Xarxa Infoindepe

El sentiment independentista a Catalunya ha caigut en picat. A l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO, el CIS català), elaborada el passat estiu, el 48,9% dels catalans volia que Catalunya es convertís en un estat independent, mentre que el 48,4% advocada per mantenir-se dins Espanya. La situació ha canviat radicalment des de llavors: l’enquesta Òmnibus del CEO, elaborada el passat mes de desembre (encara que feta pública aquest dijous) capgira aquestes xifres: el 53,3% dels catalans rebutgen que Catalunya sigui un Estat independent i només el 38,8% advoquen per aquesta possibilitat.

I per què es decideix a fer pública aquesta enquesta un dijous? Doncs perquè passi desapercebuda. L’independentisme ha trencat la tradició de presentar el sondeig els divendres i, després de tres mesos al calaix, decideix fer-la coincidir amb l’enquesta del CIS. Amb això, esmorteeix i camufla el fracàs del sobiranisme, que ha patit la garrotada més gran de l’última dècada. Mai des de l’inici del procés havia hagut aquesta abismal diferència entre unes posicions i unes altres. Com a màxim, s’havien distanciat cinc o sis punts, però en realitat gairebé sempre es trobaven molt a prop, oscil·lant una sobre l’altra depenent de les conjuntures polítiques a l’hora de fer els sondejos. Els 15 punts que el rebuig a un Estat propi treu a la reivindicació és un glop molt amarg per al sobiranisme.

En una altra pregunta semblant, sobre què ha de ser Catalunya, un 34% dels enquestats va respondre que “una comunitat autònoma d’Espanya”, mentre que només el 30,7% creu que hauria de ser un “Estat independent”. En aquesta pregunta, un 19,7% es decanta per l’opció de ser un Estat dins d’una Espanya federal, mentre que un 8,4% aposta per una regió d’Espanya i el 5,4% no contesta. A l’estiu passat, un 34,2% volien un Estat propi i un 28,1% una comunitat autònoma. El canvi de tendència, doncs, agreuja el problema de l’independentisme.

Diferent valoració té la possibilitat de fer un referèndum per decidir el futur de la comunitat. En aquesta qüestió, un 37,8% està molt d’acord i un 34,8% està d’acord. En total, doncs, l‟independentisme pot presumir que al voltant del 70% de la població és favorable a una consulta sobre l‟autodeterminació. En aquesta qüestió, el 4,8% no està dacord ni en desacord, mentre que el 15,2% està en desacord i el 3,9% “molt en desacord”.

No a la rebaixa d’impostos

També hi ha una àmplia opinió favorable quant a modificar el sistema de finançament de les comunitats autònomes. El 55,6% dels enquestats consideren urgent aquesta reforma, una afirmació amb què també estan “molt d’acord” el 12,8% dels catalans. Per contra, un 7,4% dels enquestats es decanten perquè consideren que no és necessària la modificació al·ludida. Tot i això, el 92,4% dels enquestats reclama que el Govern espanyol hauria d’aportar més recursos a les comunitats autònomes per millorar el finançament dels serveis bàsics (sanitat, educació i dependència). Només el 4% rebutja l?aportació de més fons.

Pel que fa a la pregunta de si cal rebaixar impostos, encara que això impliqui reduir serveis i prestacions, el 45,3% dels catalans es mostren contraris a aquesta rebaixa, mentre que només el 4,6% està “molt en desacord”. Al costat contrari de la balança, el 32% està d’acord i el 2,7% està molt d’acord amb aquesta mesura.

A la qüestió europeista, s’evidencia que el sentiment ha caigut, encara que el sondeig només preguntava per si el ciutadà “és més europeista que fa cinc anys”. Però sí que evidencia, en una altra pregunta, que “la UE ha de donar més veu a les autoritats regionals i locals en tots aquells temes que siguin de la seva competència”. Aquesta qüestió està recolzada per una àmplia majoria del 77,2%. La valoració mitjana que els catalans donen al Parlament Europeu és del 5,3 sobre 10, mentre que la Comissió Europea treu una nota de 5,28 punts. La valoració del Banc Central Europeu, en canvi, suspèn i queda en 4,94 punts.

