Marta Rovira: ‘La llei de transitorietat serà la declaració d’independència i no es podrà impugnar’

diumenge, 29 de gener de 2017

Marta Rovira: 'La llei de transitorietat serà la declaració d'independència i no es podrà impugnar'

L'independentisme es torna a jugar tota la feina feta a la carta del pressupost. La qüestió de confiança amb el compromís del referèndum va salvar una situació extrema fa mig any. La investidura de Puigdemont va salvar una situació també crítica fa un any. Però, què passarà si ara tampoc no hi ha acord amb la CUP? Marta Rovira, secretària general d'ERC i portaveu de Junts pel Sí, ho veu clar: no es podrà arribar al referèndum. En aquesta entrevista ho argumenta amb pèls i senyals i explica per què l'aprovació del pressupost dóna més opcions de guanyar la independència.

A banda aquesta qüestió de màxima actualitat, parlem de l'estat de salut de Junts pel Sí, la viabilitat que té en el futur, la situació dels independents, la creació d'un partit dels comuns i el compromís amb l'autodeterminació… fins que arribem al nus de la qüestió: com es podrà fer el referèndum; com funcionarà la llei de transitorietat; què els passarà als funcionaris; qui obeiran els mossos d'esquadra; com se superarà la situació límit que forçarà l'estat espanyol; i quines conseqüències pot tenir la victòria independentista. Marta Rovira és optimista i s'explica sense estalviar detalls ni arguments. Hi ha una obsessió: no perdre mai el fil de la legalitat i la legitimitat del mandat democràtic del 27-S. I una novetat: la solució logística del referèndum pot tornar a basar-se en voluntaris formats i acreditats pel govern i no en funcionaris.

—Sembla que ERC viu molt còmode, entre el PDECat i la CUP… Ara sou la centralitat?
—És una cosa que hem d'assumir de manera natural. Perquè els projectes ideològics –i constituents d'una futura república– ens situen al mig de la transversalitat independentista. Que és tan àmplia i que va d'un cap a un altre dels posicionaments ideològics. De manera natural, ens trobem al mig. A l'hora de cercar acords per identificar un espai de comoditat compartida, ens hem trobat al mig, entre uns i altres. No és una sensació de comoditat, perquè ens toca treballar molt per fer propostes que es posin damunt la taula i que tothom pugui assumir. Però sí que sovint el punt de trobada és el d'aquesta centralitat on ens trobem nosaltres.

—Tanmateix, la CUP acusa ERC de no haver-se implicat prou en la negociació del pressupost… i demana ajuda a Puigdemont.
—És evident que, si no féssim res, no trobaríem acords. ERC fa el mateix que tota la resta: intentar trobar el punt de consens. Tinguem present que tot allò que s'acabi acordant ho hem de posar al servei dels ciutadans de Catalunya i de les seves necessitats. Aquesta és la perspectiva que va davant: les necessitats de la ciutadania i com es poden satisfer. Un cop tenim identificades les necessitats, hem de trobar les propostes per s encarar-les. Però si no fóssim proactius, l'acord no arribaria pas per generació espontània. Fa molts mesos que la nostra tasca és facilitar aquest espai de consens i comoditat per a tots els agents implicats. Ja fa molts mesos que dialoguem, negociem i donem informació sobre el pressupost i la situació econòmica. I després de tanta feina, el punt de trobada és possible. Avui penso que l'acord per al pressupost és possible. Ha de ser possible. Perquè conté bones propostes per a encarar les necessitats dels ciutadans.

El punt d'acord es troba quan tothom està més o menys en la mateixa incomoditat

—Amb qui costa més de posar-se d'acord? Teniu uns socis, però ideològicament potser sou més afins a la CUP…
—El punt d'acord es troba quan tothom està més o menys en la mateixa incomoditat. Ningú no pot pretendre que s'acceptin al cent per cent de les seves propostes. Tots tenim espais ideològics diferents i hem de cedir per trobar punts de trobada. Nosaltres podem tenir més afinitat algunes vegades amb la CUP i algunes altres vegades amb el Partit Demòcrata. La clau està a trobar allò que fa possible el consens entre les tres formacions polítiques –i les altres formacions i independents que també tenim al parlament… Som un conglomerat que ocupa tota la transversalitat i hem d'entendre'l com una riquesa de l'independentisme.

