El corresponsal de Libération a la UE denuncia en públic pressions de Madrid per un acte amb Mas #NouEstat

dijous, 27 d’abril de 2017



El corresponsal del diari Libération a Brussel·les, Jean Quatremer, ha denunciat públicament avui haver rebut pressions de Madrid per haver acceptat de presentar l'acte que avui fa l'ex-president de la Generalitat a la capital europea per parlar del futur de Catalunya i del procés cap a la independència. 'Quan vaig acceptar de participar en aquest diàleg, em van trucar de Madrid preguntant si sabia què feia', ha dit el periodista tan bon punt ha començat l'acte.

L'acte, organitzat a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les, ha estat una conversa entre Quatremer, un dels periodistes amb més experiència a la capital europea, i Mas. Mas s'ha centrat a defensar els arguments 'democràtics' a favor d'un referèndum, ha negat que l'independentisme sigui un moviment 'egoista' basat en arguments purament econòmics i ha afirmat que la Unió Europea no entén que Espanya respongui al procés català amb tribunals.

Mas ha afegit que si Catalunya aconsegueix fer un referèndum amb una participació 'raonable' i sense violència serà una gran victòria: 'Per a nosaltres, com a nació que som, és més important el fet democràtic, el principi de l'autodeterminació, que no pas el fet concret de la independència', ha dit. Però ha destacat, això sí, que una part important del país vol crear un estat propi.

'Un referèndum seria un servei remarcable a la democràcia, també la de la Unió Europea', ha dit. I ha volgut enviar el missatge que Catalunya és 'un país petit, cívic, pacífic, que no vol violència i que té aspiracions de futur'. Ha dit que si el sí guanya en el referèndum, immediatament es demanaran negociacions amb l'estat espanyol i la UE per parlar de la separació. Amb tot, ha advertit que si Catalunya declara la independència sense haver assolit cap acord amb Espanya, l'estat espanyol perdrà el 20% del PIB i mantindrà el 100% del deute: 'I això esdevindrà un problema per a l'euro.'

L’ANC exigirà proclamar la independència si Espanya impedeix el referèndum #DretaDecidir #NouEstat



L'ANC arriba a l'assemblea general d'aquest cap de setmana a Granollers amb una proposta de full de ruta que manté la determinació de proclamar la independència en cas que l'estat espanyol impedeixi el referèndum. I aquesta proclamació, en una eventual intervenció de la Generalitat o inhabilitació dels principals càrrecs públics, la faria efectiva o bé el parlament o bé l'Assemblea d'Electes de Catalunya. El text d'aquesta ponència política es votarà dissabte sense que hi hagi per primera vegada cap esmena viva. De les 107 esmenes que es van presentar al full de ruta, seixanta s'han acceptat directament; trenta s'han acordat per transacció i disset finalment s'han retirat.

L'ANC preveu al full de ruta que la inhabilitació del president, del govern o del Parlament de Catalunya impliqui l'activació de l'Assemblea d'Electes de Catalunya (Aecat). 'Arribat el cas que el govern o el parlament no puguin exercir lliurement les seves funcions, l'Aecat assumirà la màxima representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per completar el procés d'independència.'

És a dir, l'ANC proposa que sigui l'Assemblea d'Electes que dirigeixi el procés institucional en el supòsit d'intervenció de l'autonomia, i que assumeixi aquestes funcions: 'Realització d'un referèndum, capacitat per a proclamar la independència, confecció, aprovació i sanció de les normes jurídiques de la nova legalitat i convocatòria immediata d'eleccions constituents.' Al full de ruta inicial, no es preveia pas que l'Assemblea d'Electes convoqués el referèndum en la hipòtesi que preveu 'una ingerència' del govern espanyol abans no s'aprovi la llei de transitorietat jurídica i de la convocatòria del referèndum.

La tercera situació hipotètica que preveu l'ANC –la primera és la realització del referèndum tal com preveu el govern català– és la ingerència posterior a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, per exemple, amb mesures coercitives que impedissin de fer el referèndum.

En resum, doncs, tal com ja preveia inicialment la proposta del secretariat, 'la proclamació efectiva de la independència' hauria d'arribar, o bé per un sí majoritari a la independència de Catalunya en el referèndum o bé 'de manera directa des del poder legítim de Catalunya', representat pel parlament o l'Assemblea d'Electes, en cas de 'l'impediment coercitiu de fer el referèndum i/o la supressió d'alguna de les institucions de govern catalanes, en exercici del dret a l'autodeterminació'.

La referència als Països Catalans

Una de les novetats que presentava la proposta inicial de full de ruta que va fer pública el secretariat de l'ANC era la voluntat de treballar 'perquè la constitució catalana reconegui el dret de ciutadania de totes les persones dels altres Països Catalans que la sol·licitin.'

El País rectifica un titular que manipulava les paraules de Lluís Llach però no demana perdó




El diari espanyolista El País ha rectificat el titular polèmic sobre Lluís Llach i n'ha retirat les cometes. Ahir el diari va atribuir a Llach unes paraules que ell no havia dit. En concret, va encloure entre cometes –i, doncs, va fer dir a Llach– una frase que no va havia estat reproduïda textualment. El titular era aquest:

Això era una manipulació de les paraules de Llach i, a més, violava el llibre d'estil d'aquell diari, tal com ha explicat el director de VilaWeb, Vicent Partal, en l'editorial d'avui. El periodista que va redactar l'article, Cristian Segura, ha explicat a Twitter que les cometes s'havien 'escolat' ahir a la tarda i que ja s'han corregit. 

La manipulació feta pel diari El País ha originat un gran debat polític i una munió de mostres de solidaritat amb Lluís Llach. Avui tots els diputats independentistes l'han aplaudit arran de l'atac de Xavier García-Albiol, que es fonamentava en l'article d'El País. El diari no ha explicat l'error ni ha demanat disculpes als lectors en cap moment.



JxSí i la CUP encarrilen la reforma del reglament del Parlament per agilitzar la desconnexió #NouEstat

Enmig de dures crítiques de l'oposició espanyolista, les formacions independentistes Junts pel Sí i la CUP han fet aquest dimecres un pas més per garantir-se la via de la desconnexió exprés. Els 72 vots dels independentistes han tombat les esmenes a la totalitat presentades per la resta de grups -avalades per 62 diputats- i han fet prosperar la proposta de reforma del reglament del Parlament, que preveu incorporar els canvis pertinents per poder tramitar per lectura única -és a dir, en un sol debat si així ho autoritza la mesa, on Junts pel Sí té la majoria- la llei de transitorietat jurídica. Aquesta és, segons el full de ruta del Govern, la llei clau per passar de la legalitat espanyola a la catalana i convocar el referèndum sense acord amb el govern espanyol.

Amb aquesta tramitació ràpida, es dificultaria que el Tribunal Constitucional (TC) o el govern espanyol poguessin torpedinar-ne l'avenç. Tot i això, fonts de la coalició sobiranista apunten que aquesta és només una de les opcions per tirar endavant la norma que ha de permetre la desconnexió amb la legalitat espanyola, a l'espera que una eventual victòria del sí al referèndum certifiqui la culminació de la independència.

Un periple parlamentari polèmic des del principi

A hores d'ara, les proposicions de llei només es poden tramitar per lectura única a proposta del Govern o per consens de tots els grups a la mesa o la junta de portaveus. Ara que la proposició de llei per reforma el reglament del Parlament es debatrà en comissió, Junts pel Sí i la CUP defensaran que a petició de qualsevol grup del Parlament es pugui tramitar de forma ràpida un text normatiu. Catalunya Sí que es Pot ha estat l'únic grup que fins ara ha assegurat que sí participarà en aquesta comissió. A més del Congrés dels Diputats, deu dels altres setze parlaments autonòmics incorporen la possibilitat que a petició d'un grup pugui ser tramitada per la via ràpida una proposició de llei.

El periple parlamentari d'aquesta reforma del reglament ha estat polèmic des d'un principi. Primer perquè Junts pel Sí es va veure forçat a corregir un defecte de forma a l'hora de plantejar-la a la mesa. I després perquè el tret de sortida de la proposta de reforma es va fer en una ponència conjunta que va durar 15 minuts i en la qual només van participar Junts pel Sí i la CUP perquè la resta de grups han acusat des del principi els independentistes de buscar "coartar" el debat. La trifulga va ser major quan durant el tràmit per crear aquesta ponència conjunta quan el president de Junts pel Sí, Jordi Turull, va demanar a la mesa del Parlament que revisés si es pot imposar "el règim sancionador" als grups que renunciïn a participar-hi.