També es preguntava sobre si la legislació de la UE ha de prevaler sobre les legislacions dels estats membres en cas de conflicte: el 54% està d’acord i el 10,8%, “molt d’acord”, mentre que el 16,2 % es mostra en desacord i el 6,8% no entra a valorar-ho. De la mateixa manera, un 66,1% advoca pel que el català sigui un idioma oficial de la UE, possibilitat amb què no estan d’acord el 19,5% dels catalans i “molt en desacord” un altre 3%.

Una àmplia majoria del 70,5% reclama, així mateix, que la Generalitat pugui tenir més poder de decisió en la distribució dels fons europeus i el 43,8% creu que la centralització de la gestió al Govern de l’Estat no és positiva. Per contra. Un 32,6% creu que sí que és positiva i un 10,8% no es decanta per cap de les dues opcions.

Actes franquistes

En aquesta ocasió, el CEO va introduir una pregunta que mai no s’havia plantejat mai en una enquesta d’aquestes característiques: “S’han de sancionar els actes públics d’exaltació o d’homenatge al franquisme?”. El 39,9% dels enquestats hi estan “molt d’acord”; el 29,7%, “d’acord”; el 8,8% no hi està ni d’acord ni en desacord; el 12,9% està en desacord; el 2,2% està “molt en desacord”, i el 6,4% no ho sap.

El sondeig també introdueix el tema de l’okupació d’immobles, on constata que la preocupació ciutadana per aquest tema és d’un 7,58 sobre 10. Les dones estan lleugerament més preocupades que els homes (7,74 davant de 7,41), la preocupació augmenta amb l’edat (en els més grans de 65 anys, el grau de preocupació arriba al 8,29 sobre 10) i “els que van votar Ciutadans, Vox, PP i PSC es mostren més preocupats”, diu el dossier del CEO . En aquest àmbit, el 34,6% creu que el problema de l?okupació s?ha d?abordar des de les polítiques socials d?habitatge. Un 22,5% creu, en canvi, que s’ha d’abordar el tema des de la regulació normativa, un 16% creu que s’ha d’abordar amb intervencions policials i un 10%, des de la regulació del mercat immobiliari.

El sondeig introdueix també l´okupació d´immobles, on constata que la preocupació ciutadana per aquest tema és d´un 7,58 sobre 10

Pel que fa al sistema de justícia, el CEO es va interessar pel tema de la Fiscalia i va preguntar als enquestats si actua “amb independència del Govern de l’Estat”. El 63,1% creu que no, mentre que només el 20,7% creu que és independent. Després de suspendre la Justícia espanyola (el 36,4% dels enquestats creuen que el sistema de justícia espanyol, en termes d’independència, és dolent i el 28,4% ho consideren “molt dolent”), el sistema de justícia a Catalunya és valorat amb un 4,90 sobre 10 de mitjana. “Les dones estan lleugerament més satisfetes que els homes. Els que tenen entre 35 i 49 anys són el col·lectiu més satisfet. I els que van votar el PSC són els més satisfets amb el funcionament de l’Administració de Justícia a Catalunya”, diu el dossier del CEO.

L’enquesta també deixa clar que el 68,7% dels catalans volen que els jutges i fiscals de Catalunya tinguin com a requisit obligatori el coneixement del català, mentre que el 27,7% no considera aquest coneixement un requisit.

Sobre les qüestions que afecten més els catalans, són, per ordre d’importància, els delictes sexuals, els robatoris amb violència, la violència de gènere, els delictes d’odi, les okupacions d’immobles, els robatoris amb força, els delictes via internet i els lligats al trànsit d’estupefaents. Els Mossos d’Esquadra obtenen una valoració mitjana de 6,83 punts sobre 10. Els que millor els valoren, segons l’informe, són els votants del PPP i del PSC. Els bombers obtenen una puntuació mitjana de 8,83 i els votants de Vox i ERC són els que millor puntuació els donen.