—Una dificultat convertida en oportunitat…
—És també un procés d'aprenentatge molt interessant. Aprendre a tenir empatia i aprendre a construir un marc d'entesa que ens permeti d'avançar. És molt interessant el procés que fem per aprendre a construir aquest marc d'entesa. Sense això, no avançarem. No es pot perseguir l'objectiu comú sense aquest marc. Amb el pressupost, ens trobem una mica en aquesta situació. Si trobem l'acord, podrem fer el referèndum al setembre i que guanyi la independència com a mitjà per a construir un país millor.

—Aquest marc d'entesa ha fallat en moments anteriors… La investidura de Mas es va resoldre amb Puigdemont, el pressupost del 2016 va desembocar a la qüestió de confiança… Si torna a fallar, quin serà el següent pas? Eleccions avançades?
—No podem avançar cap al referèndum i tot allò que implica sense un pressupost. És impossible. No podem assumir la situació de debilitat que se'n derivaria. Hem d'avançar cap al referèndum i cap al sí a la independència amb un pressupost aprovat. Perquè és una eina que fa possible de treballar en l'organització del referèndum i en allò que necessitem si guanya el sí a la independència. Sense el pressupost no podrem encarar el referèndum ni la situació que es desencadenarà després. Però també ens cal aprofitar el petit marge de maniobra que té el govern per començar a resoldre els problemes de la gent que més pateix al nostre país. Hem de començar a generar igualtat d'oportunitats. Per començar a canviar el rumb de les polítiques públiques. Hem de donar senyals que el canvi és possible. I que volem tenir tots els instruments per a fer política de veritat. Hem de donar el senyal que aprovem el pressupost i que comencen a canviar coses importants.

—Amb exemples concrets?
—Cal revertir les retallades. I ho fem en dos àmbits: la salut i l'ensenyament. La crisi ha deixat un llast important en determinats centres d'atenció primària de barris de gran complexitat. Si continuem tractant tots els CAP de la mateixa manera, fomentarem desigualtat. Hi ha un projecte interessant d'invertir més en determinats CAP de gran complexitat. Això són coses concretes i avenços clars. Per què hem de renunciar a començar a intervenir en àmbits com aquest? En ensenyament, tornem als nivells d'inversió del 2011. I aquests últims dies hem acordat amb la CUP aspectes que eren reivindicats pels sindicats i els mestres. Reduir una hora lectiva del professorat incorporant 3.500 places de nous mestres és una bona notícia que la comunitat educativa ens reclamava. I moltes més coses que té aquest pressupost amb impacte sobre la gent. El pressupost permet un govern més fort per a encarar el referèndum i convida la societat a veure que el canvi és possible perquè hi ha compromís.

Per què hem d'arribar afeblits al referèndum?

—Quan dieu que sense pressupost no hi ha referèndum, feu xantatge?
—La possibilitat que no hi hagi pressupost ens situa en una posició de tanta debilitat davant un desafiament tan gran com el referèndum, que intentar-ho és assumir un risc innecessari. Per què hem d'arribar afeblits al referèndum? No es tracta tan sols de preveure una partida per al referèndum. Són moltes més coses. Per què hem de tenir un govern que no pugui treballar en les residències per a la gent gran, en la renda garantida, en educació, salut… Per què hem de privar el govern de fer això en el camí cap al referèndum? Per què hem de privar el govern de 1.070 milions d'euros –i allò que s'hagi afegit en la negociació amb la CUP– per a política social? El pressupost és un instrument que ens ajuda a ser més forts els mesos vinents. I això no vol dir que n'estiguem satisfets, d'aquest pressupost. Ens movem en el petit marge que tenim. No és el pressupost que es mereixen els nostres ciutadans per l'esforç que fan. Per això ens cal arribar al referèndum i poder trencar les barreres pressupostàries que ens imposa l'estat.

—Què us diu el nas? Què passarà aquesta vegada als òrgans de decisió de la CUP?
—Jo sóc optimista. A vegades ens quedem amb l'última cosa que s'ha negociat i això és un error. Perquè s'ha de valorar el conjunt. Després de tants mesos hem d'observar tots els avenços i fer balanç complet. I és evident que hem avançat molt. La proposta actual és molt millor que la presentada el mes de novembre, que ja era molt bona. Sóc optimista. Busquem aquest marc d'entesa i l'hem de concretar ara en el pressupost, amb la convicció que ens serveix per a arribar molt forts al desafiament més gran que tenim.

