El fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, ha assegurat
aquest dilluns que no és possible un referèndum sobre la independència
amb l'actual marc legal, "que comparteix, respecta i acata". En un
comunicat fet arribar als mitjans, Rodríguez Sol rebaixa unes
declaracions fetes per ell mateix a Europa Press en què assegurava que
veu legítim que Catalunya aspiri a una consulta sobre el seu futur
polític. "Al poble se li ha de donar la possibilitat d'expressar el
que vol", deia.
"Si no hi ha solució a Madrid s'ha de veure quin àmbit de competències
ens queda i què es pot fer a través d'una llei de consultes",
explicava el fiscal superior, que destacava que s'ha de ser "realista"
i entendre que el marc legal no inclou la possibilitat d'un
referèndum. En el comunicat, Rodríguez Sol assegura que va opinar que
la llei de consultes (pendent de tramitació) permetria preguntar al
poble de Catalunya sobre qüestions diferents que afectin els seus
interessos, "però sense que es pugui utilitzar per esquivar les lleis
vigents".
http://www.ara.cat/politica/superior-Catalunya-possible-referendum-independencia_0_876512468.html
El fiscal superior de Catalunya es fa enrere i ara diu que no és possible un referèndum #consulta2014
Campanya de signatures pel mateniment de les delegacions territorials de TV3 #jotv3
Una campanya a la xarxa per demanar al president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, i al director de TV3, Eugeni Sallent, la "restitució" de les corresponsalies de Perpinyà, els Pirineus i les Terres de l'Ebre ha recollit fins aquest dilluns a la tarda més de 4.000 adhesions.
La recollida de signatures –que segons el comitè d'empresa de TVC ha estat impulsada per "la ciutadania"– recorda que "TV3 ha esdevingut al llarg de la seva història una eina de cohesió social i cultural arreu dels territoris de parla catalana", i considera que amb el tancament d'aquestes delegacions els territoris "més extrems i despoblats" del país "perdran presència" a la televisió pública, la qual cosa pot afavorir el "centralisme informatiu". Per això, reclama el manteniment de les corresponsalies "per tal de garantir l'equilibri territorial informatiu, el rigor periodístic i la diversitat informativa".
Mentrestant, les protestes contra la rescissió dels acords amb les productores que cobrien aquests territoris continuen, i segons el comitè, aquest dilluns hi ha hagut concentracions de treballadors davant les delegacions de TVC a Girona, Lleida i Tarragona "per mostrar el seu rebuig a la decisió de la direcció de tancar les corresponsalies de Pirineus, Perpinyà i Terres de l'Ebre i als acomiadaments" que se'n derivaran.
Per la seva banda, la CCMA ha emès un comunicat en què valora en 546.000 euros anuals l'estalvi que comportarà aquesta mesura, una quantitat que se suma als 1.100.000 euros que va permetre estalviar el tancament de la resta de corresponsalies, anunciat al gener. Segons la Corporació, a més, els seus mitjans "garanteixen, amb els seus recursos, la informació de qualitat i de proximitat a tot el territori, un dels eixos bàsics del servei públic de comunicació que ofereixen als ciutadans". La CCMA remarca també que el seu objectiu és "garantir la sostenibilitat i la viabilitat del servei públic de comunicació i la qualitat de l'oferta audiovisual de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio".
L’Assemblea Nacional Catalana celebra el seu primer aniversari #ANCat
celebra el seu primer aniversari, just un any després de l'assemblea
constituent que va ompir el Palau Sant Jordi amb més de 7.000
persones. Des del primer dia, l'Assembla ha estat treballant de forma
unitària i transversal per aconseguir la independència de Catalunya
organitzant centenars d'actes que han mobilitat més de 150.000
persones.
La data del 30 de junt també és imprescincible en la història del
primer any de l'ANC, ja que aquell dia a Lleida es donava el tret de
sortida a la marxa per la independència que, passant per moltes
poblacions del país, finalment va culminar amb la històrica
manifestació de l'Onze de Setembre en què més d'un milió i mig de
catalana van sortir al carrer a favor que Catalunya sigui un nou estat
d'Europa.
Amb la recent aprovació de la Declaració de Sobirania al Parlament de
Catalunya, l'Assemblea ha iniciat la campanya a favor del Sí a la
independència que busca ampliar la majoria social a favor de la
independència, fent pedagodia entre el col·lectiu encara indecís.
Per celebrar aquest primer aniversari, l'Assemblea ha organitzat un
concurs fotogràfic per fer un recull amb les millors imatges d'aquest
primer any de l'ANC. Des d'avui dilluns 4 de març i fins aquest
diumenge 10 març, tothom que ho desitgi pot participar al concurs
fotogràfic de l'Assemblea enviant la seva fotografia amb una imatge
d'aquest primer any de vida de l'Assemblea.
Els mateixos participants i seguidors de l'ANC a la xarxa podran votar
les imatges que més els agradin i d'entre les 10 imatges més votades,
s'escollirà el guanyador d'un lot de productes de l'Assemblea. El
participants poden enviar les seves fotografies fins aquest diumenge
10/03/2012 a la nit.
Més informació de l'ANC a http://www.assemblea.cat #ANCat
Sardanes per la Independència a Catalunya Ràdio #ANCat
http://www.catradio.cat/audio/707116/Sardanes-per-la-Independencia
Video de la Conferència: "La independència de Catalunya, a debat" a la UPF #consulta2014
Aquest va ser el títol de la primera sessió de les jornades "La independència de Catalunya, a debat" organitzades per la UPF, que va tenir lloc el 30 de gener i en la qual van participar els economistes Juan Carlos Conesa (UAB), Ángel de la Fuente (IAE), Jordi Galí (CREI-UPF) i Guillem López Casasnovas (UPF), moderats per Jaume Ventura (CREI-UPF). El debat va començar amb les intervencions de Juan Carlos Conesa (0:09:30-0:24:45), Jordi Galí (0:24:55-0:40:02), Ángel de la Fuente (0:40:10-0:52:25) i Guillem López (0:52:40-1:05:44) i va continuar amb un debat entre els participants i el públic assistent.
http://www.youtube.com/watch?v=6pA1dGySttg
Los militares jubilados que amenzan Cataluña se lucraron con las viviendas del Ejército #catalanofòbia
La venta masiva de viviendas militares impulsada por Federico Trillo
cuando ocupó la cartera de Defensa (2000-2004) se saldó con bastantes
irregularidades y algunos perjuicios para la hacienda pública, según
acaba de poner de relieve, con secular retraso, el informe que el
Tribunal de Cuentas ha enviado al Parlamento. La privatización del
parque de viviendas militares a mitad de precio y en unas condiciones
que para sí quisieran miles de familias desahuciadas por los bancos al
no poder pagar la hipoteca, benefició especialmente a esos oficiales
pretorianos en la reserva que, como el general Juan Antonio Chicharro,
anteponen el patriotismo español a la voluntad democrática de los
pueblos y, aunque carentes de mando en tropa, insisten en sus amenazas
a Cataluña.
La privatización de las casas militares sin interés para la defensa
nacional fue una de las mayores operaciones inmobiliarias de la
primera década del siglo XXI. El planteamiento del entonces ministro
Trillo consistió en entregar los inmuebles y locales situados en las
ciudades a sus inquilinos militares para sufragar la construcción de
residencias en las bases y aportar ayudas para vivienda a los
militares sometidos a la ley de movilidad. Mediante sucesivos decretos
–el último, de noviembre de 2003—se entregaron las casas en propiedad
a los militares en la reserva, a sus parejas, familiares y
causahabientes al 50% del valor de mercado y con créditos
subvencionados a interés no superior al 1%.
Entre 2003 y 2005, el Instituto de la Vivienda de las Fuerzas Armadas
(Invifas), enajenó 14.181 inmuebles por un valor total de 1.569
millones de euros. El 97% de dicho importe correspondió a la venta de
casas militares y 800.000 euros, a la enajenación de solares. La
operación, en apariencia irreprochable por cuanto miles de familias de
militares venían pagando sus cuotas de alquiler, resultó especialmente
rentable, según reconocen las fuentes consultadas, para los oficiales
de alta graduación que ocupaban los mejores inmuebles en el centro de
las ciudades. Familiares del propio ministro se contaban entre ellos.
Algunas operaciones poco claras llevaron en 2006 al Tribunal de
Cuentas a revisar la gestión del Invifas y ahora, siete años después,
cuando esa inmobiliaria del Ejército ha desaparecido subsumida en la
Gerencia de Insfraestructuras y Equipamientos de la Defensa, el órgano
fiscalizador carga las tintas y da a entender que aquello fue la casa
de tócame Roque. Para empezar, el Invifas no atendió a los
requerimientos ni a los plazos de alegación del Tribunal, que tuvo que
solicitar la documentación por dos veces. Cosa extraña, aunque no
infrecuente, para un organismo público dependiente del Gobierno
central.
