El Parlament Europeu creu que cal investigar a fons els lligams entre Moscou i l’independentisme català. El ple de l’Eurocambra ha aprovat aquest dimecres un informe sobre desinformació i ingerències estrangeres en els processos democràtics de la UE on s’inclou una referència als “contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans a Espanya ” ia com aquests han format part de l’estratègia de Rússia per “desestabilitzar” la democràcia a la UE. El text ha tirat endavant després que fracassara, la jornada anterior, una proposta per suprimir la referència a Catalunya, que va comptar amb el suport de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus exconsellers, Toni Comín i Clara Ponsatí.
El text ha rebut el vistiplau d’una àmplia majoria de la cambra (552 vots a favor, 81 en contra i 60 abstencions) i col·loca en una posició molt delicada els tres eurodiputats de Junts perseguits per la justícia espanyola des del 2017 per la seva participació en el procés independentista i residents a Bèlgica. L’informe arriba a més en un moment crític, mentre Occident trenca tots els seus vincles amb Rússia per la seva invasió d’Ucraïna i adopta sancions d’enormes conseqüències contra Moscou en diversos fronts, que fins i tot arriben als mitjans Sputnik i Russia Today, citats també a l’informe , i que Brussel·les considera òrgans de “desinformació tòxica” al servei del Kremlin. Puigdemont, Comín i Ponsatí també han votat aquest dimecres contra l’informe complet.
Els vincles entre Catalunya i el Kremlin han estat desvetllats en gran mesura gràcies al diari nord-americà The New York Times, que va publicar el setembre de l’any passat una extensa investigació, sobre la base d’informes confidencials d’intel·ligència, en què assegurava que els líders separatistes van buscar ajuda de Rússia per promoure la ruptura amb Espanya. L´informe aprovat avui per l´Eurocambra afirma que aquestes connexions “requereixen una investigació en profunditat i formen part de l´estratègia més àmplia de Rússia per aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats per manipular el discurs per tal de promoure la desestabilització”.
La menció s’inclou en un paràgraf que deixa molt malparats els polítics independentistes: apareixen citats juntament amb nombrosos partits d’extrema dreta a Europa, com el Partit de la Llibertat d’Àustria, el Reagrupament Nacional de França, liderat per Marine Le Pen, o La Lliga Nord italiana, encapçalada per Matteo Salvini, totes formacions que han “signat acords de cooperació amb el partit Rússia Unida del president Vladímir Putin”, segons el text.
El paràgraf també denuncia el contacte estret amb Rússia d’altres partits de tall ultradretà, com Alternativa per Alemanya (AfD) o l’hongarès Fidesz (l’agrupació del primer ministre Viktor Orbán); i esmenta també expressament el Partit del Brexit al Regne Unit. De fet, la referència a Catalunya apareix al costat de la connexió “entre funcionaris russos i el donant privat més gran per a la campanya de sortida del Regne Unit de la Unió Europea”, la investigació del qual també reclama el Parlament Europeu.
Els eurodiputats sota la lupa
La cita de l’independentisme català continua al text malgrat els intents de suprimir-la a través d’una votació celebrada la jornada anterior (dimarts), a proposta de l’eurodiputada irlandesa Clare Daly, del grup de l’Esquerra Europea, segons ha revelat l’agència EFE, i propera als sobiranistes catalans. Daly i el també eurodiputat irlandès de la mateixa família política, Mick Wallace, fa temps que estan sota la lupa de l’arc parlamentari i dels seus propis col·legues de files per les seves posicions cada vegada més radicals al voltant de Rússia i pels seus freqüents intents de rebaixar qualsevol condemna de Moscou. Tots dos figuren entre els escassos eurodiputats que van votar en contra de la resolució de l’Eurocambra que denunciava l’agressió Rússia d’Ucraïna, tirada endavant el 1 de març passat amb 637 vots a favor i només 13 vots en contra.
Daly, a més, va ser ponent el 2020 d’un informe de l’Eurocambra sobre drets fonamentals, en l’exposició de motius del qual va intentar colar una menció a l’empresonació de polítics a Europa per permetre la celebració de “plebiscits democràtics”, referència que va ser suprimida entre denúncies de censura per part dels independentistes catalans de l’hemicicle.
Entre les esmenes proposades dimarts que sí que van rebre suport de l’Eurocambra hi ha la menció expressa a les recents sancions de la UE contra Rússia, que han prohibit “mitjans de propaganda russos” com Sputnik i Russia Today “i altres òrgans russos de desinformació l’únic objectiu del qual és debilitar i dividir l’opinió pública i els responsables polítics de la Unió”.