—Sí que us veig optimista…
—Si tots tenim clar que volem fer el referèndum, guanyar-lo i poder gestionar l'endemà –perquè això no s'acaba amb el referèndum, sinó que tot comença–, hi haurà un acord de pressupost segur. Si no perdem el focus d'allò que acabarà essent decisiu aviat, hi haurà acord.

—En la negociació fallida del maig-juny, vam saber que hi havia hagut una aliança de dones dels partits que treballava per l'acord paral·lelament a la negociació oficial. S'ha mantingut aquesta aliança? Ha funcionat ara?
—Pròpiament, com a mesa formal, no existeix. Però és evident que hi ha moltes dones de formacions polítiques diferents i, per tant, també transversal que tenim una certa actitud, aptitud i ganes de buscar aquests marcs d'entesa. No sé si és perquè som dones o no. Potser els homes poden dir això mateix de molts homes. Però sí, hi ha un punt de trobada femení. I crec que està bé.

Junts pel Sí és una bona eina.

—N'esteu satisfets, de l'aventura de Junts pel Sí? És una bona eina?
—És una bona eina. Permet de crear determinats marcs d'entesa més fàcilment. I ajuda a cercar també nous marcs d'entesa amb uns altres partits. I és també, com deia abans, un bon exercici d'aprenentatge. Junts pel Sí és en el terreny institucional allò que fa la gent al carrer, a les manifestacions i treballant a les paradetes els caps de setmana… Si compartim aquest objectiu comú de la independència, hem de trobar el camí i la manera d'arribar-hi. I aquesta és la idea de Junts pel Sí.

—I què se n'ha fet dels independents? Tenen el paper que han de tenir?
—Hi ha molts independents de Junts pel Sí ocupant llocs molt importants. Des de Carme Forcadell a la presidència del parlament i com a segona autoritat del país, passant per Raül Romeva com a conseller d'Exteriors, fins a Lluís Llach, president de la Comissió del Procés Constituent, com va fer Muriel Casals al principi. També hi ha els qui contribueixen des del grup a gestionar l'activitat parlamentària, que potser no dóna tants titulars, però que és molt important. Els independents ajuden molt al funcionament de Junts pel Sí. Lluís Llach és una mica el portaveu de Junts pel Sí. La seva activitat és fer xerrades durant la setmana per tot el país. Explica què es fa al govern i al parlament. N'estem encantats, amb ell. Les sales dels seus actes sempre s'omplen de gom a gom. Tenim ben estructurada la relació entre tots plegats. Els independents tenen molta influència en la direcció de Junts pel Sí.

—Les enquestes diuen que ERC passaria davant en cas d'unes eleccions. Això deixa poc marge a la repetició de Junts pel Sí?
—Nosaltres ara les enquestes les deixem una mica aparcades. De fet, només ens interessen les enquestes o els estudis demoscòpics que ens han de fer guanyar el referèndum el mes de setembre. Mirem per on passa el suport a la independència, com es pot consolidar la majoria, quins arguments convencen més la gent… Això és el que ens ocupa ara mateix. La resta d'enquestes, ni les volem comentar ni ens atabalen gens. La nostra prioritat és el referèndum. Fer-lo i guanyar-lo.

—Però la fórmula de Junts pel Sí tindrà sentit més enllà del referèndum?
—És que tots plegats parlem amb molta simplificació del procés que tenim davant. Diem 'hi haurà un referèndum, guanyarà la independència i farem eleccions'. I pel mig ens descuidem de prestar atenció als moments decisius que encara hem d'encarar. Ara vénen els moments decisius. Hi hem de treballar de valent. No ens podem despistar ara en les hipòtesis del més enllà del referèndum. No ens preocupen gens les eleccions que pugui haver-hi no sé quan. Només ens preocupa com arribem al referèndum, com el preparem, com el fem, com guanyem la independència i com consolidem la majoria

Tothom ha de tenir molt clar que vénen moments complicats i difícils. Són els moments decisius. Estem preparats.

—Tot això no serà pas fàcil, oi?
—Tothom ha de tenir molt clar que vénen moments complicats i difícils. Són els moments decisius. Estem preparats. Tenim ganes d'avançar i de guanyar. El govern espanyol intentarà impedir-ho de totes passades. Posarà tants entrebancs com pugui perquè els ciutadans de Catalunya no votin ni decideixin. I nosaltres, defensors del dret de vot i del referèndum com a exercici democràtic, ho farem tot perquè els ciutadans puguin votar. Estem concentrats en aquesta opció que requereix una complicitat absoluta entre els ciutadans, les institucions i la societat civil. Màxima complicitat i coordinació. Els mesos que vénen tan sols els aguantarem si estem junts.