Ya en materia, el alto Tribunal dice que con carácter general el
Invifas declaraba en la escritura pública de compraventa que había
recibido el precio del inmueble "con anterioridad a la venta", cuando
lo cierto es que el pago se hacía efectivo "después del otorgamiento
de escritura". "Esta práctica –añade el Tribunal– puede suponer un
riesgo para los intereses de la Hacienda pública". También, con
carácter general, "se admitió que participasen en los concursos para
la enajenación de viviendas desocupadas unos licitadores que
presentaron documentación defectuosa para acreditar sus requisitos y
méritos". Téngase en cuenta que, en plena escalada del precio de la
vivienda, la adquisición de los inmuebles a mitad de precio permitía a
los adjudicatarios obtener un beneficio seguro al día siguiente.
Algunos beneficiarios se enteraron tarde de estas operaciones y por
eso el Tribunal reprocha a los responsables del Invifas que admitiesen
solicitudes a través del Servicio Postal "sin cumplir los requisitos
legalmente exigibles para garantizar que la presentación se había
realizado dentro de plazo". También subraya "numerosas irregularidades
y deficiencias de tipo procedimental, especialmente en la enajenación
de locales comerciales y solares mediante subasta y convenio". Y
agrega que "las cuantías por las que fueron enajenados los inmuebles
objeto de convenio con otros entes públicos, no se encuentran
suficientemente justificadas".
Las irregularidades detectadas por el órgano fiscalizador proceden de
un muestreo. La auditoría no abarca, por tanto, todas las operaciones.
En algunos casos faltan documentos para acreditar que las viviendas
estuvieran ocupadas por militares. Es probable que algunos las
tuvieran subarrendadas. En algunos convenios, el Tribunal reprocha al
entonces responsable del Invifas, al que no cita -el arquitecto Rafael
Amat, persona de la máxima confianza del ministro y con anterioridad,
director de vivienda del Gobierno regional de Murcia-, que no
garantizase el interés público cuya protección le incumbía. El
secretario de Estado de Defensa, Fernando Díez Moreno, excolaborador
de Rodrigo Rato, tenía la función supervisora.
Aunque el Tribunal no pasa de 2005, la venta de viviendas siguió a
buen ritmo durante los mandatos de José Bono –quien dignificó el
sueldo a los militares- y José Antonio Alonso como ministros de
Defensa de Zapatero. Téngase en cuenta que el parque de viviendas
militares sin interés para la defensa se cifró en 37.000 al comienzo
del proceso. En 2006, Defensa ingresó 1.460 millones de euros por
ventas de casas, locales y terrenos.
Pero con el pinchazo de la burbuja inmobiliaria y el estancamiento de
los precios, lo que empezó siendo una acción justa para las familias
de los suboficiales y militares de la escala básica, y se transformó
en un buen negocio para los oficiales en la reserva con inmuebles en
las zonas más cotizadas de las ciudades, entró en barrena, y en 2008
el Invifas quiso enajenar 1.546 viviendas pero sólo vendió 688, un
55,5% menos de lo previsto. Ni a mitad de precio la reventa era
negocio.
http://www.cuartopoder.es/laespumadeldia/2013/03/02/viejos-militares-que-amenzan-a-cataluna-se-lucraron-con-las-viviendas-del-ejercito/
El fiscal en cap veu casual la difusió de corrupteles davant el procés sobiranista #catalanofobia
El fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, ha reiterat
aquest dissabte que són "una suma de coincidències" el fet que
apareguin informacions en alguns mitjans sobre presumptes casos de
corrupció política per tal de tombar el procés sobiranista a
Catalunya. "Sé que dir això a la gent li costarà de creure", ha
reconegut Rodríguez Sol en una entrevista a l'espai 'Converses' de
COPE. En un context on les notícies judicials estan a l'ordre del dia,
el fiscal ha suggerit també un replantejament del 'secret periodístic'
i el 'secret de sumari'. Creu convenient, a més, que un jutge retiri
cautelarment les funcions a un polític quan el delicte que se li
imputa està relacionat amb la seva tasca. /ACN
Invasion of Catalonia an option, says spanish general #news #eu #usa #politics
A Spanish general has suggested that the armed forces should consider
invading Catalonia if the region attempts to break away from the rest
of the country. Juan Antonio Chicharro, a general in the marine
reserve, warned that patriotic sentiment would take precedence over
democratic rules in the face of a "separatist-secessionist offensive"
by the northeastern region.
'The fatherland'
"The fatherland is above and more important than democracy," he said.
"Patriotism is a feeling and the constitution is just a law." He made
his comments at a conference in Madrid in early February, but they
only came to light when El País newspaper published details of the
event on Wednesday. The conference was titled "Armed Forces and
Constitutional Order" and several respected academic and judicial
figures were present.
The defence ministry opened an investigation yesterday to decide
whether to sanction Gen Chicharro.
Nationalists governing Catalonia want to hold a referendum there on
independence in 2014. However, the central government in Madrid
insists such a move would be illegal and has vowed to oppose the
staging of the vote through constitutional means. But in his speech,
Gen Chicharro warned that problems will arise "if the mechanisms of
defence of the constitutional order do not behave as their duties
require". Asked what the armed forces should do in such a situation,
he made it clear he favoured some form of physical response.
Rhetorical questions
Most of his most provocative assertions were presented as rhetorical
questions or possible scenarios, but those present clapped and cheered
when he finished speaking. This is not the first time a member of the
armed forces has backed military intervention to stop Catalan
independence plans. In September, Col Francisco Alamán said the
military will defend Spain's unity "with our lives".
http://www.irishtimes.com/newspaper/world/2013/0301/1224330654203.html
El PP veu democràtic impugnar la Declaració de Sobirania del Parlament al TC #dretadecidir
El portaveu del PP, el nacionalista espanyol Enric Millo, no ha dubtat
ni un segon en afirmar que la impugnació al Tribunal Constitucional de
la declaració de sobirania del Parlament no és altra cosa que la
"resposta democràtica del govern d'Espanya i de l'Estat de dret en
contra aquells que volen trencar la convivència". "Cal el diàleg i
l'esperit negociador per superar el bloqueig i la confrontació", ha
afegit Millo. /ACN
ERC demana explicacions pel tancament de quatre corresponsalies de TV3 #jotv3 #catnord
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha demanat aquest dissabte
al Govern que doni explicacions pel tancament de quatre
corresponsalies de TV3, les d'Andorra, Alt Urgell i la Cerdanya,
Perpinyà, Terres de l'Ebre i el Pallars. En roda de premsa, Rovira ha
avisat que el model de la CCMA ha de respondre al sistema territorial
dels Països Catalans, i no a un esquema provincial, i ha preguntat a
CiU si han rescindit els contractes amb productores locals per buscar
una fórmula diferent per prestar el servei. "Si estan estudiant una
altra forma que ho expliquin", ha demanat Rovira després del consell
nacional d'ERC, que precisament ha aprovat una resolució en defensa
del model públic de la CCMA. /ACN
Gal·les també adverteix a Espanya que hauria de negociar amb Catalunya #consulta2014
Durant una roda de premsa conjunta amb el president de la Generalitat, Artur Mas, després de reunir-se a Palau, el líder gal·lès, el primer ministre Carwyn Jones, ha comentat sobre el procés independentista que viu Catalunya que "aquestes qüestions es negocien i es solucionen millor entre governs". En aquest sentit, ha expressat que "són els Govern català i espanyol els que hauran de solucionar aquesta qüestió" i ha afegit que la solució passa "per una negociació entre les dues parts". Aquesta mateixa setmana, Mas es va reunir també amb el primer ministre de Flandes, Kris Peeters.
http://politica.e-noticies.cat/galles-tampoc-no-es-mulla-per-la-independencia--73453.html
CiU i ERC blindaran els horaris comercials davant la normativa espanyola
Convergència i Unió i Esquerra Republicana han registrat al Parlament
la proposició de llei per blindar els horaris comercials davant de la
normativa espanyola, que és més liberalitzadora. Els dos grups han
demanat que es tramiti per la via més ràpida que hi ha i això pot
suposar uns dos mesos.
Si s'aprova aquesta llei preservarà el model català perquè prevaldrà
per sobre el Decret espanyol. L'objectiu és mantenir, per exemple, que
les botigues només puguin obrir 72 hores a la setmana o 8 dies festius
a l'any. Ara la normativa està suspesa perquè el Tribunal
Constitucional va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol
contra la llei catalana. Dimecres el conseller d'Empresa i Ocupació,
Felip Puig, ja va anunciar que presentarien un decret per blindar el
model català.
http://www.324.cat/noticia/2071993/economia/CiU-i-ERC-blindaran-els-horaris-comercials-davant-la-normativa-espanyola
El govern espanyol amenaça Catalunya amb més retallades #EspanyaEsCrisi #espolifiscal
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro,
ha amenaçat Catalunya amb obligar-la a fer més retallades. Segons el
ministre, les cinc comunitats que han sobrepassat l'objectiu de
dèficit el 2012 (Catalunya, Múrcia, País Valencià, Andalusia i Illes
Balears) hauran de revisar els plans economicofinancers i aplicar
noves mesures d'ajust per reconduir els seus comptes.