L'oposició carrega contra la "retallada" del debat parlamentari

La crispació s'ha fet extensiva al debat parlamentari, especialment agitat en aquest ple per les declaracions del diputat Lluís Llach sobre una hipotètica sanció als funcionaris que no compleixin la llei de transitorietat. L'oposició en bloc ha carregat contra Junts pel Sí i la CUP perquè, segons el seu parer, el que busquen amb la reforma del reglament és "retallar" el debat parlamentari.

Malgrat que el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha considerat que "cap grup" es pot veure "perjudicat" per una reforma que té un esperit "democràtic", Ciutadans, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot -que havien presentat una esmena a la totalitat- no han donat treva. Durant el reguitzell de crítiques s'ha pogut sentir des del president de CSQEP, Lluís Rabell, titllant d'"insult a la intel·ligència" la reforma, a la del portaveu del PP, Alejandro Fernández, que ha acusat els independentistes de fer ús d'un "totalitarisme identitari". El dirigent popular ha apel·lat als orígens dels règims autoritaris europeus de segle XX i ha comparat la reforma del reglament amb Nicolás Maduro. "Estan fent la transició cap a un sistema que no té res de democràtic", ha ressaltat Fernández, que ha demanat als independentistes que "perdin tota esperança" perquè el "totalitarisme identitari" no guanyarà.

Més suau en les formes però igual de contundent en el fons, el dirigent de Ciutadans i vicepresident segon de la mesa del Parlament, José María Espejo-Saavedra, ha acusat Junts pel Sí i la CUP de voler "canviar les regles del joc enmig d'un partit que estan perdent" perquè, al seu parer, no tenen ni majoria social ni de vots.

En nom del PSC, la diputada Eva Granados també ha lamentat la iniciativa plantejada pels grups independentistes, que ha qualificat com el "súmmum del nyap del processisme". Granados ha firmat que els socialistes se senten "preocupats i tristos" perquè la reforma del reglament "rebaixa el prestigi de la institució". "Està en qüestió la qualitat democràtica del Parlament", ha afirmat.

Anna Gabriel (CUP): "Cal agafar martells per rebentar candaus"

La CUP ha volgut posar en evidència que, en realitat, el problema de l'oposició és que no està disposat a debatre sobre la convocatòria del referèndum. La dirigent anticapitalista ha argumentat que el problema no és la tramitació per lectura única sinó que no s'està disposat a "assumir un debat de calat democràtic altíssim" que comporta la convocatòria del referèndum. "Alguns l'únic que busquen es dirimir el conflicte de la mà del TC. Independentment de la via, ja tenen decidit denunciar-nos per aquesta qüestió", ha sentenciat. Gabriel ha conclòs la seva intervenció deixant clar que si cal una lectura única per tramitar la llei del referèndum, l'assumiran; però que també, i en resposta a una expressió de Ciutadans, si cal agafaran "martells per rebentar candaus". 

La Vanguardia segueix manipulant els resultats de les enquestes i fent campanya espanyolista diària

dilluns, 17 d’abril de 2017

La manipulació de La Vanguardia: El Sí (51,3%) triomfa a Turquia, però a Catalunya no. Segons l'enquesta de la capçalera del Grup Godó, el sí guanyaria a Catalunya amb un 51,3% però ho amaguen a la portada a diferència del resultat del referèndum turc

Tres quartes parts dels catalans donen suport a la celebració d'un referèndum per la independència. L'estudi, elaborat per GAD3, revela que, pel que fa al sentit del vot el 41,9% (51,34% en dades de referèndum) dels enquestats votarien 'sí' a la independència, davant el 39,7%(48,65%) que votaria 'no'. Destacable el 9,1% que afirma que no participaria al referèndum, mentre que un 9,3% es mostra en aquests moments indecís sobre el que faria.

La mateixa portada del diari els deixa retratats, malgrat que el referèndum turc ha comportat moltes queixes de manca de garanties democràtiques, el diari del Grup Godó ho considera un triomf, mentre que l'enquesta encarregada pel diari en el cas d'un referèndum a Catalunya amagant la victòria del sí a la independència, amb un resultat del 51,34%, que segons La Vanguardia a Turquia i sense garanties ho consideren un triomf.  

Manuel Manonelles assegura que Suïssa veu amb simpatia la independència de Catalunya



Manuel Manonelles (1975) acaba de ser nomenat delegat de la Generalitat a Ginebra. S'ocuparà de les relacions amb les institucions de la Confederació Helvètica i també amb els organismes multilaterals que han fet d'aquesta ciutat suïssa la seu de la diplomàcia mundial. Manonelles s'ocupava fins ara de la Direcció General d'Afers Multilaterals i Europeus del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Per tant, coneix perfectament la matèria que haurà de treballar des de Ginebra. En aquesta entrevista explica quins són els organismes prioritaris instal·lats a Ginebra i quina relació hi té actualment Catalunya. També explorem la reacció que poden tenir aquests organismes internacionals en cas d'independència de Catalunya, a més de la predisposició del govern i del parlament suïssos a fer de mitjancers en el conflicte amb l'estat espanyol.

—Què hi aneu a fer a Ginebra?
—Hi obrirem una delegació del govern que pretén treballar en dos grans àmbits. Per una banda, cal consolidar allò que el govern ja fa actualment, però ordenar-ho i potenciar-ho més. El govern de Catalunya ja fa anys –i aquests últims anys amb més força– que té una acció en l'àmbit multilateral. És a dir, l'acció exterior a través dels organismes internacionals. Les Nacions Unides, el Consell d'Europa… Ginebra és la primera ciutat del món en nombre d'organitzacions internacionals. I és un espai privilegiat per a fer-hi aquesta mena d'activitat. Catalunya fa més de trenta anys que col·labora amb la UNESCO, que és a París; fa més de deu anys que participa en les COP, les conferències sobre el canvi climàtic; tenim una delegació de l'Organització Mundial de la Salut a Barcelona, amb la qual també col·laborem. I hi ha molts catalans que treballen i tenen papers destacats en aquestes organitzacions.

—Hi aneu a impulsar aquesta activitat?
—La tasca principal de la delegació serà potenciar i reforçar la presència de Catalunya en tots aquests organismes internacionals per participar en els debats globals i, especialment, aquells que tenen efectes directes en l'interès del nostre país. Tot això ho fem perquè hi creiem i perquè la societat ens ho demana. Demostrarem a la comunitat internacional –que no són tan sols els estats– que som un actor creïble i amb capacitat de contribuir a donar resposta als grans desafiaments globals. Aquest element és essencial per a reforçar la credibilitat com a actor internacional.

—Parlàveu de dos grans àmbits…
—Sí. La delegació de Ginebra també mantindrà la relació amb la Confederació Helvètica, que fins ara s'havia fet molt be des de París. També reforçarem aquesta presència davant les institucions suïsses. A Suïssa hi ha una comunitat catalana important. I hi ha una relació molt important en l'àmbit del turisme, dels fluxos d'inversió, en comerç… Potser no som prou conscients de l'intens entramat de relacions econòmiques que hi ha entre Catalunya i Suïssa. Em refereixo evidentment a relacions que responen a fets de l'economia real… No pas a altres aspectes que la gent podria pensar. També és un país que té un gran potencial en investigació i recerca i això ens ha d'ajudar.

—Quina diferència hi ha entre les relacions amb un estat i amb aquests organismes internacionals?
—Es diferencia per la multiplicitat d'actors amb què et relaciones. La diplomàcia multilateral permet de tenir una capacitat d'acció i de visibilitat molt superior amb una inversió relativament menor. Tots els actors internacionals són presents a Ginebra. Si treballes a l'Organització Mundial de la Salut, tens tractes directes amb tots els països del món. Si presentes Catalunya com un país d'avantguarda en qüestions de salut i ho fas a Ginebra, hi ha molts més actors que reben el missatge que no pas en una relació bilateral. Això no vol dir que les relacions bilaterals no siguin importants. Són crucials. Però són dimensions diferents. Ginebra ens obliga també a tenir capacitat d'acció en àmbits molt diversos. Hi treballarem qüestions de salut, de canvi climàtic, de propietat intel·lectual, de drets humans, de refugiats, de telecomunicacions, de recerca…

—I per què us han escollit?
—Ah… Això ho saben el conseller i el president. Fa poques setmanes vam anar a Ginebra per identificar possibles seus per a la delegació i vaig recordar que ja feia vint anys que hi anava de manera força constant. No és l'únic entorn que conec. Fa vint anys que treballo en l'àmbit de les relacions internacionals amb les Nacions Unides, amb l'OCDE, amb la UE… Suposo que hi ha una qüestió de confiança en el meu nomenament, però així mateix hi ha una experiència acumulada que també hi deu haver pesat.