—Ara parlarem més del referèndum i del salt cap a la independència… Però abans, com ho heu fet per convertir ERC en un mar en calma després d'anys i anys convulsos internament?
—Em sembla que s'ha fet marcant l'objectiu prioritari. Que és l'agenda que Esquerra Republicana sempre havia desitjat. Tenim l'oportunitat de fer la independència. La tenim ara i aquí. No sé si la tindrem més enllà. No m'interessa. La tenim ara i aquí. Per tant, si tots plegats ens concentrem a aprofitar aquesta oportunitat, deixem aparcades les diferències. Tenim un partit amb vuitanta-cinc anys d'història. Tenim gent molt destacada, de molta lluita constant a l'esquena. Ens demanen de venir als consells nacionals… perquè estan contents i volen ser-hi… Volen compartir aquest moment i demanen que no defallim… I els veus amb aquella espurna als ulls… Això és el que passa a Esquerra Republicana. Hi ha una clara convicció que ara és el moment i la gent no es despista. No és mèrit d'Oriol Junqueras, ni de Marta Rovira ni de la direcció –que hi hem treballat–, és mèrit de tots plegats i del moment històric.

—Els comuns preparen un partit que es defineix sobiranista, d'esquerres i reclama una 'república catalana'. Teniu un nou competidor?
—Està molt bé que compartim que el nostre país necessita ser sobirà i constituir-se en república. Està molt bé que compartim que s'hi arriba fent un procés constituent. En això estem d'acord. Però no compartim la manera d'arribar a obrir un procés constituent. No ho compartim. Tenim la sensació que ens demanen quilos de temps. Moooolts quilos de temps. 'Ara hem d'esperar que l'estat es reformi.' 'Ara hem d'esperar que ens donin permís.' 'Ara no podem acabar de fer la llei de pobresa energètica que es mereix el país perquè el Constitucional ens ha dit que no…' Perdó? Nooo! El nostre país s'autodetermina a sobre. Es decideix al carrer.

S'ha acabat de demanar permís. No es pot fer esperar més la gent de Catalunya.

—El procés constituent ja ha començat…
—Quan no és un Onze de Setembre per exigir avenços grans cap a la independència, ho fa evitant desnonaments o recollint signatures per una ILP d'emergència habitacional o fent una comissió per la renda garantida. Companys, això ja es diu procés constituent. Quan tens els ciutadans de Catalunya exercint la sobirania, allò que has de fer des de la política és facilitar-ho. Nosaltres som aquí per a fer això. Els comuns ens diuen que sí, que hi estan una mica d'acord… però que ens han de donar permís i que ens hem d'esperar que al govern espanyol hi hagi una força amable que ens ofereixi aquest permís… Però que potser ha de començar primer el procés constituent espanyol… No! No podem esperar eternament. O facilitem el canvi o no fem política. I això és el que ens distancia dels comuns i colauistes. S'ha acabat de demanar permís. No es pot fer esperar més la gent de Catalunya.

—Els comuns defensaran el referèndum fins al final?
—És un espai que hi ha de ser. Ha de reconèixer el dret d'autodeterminació real a Catalunya. No tan sols en el pla teòric. No pot ser que el subscriguin conceptualment, però que demanin temps o que diguin que hem de demanar permís quan és l'hora d'exercir-lo. En la defensa del referèndum hi haurien de ser de manera natural. És important que hi hagi un referèndum efectiu. I serà efectiu. Perquè el govern està preparat perquè hi hagi un referèndum amb totes les garanties democràtiques. Amb totes. Hem treballat totes les opcions possibles i imaginables d'obstaculització i de boicot pel govern espanyol. I en aquestes opcions, si es presenten, els comuns hi hauran de ser. Hi haurem de ser tots a defensar les urnes, els vots i la democràcia.