En una entrevista a Europa Press, Montoro ha explicat que Hisenda
revisarà els plans que tenen en vigor Catalunya i les altres quatre
comunitats per detectar el motiu pel qual no han aconseguit
l'objectiu. Un cop localitzada la causa, han d'acordar amb elles noves
mesures, tot i que des de "el reconeixement" al gran trajecte que han
recorregut totes les autonomies el 2012 en matèria de consolidació
fiscal. El ministre no ha fet cap referència als incompliments de
l'Estat amb la Generalitat, com el fons de competitivitat, ni tampoc a
l'espoli fiscal anual de 16.000 milions d'euros.
En aquesta anàlisi, segons Montoro, es determinarà on "han fallat" les
cinc comunitats i quina part no s'ha complert en matèria d'ingressos i
de despeses, amb l'objectiu de renovar els programes d'ajust i
reconduir als objectius: "Les portarem a bon port", ha dit. D'aquesta
manera, se seguirà aplicant la llei d'estabilitat pressupostària que
preveu, en última instància, la intervenció de les comunitats, tot i
que el ministre creu que queda molt per aplicar la llei abans
d'arribar a aquest punt. "Seran intervingudes? Si no han estat
rescatades, no cal entendre un grau d'intervenció màxima", ha dit
Montoro.
Sobre si Brussel·les donarà finalment més temps a Espanya per reduir
el dèficit un cop coneguda la xifra de 2012, Montoro ha reconegut que
estan a l'espera de canvis en els objectius per a aquest any, encara
que, de moment, el govern espanyol i les comunitats segueixen
treballant sobre els objectius vigents. "Però tots estem també
esperant que hi haurà canvis, com està anunciant la pròpia Comissió
Europea. Tot això és el que caldrà encaixar al llarg de l'any 2013",
ha dit Montoro.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/montoro_amenaca_catalunya_mes_retallades_93058.php
Geli repta Chacón a afiliar-se al PSOE #dretadecidir
emplaçat avui la cap de llista del PSC al Congrés Carme Chacón a
afiliar-se al PSOE si el que vol és liderar el socialisme espanyol.
"Si vol liderar el PSOE, potser pot anar a militar fora" del PSC, ha
assenyalat Geli en declaracions a Catalunya Ràdio. Segons Geli, els
motius que ha donat Chacón per no participar en la votació sobre la
consulta en el Debat sobre l'Estat de la Nació evidencien que
l'exministra de Defensa i Habitatge "no està al costat de la majoria
catalana". Geli ha reiterat que Chacón "s'equivoca" quan s'oposa al
dret a decidir perquè suposa la ruptura de Catalunya amb Espanya: "El
dret a decidir no és ruptura, sinó fer una consulta".
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/geli_repta_chacon_a_afiliar-se_al_psoe_93053.php
Primeres veus al PSC per trencar amb el grup del PSOE al Congrés #dretadecidir
Congrés dels Diputats, perdut després del cop d'Estat del 23F.
L'assemblea de militants del Vendrell ha aprovat una resolució en la
qual defensa que així es defensarien millor "els interessos del
territori al qual representem i la seva societat". El document també
demana un canvi de relacions amb el PSOE.
Els socialistes del Vendrell estructuren la seva petició en set punts
en els quals aposten per un Estat federal i l'assoliment d'una gran
aliança d'esquerres per defensar l'Estat del benestar per ser
"alternativa real de govern".
En aquest sentit fa èmfasi en la lluita contra la desocupació i la
preservació de l'educació i el sistema de salut públic. La resolució
de la militància vendrellenca subratlla la necessitat que el PSC
millori la seva renovació i democràcia interna per fomentar el debat i
la participació en la presa de decisions.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/primeres_veus_al_psc_per_tornar_a_reivindicar_el_grup_propi_al_congres_93046.php
La caverna mediàtica espanyola justifica el boicot al cava català #catalanofobia
nou boicot al cava, que al seu entendre s'explicaria per la
"provocació" que suposa el procés sobiranista que ha engegat
Catalunya. A la portada apareix el president de la Generalitat, Artur
Mas, bevent una copa de cava. I afegeix: "Les provocacions tenen un
preu. Cau el consum de cava". "Productors catalans denuncien l'impacte
en les vendes per l'ofensiva independentista", afegeix el rotatiu
madrileny, que xifra el descens de vendes en un 6%. No obstant, el
mateix diari reconeix que les vendes globalment han pujat un 1,53%,
gràcies a l'exportació. L''Abc' també dedica el seu editorial a la
mateixa qüestió, i assenyala que el boicot al cava és un "símptoma".
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/l_abc_justifica_el_boicot_al_cava_93057.php
El PNV avisa a Rajoy que la convivencia en Cataluña y Euskadi "no se impone" #dretadecidir
El portavoz parlamentario del PNV, Joseba Egibar, ha advertido hoy al
presidente del Gobierno central, Mariano Rajoy, de que "la convivencia
no se puede imponer", por lo que le ha pedido que dialogue con
Cataluña y País Vasco para atender lo que piden mayoritariamente desde
sus Parlamentos.
Egibar, en declaraciones a Radio Euskadi recogidas por EFE, ha
criticado la postura "cerrada, numantina y de desprecio" que muestra
el Gobierno del PP con su decisión de impugnar ante el Tribunal
Constitucional la declaración soberanista aprobada por el Parlament de
Cataluña.
"La convivencia no se puede imponer, hay que pactarla. Es una mala
señal esta decisión del PP, que por otra parte no nos sorprende. Es un
mal síntoma que en el caso de España es algo reiterado", ha comentado
Egibar. El dirigente del PNV ha instado al Ejecutivo de Rajoy a
"escuchar y atender" la petición que se hace desde Cataluña y a
avenirse a negociar. EFE
El derecho a decidir de las naciones sin Estado #usa #eu #politics #news #spain
de la UPV/EHU (Universidad del País Vasco / Euskal Herriko
Unibertsitatea) y Ramón Zallo, catedrático de la UPV-EHU.
La noción de nación es una construcción conceptual como cualquier otra
al uso (individuo, sociedad, persona, pueblo…) que intenta describir
una realidad: el vínculo social y político de autoreconocimiento de
una comunidad diferenciada que desea vivir, decidir y organizarse
colectivamente. Ese vínculo, para ser tal, ha de confirmarse mediante
una voluntad mayoritaria persistente y plasmarse en un proyecto
político consultado de autogestión.
Hoy, en el Estado español, hay naciones culturales que con proyectos
colectivos mayoritarios en su interior se han convertido ya en sujetos
políticos nacionales. No se trata de invenciones de laboratorio sino
decantaciones de procesos sociales largos que se apoyan en factores
objetivos (historia, instituciones, derecho propio, lengua, cultura..)
que siendo necesarios no son suficientes. El requisito para el
tránsito de una comunidad de vida e historia a nación política, a
sujeto político soberano, se produce por continuas practicas
democráticas que -aun animadas por determinadas élites- expresan una
voluntad mayoritaria en esa dirección -. En las sociedades
democráticas, la constitución de la nación se da por procesos de
afirmación, acción y decisión de una ciudadanía real y contabilizada,
de un demos convertido en sujeto político y nacional.
Esa nación puede querer disponer de un Estado o, al contrario, querer
formar parte del Estado anfitrión de una cierta manera. Como comunidad
plural con libre albedrío decide sobre su futuro. Ningún Estado
democrático debe poder impedir una u otra solución, tanto por
principio democrático como porque no es viable, ni sensato a largo
plazo, mantener a nadie contra su voluntad en un conflicto nacional.
En caso de cambio de estatus (independencia, confederación…) lo que sí
puede reclamarle es que se haga corresponsable de los efectos de su
decisión sobre el, hasta ese momento, estado integral.
Un Estado que no quiera sojuzgar a una nación manteniéndole dentro de
un Estado unitario a la fuerza (principio de libertad) evitará
convertirse en cepo de pueblos. Una nación -la española- que quiera la
fraternidad no puede legitimar una posición de dominación sobre otra
(principio de igualdad) siendo lo propio que facilite rencuentros
razonables y no choques traumáticos. Igualmente, no puede pretender
ahogar la voluntad y el demos de la nación minoritaria con el voto de
la mayoritaria, lo que constituiría un fraude al derecho de las
minorías nacionales a decidir libremente sus vínculos desde sus
mayorías internas, y con respeto a los derechos de expresión,
organización e integración de sus propias minorías.
La Constitución (CE) es norma fundamental para todos. Pero su
literalidad no da salida a ese tipo de aspiraciones y es blandida e
instrumentalizada como arma de parte en la más dura e insatisfactoria
de sus interpretaciones: la que solo ve los artículos 2, 8 y 155. ello
se traduce en una coartada de inmovilismo centralista, no en una norma
respetable ni a respetar para una parte significativa de las
ciudadanías. A ello hay que añadir que, ya desde su origen, la CE
careció en Euskadi del carácter de contrato colectivo.
Identificar la CE como el único vector de la democracia, utilizándola
contra ella en lugar de reinterpretarla para dar salida a los
problemas solo puede ocurrir en un país sin tradición democrática.