—De fet, ja dirigíeu les relacions multilaterals des del Departament d'Acció Exterior… Què canviarà pel fet de ser sobre el terreny?
—Ser allà té una importància molt gran. I crec que ho hem fet amb l'ordre adequat. Vull reivindicar que fa tres anys el govern d'aleshores va decidir que Catalunya havia de preparar-se per passar de la política d'acció exterior en clau de regió a una política d'acció exterior integral. Es va crear la Direcció General d'Afers Multilaterals i Europeus per escometre una acció exterior amb mentalitat gran. Després d'aquests anys d'establir bases, ara és lògic que traslladem aquesta acció a la plaça més important de la diplomàcia multilateral. Això ha de tenir un efecte multiplicador.

—Més enllà de les organitzacions sectorials de les Nacions Unides, es podrà fer una acció més política d'aproximació a l'organització amb contingut sobiranista?
—Les Nacions Unides són un instrument clau. A Ginebra hi ha l'àmbit sectorial de l'ONU. Hi ha l'Alt Comissionat pels Drets Humans, la Unió Internacional de Telecomunicacions, l'OMS, l'Organització Internacional del Treball… Totes aquestes organitzacions són de les Nacions Unides. Veiem clar quin és el nostre paper en el context de Ginebra i veiem clara la centralitat de la nostra acció en relació amb les Nacions Unides.

—Catalunya és reconeguda oficialment per aquests organismes?
—Aquestes organitzacions són molt respectuoses amb l'status quo. I a la vegada són molt pràctiques. Són molt respectuoses amb l'status quo perquè fan allò que els seus membres volen. I els membres són estats. No ens hem d'enganyar pensant que les coses són diferents. Paral·lelament, també són pràctiques. Tenen necessitats de finançament, de coneixements tècnics, de centres d'especialització… Volen tenir incidència a tot arreu. I aquí és on ens podem entendre fàcilment. És important que en aquest terreny es demostri la seriositat de l'acció exterior catalana. I que s'entengui que Catalunya és una solució i no un problema. Catalunya està disposada a aportar solucions als grans desafiaments globals. A més, en alguns àmbits específics, hi pot contribuir a l'avantguarda i la comunitat internacional ho agrairà.

—En podem esperar res, d'aquestes organitzacions quan passi allò que s'ha anunciat per a aquest setembre?
—Jo seria molt realista, en aquest sentit. Nosaltres demanem neutralitat positiva. I la gran decisió l'hem de prendre els ciutadans de Catalunya. Segons quina decisió prenguin els ciutadans, no caldrà complicar-se més la vida… Si algú espera que la gran resposta vingui d'aquestes institucions, en sortirà decebut. Però és molt bo que estiguin ben informades de la situació. És bo que en tinguin la nostra versió, perquè n'hi ha que expliquen la seva des de fa molt temps. I, evidentment, això forma part de la tasca que tots els delegats hem de fer des de les nostres funcions.

—Ja sabem com actua l'estat espanyol contra l'acció exterior de Catalunya. Esteu preparat per a aquest combat en un lloc tan decisiu com Ginebra?
—Ja fa dos anys i mig que sóc en aquest govern i això ho hem gestionat i ho continuarem gestionant. Espero que en aquells aspectes que siguin de benefici mutu trobem espais de col·laboració. Si no, ja trobarem la manera de treballar. Compteu que l'any passat la principal aportació de fons no regulars a l'Alt Comissionat de l'ONU des de l'estat espanyol la va fer Catalunya. I el govern espanyol va córrer a apuntar que havien donat més diners. Hi va haver la batalla per posar un asterisc al document i indicar a sota que havia estat la Generalitat de Catalunya. I es va acabar posant. Jo en vaig dir la batalla de l'asterisc i la vam guanyar. Mirarem de gestionar-ho de la manera més civilitzada possible.

—Un futur estat català tindria un ingrés fàcil i ràpid a les Nacions Unides?
—El procés d'ingrés a l'ONU és molt definit i delimitat. Però jo entenc que no serà la primera cosa que haurem de fer. El segell de l'ONU pot entendre's com la consagració final del reconeixement. Encara que formalment tampoc no ho és, perquè hi pot haver estats membres que no et reconeguin i això no impedeix que també en puguis ser membre. N'hi ha uns quants casos, d'aquests. Però sí que és una mena de consagració final de la realitat d'un estat. Aquest serà un dels grans desafiaments, quan sigui l'hora. Però quan arribem a aquest estadi ja haurem resolt qüestions que es jugaran en un altre camp. Un camp europeu. La qüestió del reconeixement i l'ingrés a organismes multilaterals com a estat passa primer per l'escenari europeu. Amb tot, establir complicitats més enllà d'Europa ajudarà molt.

—Quin valor té per a Catalunya el Consell d'Europa? El CATN el considerava prioritari en un dels seus informes…
—El Consell d'Europa és una institució estratègica per a Catalunya. I ho és en qualsevol context. En l'actual, evidentment hi té un paper molt important perquè és un espai de reconeixement políticament molt significatiu. També és cert que el Consell d'Europa passa en aquest moment una crisi molt dura. Per la situació de Rússia, amb la capacitat de vot a l'assemblea suspesa; la situació de Turquia va en la mateixa direcció… El Consell d'Europa no és ara aquell espai de promoció dels drets humans i dels principis polítics que havia estat fa uns anys. Per a Catalunya és important pel moment que vivim, però cal saber que el nostre país fa molts anys que treballa en el Consell d'Europa.

—En quins projectes?
—Per exemple, el carnet jove, que tothom coneix, és un programa del Consell d'Europa. I Catalunya hi va participar des del primer dia amb un acord parcial del Consell i amb un mecanisme particular que fa que tinguem una presència molt similar a la dels estats. I Catalunya participa en més acords parcials del Consell. Tornem a parlar d'una institució que té una dimensió política controlada pels estats i un conjunt d'activitats amb sentit més pràctic. Catalunya ja hi té una presència, que serà més gran si depèn de nosaltres.

—Dels fets ocorreguts darrerament a la Comissió de Venècia, que és un organisme del Consell d'Europa, quina lliçó n'hem de treure?
—Per una banda, una visió de realisme. La Comissió de Venècia és un òrgan que ha de merèixer tot el respecte, però no podem oblidar que és format per representants estatals suposadament independents. Però ja sabem que aquesta independència no sempre és entesa de la mateixa manera per tots els estats. Molts dels membres són membres dels tribunals constitucionals dels seus països. Per tant, tenen una visió de la justícia constitucional molt particular. Però fins i tot en aquest context, en què el respecte a les decisions dels tribunals constitucionals de cada país es considera sagrat, veiem com Espanya surt de l'última reunió en una llista acompanyant Turquia, l'Azerbaitjan, Polònia, Armènia o països d'aquesta naturalesa –i no hi tenim res en contra, però ja sabem quins en quins contextos institucionals es troben. Això demostra que Espanya no és en el context institucional que li pertocaria. Que una institució tan respectuosa amb l'actuació dels governs, dels tribunals constitucionals, acabi constatant que hi ha un problema important a Espanya ens ha de fer pensar.

—Després de Londres i Zuric, Ginebra és la tercera ciutat financera més potent d'Europa. També haureu de fer-hi feina, en aquest sector?
—Doblement. Perquè, a banda de Ginebra, també tindrem Zuric. Són dos centres financers de primer nivell. Hi ha una tasca que s'ha de fer conjuntament amb Acció [l'organisme de promoció econòmica i comercial exterior de la Generalitat], tenint en compte que no té oficina a Suïssa. La dimensió financera té una importància clau i restarem a la disposició del nostre govern per a allò que necessiti. I no hem de passar per alt que a Basilea hi ha el Banc Internacional de Pagaments. I això pot ser molt important pensant en un futur pròxim si pensem en qüestions com la renegociació del deute públic i. Mirarem de donar-hi suport des d'aquesta perspectiva.

—El govern i el parlament de Suïssa s'han mostrat disposats a fer de mitjancers si Catalunya i Espanya ho volen. Ja teniu la feina avançada…
—Per sort, a nosaltres no ens ha sorprès, aquesta disposició. Perquè respon a una idiosincràsia molt pròpia d'aquell país. Però també a una acció del govern. Amb una feina del delegat a París, que fins ara s'ocupava també de Suïssa, i d'una comunitat catalana molt activa. Hi continuarem treballant. Tenir una delegació amb presència física dins el país ens ajudarà encara més.

—I aquesta disposició a fer de mitjancers és viable?
—S'ha de partir de la base que tan sols hi ha mediació quan les dues parts en conflicte ho accepten. La nostra part no tindria cap inconvenient a acceptar aquesta proposta. Però l'altra part no sembla que ara mateix sigui un seguidor diligent d'aquesta idea. Som conscients d'aquest fet i som conscients que aquesta predisposició ve del govern suís i de més institucions presents al país. Des d'una posició de responsabilitat, el nostre govern ho treballa i ara tindrà capacitat de treballar-ho més. Suïssa pot ser una referència per a nosaltres des d'una perspectiva democràtica. És lògic que des de Suïssa hi hagi simpatia amb allò que Catalunya vol exercir en aquest moment. Però tampoc no demanem la lluna en un cove. El realisme és la base de l'actuació diplomàtica.