—Com es fa per assegurar les garanties democràtiques? Com es farà perquè sigui efectiu?
—Quan se'm fan aquestes preguntes tan concretes sobre el referèndum, responc d'entrada amb un titular: 'Catalunya fa més de trenta anys que organitza jornades i processos electorals.' El govern i la Generalitat té molta experiència a organitzar jornades electorals. No fem res de nou. Organitzarem una jornada electoral més. Evidentment, s'han de preveure les urnes, les paperetes, els locals, la seguretat… Ja es treballa en tots aquests aspectes de logística. És fàcil perquè tenim tota l'experiència acumulada. Dit això, evidentment, com que podem imaginar per on actuarà l'estat espanyol, ja preparem totes les opcions alternatives. I no cal pas tenir gaire imaginació ni anar gaire lluny.

—Apuntaran contra els funcionaris i faran servir els mossos…
—Senzillament, cal agafar la llei electoral general, una llei orgànica espanyola, i llegir què diu. Sabeu què diu? Que no es requereixen determinats funcionaris als llocs de la jornada electoral… La llei preveu que hi hagi persones acreditades i formades per l'administració. Això ja es fa així en alguns llocs. Els marcs legals permeten de dibuixar camins amb una certa flexibilitat que seran tots legals. En alguns municipis ja es fan els processos electorals amb gent formada i acreditada per l'administració. És fàcil d'organitzar la jornada electoral. Tenim previstos tots els entrebancs i problemes que pot posar l'estat espanyol.

Els mossos faran la seva feina amb tota normalitat amb una cobertura legal aprovada al Parlament de Catalunya.

—I la seguretat? Quines ordres obeiran els mossos?
—Aquí qui té la competència de l'ordre públic i la seguretat ciutadana són els Mossos d'Esquadra, una policia integrada en l'administració de la Generalitat. Faran la seva feina amb tota normalitat. I tot això es farà amb una cobertura legal aprovada al Parlament de Catalunya. Això és la cosa més important a partir d'ara. La logística del referèndum és garantida. La cobertura legal s'ha d'acabar de treballar des del parlament. Hi haurà una llei de transitorietat que serà el marc habilitant per a donar cobertura a una regulació de referèndums pròpia. Què permetrà aquesta llei? Que els funcionaris o les persones acreditades per a treballar durant la jornada electoral tinguin un marc legal que els empari. Que el ciutadà que vagi a votar pugui dir que hi ha un marc legal si és interceptat d'alguna manera el dia del referèndum.

—Ens diran que aquesta llei del parlament ha estat impugnada i suspesa.
—Aquesta llei serà la declaració d'independència i no es podrà impugnar. Perquè genera un marc legal propi. La llei de transitorietat serà inimpugnable. El Tribunal Constitucional no la podrà posar en dubte. Perquè aquesta llei beu directament del mandat democràtic de les urnes del 27 de setembre. La llei de transitorietat és inimpugnable. El mandat democràtic és legal. No han pas suspès aquelles eleccions, oi? Ni el seu resultat, oi? Doncs aquell mandat és legal i ningú no l'ha posat en dubte jurídicament. Ningú no l'ha suspès. O què són unes eleccions? Un mandat democràtic legal i legítim perquè es van fer unes eleccions amb garanties i d'acord amb el marc legal vigent. Ningú no va impugnar els programes electorals de Junts pel Sí i de la CUP. I als programes hi era tot explicat. Tenim mandat, legitimitat i legalitat. I farem un referèndum que serà decisiu.

—La llei entrarà en vigor el mateix dia de l'aprovació? S'ha dit que no entraria en vigor fins després del referèndum…
—No. No és així. La llei ha d'entrar en vigor en tot allò que sigui imprescindible per a poder celebrar un referèndum amb garanties el dia que sigui aprovada.

—Però també per al marc legal global…
—Sí, és clar.

La llei de transitorietat declara Catalunya estat independent.

—Serà una declaració d'independència que entrarà en vigor el dia que s'aprovi… És això que anul·la la capacitat del TC d'invalidar-la.
—Exacte. La llei de transitorietat declara Catalunya estat independent i permet d'exercir plenament la seva sobirania en tot allò que fa referència al referèndum. Si no ho fem d'aquesta manera, serem en el marc d'un estat d'autonomies on poden actuar el Tribunal Constitucional i el govern espanyol.