Davant la polèmica sorgida per l’avançament del curs escolar anunciat pel conseller d’Educació, Josep González-Cambray (que precisament aquesta setmana ha portat la comunitat educativa a una vaga), el CEO va consultar també sobre aquest avenç, rebutjat des de tots els col·lectius implicats. El 45,2% dels enquestats, segons aquest organisme, està a favor d’avançar l’inici del curs, mentre que només s’hi oposa un 36,5%.

A l’enquesta es va introduir, així mateix, una pregunta sobre la necessitat d’obligar per llei les plataformes a emetre productes audiovisuals en català. El 57% dels catalans estan a favor d’aquesta mesura, mentre que el 37% la rebutja.

Sobre la polèmica ampliació de l’aeroport del Prat, el 48,8% creu que “no cal ampliar l’aeroport encara que no tingui un impacte ambiental”, mentre que el 30,8% creu que “s’ha d’ampliar encara que comporti un impacte ambiental”. Un 11,5% dels enquestats no es posicionen. El CEO també introdueix una pregunta sobre la regulació de l’eutanàsia: el 44,8% estan d’acord i el 35,8% estan molt d’acord que entri en vigor la legislació i regular aquesta qüestió.

El Parlament Europeu creu que cal investigar a fons els lligams entre Moscou i l’independentisme català. El ple de l’Eurocambra ha aprovat aquest dimecres un informe sobre desinformació i ingerències estrangeres en els processos democràtics de la UE on s’inclou una referència als “contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans a Espanya ” ia com aquests han format part de l’estratègia de Rússia per “desestabilitzar” la democràcia a la UE. El text ha tirat endavant després que fracassara, la jornada anterior, una proposta per suprimir la referència a Catalunya, que va comptar amb el suport de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus exconsellers, Toni Comín i Clara Ponsatí.

El text ha rebut el vistiplau d’una àmplia majoria de la cambra (552 vots a favor, 81 en contra i 60 abstencions) i col·loca en una posició molt delicada els tres eurodiputats de Junts perseguits per la justícia espanyola des del 2017 per la seva participació en el procés independentista i residents a Bèlgica. L’informe arriba a més en un moment crític, mentre Occident trenca tots els seus vincles amb Rússia per la seva invasió d’Ucraïna i adopta sancions d’enormes conseqüències contra Moscou en diversos fronts, que fins i tot arriben als mitjans Sputnik i Russia Today, citats també a l’informe , i que Brussel·les considera òrgans de “desinformació tòxica” al servei del Kremlin. Puigdemont, Comín i Ponsatí també han votat aquest dimecres contra l’informe complet.

Els vincles entre Catalunya i el Kremlin han estat desvetllats en gran mesura gràcies al diari nord-americà The New York Times, que va publicar el setembre de l’any passat una extensa investigació, sobre la base d’informes confidencials d’intel·ligència, en què assegurava que els líders separatistes van buscar ajuda de Rússia per promoure la ruptura amb Espanya. L´informe aprovat avui per l´Eurocambra afirma que aquestes connexions “requereixen una investigació en profunditat i formen part de l´estratègia més àmplia de Rússia per aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats per manipular el discurs per tal de promoure la desestabilització”.

La menció s’inclou en un paràgraf que deixa molt malparats els polítics independentistes: apareixen citats juntament amb nombrosos partits d’extrema dreta a Europa, com el Partit de la Llibertat d’Àustria, el Reagrupament Nacional de França, liderat per Marine Le Pen, o La Lliga Nord italiana, encapçalada per Matteo Salvini, totes formacions que han “signat acords de cooperació amb el partit Rússia Unida del president Vladímir Putin”, segons el text.

El paràgraf també denuncia el contacte estret amb Rússia d’altres partits de tall ultradretà, com Alternativa per Alemanya (AfD) o l’hongarès Fidesz (l’agrupació del primer ministre Viktor Orbán); i esmenta també expressament el Partit del Brexit al Regne Unit. De fet, la referència a Catalunya apareix al costat de la connexió “entre funcionaris russos i el donant privat més gran per a la campanya de sortida del Regne Unit de la Unió Europea”, la investigació del qual també reclama el Parlament Europeu.