#entrevistes

Sergi López: ‘Vull una Catalunya independent’



L'actor Sergi López (1965) torna als teatres de Catalunya per reestrenar dues obres que fa anys que fa rodar: Non Solum i 30/40 Livingston es podran veure al Teatre Poliorama de Barcelona. Per parlar-ne, López rep VilaWeb dins el camerino del teatre i, ple de vitalitat, s'aixeca, actua, riu i es posa seriós durant més de quaranta-cinc minuts que recordarem. És un home reconegudíssim a l'estranger (és l'únic actor de cinema no francès que ha guanyat el Cèsar, per exemple) i també és un home fortament polititzat. Va tancar les llistes de la CUP a les eleccions del 27-S. L'entrevista, doncs, no tracta pas de teatre i prou.

—Les obres que feu, les reestreneu a Europa, l'Amèrica del Sud, etc. Hi ha diferències entre el públic?

—Sí que n'hi ha. Aquí tinc la sensació que la gent em coneix, també més personalment. El de la CUP, els Pastorets, mig pagès. A França em coneixen més del cinema i em tenen més respecte. Com més al sud, el públic reacciona més intuïtivament. De seguida hi ha rialles. A París, quan començava el Non Solum, que és un començament de vodevil barat, no reia ningú, tu. La segona brometa, res. Collons. I a la tercera, un reia. Un que riu! Però el del costat li salta: Xxxxtttt [riu]. Al nord els costa més d'arrencar i entrar a dins, però quan ho fan i els portes a la penetració anal, o als insults, i vas més lluny, també veus que t'acompanyen més que aquí. Aquí: hosti que divertit! Allà, en canvi, ho lliguen amb Camus i més filòsofs. Em recorden el Jorge Picó, l'home amb qui escric aquestes obres. Un home il·lustrat, universitari, amb carrera. Jo no sóc tan il·lustrat ni culte. Més intuïtiu que res més. La gràcia és que ens inspiréssim mútuament.

—Us he vist treballar en català, castellà, anglès i francès. L'idioma canvia la manera d'interpretar?

—És un gran tema. La primera pel·lícula que vaig fer en francès no entenia tot el que deia. I si no ho controles, passa una cosa curiosa. Mira, si et diuen que en croat es diu 'terberebacarfintxi', com que no t'ho creus ni tu mateix, no tens més collons que fer-ho notar d'una altra manera, més enllà de la paraula. T'obliga a actuar. A buscar una cosa a dins, més que centrar-te en la superfície. Ara, també és veritat que amb el francès ja no em passa. M'hi sento còmode, després dels anys.

—I en castellà?

—A partir del Laberinto del fauno, més còmode. Vaig fer un curset per treure'm una mica l'accent català, que no m'agradava. És ben curiós, això. Tota la vida amb la cançó que l'accent català no agrada gaire: vas per Espanya i no acaba de fer el pes, i en canvi vas a França, amb accent català, i et diuen: oh, quin accent més encantador. Què passa, aquí? En castellà ara m'hi sento còmode i m'he tret els accents i els complexos. I amb l'edat, t'acaba important molt poc. Tens la panxa que tens i l'accent que tens.

—Ara presenteu dos espectacles en un, al teatre. Non Solum i 30/40 Livingston.

—Nosaltres la bomba que volem fer esclatar és 30/40 Livingston. I tothom ens demana Non Solum. Perquè quan vam estrenar aquí el 30/40, l'any 2011, va tenir un naixement més traumàtic. Només tres crítiques. Tres. I totes tres eren: quina merda que han fet aquest paios. Però vam fer ronda, i després hem fet Avinyó i París –de febrer a maig–: quaranta espectacles a França. I ara està en el seu millor moment. Ens hi reconeixem molt. És còmic i estrany, difícil d'explicar i molt fàcil de veure. Molt irreverent. És polític. És ideologia i alhora absurd.

—I de què tracta?

—Tracta de moltes coses. És un al·legat contra el patriarcat. És un paio que n'escapa, i l'acaba reproduint. Dir això sona malament, perquè també hi ha una cosa poètica, estranya. Necessitàvem un títol que no fos 'El Josep quan es va trobar amb el cérvol'. Ens feia falta un títol inspirador, estrany, marcià.

—I el 30/40, d'on surt?

—El 30/40 surt del tennis. El tennis hi té un pes important, a l'obra. Quan parlo amb mon pare, per exemple, mira tennis. I és un jutge. I al tennis hi ha jutges. I jo m'acabo convertint en un jutge. No! El tennis per a nosaltres també són les regles, els límits, les línies, les lleis, fins on es pot desobeir. No ho diem, però es llegeix. Hi ha un jutge que acaba essent un fatxa que va dient 'No, he dit que no i és que no!' Fa com riure. El 30/40 és com la civilització.

—I el 'Livingston', té a veure amb el famós explorador?

—No es diu en cap moment. La idea és que jo vaig a veure mon pare i li dic: Pare, plego. Deixo la feina, ho deixo, vull anar a viure a pèl a la selva, a ser jo de veritat, el jo natural. És el Livingston de fer el tomb a l'Àfrica.

—I el pare, content?

—Mon pare és treballador de la Pirelli, obrer, no té estudis i justament no se sent al·ludit [riu]. I pensa que, al final, són obres que fan riure.

—Un dia els vostres fills vindran i us diran: prou teatre i prou cinema. No m'interessa gens! Adéu!

—Ja m'ho han dit. Però sóc dels que crec que has de cagar-t'hi una mica, en tot això, i dir: deixa'm en pau, sí.

—Veig que considereu Picó un home important. Sou coneguts des de fa anys i ara escriviu a quatre mans.

—Molt important. Molt. I és curiós, també. S'ha fet sol, gairebé, això. Vam estudiar junts a París i no ens vam fer gaire amics, allà, sincerament. Ell és valencià i té educació castellana. Gens indepe. Justament. I gens tanoca. Gens. Té un sentit de la justícia social fabulosa. Però l'independentisme no l'entén. Quan conec els seus pares, Vicent i Amparo, a mi em parlen valencià. I a ell en castellà! El vaig conèixer a París, al vestidor. Jo hi anava de matí, i ell de tarda. I quan em canviava per anar-me'n li dic: 'M'han dit que ets valencià, tu, oi?' I em diu: 'Yo soy valenciano, sí.' I vaig pensar: 'Entesos, adéééu. Quin nen.' Però ell es va fer molt amic de l'Helena Pla, de Vic, padrina de mon fill. I l'Helena treballava amb mi i vivia a Vilanova. I és l'Helena que diu: vosaltres hauríeu de treballar junts. I jo ja li veia una qualitat. És un home que és llarg. I durant un temps va fer amb una companyia de titelles, moviment i objectes, un espectacle amb què vaig al·lucinar. Qualitat number one. Vam trobar que sí, que ens alimentàvem l'un amb l'altre.

—Diu que voleu fer un obra sobre Cruyff i democràcia, ara, amb Picó?

—Mira, jo em sento còmode amb la idea d'ignorant. És el meu paper. Ell és molt més intel·lectual. I hem cavil·lat sobre aquesta idea. El Jorge Picó em parla de pensadors clàssics. I pensem en la idea del diàleg, ara que és tan clar que és tan necessari. I veure per què és tan difícil. I ell em cita Habermas i l'estructura del diàleg, i jo em quedo bocabadat i li responc: a veure, em parles d'un 4-3-3? Perquè això que dius és com el futbol total. El que deia el Cruyff. I ell, amb la boca oberta. Mmm? No en té ni puta idea, de futbol. I als seus ulls jo sóc un superexpert en futbol. I ell, en filosofia i en tot. Perquè és veritat: s'ho ha llegit tot. Però quan jo li parlo del Cantonà, o de l'Hugo Cholo Sotil. I ell em diu: Hugo Cholo Sotil, qui són aquests tres? [Riu.] Ja veurem on anirà. Això és per on comencem. Però ja ho veurem. I potser això del futbol es queda aquí.

—Acabeu de rodar un film amb Recha. Us enteneu, veig.

—Ara hem fet una pel·lícula que es diu La vida lliure, nom sospitós, situada l'any 1918 a Menorca. Hi ha un pelut que té accent català. Aquest sóc jo. Marc Recha és un animal molt curiós i molt peculiar. No absent de conflicte, per dir-ho d'alguna manera, amb si mateix i amb l'entorn. I al mateix temps supersensible. És un paio que agafa la càmera dels collons, grava el vent i unes herbes i et preguntes: unes herbes, ara? De debò? I t'ho mires, i… Fill de puta, com ho fas? Ho admiro i em fascina. El paio et grava una platja i penses: i què? Una platja bonica sí. I? I veus que canvia el pla, se'n va uns metres més enllà i l'ha clavada. Per què té aquest talent? Doncs el té. Té talent fins i tot malgrat ell. El desborda.