—Res no fa pensar que aquesta teoria, que podria tenir sentit en un estat democràtic, aturi l'actuació de l'estat espanyol…
—L'estat espanyol té la seva agenda i farà el que hagi de fer. Evidentment, no validarà els nostres marcs legals. Ni hi comptem ni és imprescindible. No validarà la llei de transitorietat. Nosaltres hem de procurar que el principi de legalitat de la llei de transitorietat i la nostra determinació política siguin efectives damunt la taula d'un tribunal internacional de justícia. Això és la cosa més important. Treballem amb el màxim rigor i precisió perquè es pugui estirar el fil de legalitat i legitimitat del mandat del 27 de setembre. És allò que ens permet a nosaltres d'actuar. Ens ho permet i tenim el deure de fer-ho. El govern espanyol farà allò que li sembli. I no respectarà la legalitat ni l'exercici de sobirania o la declaració d'independència que serà la llei de transitorietat.

—Cercaran la màxima tensió social? Han portat a judici els organitzadors del 9-N… i la presidenta del parlament per haver permès un debat…
—Fem una crida a la ciutadania. Ara vénen els mesos decisius. Nosaltres estem preparats per a tirar endavant, fer el referèndum i consolidar el resultat. Però el govern espanyol també estarà preparat per a boicotar-ho i obstaculitzar-ho. Hem d'estar preparats per a un temps que demanarà màxima coordinació i màxima complicitat entre societat civil i institucions públiques amb l'objectiu de fer el referèndum i declarar la independència. Per això hem de posar tota l'atenció als pròxims mesos.

—Volen escarmentar o atemorir abans del referèndum?
—El govern espanyol ja boicota l'agenda política catalana. Vindran més boicots, però ja ho fan. I això s'ha de denunciar. Som pocs dies abans del 6 de febrer, que serà una jornada en què el nostre país haurà de tornar a fer-se sentir, perquè seuran a la banqueta dels acusats el president Mas i les conselleres Rigau i Ortega. Això ho hem de denunciar als quatre vents. Això és inèdit. No passa a cap país quan un president amb un mandat organitza una consulta o un procés participatiu perquè la ciutadania s'expressi. Això no passa als països democràtics. No pot passar a l'estat espanyol. I passarà això mateix amb el conseller Homs. Nosaltres, al seu costat. La manera de superar aquests escenaris de boicot de l'estat espanyol que ja es produeixen ara és arribar fins al final. No tenim més alternatives. Cal fer el referèndum i guanyar-lo.

Estic convençuda que l'estat espanyol ens portarà a la justícia internacional.

—Tot aquest camí servirà per a fer la independència realment o per a aconseguir una mediació internacional que permeti una resolució final?
—Nosaltres som aquí per a fer la independència. I tanmateix hem de ser conscients de totes les possibilitats, efectes i repercussions que pot tenir el camí que farem. Hem de preveure que una d'aquestes possibilitats és la mateixa d'altres processos d'independència. Que es jutgi el nostre cas en un tribunal de justícia internacional. La hi portarem nosaltres, la nostra causa a la justícia internacional? No. Hi anirem a defensar-nos. Però estic convençuda que ens hi portarà l'estat espanyol. El govern espanyol ha comparegut en més processos d'independència al Tribunal Internacional de Justícia. Hi ha comparegut perquè sabia què s'hi jugava. I ha argumentat sempre contra els processos d'independència que s'hi jutjaven. Molt pocs estats europeus han tingut aquesta actitud. L'estat espanyol encara no reconeix alguns països independents. I aquesta possibilitat l'hem de preveure.

—I quins arguments tindrem a favor?
—La nostra causa serà jutjada amb una visió de màxim respecte a l'exercici dels principis democràtics. Per tant, hem de fer el camí de manera molt escrupolosa en el respecte dels fils i dels marcs de legalitat i legitimitat democràtica que nosaltres tenim. És fonamental de recordar cada dia que tenim un mandat democràtic legítim i legal. La legalitat no la volem regalar a l'estat espanyol. És el govern espanyol que ens col·loca en una situació d'il·legalitat perquè no vol negociar políticament. Nosaltres tenim un marc legal que és el mandat democràtic. Això ha de quedar clar perquè algun dia algú potser voldrà que això sigui revisat en un tribunal internacional. Preguntaran: Aquesta gent tenia legitimitat democràtica? I la resposta ha de ser que sí. I aquesta gent tenia legalitat? I la resposta ha de ser que sí. Com mantenim el fil de legalitat? Doncs respectant el mandat del 27-S i respectant el reglament del parlament, perquè ens dóna les normes mínimes de la sobirania popular del nostre país, que és la seu parlamentària. I això fem.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
 
Copyright © Infoindepe
xarxaindepe.org | info@xarxaindepe.org