Rubio Llorente decía "Si una minoría territorializada (..) desea la
independencia, el principio democrático impide oponer a esta voluntad
obstáculos formales que pueden ser eliminados". Recordemos que Rubio
Llorente apunta que una ley orgánica para la convocatoria de un
referéndum puede ser la salida. El ya famoso "derecho a decidir" como
expresión de soberanía es una interpretación contemporánea -pacífica y
sujeta a procesos decisorios en escalera- del clásico derecho de
autodeterminación, un derecho humano colectivo bien asentado
jurídicamente en la jurisprudencia internacional
El derecho de decisión debe tener efectos políticos y jurídicos aunque
no tiene por qué acabar en secesión. Ni va de suyo que
autodeterminación y secesión estén inexorablemente vinculados;
dependerá de la fórmula que plantee la comunidad nacional y de los
resultados de la consulta que, si fuera exitosa, conllevaría la
obligación de negociar por parte del estado anfitrión según la
doctrina del TS del Canadá. La radicalización de la propuesta será
directamente proporcional a la cerrazón a acomodos satisfactorios.
Asimismo una hipotética reforma constitucional a conveniencia de los
dos partidos mayoritarios de la nación española dejaría parecida
situación.
Sentados y aceptados los criterios, los aspectos operacionales pueden
discutirse (fórmula clara, condiciones institucionales de
legitimación, convocante, claves de interpretación de resultados,
secuencia de procesos negociadores, compromisos con los efectos…). El
cierre de cualquier proceso, su perversión tramposa o los chantajes
unilaterales (pertenencia a Europa, fondos de seguridad social…) no
traerían más que inestabilidad y relaciones rupturistas del mismo
tenor. Hay que apelar a la altura de miras de las elites hoy tentadas
de cerrar en falso un doble problema real: el colapso de algunas
reglas de la Constitución incompatibles con la democratización del
Estado; y el respeto a los sujetos nacionales de un Estado que siendo
plurinacional se resiste a reconocer que lo es.
http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=5686
Enric Canela: 'Les contradiccions de Carme Chacón' #opinió
Fragment de l'article 'Tot construint estructures d'estat' d'Enric Canela.
Com sabeu, aquesta setmana es va posar a votació al Parlament de Catalunya un resolució a favor d'un referèndum a Catalunya per preguntar si volem o no ser espanyols. Carme Chacon no va votar a Madrid a favor del "dret a decidir", cosa que si van fer la resta de diputats socialistes escollits a Catalunya.
Al poc, llegia a la xarxa: Carme Chacón va contestar ahir a Pere Navarro dient que no seria mai cap de llista d'un partit amb un programa electoral en què no cregués. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, havia declarat en una entrevista a l'agència EFE que Carme Chacón no podria tornar a ser candidata del PSC si no defensava el dret de decidir de Catalunya. Chacón va voler deixar clar que no encapçalaria mai cap llista amb el dret de decidir dins el programa electoral.
Tenia curiositat per saber que deia el programa electoral socialistes catalans l'any 2012. L'he buscat i reprodueixo un paràgraf:
Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d'un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s'hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.
Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d'un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.
Clarament recolza el "dret a decidir".
Llegia en un article de fa uns mesos, abans de les eleccions nacionals:
La diputada socialista Carme Chacón ha reiterat aquest matí que és "rotundament i radicalment contrària a la independència de Catalunya", i ha evitat recolzar la fórmula d'una consulta sobre el dret a decidir que el seu partit, el PSC, ha inclòs en el seu programa electoral. "Em nego que a mi, o al meu fill, de quatre anys, ens obliguin a haver de triar entre ser espanyols o catalans. M'hi nego. I som una majoria silenciosa de catalans, els que ens hi neguem", ha assegurat en una entrevista a televisió.
Clarament es mostrava contrària al programa electoral del que sembla que era el seu partit.
Ella va ser cap de llista a les eleccions espanyoles. Per saber quin programa era el seu, he buscat el que deia el programa electoral del PSC a les eleccions espanyoles del 2011. Efectivament, parla molt de federalisme, però res del "dret a decidir".
Carme Chacon ha estat absolutament coherent amb el que ha estat dient aquests mesos. Va mostrar el seu profund desacord amb la política que ha portat el PSC en els darrers temps en relació a la sobirania de Catalunya.
El PSC té una cap de llista a Madrid que no està d'acord amb la política del seu partit. És evident que nosaltres, com a independentistes, podem estar en contra del que diu i fa Carme Chacon, igual que no ens agrada el que fa Alícia Sánchez-Camacho o Jorge Fernández Díaz, però no tractar-la d'incoherent. Si els seus principis són aquests fa el que li dicta la seva consciència o els seus interessos, perquè jo crec que es tracta més d'interessos que d'altra cosa, cap problema.
El problema el té el PSC que té una cap de llista que no fa ni cas del que diu el seu cap de llista. Li passa el mateix al Parlament. Aquí a l'inrevés, té diputats que van més enllà del que diu el programa.
Jo m'alegro que el PSC hagi fet això a Madrid, perquè ha generat un debat bastant dur a Madrid. Allà han vist que el conflicte de sobirania és encara més greu perquè resulta que el PSC, menys Chacon, els ha sortit demòcrata, potser no s'ho esperaven, en defensar que a Catalunya votem si volem o no continuar a l'Estat espanyol. Potser ells pensaven que com que la posició majoritària, o si més no oficial, al PSC és continuar a Espanya, estarien també en contra d'un referèndum restringit a Catalunya. No ha estat així i han dit: Això és Babel! S'han perdut tots els principis.
http://www.deumil.cat/bloc/2013/03/02/canela/tot-construint-estructures-destat/
Desenes d’ajuntaments practiquen la insubmissió en resposta a l’ofensiva de Llanos de Luna #catalanofòbia
Durant aquest temps, i amb un zel conduït per l'obsessió espanyolista, Llanos de Luna no ha perdut pistonada. Entre les seves actuacions més conegudes destaquen la denúncia a Sant Pol de Mar per ultratge a la bandera espanyola o la interposada contra els ajuntaments de Girona i de Figueres per haver contractat trens que van dur centenars de persones a la marxa «Catalunya, nou Estat d'Europa» l'11 de setembre passat; una denúncia que ja ha estat arxivada.
La delegada del Govern espanyol ha afegit al seu punt de mira els consistoris que, seguint la crida de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), s'han declarat «territori català lliure i sobirà», començant pels de Celrà, Espinelves, Llançà, Vidreres i Arenys de Munt, els quals ja han rebut la corresponent missiva en què se'ls insta a retirar la declaració per ser considerada il·legal. Alguns d'aquests, com Celrà, Vidreres o el Masnou, han acabat als jutjats.
L'actuació de la Guàrdia Civil a Sant Pere de Torelló s'inscriu, doncs, en la croada particular de Llanos de Luna, així com els requeriments enviats a desenes d'ajuntaments més que no exhibeixen la insígnia espanyola. Només a Osona n'hi ha 51 que en prescindeixen, com és el cas de Calldetenes, al qual la Delegació del Govern ja s'hi ha adreçat perquè obeeixi la llei de banderes espanyola aprovada a l'octubre de 1981.
També ha rebut la mateixa ordre l'Ajuntament de Porqueres (municipi del Pla de l'Estany), que s'ha negat a acatar-la esgrimint que no disposa de la infraestructura necessària per col·locar banderes al seu balcó. Només en els dies de Festa Major, el consistori governat per una agrupació independent vinculada a ERC hissa les banderes catalana, d'Europa i de la població en unes astes situades al pati de l'Ajuntament. Diferent ha estat el cas de Banyoles, que, per evitar una possible demanda judicial, va mantenir tres dies penjada la bandera espanyola, que després ha retirat en haver-se exhaurit el termini del requeriment. Sense oblidar l'Ajuntament de Gallifa, que ha optat com a resposta per penjar una minúscula bandereta espanyola a la façana de l'edifici per respectar la legalitat, si bé l'Estat considera que continua incomplint-la, motiu pel qual li ha presentat un contenciós administratiu. També ho ha fet amb Sant Pol i amb Premià de Mar.
Democràcia en joc.
Lluny de quedar-se impassible davant la «insubmissió» dels municipis, Llanos de Luna ha volgut anar més enllà i intenta forçar ara la legalitat al màxim. Amb aquesta intenció ha enviat un requeriment a Corbera de Llobregat, denunciat per un particular al Defensor del Pueblo, perquè pengi la bandera espanyola en tots els edificis municipals, no sols al consistori.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/03/repressio_per_bandera_34200.php
La meitat dels menorquins ja demana més poder pel Consell Insular #ésmaó #éspalma
Mentre en el conjunt de la comunitat un 24 per cent dels ciutadans es mostren partidaris d'atorgar més competències als Consells Insulars, a Menorca aquest percentatge es duplica i arriba al 51 per cent, el més elevat de Balears. Un 43 per cent creu que s'ha de mantenir el model actual, el que representa el menor percentatge de totes les Illes. Finalment, els partidaris de tornar competències des del Consell al Govern balear suposen el 6 per cent, tres vegades menys que a Mallorca.