—Canviem de tema radicalment. Us vau presentar a les llistes de la CUP al parlament l'any 2015. Content de com ho ha fet la CUP?

—Doncs sí. També amb tot allò en què s'ha equivocat. Trobo que sempre s'han equivocat en coses que no són sospitoses. S'han equivocat, potser, perquè l'assemblearisme és molt complicat, perquè és molt difícil d'organitzar-se. Però continuo pensant que una formació com la CUP, que pensa que el fet que la CUP continuï o no és insignificant, trobo que és indestructible. És un gran trumfo. No ho veig enlloc més, ni en cap altre partit. De fet, que tota la cosa municipalista, ateneus, societat civil, que no tots votaren la CUP, però és d'on surt, això és un patrimoni que el país té, encara que la CUP s'enfonsi. Sempre ho dic: m'he manifestat per la CUP, i els de la CUP ni els conec. Conec l'Arrufat, que és de Vilanova, i al David el conec perquè hi he parlat quatre vegades.

—No heu rebut cap cleca per haver donat suport a la CUP?

—No. Perquè penso que una de les coses importants de la CUP és créixer amb el pensament crític. I em dol a vegades quan trinxen massa la CUP. I a l'inrevés, que a vegades la CUP trinxa massa la gent del PDCat. Trobo que entre tots no ens hauríem de fer mal. Després és molt difícil fer ponts si ara t'insultes. Pactar amb algú que et diu traïdor a la pàtria? Penses: pàtria, quina pàtria? Perquè, és clar, aleshores és quan m'emprenyo jo. La pàtria me la foto pel cul. Me la passo pels ous, la idea de pàtria, la Moreneta, la bandera i el Déu que ho va parir. I hi acabaries a hòsties. I és quan dius: a veure, un moment. No diem que tenim un espai enorme, que serveix per a alguna cosa, que la independència és una oportunitat d'or perquè les coses canviïn? Jo trobo molt exagerats els altaveus contra la CUP, i també contra els altres.

—Dit això, crec que tots plegats ho fan bastant bé, ara. Començant per Puigdemont.

—Ara es veu que no tot CDC és el Mas, per exemple. Finalment sembla que potser teníem raó. Perquè va haver-hi un moment que es va dir: sense el Mas què farem? I jo no entenia res. Com pot ser que un poble que té aquesta potència pugui fer cas d'aquesta idea? Ni el Mas, ni el Mis, ni l'Arrufat. Aquí la potència és que som un poble. No ho atribuïm a un sol paio, si us plau. De mica en mica hem de ser murris. Hem de fer discursos que vagin més enllà dels teus. Jo sóc indepe des de petit, i fàcil de convèncer. Però a la colla dels comuns, hi ha gent amb esperit transformador. I els dic: de veritat que et quedaràs al marge d'això? De veritat? Votaràs que no a la independència? Els hem dir: paios, que teniu un lloc que t'hi cagues, que és una oportunitat que al·lucines! Que no veus que és una oportunitat? Diràs que no perquè primer hem de pactar? Pactar amb? Esperar què? Que Extremadura, Múrcia, Castella et digui endavant? Endavant on? Si jo fos andalús seria del SAT. I penso que si volgués transformar Espanya voldria que es fes el referèndum perquè passés alguna cosa. El federalisme el trobo una enganyifa de collons. Les paraules, com enganyen! Democràcia. Federalisme. Jo sóc el primer federalista. Ara, de tu a tu, eh. Federalista? Sí, però primer Catalunya independent. I que Espanya peti d'alegria. Pim pam, amb un somriure, fotem neteja aquí. I si els pobles ibèrics es volen federar, que es faci. Serà més fàcil que amb Alsàcia. Tenim lligams. Federem-nos, però de tu a tu.



#artistes #cinema #catalunya #entrevistes #radar

Espanya, a la cua en independència judicial segons els ciuitadans de la EU

dimarts, 11 d’abril de 2017

Un 60% dels ciutadans consideren dolenta o molt dolenta la independència judicial espanyola

L'estat espanyol és el tercer estat de la Unió Europea amb una pitjor percepció d'independència judicial, segons l'informe sobre la situació de la justícia a la UE publicat avui per la Comissió Europea. Un 60% dels ciutadans consideren dolenta o molt dolenta la independència judicial espanyola, i un 49% ho atribueixen a les ingerències de la classe política als tribunals.

Només Eslovàquia i Bulgària tenen una percepció pitjor que Espanya, tot i que hi ha més ciutadans a l'estat que a Bulgària que veuen interferències polítiques en els judicis: un 49% respecte a un 44%. El rànquing el lideren Dinamarca, Finlàndia i Àustria, on més d'un 80% dels ciutadans consideren bona la independència de la justícia.

http://www.vilaweb.cat/noticies/espanya-tercer-estat-de-la-ue-amb-una-pitjor-percepcio-dindependencia-judicial/

Fillon assegura que la independència de Catalunya no és cap tabú.

dissabte, 8 d’abril de 2017

El candidat d'Els Republicans, membre del PP europeu, defensa el dret de decidir dels catalans.

L'ex-primer ministre francès i el candidat conservador a la presidència de la república francesa, François Fillon, ha defensat el dret de decidir dels catalans en una entrevista a Radio France. Fillon ha estat molt explícit quan ha dit que el sorprèn que el govern espanyol negui el referèndum. També ha dit que la independència no és cap tabú i ha destacat el fet que la Gran Bretanya hagi deixat decidir als escocesos, els quals ha dit que serien acceptats en la Unió Europea.

https://www.inh.cat/agenda/Presentacio-del-nou-llibre-d'En-Jordi-Bilbeny-'La-data-de-naixement-d'En-Colom'-2017-04-08

Presentació del nou llibre de Jordi Bilbeny: 'La data de naixement d'en Colom'

divendres, 7 d’abril de 2017




Librooks i l'Institut Nova Història tenen el plaer de convidar-vos a l'acte de presentació del nou llibre de l'historiador Jordi Bilbeny, titulat LA DATA DE NAIXEMENT D'EN COLOM. Una proposta per la identificació d'En Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran.

La presentació comptarà amb la participació de:

SANTIAGO ESPOT, president de Catalunya Acció
LLUÏSA SIMON, advocada
MIQUEL MARESMA, metge
JORDI BILBENY, escriptor i investigador

Dia: Dissabte 8 d'abril de 2017 a les 6 de la tarda.
Lloc: Sala d'actes del Centre Cívic Sagrada Família. Carrer de Provença, nº 480. Barcelona.

Amb la col·laboració de l' Agrupació Excursionista "Catalunya".

Després de les intervencions dels ponents, tot aquell que vulgui es podrà apropar a la seu de l'Agrupació (adjunta a la sala d'actes) per parlar amb l'autor i comprar el llibre .

www.inh.cat


#llibres #història #patrimoni #catalunya #agenda #conferències #Barcelona

Cicle de conferències "Catalunya i Occitània" al Reial Cercle Artístic de Barcelona

L'ex-president Mas denunciarà la persecució judicial espanyola a Brussel·les, París i Ginebra

dilluns, 3 d’abril de 2017


L'ex-president de la Generalitat Artur Mas farà una gira internacional a finals d'abril amb parada a Brussel·les, París i Ginebra per explicar el procés sobiranista i la persecució judicial de l'estat espanyol als càrrecs electes independentistes. Segons ha explicat avui el Diplocat en un comunicat, aquest viatge europeu és el primer que farà Mas després de l'encàrrec del govern perquè, conjuntament amb les ex-conselleres Ortega i Rigau, internacionalitzi el procés i les condemnes pel 9-N.

El govern també li va demanar que, en la seva gira, 'insistís en la voluntat d'una àmplia majoria de ciutadans de poder votar en un referèndum, com a molt tard el pròxim mes de setembre'. Mas serà el 25 d'abril a Brussel·les, el 26 a París i el 27 a Ginebra, on conversarà en francès amb un periodista local de cada país en actes que portaran per títol 'Un referèndum per Catalunya?'. Després de cada conferència es projectarà el documental sobre el procés sobiranista 'Le Peuple interdit', del quebequès Alexandre Chartrand.

La gira de Mas està organitzada pel Diplocat, la Delegació de la Generalitat a França i Suïssa, i la Delegació del Govern davant la UE. Per això, s'encarregaran de donar la benvinguda als actes el secretari general del Diplocat, Albert Royo; el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, i el representant permanent de Catalunya a la UE, Amadeu Altafaj.