Els eurodiputats sota la lupa

La cita de l’independentisme català continua al text malgrat els intents de suprimir-la a través d’una votació celebrada la jornada anterior (dimarts), a proposta de l’eurodiputada irlandesa Clare Daly, del grup de l’Esquerra Europea, segons ha revelat l’agència EFE, i propera als sobiranistes catalans. Daly i el també eurodiputat irlandès de la mateixa família política, Mick Wallace, fa temps que estan sota la lupa de l’arc parlamentari i dels seus propis col·legues de files per les seves posicions cada vegada més radicals al voltant de Rússia i pels seus freqüents intents de rebaixar qualsevol condemna de Moscou. Tots dos figuren entre els escassos eurodiputats que van votar en contra de la resolució de l’Eurocambra que denunciava l’agressió Rússia d’Ucraïna, tirada endavant el 1 de març passat amb 637 vots a favor i només 13 vots en contra.

Daly, a més, va ser ponent el 2020 d’un informe de l’Eurocambra sobre drets fonamentals, en l’exposició de motius del qual va intentar colar una menció a l’empresonació de polítics a Europa per permetre la celebració de “plebiscits democràtics”, referència que va ser suprimida entre denúncies de censura per part dels independentistes catalans de l’hemicicle.

Entre les esmenes proposades dimarts que sí que van rebre suport de l’Eurocambra hi ha la menció expressa a les recents sancions de la UE contra Rússia, que han prohibit “mitjans de propaganda russos” com Sputnik i Russia Today “i altres òrgans russos de desinformació l’únic objectiu del qual és debilitar i dividir l’opinió pública i els responsables polítics de la Unió”.

La CUP, teòricament el soci preferent del Govern d´ERC i Junts, ha aprofitat la sessió de control al Parlament d´aquest dimarts per criticar l´acord entre els partits de l´Executiu, el PSC i els comuns per canviar la llei de Política Lingüística, que permet equilibrar lús del català i del castellà a lescola. La líder anticapitalista Dolors Sabater ha acusat el president Pere Aragonès de “vendre la llengua” i donar “rang de llei a la deriva catalanofòbica” que veu a la sentència que obliga a aplicar el 25% de classes en castellà a l’escola. El cap del Govern ha assegurat que el canvi ajuda a defensar lʻescola catalana i ha reivindicat que el gran consens de 103 diputats “vol dir que la llengua ha de ser de tots, no només dʻuna part”.

“Fa anys que diem que la immersió és un consens de país i un model pedagògic internacional. Vostès ara es venen la llengua”, ha lamentat a la seva intervenció Sabater. La CUP creu que acceptar la reforma electoral que garanteix l’ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials, sense fixar cap mena de percentatge, dinamitarà el model d’immersió lingüística i “contribuirà a augmentar la segregació escolar i vulnerarà el dret a aprendre català de gran part de la població”.

Aragonès ha defensat amb vehemència l?acord que va més enllà de la dinàmica de blocs independentistes. “Nosaltres no venem la llengua”, ha dit. “La llengua no és només dels independentistes, és del conjunt dels catalans i catalanes”, ha respost. Per al president cal fer un pas a nivell legislatiu perquè “o regulem nosaltres o regularan els tribunals. Per tant, regulem nosaltres que sempre ho farem a favor del model que hem defensat conjuntament”.

En la recerca d’un consens social més gran sobre la reforma legal, Aragonès ha estès la mà als anticapitalistes per intentar arribar a un acord, encara que ha advertit que cal fugir de mesures que “seran anul·lades al cap de dos dies” i ha demanat centrar-se a “donar seguretat jurídica als docents” perquè cada centre pugui decidir el seu projecte lingüístic d’acord amb la realitat social del seu entorn. El president, davant la petició dels comuns de cessar el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha defensat la seva gestió en temes com l’avançament del calendari escolar o la gratuïtat de les escoles bressol.

El cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, ha aprofitat el torn d’intervenció per estendre la mà a Aragonès per fer retocs al pressupost de la Generalitat per poder atendre les conseqüències de la crisi de la guerra per Ucraïna. “Si cal fer alguna modificació pressupostària, el meu grup està en disposició d’escoltar, proposar i ajudar”, ha afirmat, un gest que ha agraït Aragonès.