Malgrat aquesta bona valoració del paper institucional del Consell, cap dels actuals equips de govern de les administracions insulars aprova en l'examen davant els ciutadans. Així, l'equip de govern del Consell de Menorca obté una nota de 3,6 sobre 10, menys que a Eivissa i Formentera però més que a Mallorca. Tampoc l'oposició passa la prova, ja que a Menorca la seva tasca és valorada amb una nota d'un 3,3.
El Govern balear també suspèn l'examen, en ser valorat de mitjana en la comunitat amb una nota de 3,1, mentre que els menorquins li atorguen un 3,2, la mateixa nota que a l'oposició.
L'estudi de Gadeso també indaga en l'existència o no d'un sentiment de pertinença a la comunitat balear, i si es jutja pels resultats, aquesta percepció és molt baixa. Així, davant la pregunta de amb quin territori se senten més identificats, tres de cada quatre menorquins responen que amb Menorca, i només el 24 per cent diu sentir-balear. És l'illa amb menys sentiment balear, mentre que a l'altre extrem se situa Mallorca, tot i que també a l'illa més gran són majoria els que se senten mallorquins (63 per cent) enfront dels que diuen ser balears.
http://www.menorca.info/menorca/467927/mitad/menorquines/pide/consell
Portugal repta Catalunya a tornar a esdevenir líder en producció de suro
El president de la surera 'Amorim', primer fabricant de suro del món, ha desafiat el Govern català a convertir Catalunya en productora de suro. Antonio Amorim anima la Generalitat a canviar la legislació per poder per dur a terme un planejament forestal que permeti aprofitar les hectàrees d'alzina existents que estan en una situació "de gairebé abandonament" amb alt perill d'incendi. Aquest oferiment ha estat realitzat a la conferència "Oportunitats de Negoci i Inversió a Catalunya" organitzat per l'Associació Comercial de Lisboa però que ha tingut com a impulsor a Ramon Font, responsable de les relacions de la Generalitat amb països de parla portuguesa.
La idea de recuperar la indústria del suro a Catalunya és vista amb bons ulls pel Govern regional, tal com ha confirmat el secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torre i Grau. "El suro va ser molt important per a Catalunya i s'ha abandonat. Però tenim la matèria primera i ens interessa que es recuperi l'activitat, podem fer-ho gràcies a Amorim ", afirma. L'empresa lusitana va tenir el 2012 un volum de negocis de 511 milions d'euros. Amb 3.300 treballadors repartits en totes les regions de producció de suro del món, aquesta empresa fabrica 16 milions de taps de suro per dia. Un negoci que juntament amb el dels paviments representa el 80% de les seves exportacions. La surera portuguesa té la major part del capital de dues empreses catalanes del sector, Oller i Trefinos.
Antonio Amorim, durant la seva intervenció en el seminari, va recordar que fins als anys 60 la transformació de suro estava a Catalunya on hi ha 60 empreses d'aquesta activitat. Davant les autoritats regionals el president de Amorim va afirmar que el boscatge d'alzines està gairebé abandonada i que el preu per hectàrea és molt baix pel mal estat en què es troba ja que hi ha alt risc d'incendi. "La densitat a Catalunya és de 500 alzines / hectàrea quan al Alentejo és de 40". Considera que és necessari "fer alguna cosa, tenir un nou plantejament forestal" que permeti a Catalunya tenir matèria primera disponible. "Les alzines triguen a créixer 25 anys i cal estar preparats per atendre els futurs comandes d'un producte en expansió", ha matisat. Considera que Catalunya és capaç de multiplicar la seva producció per set.
Reindustrialització
Aquesta aposta per la indústria del suro està molt d'acord per la idea defensada pel secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torre i Grau va assegurar que "l'aposta de Catalunya és la reindustrialització". Sectors com farmàcia, metall, menjar, transport material, paper, tèxtils, elèctric, en definitiva, "reforçar els sectors industrials tradicionals sense deixar d'estar atents a nous sectors". Portugal pot tenir un paper important en aquesta aposta industrial tenint en compte la presència de moltes empreses de capital portuguès. Pere Torre i Grau recorda que la regió ofereix un teixit empresarial madur "acostumat a negociar ia fer negoci". Una societat molt oberta, amb gent formada i "una situació geogràfica molt bona" sense oblidar la "predisposició del Govern per acompanyar les noves inversions". Una idea també defensada per Francesca Guardiola, subdirectora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, que a més considera essencial "trobar nous mercats per a les nostres empreses" i és "obligació dels governs aprovar la seva globalització".
Empreses portugueses que triomfen a Catalunya.
També presents en el seminari van estar representants d'altres empreses lusitanes que estan triomfant en el mercat català. Higifarma, per exemple, un grup mèdic nacional que té una fàbrica a Catalunya. El seu director financer, Olivio Cardoso, considera molt positiva la presència de treballadors catalans en el grup i espera que el govern regional incentivi noves inversions a la regió. Vista Alegre Atlantis, del grup Visabeira, vol obrir una botiga a Barcelona, tal com van tenir fa anys, i esperen comptar amb artistes catalans per al disseny de futures col · leccions. I per la seva banda els cafès de Delta aposten directament per aquest mercat. Adelino Gonçalves, el seu director financer, assegura que "Catalunya és una font d'aprenentatge, quan entrem era un mercat molt evolucionat que donava molta importància al servei, imatge, qualitat i estava disposat a pagar per això". Després de treballar amb diversos distribuïdors van obrir un departament comercial a Barcelona, treballant amb persones locals i Catalunya segueix sent una aposta clara per la seva expansió.
Intercanvi comercial.
El 2012, Catalunya va ser la principal comunitat espanyola proveïdora de Portugal amb 3.319,3 milions d'euros i el segon client amb 1.462,8 milions. Segons els nombre facilitades per la Cambra de Comerç i Indústria Luso Espanyola (CCILE), l'any passat Portugal va vendre per Catalunya més del doble que per al Brasil i es va aproximar de les vendes portugueses a mercats com EUA, Itàlia, Bèlgica i Holanda. El comerç entre Portugal i Catalunya (4.782,1 milions d'euros) representa el 20% de l'intercanvi comercial global hispà portuguès (23.946,3 milions d'euros). El president d'aquesta institució, Enrique Santos, ha destacat durant la seva intervenció que Catalunya és un mercat prioritari per a la internacionalització de les empreses portugueses. "Als empresaris portuguesos Catalunya no els interessa únicament pel seu mercat intern sinó també per la seva situació estratègica, sent porta d'entrada a Europa i punt de confluència entre els diversos territoris de la Mediterrània". Entre els sectors més buscats pels portuguesos cal destacar el de les matèries plàstiques, que representa un 11% de les exportacions a Portugal, els aparells i materials elèctrics, un 8%, i els automòbils, un 8%. En l'última dècada s'han produït importants inversions portugueses a Catalunya i viceversa encara que el 2012 va ser un mal any per a l'entrada de nou capital. Enrique Santos va recordar que Catalunya "va ser propulsora de la inversió espanyola a Portugal" i va deixar un missatge d'esperança, animant els empresaris a "aprofitar els canals oberts i esperar que la recuperació arribi aviat".
http://www.abc.es/economia/20130302/abci-portugal-desafia-cataluna-convertirse-201303011524.html
Jordi Bilbeny: 'Castella no tenia història ni cultura rellevant i van agafar les nostres' #història
'Ara diuen que s'ha d'espanyolitzar els nens catalans, abans els interessava espanyolitza-se ells mateixos per tal d'incloure les gestes catalanes dins de les pròpies', diu Bilbeny en declaracions a VilaWeb.
En el seminari es tractaran temes tan controvertits com el canvi de nacionalitat que es va fer de molts autors i personatges catalans, entre ells, segons Bilbeny, Cervantes. 'Van traduir el Quixot, Cervantes es deia Servent i era català, mai s'ha trobat cap edició original del Quixot perquè van esborrar l'obra original en català', explica.
Per l'historiador, seminaris com el que es fa avui són molt necessaris: 'volem parlar de com s'ha manipulat la història, com s'ha esborrat el català. Encara som a temps de salvar algunes coses, alguns textos. Hem de donar ressò a aquesta història que molts intenten amagar'. Bilbeny creu que es fa un anàlisi massa superficial de la història de la cultura dels Paísos Catalans per poder treure'n la veritat.
Els ponents de l'acte faran també una aproximació a la capital europea, cultural i econòmicament, que fou la València del segle XVI. 'Era un pas entre Àsia i l'Àfrica, una ciutat clau en els transports de mercaderies al Mediterrani', explica Bilbeny, que afegeix: 'el seu port li va permetre créixer moltíssim sobretot gràcies a l'intercanvi tant de mercaderies, com d'idees i cultura.
L'acte, que es fa al teatre El Micalet a València, ha estat organitzat per L'Institut Nova Història, fundació dedicada a l'estudi de la tergiversació que la història de la corona catalano-aragonesa ha patit i pateix, per part de la corona castellana.