El President Puigdemont confirma ‘l’interès creixent’ que suscita el procés català a nivell internacional



El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha constatat 'l'interès creixent' que suscita el procés català a nivell internacional i ha negat que es tracti d'un 'tema domèstic'. El cap de l'executiu ha fet aquestes declaracions després de reunir-se a Bolonya amb l'ex-primer ministre d'Itàlia i ex-president de la Comissió Europea, Romano Prodi. En aquesta línia, Puigdemont ha reclamat a l'estat espanyol, qui afirma que té la responsabilitat d'emprendre 'solucions polítiques i no judicials', d"asseure's en una taula' per formular preguntes 'sensates' i 'lògiques' com les que els fan interlocutors internacionals.

El president de la Generalitat ha recalcat que el fet que Catalunya sigui el primer país sense estat en ser el convidat oficial a la Fira de Bolonya confirma que el moviment és 'transversal', no té 'cap base ètnica' ni 'egoisme econòmic'.

Segons ha explicat Puigdemont, el fet que Catalunya tingui un 70% de la població amb arrels fora del país provoca que el moviment català es basi en una 'noció moderna de la civilitat', una manera d'entendre l'aportació que Catalunya pot fer al món. 'La cultura és un vehicle per ensenyar-ho', ha reblat.

El cap de l'executiu, acompanyat de la batllessa de Vic, Anna Erra, i la il·lustradora Pilarín Bayés, han visitat aqueta tarda l'exposició 'Catalunya il·lustrada'. La mostra, organitzada per l'Ajuntament de Vic i amb el suport de la Diputació de Barcelona, CaixaBank i la Fundació Puig Porret, recull un centenar d'il·lustracions de Pilarín Bayés que reflecteixen els moments destacats de la història i la cultura catalana, des de la prehistòria i fins a l'actualitat.

Puigdemont ha passejat després per l'exposició 'Vet aquí una vegada…', una mostra organitzada per l'Institut Ramon Llull i comissariada per Paula Jarrin, que presenta treballs de 17 il·lustradors que compten amb una trajectòria consolidada.

Finalment, el cap de l'executiu ha assistit a l'acte de lliurament dels premis de literatura infantil i juvenil BolognaRagazzi Awards, BolognaRagazzi Digital Awards, BOP-Bologna Prize i Bologna Licensig Award.

Micromecenatge pel proper llibre de Jordi Bilbeny amb més descobertes sobre el Colom català

dissabte, 25 de març de 2017



LA DATA DE NAIXEMENT D'EN COLOM

Una proposta per la identificació d'En Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran. Sabies que el Cristoforo Colombo, llaner i analfabet genovès, va néixer al 1451 i que, per tant, al 1492 només tenia 41 anys? Llavors, com s'explica que En Colom a l'arribada a Portugal al 1477 ja ens sigui descrit com un vell venerable i ple de cabells blancs? Tenia una vellesa prematura, com diuen els historiadors moderns, o és que s'equivoquen de personatge? Sabies que ja al 1493 En Colom tenia una artritis crònica, malaltia que només es dóna en persones d'edat molt avançada? Sabies que diversos cronistes ens parlen amb totes les lletres que En Colom va morir vell o molt vell?

Tot plegat això només té sentit si En Joan Colom, nascut a Barcelona pels volts del 1415, fos En Cristòfor Colom, a qui també es diu Jean a França, Johannes en llatí, o Joâo a Portugal? És possible que si el Gran Almirall era el barceloní Joan Colom, aquest va poder travessar l'Atlàntic al 1492, a l'edat de 78 anys? És cert que En Joan Colom ja era mort al 1484, com defensa el Centre d'Estudis Colombins i que, per tant, no es pot identificar amb En Cristòfor Colom descobridor? O la documentació que en tenim després d'aquesta data, i que certifica que és viu, ens en confirma la identitat?

Aquest llibre respon a totes aquestes qüestions i ens en dóna una resposta convincent.





Margallo confesa que Espanya ha ofert favors secrets a països estrangers per anar contra Catalunya

dijous, 23 de març de 2017

 

L'ex-ministre d'Afers Estrangers espanyol va fer unes declaracions xocants ahir al vespre que han passat desapercebudes. Va dir que, quan ell era ministre, el govern espanyol va dedicar 'molts esforços' a parlar amb governs de tot el món perquè no es manifestessin en favor de la independència de Catalunya. Margallo apunta que hi va haver negociacions secretes i 'ningú no sap quants favors devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer'.

Són declaracions que va fer al programa 'El cascabel' de 13TV ahir al vespre, just després del debat amb l'ex-president de la Generalitat Artur Mas a l'Ateneo de Madrid.

Margallo repeteix en l'entrevista que Mas li ha reconegut que l'independentisme havia perdut la batalla internacional. 'Tan bon punt vaig arribar al ministeri, vam convocar una reunió cada divendres de l'any durant cinc anys i vam donar instruccions molt concretes a ambaixadors i cònsols, perquè responguessin qualsevol ofensiva. I això Mas ha reconegut que ha sortit bé, que a fora ningú no els ha reconegut.'

I va més enllà, quan insisteix en l'esforç que han hagut de fer per a mirar de tancar totes les portes diplomàtiques a l'independentisme. 'Ningú no sap l'esforç que ens ha costat això, ni els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que han fet.' I encara: 'Això ens ha costat molta feina. Jo he estat als països bàltics quatre vegades, i no és que hi tinguem especials interessos econòmics, és que hi tenim el tema català i la Via Bàltica. He estat al Canadà, al Vaticà no sé ni quantes vegades… Això et consumeix una quantitat d'energia enorme.'

Vaguetats i difamacions

En què es van traduir els 'esforços' a què es refereix Margallo? Poc abans de les eleccions del 27-S, de resultes de la pressió espanyola alguns dirigents van fer unes declaracions vagues. El més concret va ser David Cameron, aleshores primer ministre britànic, que va dir que una Catalunya independent 'ja no formaria part de la UE i que hauria de començar a fer cua darrere dels països candidats'. Tot el que van aconseguir de Barack Obama fou una frase, a propòsit d'una visita que li va fer Felipe VI: 'Els Estats Units volen una Espanya forta i unida'; i d'Angela Merkel una declaració encara més vaga: que els tractats de la Unió Europea garantien la integritat i la sobirania dels estats membres i que compartia amb Rajoy que 'la legislació nacional i internacional s'havia de respectar'.

Margallo destaca en les declaracions a 13TV el fet que va haver d'anar quatre vegades als països bàltics per a tractar sobre el cas català. Hi ha uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i els països bàltics arran del suport al procés independentista a Catalunya. L'ex-primer ministre letó Valdis Dombrovskis va fer unes declaracions a l'agència ACN el 2013, pocs dies després de l'èxit de la Via Catalana, dient que Letònia reconeixeria una Catalunya independent si el procés es fes amb legitimitat. Aquells mateixos dies, també a l'ACN, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, va dir que Catalunya tenia el dret d'autodeterminació.

Arran d'aquelles declaracions, Margallo va cridar a consultes l'ambaixador letó i el lituà a Madrid, perquè les autoritats de tots dos països rectifiquessin. De primer, la diplomàcia letona i lituana va dir que havien estat malinterpretats, però el primer ministre de Letònia va voler deixar clar que ell 'havia dit dir allò que havia dit' sobre Catalunya. Dombrovskis, actual vice-president de la Comissió Europea, en va rebre les conseqüències: una campanya de difamació a través d'un suposat informe policíac publicat a la revista Interviú. Segons l'informe, Dombrovskis va cobrar diners en canvi d'haver defensat el procés sobiranista. L'oficina antifrau letona va desautoritzar recentment aquelles difamacions.

 http://www.vilaweb.cat/noticies/margallo-afirma-que-espanya-deu-favors-a-altres-paisos-per-acords-secrets-contra-catalunya/

La Borsa de Londres posta per Catalunya portant inversors globals en un gran acte avui a Barcelona

dimecres, 15 de març de 2017


La Llotja de Mar de Barcelona acull avui l'acte de la Borsa de Londres.


La Borsa de Londres desembarca dimecres a Barcelona amb el seu programa d'elit per a pimes. La London Stock Exchange veu a Catalunya una gran concentració d'empreses amb creixement i facilitarà el contacte entre empresaris i inversors. Per inscriure's i veure el programa.

La Borsa de Londres desembarca dimecres a Barcelona per facilitar a les empreses catalanes l'accés a noves vies de finançament com els inversors globals. La London Stock Exchange veu a Catalunya una "elevada concentració" de companyies amb un "gran creixement" i potencial, i presentarà el 15 de març a la Casa Llotja de Mar el seu programa ELITE, que reuneix 500 companyies de 25 països amb un centenar d'inversors i 150 assessors. De fet, el juny la London Stock Exchange (LSE) ja va situar 13 pimes catalanes entre les 1.000 que més creixen de tota Europa, i el 'Financial Times' va seleccionar Catalunya com la Millor Regió del Sud d'Europa pel Futur.

