa amb la persona que gestionava els comptes i assenyala que les explicacions de Barberá són insuficients per excloure la seva possible implicació.

Barcelona i Generalitat s'uneixen contra Espanya per l'abandó de la inversió en transport

L'Estat espanyol ha reduït un terç la seva aportació al transport públic de la regió de Barcelona entre 2010 i 2016, segons han denunciat aquest dijous a la tarda en una roda de premsa el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la regidora de Mobilitat,Mercedes Vidal, i el vicepresident de Transports i Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda.

Rull ha lamentat que aquest descens "estrident" de les aportacions del govern espanyolha provocat que la resta d'administracions catalanes hagi hagut de fer un "sobreesforç" per garantir el servei de transport públic i la seva sostenibilitat financera. Com a exemple d'aquest esforç, ha apuntat que l'aportació dels usuaris al sistema ha passat de més del 50% al 45% entre 2010 i 2016.

Els tres organismes han acordat reclamar a l'Estat que s'apliquin a Catalunya els mateixos criteris de càlcul que es fan servir a les aportacions econòmiques que realitza al transport públic de Madrid.

Fins al 2010, les aportacions estatals es calculava en base a un criteri de territori/població i amb preu per habitant de 30 euros/l'any. Ara la base és 20 euros/habitant/any i el càlcul no té en compte l'increment de 7 a 12 comarques integrades que s'ha produït des del 2010.
Les inversions, al detall

L'Ajuntament de Barcelona ha detallat quines són les aportacions de cadascuna de les administracions en el període 2010-2016. "Es pot observar com Generalitat, Ajuntament i AMB han anat incrementat la seva contribució mentre que l'Estat ha passat de 200 milions d'euros l'any 2010 als 99 d'aquest 2016", assevera:

Generalitat:

2010: 279 milions d'euros
2016: 349 milions d'euros

Ajuntament:

2010: 73 milions d'euros
2016: 129 milions d'euros

AMB:

2010: 80 milions d'euros
2016: 108 milions d'euros

Estat:

2010: 200 milions d'euros


L'Audiència Nacional reobre el cas contra la xiulada a l'himne espanyol per castigar al procés #StopCatalanofobia

La secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha revocat l'arxiu de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei de futbol de l'any passat al Camp Nou entre el Futbol Club Barcelona i l'Athletic de Bilbao. La sala estima així el recurs interposat per la Fiscalia contra la decisió inicial del jutge Fernando Andreu en considerar que cal investigar si es va produir algun delicte ja que "podria existir un fet amb rellevància penal per la seva naturalesa dolosa". L'escrit judicial també vol diferenciar aquests fets de l'arxiu de la xiulada a l'himne espanyol en la final de Copa de 2009 perquè "l'ambient institucional" respecte la independència de Catalunya és "molt diferent". "Només cal veure les decisions polítiques dels òrgans de govern de Catalunya que s'han adoptat els darrers dos anys per aconseguir la independència de Catalunya respecte d'Espanya", afegeix la sala.

L'escrit de la secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional també argumenta que "no es pot compartir la vexació dels símbols de la nació espanyola com l'himne i el cap d'estat d'una manera planificada com va succeir". Malgrat això, diu que sobre "el desig d'independència d'una part dels ciutadans de Catalunya no hi ha res a dir". Així mateix, afegeix que la publicitat que els mitjans van fer d'un esdeveniment com la Copa del Rei va "potenciar el desig de menysprear Espanya tant en l'àmbit estatal com internacional". "Això va portar a una situació desproporcionada que excedeix d'una simple situació desagradable", subratlla el tribunal. La sala entén que va existir una planificació prèvia que s'ha d'investigar. Així mateix, destaca que es van repartir xiulets entre els assistents a l'entrada del camp per "magnificar l'acte lesiu". "Aquesta circumstància redundaria en una voluntat coordinada vers el menyspreu als símbols espanyols", conclouen els magistrats.

 
 
Copyright © Infoindepe
xarxaindepe.org | info@xarxaindepe.org