El seminari acollirà les conferencies 'Com s'ha manipulat la història de la Nació Catalana: proves i documents', a càrrec de Bilbeny, 'Tirant lo Blanc, el Llibre de les Dones i el Siglo de Oro castellà', d'Àlex Sendra, 'Cullera, Xàtiva i la Descoberta d'Amèrica',de Joanjo Albinyana, 'València, els Reis Catòlics i la Casa de la Contractació', de Pep Mayoles, i 'La bandera catalana en la descoberta d'Amèrica i del Món' d'Enric Guillot, tots ells investigadors de l'Institut Nova Història.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4090505/20130302/censura-valencia-catalunya-segle-xvi.html
South American Organizations in Support of Catalonia's Independence #news #eu #usa #politics
through a democratic process, there is no other way." This is how
Carles R. Capdevila speaks, who is the president of Casal dels Països
Catalans in Argentina, one thirty organizations that have signed a
manifesto in support of the Catalan Declaration of Sovereignty and the
Catalan independence process.
In the document, Catalan-American communities from South America,
Mexico, Central America, and the Caribbean defined "the building of a
legal frame" as the primary goal for the Catalan Government and
Parliament so as to be able to have a binding referendum with a clear
question which would be supervised by the international community.
The document, which has been signed by about 30 organizations,
appeals to citizens to cooperate actively in "the process towards
independence" and in the campaign to broaden and strengthen the social
majority in favor of independence. "It is time to reach to every
single corner of the country and the world," the document reads, and
it proposes a referendum for not later than 2014.
The declaration confirms the failure in all the attempts to provide
Catalonia with its own political space within the Spanish State,
especially during the last 30 years as a Spanish autonomy, and
emphasizes that the ruling by the Spanish Constitutional Court against
Catalonia's Statue of Autonomy leaves two possible choices: either
Catalonia disappears as a nation, or it begins the process towards
independence. Besides, the September 11, 2012 demonstration is
regarded as the beginning of the last stage towards Catalan
independence.
The document also remarks the willingness of these international
Catalan communities to continue working in explaining the Catalan case
to their local governments, institutions, and different entities.
In this sense, Mr. Capdevila points out the importance of these
international Catalan communities as "spokespeople" for the Catalan
cause. For instance, in Buenos Aires, Mr. Capdevila remarks, all the
media reported about the September 11 demonstration, but after that,
the main Argentinian newspapers have mostly sided against Catalonia's
independence because of the "close ties with the Spanish motherland."
That is why Capdevila considers that one of the main duties of Casal
dels Països Catalans is to keep explaining to the world about
Catalonia's plight through articles, commentaries, conferences,
networking, and through exchanges with the press.
http://www.helpcatalonia.cat/2013/02/south-american-organizations-in-support.html
Spain’s government doubles lawfulness of Catalonia’s strive to sovereignty #eu #news #usa #politics
Spain's government is going to ask the country's Constitutional Court
for a verdict on whether a declaration, which was recently adopted by
the parliament of Catalonia, and which announces Catalonia "a
sovereign political and juridical subject", was lawful.
The declaration also suggests that a referendum concerning the status
of Catalonia should be held in this region. Spain's Deputy Prime
Minister Soraya Saenz de Santamaria believes that this decision of the
Catalonian parliament runs counter to Spain's constitution, and, if
implemented, "would be likely to stir a process that would lead to
infringement of people's rights".
The parliament of Spain's northeastern region of Catalonia had passed
a declaration stating the region is a sovereign entity. The mostly
symbolic move will potentially pave the way for a future referendum on
independence from Spain. Madrid had promised to block any move towards
Catalonian independence.
http://english.ruvr.ru/2013_03_01/Spain-s-government-doubles-lawfulness-of-Catalonia-s-strive-to-sovereignty/
http://english.ruvr.ru/2013_01_23/Catalonia-passes-declaration-of-sovereignty/
El Pirineu s’indigna per la fi de la delegació de TV3 #jotv3 #Espolifiscal
Considera que la mesura suposarà una centralització informativa i
deixarà de banda la zona. La cadena ha rescindit el contracte amb les
productores privades i col·laboradors que informaven a la zona. Els
diferents grups polítics de la Seu d'Urgell ja s'hi van manifestar
ahir en contra i exigeixen que es rectifiqui.
L'alcalde i diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Albert Batalla,
va anunciar ahir que demanarà a TV3 que mantingui la corresponsalia,
segons va informar RàdioSeu. Batalla trametrà el missatge als
responsables de la cadena que la informació sobre al Pirineu i Andorra
s'ha de fer des del territori. Mentre que al Twitter va assegurar que
"entenc dificultats pressupostàries i administratives a TV3, però no
em sembla bé que el Pirineu perdi presència. Treballaré per
canviar-ho". En la mateixa línia, PSC-Progrés de la Seu va anunciar
que presentarà una proposta a l'ajuntament per demanar una
rectificació immediata. Va apuntar que la supressió de la
corresponsalia "facilitarà l'augment del desconeixement de la nostra
realitat de muntanya al conjunt del país". ERC, a través de la
diputada Rosa Amorós, va manifestar el rebuig per la mesura. Considera
que "anem fent passes enrere i amb aquesta decisió podria semblar que
no interessa a la resta de Catalunya què passa al Pirineu perquè així
s'ha decidit des de la CCMA".
Clausó agraeix el suport
De la seva banda, Eva Clausó, corresponsal de l'Alt Urgell i Andorra,
que dimecres va ser informada de la mesura –treballava des de fa setze
anys per a la cadena a través d'una productora juntament amb el càmera
Baltasar Borra–, va agrair ahir "totes les mostres de suport que hem
rebut". "La reacció popular ha vingut perquè la gent creu en el
territori i les comarques", va afirmar.
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=23509
La Cambra de Comerç denuncia la desídia de l’Estat espanyol amb el quart cinturó #EspanyaEsCrisi
Ministeri de Foment espanyol està tramitant el projecte del quart
cinturó entre Granollers i Terrassa. L'entitat empresarial denuncia
que la declaració de caducitat de l'expedient per part del Ministeri
de Foment implicarà un endarreriment mínim de quatre anys més. La
Cambra "deplora" una decisió que "implica la paralització del projecte
i obliga el Ministeri de Foment a començar de zero i iniciar un nou
procediment administratiu de redacció del projecte constructiu
d'aquesta infraestructura".
Per al president de la Cambra, Miquel Valls, "aquest nou entrebanc
suposa un nou revés per a la competitivitat de les empreses
catalanes". En un comunicat, Valls afegeix que l'autovia orbital és
"un projecte fonamental per a la Regió Metropolitana de Barcelona i
per Catalunya que acumula un gran retard".
La Cambra considera que la manca d'interès de Foment amb el quart
cinturó "posa en qüestió la credibilitat de la planificació
estratègica" del Ministeri. "Els fets no acompanyen les paraules i la
suspensió indefinida de les obres als trams en execució i la paràlisi
de la redacció dels projectes en els trams en estudi posen en qüestió
el compromís del Ministeri de Foment amb l'execució de l'autovia
orbital B-40 i, de retruc, la credibilitat de tota la planificació
estratègica", diu el comunicat, on també lamenten la paralització sine
die de les obres al tram entre Olesa i Viladecavalls pels problemes
pressupostaris.
L'entitat empresarial recorda que el govern de l'Estat considera el
quart cinturó un eix viari prioritari que ha de donar continuïtat a
l'itinerari de l'autovia N-II entre Algesires i la frontera amb
França. "D'aquesta manera, s'obriria un eix perimetral a la Regió
Metropolitana de Barcelona connectat amb la futura autovia del
Mediterrani A-7 (N-340 desdoblada al Penedès i amb la N-II desdoblada
per Maçanet de la Selva) al servei tant de la vertebració de la segona
corona metropolitana com dels trànsits de llarg recorregut del
corredor mediterrani viari".
Les crítiques de la Cambra a la caducitat de l'expedient de l'estudi
d'impacte ambiental s'afegeixen a les que jan van fer altres
organitzacions empresarials de la comarca quan es va conèixer la
decisió del Ministeri.