L'acte, 'Connectant empreses inspiradores i capital', també ha de permetre als empresaris catalans rebre informació sobre finançament de l'agència de competitivitat empresarial ACCIÓ, l'Institut Català de Finances i les patronals de PIMEC i FEPIME, i està organitzat conjuntament pel grup de la Borsa de Londres, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Barcelona, amb el suport de la Cambra de Comerç Britànica. Es preveu que hi participin, entre d'altres, el vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, el president d'ELITE, Luca Peyrano, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, l'economista principal de la Direcció General de Mercat Intern, Indústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, Joachim Schwerin o el cònsol general del Regne Unit a Barcelona, Lloyd Milen.

Connectar pimes i inversorsEl president d'ELITE, Luca Peyrano, ha destacat que l'objectiu és "ajudar empreses d'elevada qualitat a desenvolupar la seva estratègia de creixement" amb una manera "innovadora" d'atraure capital. "És crucial que donem a aquestes empreses les eines, la xarxa i el finançament apropiat que els permeti invertir, créixer i crear les feines del futur", ha assegurat en un comunicat a l'ACN. El programa ELITE, que té la seu a la Borsa de Milà, propietat del grup de la Borsa de Londres, va néixer el 2012 i ja treballa amb mig miler exclusiu d'empreses que tenen interès en els inversors globals. De fet, és el més gran d'aquestes característiques que existeix a Europa i inclou formació, contacte directe amb la comunitat inversora i empresarial i assessorament a canvi d'una quota anual. La Borsa de Londres va seleccionar 13 empreses catalanes en el seu últim informe sobre les '1000 companyies que inspiren Europa', presentat a l'estiu a Brussel·les. La llista és part de l'estratègia del grup per aproximar-se a les pimes, i algunes d'aquestes empreses, com KPSPORT i FRACTUS, participaran dimecres a l'acte de la Casa Llotja de Mar.

Puigdemont: El poble de Catalunya indultarà amb el referèndum allò que la justícia espanyola ha condemnat

dilluns, 13 de març de 2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut aquesta tarda acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, per refermar el compromís amb el referèndum del setembre després d'haver-se fet pública la sentència del judici al 9-N, amb condemna d'inhabilitació per a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. 'Els 2,3 milions de persones que van votar el 9-N han rebut el veredicte de culpabilitat. Allò que la justícia ha condemnat avui ho indultarà el poble de Catalunya amb el referèndum que sens dubte farem enguany', ha declarat.

Puigdemont ha recordat que a Europa comença a haver-hi expressions públiques de desacord amb la via judicial i coercitiva que pren el govern espanyol en relació amb el procés independentista català: 'Fa uns dies era la Fundació Adenauer que deia que no tan sols es podien utilitzar només mitjans judicials i policíacs. Ara també hi ha hagut un pronunciament sense precedents de la Comissió de Venècia sobre reforma del Tribunal Constitucional.' I ha acabat dient: 'La sentència no es fa reconsiderar res. Al contrari, ens anima a trobar la resposta en les urnes.'

http://www.xarxaindepe.org/2017/03/la-inhabilitacio-de-mas-pel-referendum.html

La inhabilitació de Mas pel referendum als principals diaris de tot el món #DretaDecidir



La premsa internacional s’ha fet ressò de la sentència del judici al 9-N, en què ha estat condemnat a dos anys d’inhabilitació l’ex-president Mas, un any i nou mesos l’ex-consellera Ortega i un any i mig l’ex-consellera Rigau. El jurat els ha declarats culpables de desobediència, però no ha imposat penes per prevaricació. Tot seguit us oferim un recull de la reacció internacional.

—Le Monde: ‘L’ex-president independentista Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació





—Euronews: ‘L’ex-president de Catalunya Artur Mas, inhabilitat dos anys de càrrec públic per un referèndum d’independència no reconegut



—Le Figaro: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—Le Point: ‘Dos anys d’inhabilitació per a l’ex-president Artur Mas

—Libération: ‘L’independentista Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—20 Minutes: ‘L’independentista català Artur Mas, condemnat

—Le Parisien: ‘Dos anys d’inhabilitació per a l’ex-president Artur Mas

—France 24: ‘L’ex-líder català, inhabilitat dos anys de càrrec públic



—La Libre: ‘L’independentista Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—Financial Times: ‘L’ex-president de Catalunya, inhabilitat dos anys de càrrec públic

—BBC: ‘L’ex-líder català Artur Mas inhabilitat de càrrec públic per un referèndum il·legal



—The Guardian: ‘L’ex-president català Artur Mas, inhabilitat



—Daily Mail: ‘Un tribunal condemna un ex-president català per una votació sobre la independència



—Bloomberg: ‘Un ex-president català condemnat per la consulta sobre la independència del 2014



—Politico: ‘El president Artur Mas, inhabilitat dos anys de càrrec públic



—Reuters: ‘Un ex-president català, inhabilitat per un referèndum



—Irish Times: ‘Líder independentista català inhabilitat dos anys de càrrec públic



—ABC news: ‘La justícia condemna l’ex-president català per una votació sobre la independència

—El País: ‘El tribunal condemna Artur Mas a dos anys d’inhabilitació per un delicte de desobediència

—El Mundo: ‘Artur Mas condemnat a dos anys d’inhabilitació per haver desobeït el TC i haver convocat la consulta del 9-N

—ABC: ‘Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació pel 9-N

—RTP: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació per un referèndum d’independència a Catalunya

—Agència Sputnik: ‘Un tribunal espanyol exclou un ex-president català de la vida política per una votació sobre la independència



—Observador: ‘Artur Mas, condemnat per una consulta il·legal

—RT: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació per la consulta independentista del 9-N



—Deutsche Welle: ‘Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació

—El Telégrafo: ‘Dos anys d’inhabilitació per a l’independentista català Artur Mas

—Corriere della Sera: ‘El líder Artur Mas, condemnat per un referèndum d’independència de Catalunya




—Il Messaggero: ‘L’ex-president de Catalunya Artur Mas condemnat per desobediència per promoure un referèndum d’independència



—La Stampa: ‘L’ex-president de Catalunya condemnat per haver promogut un referèndum sobre la independència

Mas, Ortega i Rigau recorreran contra la condemna pel 9-N fins al Tribunal d’Estrasburg #DretaDecidir



'Tornaríem a fer el que vam fer, no ens penedim de res. Som demòcrates i hem d'escoltar la gent i actuar amb conseqüència', ha declarat Artur Mas en la compareixença conjunta amb Joana Ortega i Irene Rigau després d'haver-se fet pública la sentència que els condemna a inhabilitació per desobediència en l'organització del 9-N.  Mas ha anunciat que recorrerien contra la sentència: 'Recorrerem contra la sentència i arribarem a instàncies de la justícia europea, que caldrà. No tenim cap esperança que el Suprem ens doni la raó, perquè actuarà en la línia de duresa absoluta i avís als navegants. Però hem de recórrer al Suprem i al Constitucional per arribar a les instàncies de la justícia europea. Tenim dipositada una alta esperança en la justícia europea.'

L'ex-vicepresidenta Joana Ortega ha afegit: 'Després de sentir cants de sirena de diàleg, l'única resposta són tres condemnes. Avui ens condemnen a tres persones, però darrere de nosaltres hi ha més gent. I això no s'aturarà.' I ha declarat: 'No em sento gens condemnada i arribarem a les darreres conseqüències. I continuo pensant que el 9-N va ser un acte d'obediència al meu poble.' Irene Rigau ha dit: 'És una sentència que recau sobre nosaltres, però és escoltada, sentida i analitzada per milions de catalans. Se'ns ha jutjat i se'ns ha condemnat. A la població se li ha volgut donar un avís'.

http://www.vilaweb.cat/noticies/mas-recorrerem-la-sentencia-i-arribarem-a-instancies-europees/

Sturgeon anuncia un nou referèndum a Escòcia entre el 2018 i el 2019 #FreeScotland



L'anunci es produeix mentre Westminster debat sobre l'activació de l'article 50 del tractat de Lisboa, que permet negociar la sortida del Regne Unit de la UE. La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat avui que el seu govern ha començat els tràmits perquè el país faci un segon referèndum d'independència entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019. En aquest sentit, ha dit que consultarà el parlament la setmana que ve. En cas de rebre la seva aprovació, Sturgeon ha assegurat que Londres haurà d'acceptar-ho i permetre el referèndum.