En canvi, la caducitat de l'expedient va ser celebrada per la Campanya
contra el Quart Cinturó i pels ajuntaments afectats per la darrera
proposta de traçat que travessava el Vallès Oriental passant per
Caldes, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia, l'Ametlla, Canovelles, les
Franqueses i la Roca. Aquesta proposta, que resseguia amb petits
canvis la que es recull al Pla Territorial Metropolità de Barcelona,
tenia un important impacte ambiental sobre espais naturals com el pla
de Llerona però també afectava diverses urbanitzacions de Lliçà
d'Amunt, que quedaven dividides del nucli urbà.
http://www.el9nou.cat/noticies_v_0_/29307/cambra_denuncia_desidia_l%E2%80%99estat_amb_quart_cinturo
ERC no aprovarà els pressupostos si no s'explica be que les retallades són culpa de mantenir Espanya #Espolifiscal
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha llençat aquest dissabte un nou
avís al Govern en matèria de pressupostos. Si la Generalitat no
explica millor que les retallades són culpa del govern espanyol, ERC
no donarà suport als comptes. Durant el consell nacional republicà,
Junqueras ha carregat contra el Govern per no fer prou pedagogia en
aquest sentit. "Gairebé ningú té la percepció que el Govern estigui
explicant prou vegades i prou bé que el nucli de la decisió
pressupostària el té el govern espanyol", ha recriminat. Junqueras ha
reconegut que no aprovar els pressupostos implicaria un avançament
electoral, i ha admès que això no seria bo pel país, tot i que sí per
a ERC. /ACN
Pere Codonyan: 'És lamentable; el territori quedarà totalment desconnectat' #catnord #jotv3
el tancament de les corresponsalies de TV3 a Catalunya Nord, les
Terres de l'Ebre i el Pirineu, en què s'inclouen les d'Andorra, l'Alt
Urgell, Cerdanya, Perpinyà i el Pallars per manca de pressupost. Uns
dos-cents treballadors de TV3 es van concentrar ahir a l'exterior dels
estudis de Sant Joan Despí com a mostra de rebuig contra aquesta
decisió. Durant la concentració es van sentir crits demanant la
dimissió de l'actual director, Eugeni Sallent. Un dels afectats serà
el periodista Pere Codonyan, que oferia les cròniques de l'actualitat
nord-catalana. Parlem amb ell per saber les conseqüències d'aquesta
desconnexió al territori.
—Què en penseu de l'anunci?
—És lamentable. En vist d'aquesta decisió, què es pot dir? El
territori quedarà totalment desconnectat. Tot allò que es fa i s'ha
fet per afavorir les relacions nord-sud quedarà en no-res. Aquesta
decisió va contra la idea de connectar amb Europa. Catalunya es vol
quedar a Europa, emperò… ho farà tallant les relacions amb els
nord-catalans? És incomprensible. Ningú no ho entén. No es pot
comprendre.
—Quines raons us han donat?
—Entenem que tinguin l'objectiu de fer estalvi d'economies, mes no
crec que retallant aquí puguin fer gaires economies. L'única
justificació que m'han donat és el de les baixes, que els pressupostos
no quadren i que els cal fer-los quadrar. Baixa de publicitat, baixa
d'ingressos, i han de retallar pertot on poden. Aquesta és tota
l'explicació.
—Les xarxes van plenes de solidaritat, també amb el vostre nom.
—Sé que hi ha molta mobilització i això ho hem d'agrair. N'hi ha tant
de la gent de la televisió, els companys, com des de fora, que la gent
hi és sensible. Sort que hi ha això, que encara ens anima una mica.
Perquè eliminen allò que feia la característica pròpia de TV3. Aquesta
presència al territori n'era el tret diferencial.
—Es perd el model de TV3 connectada al territori?
—Jo crec que no es tracta d'estalviar, sinó que es toca un model
concret de televisió vinculada al territori. Mai no diran que vulguin
canviar de model, diran que és un afer econòmic. Mes fa un mes ens
deien que era imprescindible de restar perquè en aquest territori no
s'hi podia arribar des dels serveis centrals. I ara diuen que serà
possible de cobrir la informació del territori. És completament
incoherent. De cop i volta canvien d'opinió… Hi ha incoherència per
ignorància o per mala fe.
—Quines conseqüències tindrà per a Catalunya Nord?
—És evident que aquí hi haurà una apagada informativa. No sé sabrà què
passa. Potser més endavant hi haurà més retallades i això nostre
passarà més desapercebut. Fins ara, nosaltres explicàvem què passava i
això potser fa nosa, i així no arribarà tant. Però aquesta decisió és
incoherent perquè no correspon amb la ideologia que defensa la gent
que la pren. És incomprensible. En canvi, es gastaran milionades a
renovar decorats i coses d'aquestes. Amb aquestes inversions es
podrien fer funcionar deu anys més les delegacions que ara liquiden.
Potser no s'ha pas de comparar l'una cosa amb l'altra, mes hi ha coses
que no s'entenen. Ara feia divuit anys que era corresponsal. Aleshores
es va fer l'última fase de cobertura del territori, que havia començat
amb les Illes i València. En el seu cas van ser contractes en
plantilla. En el nostre cas es va fer per subcontractació, suposo que
per estalviar ja aleshores.
—Divuit anys són molts anys. Com us ho heu pres?
—És lamentable… desolador. Encara estem en estat de xoc. La
mobilització a la xarxa i les cartes de suport dels companys ens
ajuden, mes això no canviarà res. D'aquí a un mes o tres mesos, segons
el calendari previst, haurem de plegar. Això és un canvi… perquè
després… què vindrà després? Fem part dels danys col·laterals d'un pla
de més gran abast? Alguns ho diuen i els companys ho temen. Què
passarà si després de nosaltres encara en vénen més?
—Hi veieu cap possibilitat de rectificació?
—Restem a l'expectativa si hi ha cap possible evolució. Aquí hi ha
veus del món associatiu que s'han aixecat contra la decisió. També els
partits han protestat. Els polítics d'aquí no ho entenen pas. Sabem
que hi ha hagut cartes de denúncia de la federació d'Esquerra
Republicana de Catalunya. També Convergència d'aquí ha demanat
explicacions perquè això no pot pas ser.
—Era una tasca valorada per la gent més activa del territori.
—Saben que, malgrat totes les limitacions, la nostra finestra
televisiva era l'única. Potser per a alguns no era prou regular, però
era una finestra que ara es tancarà i s'haurà acabat. Diuen que ho
cobriran des de Barcelona, però si abans no ho podien fer difícilment
ho podran fer ara. El territori passarà de sortir una desena de
vegades cada mes a sortir una desena de vegades l'any. O potser ni tan
sols això. És un gran retrocés per al país i per a la llengua. De
nosaltres ara se'n parlarà tan sols a la informació del temps. I
encara! Qui sap si no es retallarà també el mapa del temps. I ja
veurem què se'n fa de les delegacions del País Valencià i les Illes,
perquè seguint aquesta lògica…
http://m.vilaweb.cat/noticia/4090458/20130302/pere-codonyan-lamentable-territori-quedara-totalment-desconnectat.html
L'espoli fiscal obliga TV3 a retallar les corresponsalies de Pirineu, Catalunya Nord i Terres de l'Ebre #jotv3 #catnord
contracte amb les productores i corresponsals que cobrien la
informació al Pirineu, Catalunya Nord i Terres de l'Ebre tanca un
capítol de la història de TV3 i de la relació amb el territori que
posa en dubte el model de la televisió pública catalana, que té en
l'arrelament al territori un dels seus actius diferencials més
importants. Tot i que des de la mateixa CCMA s'ha insistit que malgrat
tot, continuaran garantint "la informació de qualitat i de proximitat
a tot el territori", el fet és que des del gener s'ha desballestat tot
l'entramat territorial en una "política de contenció de la despesa"
que ha portat a trencar la relació amb setze productores.
De fet, al gener ja va haver-hi la gran retallada, quan tretze
d'aquestes productores territorials -la majoria de les quals, petites
empreses amb menys de cinc treballadors-, van veure com es quedaven
sense poder subministrar continguts a Televisió de Catalunya. Ara, amb
el tancament de les tres que quedaven, i que s'havien salvat de la
primera retallada en ser considerades "imprescindibles", el territori
ha quedat sense capacitat per generar informació sobre el terreny, fet
que ja ha provocat protestes entre els professionals de TVC.
Una feina "invisible", però necessària
L'estalvi, quantificat per les mateixes productores de la vora "d'un
milió d'euros", contrasta amb altres inversions fetes en paral·lel per
la CCMA, com "la inversió en platós" i els sous desorbitats de part
del personal. A tall d'exemple, Toni Moreno, fundador de la productora
Grama TV, recorda que la seva empresa, formada actualment per dues
persones tot i que n'havia arribat a tenir sis, cobrava 80.000 euros
anuals per tenir "disponibilitat total les 24 hores del dia, 365 dies
l'any".
Aquesta productora, que fins al gener proporcionava continguts a TV3
de les comarques d'Osona, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i
el Maresme i amb més de vint anys d'història, és un exemple de la
capacitat de treball de professionals "invisibles" segons el propi
Moreno, en tant que el públic no percep que hi ha empreses al darrere
de les informacions, sinó únicament TV3. Segons el seu fundador, el
cas de Grama TV demostra que les productores territorials "van néixer
perquè existia TV3", i perquè la Televisió de Catalunya "necessitava
la nostra feina". Ara, el model de servei públic arrelat al territori,
principi fundacional de TVC, queda en entredit.
http://www.naciodigital.cat/noticia/52344/arrelament/al/territori/televisio/catalunya/model/perill
Independència i igualtat de gènere a Catalunya i Escòcia #freescotland #freecatalonia
respectius referèndums d'autodeterminació. Els processos de transició
nacional iniciats suposen una oportunitat per dissenyar les
constitucions de les que es dotaran els futurs estats si el resultat
del referèndum avala la independència però també per repensar els
marcs legals en el cas que la població acabi per no recolzar-la. En
aquests moments el suport a la independència a Catalunya és del 55%
mentre que a Escòcia és del 34% (amb un percentatge molt elevat encara
de vot indecís). Ja sigui a través d'un nou disseny constitucional o
d'una reforma de la legalitat existent, estem davant d'un moment
crucial per definir les aspiracions dels respectius països, per
establir nous drets, i per configurar unes institucions inclusives i
igualitàries. Què suposen, doncs, les transicions nacionals per a la
igualtat de gènere?