L'anunci s'ha fet, mentre la cambra dels comuns debat l'activació de l'article 50 del tractat de Lisboa, el que permet començar a negociar el Brexit amb Brussel·les. Alguns rumors indicaven que la primera ministra britànica, Theresa May, podia demanar-ne l'aplicació aquesta setmana, però finalment ha afirmat que seguirà el calendari estipulat i no es farà petició oficial fins a finals de març.

D'ençà de la votació, aquest estiu, Sturgeon ha reclamat una segona consulta sobre la independència perquè a Escòcia es va imposar el remain a la Unió Europea. El segon referèndum es produiria en plenes negociacions sobre el divorci amb la UE, que es poden allargar uns dos anys.

El primer referèndum d'independència escocès es va celebrar el 2014 i el no es va imposar amb el 55% dels vots. El sí va aconseguir el 44,7% dels suports. En conferència de premsa, Sturgeon ha afirmat que creu en una victòria del sí, perquè la situació econòmica ha empitjorat i el Brexit amenaça en enfonsar-la més.

Segons un sondatge publicat la setmana passada per la STV (Scottish Television), la meitat dels escocesos donaria suport a la independència. En l'estudi, realitzat per Ipsos MORI, el sí i el no empaten al 50%. Així, l'opció independentista creix dos punts respecte a l'últim sondatge fet fa sis mesos.

http://www.vilaweb.cat/noticies/sturgeon-anuncia-un-nou-referendum-a-escocia-entre-la-tardor-del-2018-i-la-primavera-del-2019/

El Tribunal Suprem espanyol veta l'ascens d'una jutgessa per ser independentista #NoEtsIndepe?

El Tribunal Suprem espanyol ha recordat a la magistrada catalana Àngels Vivas, que va recórrer contra la seva no elecció com a presidenta de l'Audiència de Barcelona per haver-se mostrat a favor de la consulta sobiranista, que "ningú no la va obligar a baixar a l'arena política".

L'alt tribunal rebutja el recurs de la magistrada contra la designació d'Antonio Recio com a president de l'Audiència de Barcelona en una sentència els arguments de la qual han estat divulgats avui. La decisió no accepta que Vivas hagi estat discriminada per ser dona i tampoc no considera que, com que s'han tingut en compte les seves posicions polítiques, s'hagi vulnerat el seu dret a la llibertat d'expressió.

D'aquesta manera, avala el nomenament de Recio malgrat que Vives, una de les signants del manifest dels 33 juristes catalans en favor del dret a decidir, compti amb més experiència que el designat. "Ningú no obliga els jutges i magistrats a expressar públicament les seves opinions sobre qüestions socialment controvertides, ni menys encara sobre iniciatives polítiques de molt dubtós encaix constitucional", diu el Suprem.

"Però si ho fan, -continua- no poden esperar un tracte de favor. Qui voluntàriament baixa a l'arena política i participa en el debat i la lluita propis d'aquest àmbit, no pot raonablement esperar que s'oblidi aquesta dada".

El Suprem recorda en aquest sentit que sobre jutges i magistrats pesa un deure de neutralitat política, especialment exigent quan, com és el cas, el temps i el lloc són molt delicats. I afegeix que en aquest context, de la presidència de l'Audiència de Barcelona es pot esperar que estigui al marge "de tota polèmica pública".

La magistrada va presentar dos recursos davant del Suprem contra la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de nomenar president de l'Audiència de Barcelona Recio, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM).

Recio es va imposar a Vivas, de l'associació progressista Jueces per la Democràcia (JD), malgrat estar situat al lloc 1.359 de l'escalafó judicial, mentre que la magistrada n'ocupa el 159. La decisió va comptar amb el vot particular de diversos jutges progressistes del CGPJ.

El Suprem considera, en resposta al seu recurs, que no és poc raonable que es tinguessin en compte les circumstàncies citades per no elegir Vivas.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/rebuig-jutgessa-independentista-suprem_144396_102.html

El Tribunal Supremo español veta una juez ser presidenta de la Audiencia de Barcelona por su independentismo #StopFascismo




El Supremo avala que una juez no fuera elegida presidenta de la Audiencia de Barcelona por su independentismo. Angels Vivas se mostró a favor de la consulta soberanista y el alto tribunal responde que no puede esperar "que se olvide ese dato". La magistrada no fue nombrada presidenta de la Audiencia de Barcelona, pese a estar muy por delante en el escalafón de Antonio Recio.

El Tribunal Supremo ha rechazado que la magistrada Àngels Vivas fuera discriminada por razones ideológicas o de sexo cuando en 2016 no salió elegida presidenta de la Audiencia de Barcelona y, en su lugar, se optó por un juez situado a más de 1.200 puestos por debajo del escalafón y con menor experiencia que ella.

La magistrada es una de las firmantes del 'Manifiesto de los 33' jueces que apoyaron el derecho a decidir. Y el Supremo responde a Àngels Vivas que "nadie la obligó a bajar a la arena política".

El fallo no acepta que Vivas haya sido discriminada por ser mujer y tampoco considera que, al haberse tenido en cuenta sus posiciones políticas, se haya vulnerado su derecho a la libertad de expresión.

De este modo, avala el nombramiento de Antonio Recio a pesar de que Vivas, una de las firmantes del manifiesto de jueces catalanes a favor de una consulta, cuenta con más experiencia que el elegido, tanto en trayectoria profesional de juez como en órganos colegiados y en antigüedad.

Un dato a no olvidar.

"Nadie obliga a los jueces y magistrados a expresar públicamente sus opiniones sobre cuestiones socialmente controvertidas, ni menos aún sobre iniciativas políticas de muy dudoso encaje constitucional", dice el Supremo.

"Pero si lo hacen, -continúa- no pueden esperar un trato de favor. Quien voluntariamente baja a la arena política y participa en el debate y la lucha propios de ese ámbito, no puede razonablemente esperar que se olvide ese dato".

El Supremo recuerda en este sentido que sobre jueces y magistrados pesa un deber de neutralidad política, especialmente exigente cuando, como es el caso, el tiempo y el lugar son muy delicados.

Y añade que en ese contexto, de la presidencia de la Audiencia de Barcelona cabe esperar que esté al margen "de toda polémica pública".

La magistrada presentó dos recursos ante el Supremo contra la decisión del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) de nombrar presidente de la Audiencia de Barcelona a Recio, de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM).

Recio se impuso a Vivas, de la asociación progresista Jueces por la Democracia (JpD), pese a estar situado en el puesto 1.359 del escalafón judicial, mientras que la magistrada ocupa el 159. La decisión contó con el voto particular de varios vocales progresistas del CGPJ.

El alto tribunal sostiene que sobre los jueces pesa un deber de neutralidad política, especialmente intenso y exigente cuando, como es el caso, el tiempo y el lugar son muy delicados. Explica que, en una coyuntura de extremada turbulencia político-institucional en Catalunya, de la Presidencia de la Audiencia Provincial de Barcelona, que es cabeza e imagen del Poder Judicial, "debe esperarse que esté al margen de toda polémica pública". Que estas circunstancias se aplicasen a la magistrada Vivas Larruy no fue por tanto irrazonable.

También descarta que Vivas fuera discriminada por razón de sexo. El Supremo argumenta que el caso de Ángels Vivas tiene diferencias respecto al de la Presidencia del Tribunal Superior de Justicia de Murcia, donde el alto tribunal dio la razón a una candidata y anuló el nombramiento de un juez varón porque el CGPJ no motivó las razones en las que se había basado para no aplicar la regla de preferencia de la mujer en caso de igualdad de méritos.

La razón es también política: Vivas firmó el 'Manifiesto de los 33', por lo que se da la peculiar circunstancia de la toma pública de posición de la juez sobre un tema de crucial importancia política e institucional.

La Sala también rebate la alegación de la recurrente de que el nombramiento no debió considerarse válido porque no contó con 11 votos afirmativos de los 21 miembros del Pleno del Consejo (el resultado fue de 10 votos a favor de Recio, 8 en favor de Vivas, y 3 votos en blanco).

La Ley Orgánica del Poder Judicial establece que los presidentes de audiencia son elegidos por mayoría simple de los miembros presentes. El Supremo indica que la expresión "mayoría simple" se opone al de "mayoría absoluta", por lo que exigir 11 votos de los 21 miembros presentes sería pedir una mayoría absoluta donde la Ley sólo habla de mayoría simple.

Voto particular de José Manuel Sieira.

Las dos sentencias (una referida al recurso ordinario de la juez, y otra al presentado por el cauce del procedimiento de especial protección de derechos fundamentales) se han acordado por 4 votos a 1. Ambas cuentan con el voto particular del magistrado José Manuel Sieira, que consideró que el CGPJ lesionó el derecho fundamental de Vivas a la no discriminación por razón de sexo, por lo que debió declararse nulo el nombramiento.

 
 
Copyright © Infoindepe
xarxaindepe.org | info@xarxaindepe.org