Actualment, els debats sobre la independència a Catalunya i a Escòcia
han estat fonamentalment dominats per qüestions relacionades amb el
procés, deixant poc marge als debats substantius. En el cas escocès,
malgrat que els aspectes relacionats amb la Unió estan reservats al
parlament estatal, a través d'un pacte entre els governs britànic i
escocès (l'Acord d'Edimburg) es va atorgar al parlament escocès la
capacitat de convocar un referèndum el 2014. El preu a pagar per
l'acord va ser acceptar una pregunta amb dues úniques respostes
possibles (sí/no a la independència) excloent l'opció addicional
(l'anomenada Devo Max, consistent en un aprofundiment de les
competències transferides, especialment a nivell fiscal) que reuneix
més suport ciutadà. A Catalunya, com és sabut, el debat sobre el
procés encara és viu degut a la negativa del govern espanyol de
permetre la celebració del referèndum o de transferir aquesta
competència (fins ara exclusiva de l'executiu central).
Malgrat que aquests moments de canvi constitucional ofereixen una
finestra d'oportunitat per a l'agenda de la igualtat de gènere, tant a
Catalunya com a Escòcia les veus de les dones i les qüestions
relaciones amb la igualtat de gènere no han aparegut en el debat i els
sectors favorables o contraris a la independència tampoc hi han
prestat atenció. En ambdós casos la divisió entre els partits
d'esquerra respecte la posició en el referèndum, que es trasllada al
moviment feminista, l'alta disciplina de partit imperant i la
tradicional política d'adversaris poc propensa a la col·laboració
interpartidista dificulten l'establiment d'aliances transversals entre
dones de partits i de la societat civil. A Escòcia, l'absència dels
debats sobre la igualtat de gènere, amb l'excepció del promogut per
algunes organitzacions de dones i xarxes com Women for Independence,
contrasta amb l'elevada mobilització amb motiu del procés de
devolution. Als anys 90, el tema clau que va unir les feministes de
tots els colors polítics va ser la campanya per aconseguir una
representació paritària (campanya 50/50) al nou parlament escocès.
L'èxit de la campanya des de la societat civil i dins dels propis
partits es va traduir en una proporció gairebé paritària dels escons
en les primeres eleccions del 1999 (37% de diputades).
Els dos països han assolit uns nivells elevats de representació
política de dones. A Catalunya, el Parlament electe el 2012 compta amb
un 40% de dones, percentatge que l'ubicaria en la desena posició del
rànquing mundial establert per la Unió Interparlamentària (IPU).
Escòcia, amb gairebé un 35% de diputades ocuparia la 22ena posició
(mentre que el parlament britànic es troba a la 57ena posició). Tant a
Catalunya com Escòcia els avenços en l'accés de les dones a les
institucions polítiques s'han degut a l'acció positiva. De fet, la
quota legal establerta per la Llei d'Igualtat (2007) ha consolidat el
recorregut incremental iniciat per les quotes prèviament adoptades
pels partits d'esquerra. La mobilització feminista, sobretot dins els
partits, va aconseguir als anys 80 que s'assumissin quotes
voluntàries, que fixaven una presència mínima per a les dones, i en
les següents dues dècades que aquestes provisions s'anessin ampliant
fins assolir una formulació neutral al gènere (PSC, ICV i ERC). A
Escòcia, l'únic partit que aplica quotes de gènere és el Partit
Laborista, amb el mecanisme de twinning en els districtes uninominals
(aparellant els districtes per proximitat geogràfica i possibilitats
de guanyar l'escó i sortejant la ubicació dels candidats home i dona)
i amb "cremallera" en la llista regional (alternança entre sexes des
de principi a fi de la llista). En el cas escocès hi ha hagut un
"contagi" baix de les quotes de gènere entre partits i, de fet, la
paritat ha caigut de l'agenda política. En els dos casos, però, fins i
tot en els partits que apliquen quotes des de fa temps, encara cal
supervisar de prop la seva aplicació, sobretot en la distribució de
les posicions de sortida de les llistes electorals. Per aquest motiu,
els relativament alts nivells de representació de dones no ens poden
conduir a l'autocomplaença.
Així mateix, cal prestar atenció a com certs temes de l'agenda
política més immediata de la transició nacional tenen o no tenen en
compte la igualtat de gènere en aquest àmbit. Tot i que encara no s'ha
anunciat la composició del recent creat Consell per la Transició
Nacional cal vigilar quina serà la presència de les dones – recordem
que el "govern dels millors" i la seva reedició el 2012 només compta
amb tres conselleres. De manera similar, a Escòcia la vida política
segueix tenint un rostre predominantment masculí. Per exemple, el grup
d'experts nomenat pel govern escocès per avaluar la potencial
estructura de l'estat de benestar en una Escòcia independent no va
incloure inicialment cap dona. D'altra banda, l'agenda catalana inclou
la redacció d'una llei electoral pròpia que, emmarcada en un context
de desafecció política aguda i d'escàndols de corrupció política de
tota mena, ve acompanyada de propostes per introduir un vot
personalitzat sobre les persones candidates, districtes de menor
grandària i llistes obertes. La ponència legislativa no començarà de
zero sinó que compta amb l'informe elaborat pel comitè d'experts (set
experts, tots homes) l'any 2007. Cal recordar que de les 150 pàgines
de l'informe només se'n dedicava una a la paritat. Malgrat suggerir
canvis en la magnitud dels districtes i en el tipus de llistes es
plantejava seguir amb la quota legislativa vigent, tot i que els
canvis afectarien de manera substancial la seva aplicació disminuint
potencialment el seu efecte. Per exemple, el mandat legislatiu
d'incloure un mínim del 40% per cent i un màxim del 60% per a
qualsevol dels dos sexes, tant en el conjunt de les llistes com en
cada tram de cinc posicions, és fàcil d'implementar en llistes
tancades però té difícil aplicació amb llistes obertes o
desbloquejades.
A Catalunya no s'observen diferències de gènere importants en la
posició al referèndum (51% de dones a favor respecte el 59% d'homes,
segons el darrer baròmetre del CEO) mentre que a Escòcia són força
significatives (41% d'homes a favor respecte el 28% de dones, segons
dades de Ipsos MORI). Mentre que alguns comentaristes han explicat les
diferències de gènere al fet que les dones s'interessen menys per la
política i tenen posicions polítiques més dèbils, altres ho
atribueixen a una resposta totalment racional a la manca d'informació
proporcionada tant pels integrants del bloc Yes Scotland (Scottish
National Party, Scottish Socialist Party, Scottish Greens) com pels
del bloc Better Together (Partit Conservador, Partit Laboralista,
Partit Liberal Demòcrata) sobre quines serien les implicacions
quotidianes per a la igualtat de gènere de les dues opcions
constitucionals.
Els temes relacionats amb la igualtat de gènere són temes de
rellevància constitucional en un moment de transició nacional. Al
marge del resultat final, és fonamental que les veus i perspectives de
les dones siguin incorporades en els debats sobre la reestructuració
institucional i constitucional. Tant a Catalunya com a Escòcia les
organitzacions de dones han de treballar perquè els dos blocs del
debat tinguin en compte la igualtat de gènere en llurs propostes per
seguir units o esdevenir independents. Assolir que la paritat entre
dones i homes s'assumeixi finalment com un bé públic a ser garantit i
protegit en tots els espais de presa de decisió (no només en l'àmbit
polític, sinó en totes les esferes de la vida econòmica i social) pot
ser, de fet, un objectiu comú que permeti establir aliances i
consensos entre les dones, sigui quina sigui la seva posició sobre el
futur del país.
Tània Verge és professora al Departament de Ciències Polítiques i
Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF, Barcelona). Meryl Kenny
és investigadora postdoctoral a la University of New South Wales
(Sydney, Austràlia).
Aquest article també està disponible en anglès aquí:
http://genderpoliticsatedinburgh.wordpress.com/2013/02/21/women-gender-equality-and-constitutional-change-lessons-from-catalonia-and-scotland/
Bibliografia:
Kenny, Meryl i Fiona Mackay (2013, en premsa). "When is Contagion Not
Very Contagious? Dynamics of Women's Political Representation in
Scotland". Parliamentary Affairs. Publicat online.
Verge, Tània (2011). "Cuotas de género y reclutamiento político.
Análisis del Parlament de Catalunya, 1980-2010". Revista Española de
Ciencia Política 26: 87–104.
Fotografia: WOMENFORINDEPENDENCE.ORG
http://www.cerclegerrymandering.cat/independencia-igualtat-genere-catalunya-escocia/